La creativitat, la senzillesa i la generositat,... tres germanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una mestra valenciana de secundària i m'ha dit que, a banda de l'ús del llenguatge inclusiu, els mestres, fins i tot, de matemàtiques, han d'ensenyar-les d'una "'perspectiva femenina'.

Un exemple, en la seua matèria (Matemàtiques):

'Si dues llanterneres i un home van pel carrer i hi veuen una dona, ¿quantes persones han coincidit en el carrer?'.

Encara que l'ofici de llanterner (lampista), tradicionalment, haja estat d'hòmens".

Altrament, li hem dit que, en Ginebra, en el 2022, fou prohibit l'ús del llenguatge inclusiu i, un any després, en França.

Mentrestant, hi ha coses que consideres prioritàries en ta vida, com ara, la creativitat, la qual m'ha millorat del 2020 (en començar la pandèmia) ençà. I, ara que ho escric, ho associe a la senzillesa tan pròpia de la majoria dels xiquets de pocs anys, junt amb lo creatiu.

En eixe seny, adduiré que, en aquests darrers dies, has evocat un mot que et digué un metge que et portà més de trenta-cinc anys: "Creativo". Era novembre del 2022. 

Ah!: en els Pobles matriarcalistes, la gent és més creativa, com em confirmà un amic que visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla.

Doncs bé, el metge, més de deu anys arrere, et responia "Sí: ayuda" després que li comentasses que, feia més d'any i mig que dormies bé quasi totes les nits i que, al teu coneixement (emparat en vivències durant eixos mesos), la generositat era bona per al sistema nerviós.

Ben mirat, vos agregarem que, pel 2021, ho amollí en una conversa amb Pere Riutort i que em digué:

"— I tant!" (sic).

Finalment, dir-vos que si, a més, incloem alguna foto d'una mare alletant un nadó o, com ara, somrient mentres el té als braços, el bon son és garantit i que, més d'una vegada, se te tanquen els ullets amb major facilitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Folklore i matriarcalisme catalans i fonts de creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient creatiu i acollidor.

Igualment, hem fet una qüestió a uns quants, sobre la possibilitat de traure un llibre sobre el matriarcalisme català i sobre continuar amb la web "Malandia" com a punt de publicació.

En eixe seny, quan Isabel Inés, una argentina descendent de valencians catalanoparlants, t'ha enviat un missatge, tu li respons amb mots que enguany havies rebut de persones interessades per la recerca:

<<— 1) "Jo ho editaria per a vendre'l. Molta gent ho pot trobar interessant. Tot és provar-ho", Esther.

2) "Podries fer una consulta a veure quantes persones són interessades (segurament, en seran poques). I, sobre la consulta, veure, més o menys, quant val el llibre i t'envien els diners per poder editar. És una opinió", Vicent Pla.

3) "Potser començaria per les persones que han participat en la recerca", Montserrat Cortadella.

4) "En diferents llibres: primera part, segona, etc., fins arribar al final. A poc a poc", Antonia Verdejo.

5) "Publicar-ho, Lluís, publicar-ho. La teva feina és impagable.

També podries fer una pàgina a Internet perquè, els que estudien filologia, literatura o matriarcalisme, tinguin ara i, en un futur, tot el que tu has recollit", Ramona Ibarra>>.

Ben mirat, agraeixes les propostes de Blogger (que capires ahir) i que cal dir que eren fetes amb bona empatia i que ho reflectien en això i, a banda, en l'estil d'escriure.

Finalment, he decidit continuar amb l'esmentada web, amb senzillesa, com si fos la mare i, quant als altres blogs i a una web, com si fossen els fills i, de pas, ponderar a cada fillet, una cosa molt comuna en la tradició matriarcalista i en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. A més, agraesc els comentaris que m'han fet hui.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones en un ambient creatiu, acollidor i maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu.

A més, hem rebut un missatge en relació amb la possibilitat de posar documents que només es poguessen consultar. I, altra vegada, la resposta que ens han fet ha estat com de mare a nadó en el bressol.

Igualment, capeixes que hi havia hagut dones nascudes en el segle XIX, dedicades al folklore i que foren fidels a lo que els deien, que plasmaven la paraula que els havien tret.

En eixe seny, algunes vegades m'ha demanat ma mare sobre què faig amb la informació que m'envien, amb la que m'aplega i amb els comentaris.

Llavors, li diem que quasi sempre (i no és una broma això de "quasi sempre") posem per escrit lo que ens diuen, lo que comparteixen, fins i tot, lo que pogués no ser políticament correcte o no ser de moda.

Adduiré que només he deixat fora insults, desqualificacions i, ben mirat, lo que m'ha pogut semblar fals, còpia o fora de la recerca. La resta, inclòs. Quant a rondalles, les que fossen de por. 

Així, per a tu, és una manera simple de compilar lo que et transmeten i, de pas, si el mateix dia (o, més avant), algú vol accedir a lo arreplegat, ho pot fer.

Per això, hi ha temes de moltes rames i, més d'una vegada, els mateixos que et reporten, ho fan entre ells..., com has indicat hui a ta mare.

Finalment, sents que eixa activitat de recerca et porta a la cova de la marona i, com més passen els anys, més. Altrament, t'hi sents emparat, creatiu i en un entorn receptiu, de sopluig, amb molta senzillesa i maternal, com el de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones que tendeixen a emparar i compiladores

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, en un ambient acollidor, còmode, en què ambdues bandes aprenien de l'altra.

Altrament, hem rebut missatges d'eixos que fan que prosseguesques amb el tema, poc o molt, com quan una mare ho fa amb un fill de pocs anys i ell s'adhereix a lo autòcton, a lo matern.

A mes, lliges sobre folkloristes que rebien bé que les dones poguessen formar-se en el camp del folklore, de les tradicions ancestrals,... ben mirat, que fessen recerques entre la gent, com ara, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Així, per exemple, ell destacava el paper d'Adela Ferré i Gomis (1881-1955), una dona dolça, molt creativa, molt senzilla, molt maternal, com moltes dones del segle XIX, com es plasma en contarelles d'eixe segle.

No deixarem fora que, a les classes que feia Rossend Serra i Pagès, assistien, sobretot, dones... ¡i de bon espai! Això, altra vegada, reflecteix el nexe entre les dones i la tradició, matriarcalista, el qual, com ens comentava en desembre del 2021 un amic, era més propi del món rural.

Finalment, dir-vos que hui has parlat amb una dona senzilla, amb bona empatia i que devia tenir més de setanta anys:  t'ha dit que les dones solen ser protectores respecte dels fills, que tendeixen més a emparar, per exemple, els xiquets i els més febles. En eixe seny, jo inclouria tres grups de gent dèbil sota aquest sopluig que abraça lo femení i els sentiments, com quan la marona era prenyada: els xiquets, els vells (sobretot, les ancianes) i les dones. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Fills en la cova de la mateixa mareta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit una anècdota de més de vint anys arrere. Així, després d'uns fets, cercàrem en una emissora alternativa, lliure i llibertària ("Ràdio Klara", de la ciutat de València) i poguérem escoltar-hi informació que no eixia eixos dies.

I, com que tu, moltes vegades, connectaves amb l'emissora, ella et diu:

"— M'he recordat de tu i d'aquell dia. Cercant, cercant en la ràdio, fins que ho trobàrem i presentaven el tema d'una altra manera".

Llavors, li hem comentat:

"— Ara, em passa una cosa pareguda, però des que porte un blog que, junt amb uns altres de temes diferents, són com fills emparats per la mateixa mare".

Afegirem que, captar que hi ha vies per les quals podem reportar, plasmar, capir quins temes pareix que interessen més i com respon la gent,... t'ajuda a encertar més per on van les tendències en el present. Tot això, m'ha fet decidir-me a abraçar la senzillesa, perquè és el fonament d'un bon resultat, així com l'emissora ("Ràdio Klara") donava entrada a col·lectius marginats socialment i pel seu punt de vista.

Així, direm que, si el títol és impactant i sensacionalista, solen haver-hi moltes lectures. 

Això sí, com a esperançador per a lo vernacle en terres catalanoparlants, agregarem que les llegendes, les anècdotes d'ancians i, igualment, temes en què apareix el paper de la dona autòctons, tenen bona rebuda. I, si les has compilades de gent nascuda abans de 1940, més.

Adduirem que hi ha una part interessant de lectors que copsen lo referent al matriarcalisme català (com és, com es manifesta en la seua base), potser perquè hi ha qui torna a romandre dins la cova (la casa pairal en què hi ha la padrina senzilla, maternal, tan plasmada en rondalles anteriors a 1932) en què la velleta conta lo que li passaren els seus antecessors.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El retorn a l'espluga maternal, senzilla i creativa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, a més, he capit la conveniència de fer accessible lo que he compilat en nexe amb la recerca, de què ja podríem traure un primer volum. De totes maneres, ho deixaré per a més avant.

A més, capeixes que la gent que més et reporta és senzilla i, com que tu també abraces la simplicitat, a poc a poc i creativament, ho faràs.

Ben mirat, ens hem sentit acollits per gent que demana i que t'evoca el sopluig en què et cobreixes i, de pas, hi poses la llengua vernacla en terres catalanoparlants, el folklore, les tradicions matriarcalistes i lo autòcton junt amb lo maternal, amb lo femení i amb els sentiments.

Algú et podria demanar per què aquest interés creatiu pel passat, per lo ancestral, per les arrels catalanes i, altrament, per les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. Doncs, simplement, perquè et sents més còmode, emparat, perquè és com un retorn a l'espluga en què ta mare i altres dones, t'informaven, eixe lloc on tu et reportaves i en què arreplegaves detalls, a vegades, sucosos.

Com a exemple, un dia, quan jo devia tenir deu anys, ma àvia materna (nascuda en 1910) era en la vila on jo vivia i em digué que, quan ella era xiqueta, anà a una escoleta que hi havia molt pròxima a ma casa (a menys de trenta metres)... i en el mateix carrer!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Arrelats a la terra, a la senzillesa i sota la capa maternal

Paraules de hui: 

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, després, he capit que em sent agafat amb gent senzilla, acollidora, que em fa de sopluig, com moltes dones catalanoparlants del segle XIX.

Altrament, copsem com un empelt amb lo maternal, amb paciència, agafats a la terra on vivim i amb la llengua dels teus pares, la mateixa que la de ta àvia materna i que la de les teues besàvies i que la de quasi tots els teus ancestres, poc o molt, fins a 1815.

Això fa que ens arrelem a on residim, que ens interessem per lo vernacle, per lo autòcton i no cal dir que per lo femení, per lo matriarcalista i per les velletes com a pou.

Ben mirat, lliges sobre els segles XV-XVII i capeixes un ambient hospitalari als catalanoparlants, als qui estaven en eixos territoris i, a banda, en un entorn que evoca prou els segles XI-XII, sobretot, i en bona mesura, la Catalunya rural (en la gran majoria dels indrets) i, així, terres valencianes i en les Illes Balears (en aquests dos darrers casos, d'ençà del segle XIII).

Finalment, he notat una semblança amb la dona en les rondalles anteriors a 1932 i, de pas, en comentaris a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. I com qui és sota una capa de la mare, emparat (com les dones), en sopluig i creatiu, simple, principalment, quant a les tradicions folklòriques autòctones i antigues d'on nasquí i d'on es parla la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XIX lligades a la terra, senzilles, pacients i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he evocat comentaris que em féu ma mare (1943), en l'entrevista que li fiu el 15 de febrer del 2020, sobre les seues àvies i sobre una bestia.

Així, ens digué que la padrina Consuelo (1878) havia acollit una bestia (la tia Vicenteta, qui, poc o molt, devia haver nascut cap a 1867) i que, quan la tia començà a afluixar de les cames, passà a viure junt amb l'àvia.

Afegirem que ta marona t'adduïa que aquelles dones s'aguantaven i que hi havia harmonia, molt senzilles.

Així, per exemple, una d'elles deia a la resta que posassen una emissora valenciana (Ràdio Guadassuar), "Perquè fan un programa molt bonic". Cal dir que el fet de posar un canal valencià, podem considerar-ho com un signe d'interés per lo vernacle.

Altrament, he recordat que tres generacions (ma àvia materna, el seu marit, ma mare i jo) jugàvem al dòmino: la padrina era arriscada i creativa; ell era prudent; ma mare participava per passar el temps amb la família; i jo, més en línia amb l'àvia i creatiu. 

Finalment, el fet de jugar i en un ambient acollidor, era un exemple que tres generacions poden compartir amb senzillesa part de la vida i de romandre sota un sopluig, com aquelles dones del segle XIX.

Com a afegitó, dir-vos que, com adés he indicat a una dona, des que començà la pandèmia, en març del 2020, estic més creatiu, isc poc de casa i que et sents molt lligat amb el passat, amb lo matern, amb lo tel·lúric, amb els ancestres i, sobretot, amb les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants: la senzillesa, la creativitat, lo maternal i el lligam amb la terra i amb les tradicions autòctones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones de més de noranta anys, senzilles, maternals i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre un altre que en té més de setanta-set i que ahir, per exemple, havia fet al·lusió a una tia de ma mare, potser nascuda entre 1915 i 1920.

Aquesta dona, com moltes dels primers vint anys del segle passat, era molt acollidora, amb un tracte maternal, senzilla, d'eixes persones que et somriuen i que et fan qüestions i... tu et sents com si fosses en un sopluig, emparat.

Ben mirat, després de llegir una anècdota que ens plasmà Ricard Jové Hortoneda (nat en 1929) en novembre del 2020, hem evocat la seua dona (Teresa Hortoneda), de qui un dia rebérem un registre de veu en què incloïa que era velleta. 

Finalment, dir-vos que hi ha qui té més de noranta anys, com ara, Júlia Aixut Torres (1933), molt simple, maternal (en la manera de reportar, de respondre, de comentar), amb un llenguatge suau, terrenal, interessada per lo vernacle en terres catalanoparlants, molt creativa, que té records i que, sovint, t'informa sobre el passat i, que, més d'una vegada, captes que, lo que et posa, lliga amb la línia de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, fins i tot, en el darrer terç del segle XIX... i que eren d'arrels catalanoparlants i agafades a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Aprovaven que les xiques anassen a soles

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿aprovaven que les xiques anassen a soles? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 17 de juliol del 2026 comentaren "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "Fins major d'edat, no. Llavors, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "Segons l'hora del dia" (Octavi Font Ten), "No" (Eusebia Rayó Ferrer), "Nooo. Sempre volia la típica CARRABINA. La mama, igual o més" (Montserrat Cortadella), "La mare va donar-me plena llibertat. Confiava en mi. No volia fer-la infeliç" (Roser Canals Costa), "No. En general, no" (Anna Babra), "No. Sempre venia alguna mare (o més) darrere quan anàvem a qualsevol lloc. Era un poc vergonyós... Tot pel que podia dir la gent de nosaltres (sobretot, a les xiques, perquè els xics tenien més llibertat)" (Carmen Mahiques Mahiques), "No. Estava mal vist" (Xec Riudavets Cavaller), "Uf! Que va!  Quan jo era joveneta, van obrir una discoteca ací, en Xàtiva, que es deia 'El parador la nit'. La meua mare no em deixava anar-hi. Jo cascava prou que volia anar-hi. A les meues amigues, no les deixaven tampoc.

Solució: ma mare se'n venia amb nosaltres, s'asseia en una tauleta i tota la vesprada sense llevar-nos ull de damunt. 'Vejam què veieu. Un San Francisco té alcohol, nom i...', 'Eixe xic que està parlant, qui és? Conec jo sa mare?'. Potser sí que la coneixia i no en deia res. Però, si era foraster, 'Prou de ballar amb ell'. Bo: lo que es deia la típica carrabina.

Les mares d'aquesta època volien que fores decent i que et casares amb un bon xic. I ja tenies la vida resolta" (Reme Canet), "Als anys 1960-1970, no podíem anar a soles i, principalment, amb els nuvis al ball: ni de viatge, etc. Hi havíem d'anar amb els pares, amb les mares o amb alguna veïna.

Una vegada vam anar a veure un partit de futbol a Cambrils el meu nuvi i jo amb la meva germana i amb dues amigues amb la condició d'estar junts tot el dia. I així va estar. Ha, ha, ha, ha.

No vaig estar mai a soles en tots els més de sis anys de festeig.

Quan ens vam casar, la meva germana sortia amb nosaltres i, quan vaig tenir fills, ella sortia sola amb el seu nuvi i la iaia s'enfadava molt: trobà la mare i sempre li deia 'No sé com no en passa més, de coses'" (Àngels Benaiges Martí), "A casa, cap problema. Però deien 'Compte amb els xulos'.

A casa, primava la igualtat. Sempre. Homes i dones tenen els mateixos drets i deures!

Feliç de tenir una família que ens deixava ser a tots. Un gust" (Maria Dolors Sala Torras), "Sí, totalment" (Lydia Quera), "Sí, però, si tenien nuvi, per exemple, la meva mare, segons on anava, havia de dur l'espelma (la tieta)" (Rosó Garcia Clotet).

En el meu mur, el 17 de juliol del 2026 indicaren que "Les meues iaies, a determinades hores de la nit, em deien que o a casa o acompanyada. Preferiblement, d'algun xic conegut. I si, damunt, eren amigues de les iaies del meu amic, redó i perfecte: era un xicon de fiar" (Llum Grau Borrás).

En el grup "La cultura valenciana és matriarcal", el 17 de juliol del 2026 plasmaren "A la nit, no. Però, durant el dia o durant la tarda, sempre anava sola amb les amigues... Era una vila petita on tots ens coneixíem" (Rosa Bernat).

En Twitter, el 17 de juliol del 2026 posaren "Segons el lloc, l’hora i el motiu. De nit, mai" (Montserratp).

Finalment, ma mare, el 17 de juliol del 2026, per telèfon, em digué "Una torrentina valenta. El 'Festival de Bandes de Música', que això era un concurs.

I ella, a qui son pare li digué que ella no hi aniria amb el nuvi. Llavors, ella li respongué:

'— Com que no? M'envies a les quatre de la matinada a regar... ¿I no puc anar amb el nuvi?'.

Després de casar-se, no tornà mai més per la vila". 

Adduirem que, en nexe amb el comentari de ma mare, el mateix dia l'enviàrem a unes quantes dones que ens havien reportat i ens respongueren: "Valenta!!!!" (Reme Canet),  "Uff" (Maria Dolors Sala Torras), "Molt bona!!

La meva germana, quatre anys més petita que jo, van obrir la primera discoteca a Gandesa i volia anar-hi amb el nuvi. Un amic va venir a casa nostra i li digué:

'Dona: deixeu-los vindre'. 

I la mare contestà 'No i no'.

La meva germana treballa en una fàbrica de punt i deia a la mare: 'Mare: hi vaig tots els dies. I, a festes, a casa d'una amiga!'. 'No i no'

El meu cunyat: 'Que no us fixeu de mi!'.

La mare: 'Separat, sí; junts, no. Ja hi anireu quan us caseu!'.

'Dona: només faria falta', respongué el nuvi.

I ja no va demanar més.

(...) he pensat en el teu comentari" (Àngels Benaiges Martí).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Dones valentes i realitats de les zones rurals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Reme Canet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha dit uns mots sobre una dona que ella conegué:

"— Una torrentina valenta. El ‘Festival de Bandes de Música’, que això era un concurs.

I ella, a qui son pare li digué que ella no hi aniria amb el nuvi. Llavors, ella li respongué:

‘— Com que no? M’envies a les quatre de la matinada a regar… ¿I no puc anar amb el nuvi?'.

Després de casar-se, no tornà mai més per la vila".

Més avant, hem enviat aquestes paraules a unes quantes dones que ens havien reportat i ens han respost: "Valenta!!!!" (Reme Canet),  "Uff" (Maria Dolors Sala Torras), "Molt bona!!

La meva germana, quatre anys més petita que jo, van obrir la primera discoteca a Gandesa i volia anar-hi amb el nuvi. Un amic va venir a casa nostra i li digué:

'Dona: deixeu-los vindre'. 

I la mare contestà 'No i no'.

La meva germana treballa en una fàbrica de punt i deia a la mare: 'Mare: hi vaig tots els dies. I, a festes, a casa d'una amiga!'. 'No i no'

El meu cunyat: 'Que no us fixeu de mi!'.

La mare: 'Separat, sí; junts, no. Ja hi anireu quan us caseu!'.

'Dona: només faria falta', respongué el nuvi.

I ja no va demanar més.

(...) he pensat amb el teu comentari" (Àngels Benaiges Martí).

Ben mirat, hem enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, una dona de més de setanta anys, molt oberta i que es crià en un ambient acollidor i creatiu:

"— Hi ha uns quants tòpics que es poden desmuntar, d'acord amb la informació i, més encara, si la reforcem amb comentaris en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants:

1) en les zones rurals, la dona era més ben considerada que en la ciutat;

2) l'Església rural era més respectuosa amb la dona i amb la tradició matriarcalista,

3) la dona de ciutat podia tenir més tendència a abraçar la cultura tradicional castellana i, així, trets patriarcals. I el marit, a tractar-la com un drap.

L'arrelament a la terra va unit a un arrelament a la mare, a lo maternal i a més harmonia en la família i en la parella. Poemes del segle XIX també ho reflecteixen. 

Cal dir que hi ha molta gent posada en política i que es defineix com d'esquerres, progressistes, antiPP, etc., que prefereixen el buenrollismo i fer com si aquestes realitats que em comenten no haguessen format part de la Història.".

Finalment, com ara, ens ha plasmat:

"— Uff. Fas un bon estudi, però la gent, a vegades, ni ho han pensat i van a la seva. Ostres: és interessant el que fas. L'antropologia aporta seny a les relacions de la comunitat. 

També depèn, de les famílies, el seguiment de normes establertes (escrites o no)".

Gràcies a tots vosaltres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Catalanoparlants sense el confit de l'amo encisador

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Més d'una vegada, et conviden a agafar el confit de l'opressor, de qui, durant segles, ha tractat de fer xixines i, fins i tot, d'anihilar tot un Poble... i més, en nom de la cultura, de la civilització, del progrés, de la urbanitat, de les modes, de lo políticament correcte i, sobretot, perquè no volen que perdure cap Poble diferent al seu (com ara, fer-ho a l'autòcton en terres catalanoparlants).

Això passa en el cas de la cultura castellana i en el de les que no són del seu ram (bé en la península ibèrica, bé allà on hi ha hagut colònies castellanes). Però també en l'anglesa (vegeu el cas d'Austràlia) i en la dels Estats Units i no cal dir que en l'associada a la llengua francesa.

És més: si consultem, per exemple, polítics de partits que es presenten com que són d'esquerres, progressistes, transversals,... podem capir que, si no ets dels seus, no et responen.

Uns exemples: potser fa més de cinc anys, vaig enviar un missatge a un polític i líder molt conegut, en relació amb la recerca sobre el matriarcalisme: silenci absolut. De partit transversal. En el 2019, un batle, per telèfon, em demanà en què podia ajudar-me (ell i el seu equip). Li ho diguí: no hi hagué cap responsió. Políticament correcte i d'esquerres.

A vegades, ha estat a polítics "pel poble": més callats que un mort. Aquests darrers dies.

Igualment, a filàntrops i a publicistes. Poques setmanes arrere.

¿Sabeu què hi ha darrere, moltes vegades?  Que els acollona que els seus mots vagen més enllà de les quatre parets del despatx, de lo que el partit considera acceptable i, ben mirat, que veuen que el seu punt de vista en serà u més i no, en canvi, el parer que, com aquell qui diu, romandrà dalt del pedestal de la plaça de la vila o de la ciutat.

Adduirem que, sortosament, hem decidit no acceptar que ens posen cap collaret daurat, sinó que hem preferit no ser un gos més de l'amo. 

Per eixe motiu, a vegades, pense que, gràcies a la gran majoria de la gent que ha pres part en la recerca, la investigació va avant i ho fa amb creativitat, amabilitat maternal i, quan cal, dient les coses pel seu nom, com ja feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La bellesa de la natura, senzillesa i creativitat maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he dit que, per on visc, hi ha un convent que, com que compta amb molta natura, deu fer de pulmó per al barri.

La veritat és que, quan passes i el veus, hi trobes alguns arbres i palmeres. I si, a més, ho fas d'una zona més oberta estant, la sensació de comptar amb detalls de vegetació que t'agermanen més a la terra, que donen diversitat cromàtica i "pictòrica"...,  és preciosa i em recorda lo matern.

Altrament, en acostar-nos cap al barri on vivim, copsem que hi ha arbrets en bandes més senzilles de l'entorn.

Fins i tot, mentres dinàvem, hem capit eixe silenci relatiu que hi ha per la rodalia. ¡Quina sort o, millor dit, quin encert, haver triat, quasi dotze anys abans, un estatge en un indret prou còmode i en què encara hi ha com gemmes que un dia creixeran ací (xiquets de pocs anys, cares noves) i vells que prossegueixen amb eixe esperit comunitari que han acollit!

Finalment, sents que, mentres preparava un escrit, mentres llegia alguna narració o bé, per exemple, en respondre a un amic que pren part en la recerca,... és cert que tinc cinquanta-cinc anys, però també que, en revisar lo que plasmí des que comencí la investigació, evoque eixes llavors que el llaurador colgà en el camp i que, mesos després, fructifiquen i que són compartides amb els qui t'han adobat el terreny. A tots vosaltres, gràcies per afavorir-me la creativitat, gràcies per la vostra i pels qui, més d'una vegada, teniu més paciència que Job, com quan la mare està junt amb el nen que, ja colgat en el llit, li demana que li conte una rondalla o que li diga cosetes tradicionals que ella aprengué de sa padrina, com feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal,  com moltes persones que coneixes.

Un ambient creatiu, fresc, maternal i folklore

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes mercès, per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, per a més d'un tema, em reporte sobre què escriuen, què comenten,... persones de punts de vista diferents, de professions distintes i, així, el resultat, afegit al teu parer, és una creativitat que, en fer eixe recull, et fa més senzill i, en el cas de la recerca, més acollidora i de què molta gent se sent part.

A dir veritat, és una cosa que has abraçat de molts anys arrere ençà. Per exemple, quan, en una associació, feies de cap de colla d'un taller i, de manera simple i fàcil de seguir, hi havia 1) qui tenia problemes per a parlar i que hi era com u més i experimentava comoditat, 2) la dona que no tenia estudis i que parlava de vivències que havia tingut, 3) la dona de mitjana edat i que, puntualment, intervenia, però que ho feia (i et tractava) com una marona, de manera maternal.

Per això, féiem rogle. I, en la recerca, passa uns cosa semblant i, altra vegada, ens sentim agafats a la terra: dones de qui t'arriben escrits, mots que t'evoquen la velleta tradicional i, fins i tot, alguna telefonada que adoba una vida més natural, més simple,  més creativa i, ben mirat, amb lo femení per damunt, així com la dona ho fa en moltes contarelles.

Finalment, sovint, i, com més va, més, sent un arrelament amb els meus ancestres del segle XIX, amb ma àvia materna i, altrament, amb altres persones de la terra, amb lo vernacle, amb lo folklòric, amb lo tel·lúric i amb la llengua catalana. Això sí, i en un ambient fresc i feminal i que et lliga amb aquells antecessors i amb dones d'aquella època i que eren d'arrels catalanoparlants i que havien nascut abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones serps molt senzilles i hòmens que penetren en la terra en el segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit una rondalla del segle XIX ("Les aubardes") en què una dona es mor i el marit, com que vivia en una terra diferent a la seua (a la d'aquella en què ell havia nascut), és obligat a ser soterrat al costat de la muller.

Ara bé, un personatge femení i terrenal (una serpent), en plena foscúria, passa menjar a aquest marit, li obri un lloc per on alenar. Al capdavall, ell va darrere de la serp i, ja en una platja, s'endinsa en l'arena i, així, ho fa amb lo matern, com si tornàs a l'interior de la mare protectora.

Afegirem que és la primera vegada que accedim a un relat així. 

Ara bé, com en molts moments i com en molts indrets catalanoparlants, és capeix la força femenina i que ell és lligat a la marona, a l'obscuritat, a la terra i a l'aigua.

Ben mirat, la serpent és més vigorosa i, com que és per damunt de l'home, on va la serp (animal terrestre vinculat amb la maternitat), o siga, on va la corda (ella), va el poal. I més: en un ambient molt senzill, planer, fresc i creatiu, com el de moltes dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i d'arrels catalanoparlants.

Per consegüent, copsem una altra narració i, de pas, un altre exemple, de matriarcalisme... en la Catalunya d'aleshores.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones arriscades, bonhomioses i molt senzilles del segle XIX

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona de més de huitanta-cinc anys i de qui molta gent diu que és bondat, dona en qui moltes vegades captes que parla, que actua i que respon com el típic xiquet de quatre anys i bonhomiós.

Altrament, hem llegit una qüestió de María José (https://x.com/i/status/2076319577399607478) psicòloga:

"— ¿Podrieu recordar i compartir quina és aquella cosa que el vostre pare o la vostra mare sempre us repetia/repeteix? 🤍😉".

I tu li poses:

"— Bon vespre, María José,

Mon pare (1942), sovint, sobretot, quan jo era jove, em remarcava el seny de plasmar la veritat, de no permetre que ningú tractàs de manipular-me (i que la desaprovàs).

Ma mare (1943) ha insistit molt en la senzillesa".

També ha demanat (https://x.com/i/status/2076374587852382587) "A quina edat considereu que una persona ja no és jove?". 

Llavors, li hem agregat: 

"— Quan deixa de ser un xiquet, un adolescent i una persona que encara no es fa responsable de la seua llibertat. Aleshores, passa a ser adult.

En maig del 2016, un home em deia '[ Els polítics del Congrés dels Diputats] Estan actuant com si foren adolescents'. I encara ho fan".

Finalment, dir-vos que molt de lo que he plasmat en aquest escrit, ho he capit en dones catalanoparlants que ara tenen més de setanta anys i no cal dir que en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, més encara, si nasqueren en el segle XIX: molt senzilles, de bon cor, arriscades, maternals, ames de la seua vida i en un ambient fresc i creatiu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La sensibilitat, la creativitat i el no deixar-nos arrossegar en un ambient fresc

 Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, mentres llegia una rondalla del segle XIX, he capit un sentiment paregut a quan, de vesprada, havia escrit un comentari de Júlia Aixut Torres en nexe amb el tema d'ahir (sucós).

Júlia Aixut Torres és una catalana nascuda en 1933, molt vinculada amb la terra, de caire maternal i molt senzilla, molt plana i  t'ha respost a qüestions que li has fet i t'ha adobat el terreny.

Et sents emparat i, més encara, copses que la sensibilitat, la creativitat i el bon cor eren molt presents en dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i d'arrels catalanoparlants.

Igualment, hem llegit un article que ha exposat Gemma (https://x.com/i/status/2075852452541141423), a qui hem plasmat:

"— Bon vespre, Gemma,

U dels millors mestres que tinguí en Magisteri, Pere Riutort (curs 1992/1993), tenia tendència a fer classes lleugerament magistrals.

Ara bé, estava obert a qualsevol qüestió dels alumnes, era amable, senzill i et feia raonar.

Un dia li diguí que 'eina' era un mot que s'emprava en la meua família. Ell em demanà: 'Estàs segur [ que es diu per l'Horta de València]?'.

Ho comentí a ma mare i ella em respongué:

'— No: aïna'.

En la classe següent, li diguí:

'— Ma mare m'ha dit que, per ací, es diu aïna'.

I ell no m'amollà mai cap '¿Veus com no era així?'.

Un altre dia, el mateix mestre. Un alumne, que devia tenir uns vint-i-huit anys, li demana:

'— Pere: ¿és veritat que es parlava valencià en València abans que vingueren els catalans?'.

El mestre, amb veu tranquil·la, li féu aquesta qüestió:

'— ¿Creus que es parlava castellà a Cuba abans que hi arribassen els castellans?'.

No humilià mai cap alumne.

M'impactà aquesta manera de fer classes.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, María José, psicòloga, ha demanat quina era la teua principal capacitat (https://x.com/i/status/2076024075349020770). I li has respost:

"Bon vespre, María José,

La didàctica, fer senzill i accessible un tema junt amb la capacitat per a no deixar-me arrossegar pels polítics, ni pels qui pretenen fer-nos titelles seus.

No he militat mai en cap partit polític i, molt sovint, he votat nul. I mai, fruit de la por".

Això sí, en un ambient fresc, creatiu, molt senzill i femení.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El seu paper en l'aprovació del nuvi

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿quin fou el seu paper en l'aprovació del nuvi? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

**** 

Quant a missatges, el 10 de juliol del 2026 ens comentaren "Si, a tu, t'agrada, que ets la interessada, endavant sempre" (Àngels Sanas Corcoy), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "A casa, mentre tingués una feina i estimés la noia. I al revés. Qui podia dir res? Segurament, s'havia seguit el nuvi, amb el seu caràcter, amb la seva manera d'actuar..., però era cosa de parella" (Maria Dolors Sala Torras), "En el nostre cas, van triar qui volien" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Cap. Sempre deia el mateix: '¿És bona persona, treballador, t'estima i et respecta? Endavant'" (Montserrat Cortadella), "Segons la formació humana o afectiva, et podien dir coses negatives o positives" (Roser Canals Costa), "Es 100%.

Sempre volien saber de quines aigües venien. I, sense sa seva aprovació, arruix!!" (Maria Galmés Mascaró), "A la meva família materna, ens vam casar amb qui estimàvem, però hi ha la meva padrina.

Tenia un nuvi i el van fer casar amb una altra noia, però sempre va estar enamorat de la meva padrina. I una tia, per part de pare: la seva parella el van matar a la guerra civil i, després, 'li van arreglar' amb un veí d'una finca rústica. La tia no va estar mai feliç.

El iaio del meu marit era viudo, se li va morir la dona en un part. Van passar els anys i es va casar amb una dona i volien fer un casament entre una filla i un fill, però no es va fer. I tenia un altre fill, que festejava amb la meva mare i que van aprofitar quan estaven refugiats a França i van trencar el festeig. La mare deia 'Vam festejar ell, amb mi, tres anys; i jo, amb ell, cinc'. A pesar de tot, els meus pares sempre es van estimar molt.

De mi. Anys seixanta: hi havia un noi amb qui jo ballava i m'estimava. Era fill únic. La seva mare no volia que ballés amb mi perquè jo treballava a la mina i érem de classe social baixa.

Cadascú vam fer el nostre camí. Érem molt jovenets. Ell no estat mai feliç.

No obstant això, jo sóc molt feliç. Fa cinquanta-quatre anys que estem casats i ens estimen moltíssim" (Àngels Benaiges Martí), "Un paper crític, si opinaven a la seva manera. I no movien peça, tant si tenien o no raó. Els havia d'agradar. Eren difícils. Eren massa contundents.

Calia saber que no era la seva decisió, el dret a decidir no era seu" (Anna Babra), "Cap. Deixaven anar la seva opinió i prou. Per exemple, un home garrit, de dones, no podia ser feliç amb una sola" (Lydia Quera), "Les meues iaies: van triar elles i festejaren i es casaren amb ells" (Reme Canet), "Total" (Josefina Moya Martínez), "Jo recordo haver anat al ball i, en demanar per sortir a ballar, la noia es girava i sa mare, asseguda unes butaques més enrere, movia el cap (acceptant o negant el permís a la filla per eixir a la pista)" (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 10 de juliol del 2026 plasmaren "No en van tenir cap, vaig ser lliure en l'elecció. I cap endavant" (Rosó Garcia Clotet).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Escrits sobre el matriarcalisme català, a dues dones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he compilat comentaris interessants en línia amb la qüestió del dia i les dones i, de pas, a la societat catalanoparlant.

Així, adés hem capit un escrit de Reme Canet relatiu a uns mots de Teresa Vinyoles Vidal en una obra seua sobre les dones en la Catalunya medieval:

"— Sembla que hem anat cap enrere 😁".

Llavors, li poses:

"— Una de les pitjors coses és el rebuig que se sol fer, i l'esquerra hi té molta relació (en el cas de la valenciana, perquè 'abraça' l'ensenyament públic que ha vingut dictat per normatives procedents de Castella, després de l'anul·lació dels Furs en 1707 i com a resultat de la introducció de la cultura tradicional castellana, la qual és patriarcal).

Els Pobles matriarcalistes tenen com a eix la mare, la terra, el contacte amb la natura, una creativitat no elitista, són més emprenedors, tenen una tradició de fer pactes (no de recórrer a l'ús de la força, ni al de les armes, ni al tant sí com no...), una homosexualitat ben acollida (com diu Rigoberta Menchú, com una part més de la naturalesa biològica), un alt sentiment de pertinença a la terra (la qual és femenina), molts passatges (en rondalles, en llegendes i en poemes) en què la dona 'salva' l'home, però no en fa ostentació...".

El text sobre l'Edat Mitjana diu així, en la seua obra "Història de les dones a la Catalunya medieval”: “Podem assegurar que, en la mentalitat de mil anys enrere, el fet que un marit matés la dona era un acte greu, una falta gravíssima. L’Església del segle X es refereix a usos ancestrals quan considera que hi ha un pecat que té una penitència irrevocable segons l’antic costum: l’homicidi de la muller” (p. 49).

Ben mirat, de vesprada, Àngels Benaiges Martí t'amolla:

"— Aquest llibre els ensenyaré a les companyes del Club Feminista. 

Gràcies, Lluís, per la teva confiança".

Tot seguit, li has respost:

"— És un bon llibre. El recomane.

Exposa fets que ens permeten capir que la cultura tradicional catalana és matriarcalista" .

Igualment, podríem afegir més, com ara, aquesta taula sobre el matriarcalisme basc, amb moltíssims punts en comú amb la del nostre Poble i que coincideixen amb el de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants, en un ambient fresc, creatiu i, més aïna, femení. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones de més de noranta anys, molt senzilles i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el paper decisiu que fan les zones verdes, els espais amb arbres, amb plantes, amb vegetació,... en les viles, com ara, pel barri on visc i pel barri on viu ella. En eixe seny, tenen molts punts en comú.

Igualment, hem començat el dia sentint-nos emparats, com quan estàvem junt amb gent senzilla, que salvaven la terra (començant per la llengua catalana, això és, per l'autòctona), que protegien lo maternal, les ancianes i lo vernacle.

Com a exemple, en moltes rondalles de la banda occidental de Catalunya, hi ha relats en què els catalans continuen en el terreny sense que hi entren els sarraïns, ni els francesos i, ben mirat, més d'una vegada, i, així, és defesa la llengua, les tradicions antigues i de fa segles, com capim del narrador, del compilador.

Finalment, dir-vos que les rondalles, les llegendes, la música i la poesia catalana de caire matriarcalista, et lliguen a lo matern, a la natura, però, més encara, a arreplegar, a reportar-te i a acollir com eixes velletes que, tot i que passen dels noranta anys (en coneguí una d'Alaquàs, qui li faltà poc per a fer els cent anys), són d'eixes persones que et protegeixen, disposades a aprendre i a continuar la pervivència de lo pretèrit, i que tu copses que et sents entre els teus i en un ambient molt creatiu, fresc, amb persones sensibles, molt senzilles i que mantenen lo ancestral i vincles amb lo antic, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Sempre hi ha collita i gent acollidora i molt senzilla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant!!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit:

"— Hui, mentres llegia una llegenda de l'Horta, en relació amb les séquies de Benàger i de Faitanar, he pensat en tu perquè alguna vegada me n'has transmés alguna (com ara, una sobre la Mare de Déu de l'Olivar,...".

Llavors, ens ha amollat:

"— Apareguda".

Tot seguit, li afiges:

"— Sí, una marededéu trobada. 

¿Vols que te la conte? Me la narrà...".

A continuació, li la llegia i ella es mantenia en silenci, com la velleta molt senzilla, expectant i receptiva.

Al capdavall, li he parlat sobre qui me la contà (un home nascut en 1930, qui me la passà en desembre del 2006 en un centre de retirats i de pensionistes d'Alaquàs), sobre què en capim (la generositat, la sensibilitat, la cooperació i aprofitar l'aigua, tan menester per a l'horta)...

Aleshores, ens ha agregat:

"— No l'havia sentida".

Per això, li hem adduït:

"— Te la passaré per correu electrònic".

Més avant, ho fas i, molt avançat el dia, evoques qui te la relatà i, un poc després, et sents en la terra on vius i dels catalanoparlants que salven i que protegeixen lo maternal, lo vernacle en terres catalanoparlants, entre els teus i, sobretot, que continua en tu el paper d'aprenent, el de l'anciana molt senzilla que feia de transmissora de lo que havia compilat i de lo que li havien reportat. 

Per eixe motiu, ens sentim emparats, en un ambient en què sempre hi ha collita femenina, lligada a lo autòcton i a coses més velles que el camí de la font.

Per tant, un agraïment a tots els qui heu pres part en la recerca i als qui ho feren.

Finalment, dir-vos que, ma mare també n'ha aprés de les rondalles que contaven en cals seus avis (dels anys setanta i huitanta del segle XIX), com ens ha comentat alguna vegada, entre persones molt empeltadesça lo tel·lúric, a lo ancestral, creatives, acollidores i de caire predominantment feminal, en què es feia lo que deia la dona, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i  d'arrels catalanoparlants i molt senzilles.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Suggeriments acollits per aprenents creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic que, el curs que féu els seixanta anys, es tragué el graduat d'ensenyament secundari. Fou en el 2014.

En setembre del 2013, molt prompte, li diguérem:

"— Antonio: si vols aprovar les sis matèries que et resten, seria convenient que fesses algunes coses:

1) Seure't prop dels mestres, perquè, així, serà més difícil que et distragues.

2) Quan no sàpies què significa alguna cosa (o quan tingues algun dubte), demana i, així, aprendràs. Tot i això, hi hauria dies que consideraràs que no cal fer-ho. De totes maneres, tu, fes-ho moltes vegades.

I 3), no estigues a prop de gent que no tinga interés per les classes. Així, et serà més fàcil aprovar".

Afegirem que, un dia, ens comentà:

"— M'agrada com ensenyes perquè, en l'escola d'adults a què vaig, hi ha mestres que són damunt de tu, de l'estudiant".

La meua resposta fou:

"— Gràcies".

Cal dir que és dels millors records que tinc des que he ensenyat o, si no, des que he fet alguna recerca.

Això, de manera pareguda als participants se senten en un ambient creatiu, cap a lo autòcton, molt acollidor, maternal, receptiu, com quan la marona els lligava al passat, a les arrels dels seus ancestres i, així, a lo vernacle, com ja feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants, i, de pas, romaníem sota un sopluig amb mantellina i emparats.

Finalment, uns mots que hem rebut sobre les mantellines, per dones catalanoparlants nascudes abans de 1955 i d'arrels catalanoparlants: "Sí. En guardo en una capseta: la del casament de la meva mare i dues (de meves) juntament amb mocador negre del cap (de la meva iaia). També diverses agulles amb el cap negre i blanc que subjectaven la mantellina als cabells

Del vel de la Primera Comunió, la mare en va fer-me mantellines" (Àngels Benaiges Martí)

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La senzillesa i la creativitat en gent de més de setanta anys

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Àngels Benaiges Martí.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, una persona de qui destaque tres coses: 1) la seua senzillesa, 2) la seua disposició a ajudar a persones de bon cor i 3) els xicotets detalls.

Entre les seues àvies (dels anys setanta i huitanta del segle XIX) i ella, també has capit un punt en què coincidien: que eren servicials.

Ben mirat, totes tres "baixaven a terra". Diem això perquè, en acollir la simplicitat,  comptes amb informació, amb moments en què hi ha qui t'allarga la mà (i a qui tu li l'agafes) i un ambient acollidor, planer, receptiu i creatiu.

Com a mostra, més de quinze anys arrere, captàrem que majors de més de setanta anys, ancians i, fins i tot, provectes nascuts abans de 1930, se sentien rebuts en converses en què agafàvem així com l'esponja ho fa amb l'aigua. Quin n'era el resultat? Un ambient en què totes elles eren com un sopluig en què lo vell, lo antic, el passat, eren com qui entra en una casa i rep bona hospitalitat, com ja copsàrem en desembre del 2009.

Adduirem que hui ens han entrat comentaris sobre les mantellines en dones d'abans de 1955: "Totes les dones portaven mantellines. Més ençà, algunes, en entrar, s'hi posaven un mocador de mocar deixat anar!!!!"(Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "Ma marona i les àvies, sí. Jo també en vaig portar, [ de mantellina]' (Ramona Ibarra, de mare nascuda en 1923), "I tant que vaig portar mantellina! Sóc nada de l'any 1947!" (Encarnació Sanchez).

Finalment, hem compilat molts exemples de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants en què eixa baixada al terreny feia que, dones que ara ja han passat els setanta anys, hagen continuat aquell estil de vida femení, ancestral, que lliga amb lo tel·lúric, que prenen lo vernacle, com les dones lligades al sopluig de la terra, de la llengua catalana i que cada dia van amb la mantellina de lo autòcton i de la senzillesa, dins la cova.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XX amb mantellines i morts en terres matriarcals

Paraules de hui:

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut comentaris en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1955 i que portaven mantellina.

Igualment, hem plasmat la major part dels mots que anit ens entraren mitjançant Júlia Aixut Torres (una catalana nata en 1933, molt senzilla, maternal, acollidora i que reporta com si fos la marona que alleta el nadó i que, sobretot, el lliga amb la terra i amb el passat, amb les arrels matriarcalistes vernacles i, així, amb les dels seus ancestres):

"— De l'any 1956 endavant, any en què em vaig casar, poques dones portaven mantellina per anar a l’església, però, quan vaig anar-me'n de Lleida, l'any 1950, sí. 

Totes les noies i totes les dones portaven mantellina i, si no la portaves, havies de posar-te un mocador al cap…

Ara, tot això ha acabat com també el dol d'un familiar: que et posaves tota de negre i que la mare tenyia la roba d'algun familiar a la torre de la padrina…

Ara no te n'adones, de res: si és viuda o no… Jo, quan vaig restar viuda l'any 2001, la gent ja no anava de dol… i molts ja no entren ni a l’església…

El marit va morir de Parkinson i em tenia escrites les seves voluntats i no volia esqueles, ni església: volia incineració i que sols ho sapigués la família més acostada (tot i això, ell era creient).

La casa de la meva filla té un gran jardí en què nosaltres plantàvem moltes coses. I un any, en anar a València [ , d'on era el meu marit], vam comprar un taronger. Crec que deu tenir més de quaranta anys i és molt ben cuidat. I, en aquest taronger, estan les cendres del meu marit, les de la meva germana i les del seu marit i també dos gossets Teckel. I, per ara, sols falten les meves. Aquest és el nostre taronger…".

Afegirem que, a la darreria d'octubre del 2018, anares al despatx d'un amic que havia viscut cinc anys en contacte amb la cultura colla en Xile, la qual és matriarcalista, i et digué que els colles tenen per costum soterrar en les seues cases els morts.

Doncs bé, en un viatge per la Catalunya rural dels anys noranta del segle passat, poguí capir una casa en què reposava un difunt, potser nascut més de cent anys arrere.

Finalment, dir-vos que, en Alaquàs, almenys, fins al 2017, encara hi havia un cas paregut al de Catalunya, un detall que empelta amb la tradició autòctona, puix que la casa, com també ho fa en la cultura basca, és en nexe amb la mare i, així, amb lo femení.

Més encara perquè els morts estan dins de la marona, en la terra, com qui hi ha retornat i, així, lligats al passat i a lo tel·lúric, al sopluig, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Lligam amb el passat, amb la terra i sota el sopluig

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!"Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres. 

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema de dones catalanoparlants nascudes abans de 1955 i que portaven mantellina. 

Llavors, ens ha dit que, pel País Valencià, abundava la negra. A més, li hem llegit part de la introducció d'un llibre que havíem arreplegat sobre mantellines i sobre indumentària tradicional de Catalunya. Hi abunda la color negra.

Més avant, capeixes la importància dels detalls i, altrament, la senzillesa de dones catalanoparlants del segle XIX (com ara, una besàvia teua per part de mare) i ta àvia materna, dues persones planes i que baixaven al nivell del feble i no el deixaven caure, ans al contrari. Però també entre les que hui t'han informat.

Ben mirat, he copsat que aquest eixart amb el passat fa que aculles la maternitat, lo maternal, que davalles a lo tel·lúric, a lo vernacle i que, així, dones entrada a la creativitat i, per tant, que faces com la dona que, encara que, al seu costat, hi ha una velleta o, fins i tot, una provecta, fa com, en eixe ambient rural i feminal en què, sota el sopluig de l'anciana, hi ha disposició a aprendre dels altres.

Finalment, dir-vos que adés m'ha entrat un missatge de Júlia Aixut Torres (una catalana nascuda en 1933, molt senzilla, rural, maternal, com una marona acollidora), en què posava que les cendres d'alguns familiars seus acostats... són al costat d'un taronger de València, on reposaran les seues. En altres mots, enllaçats amb... la terra, un altre signe de caire matriarcalista. Agraesc aquest comentari i el detall de la foto de l'arbre, el qual "deu tenir més de quaranta anys i que està molt ben cuidat", això és, com si fos una mare i, així, lo pretèrit, l'aixopluc, la cova.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes altres persones que coneixes.

Personatges masculins que baixen a la terra

  

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre personatges masculins que baixen a la terra? Gràcies.

N'hi ha en una rondalla valenciana i en altres que representen la humilitat.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 3 de juliol del 2026 comentaren "No et puc ajudar" (Maria Dolors Sala Torras), "No" (Àngels Sanas Corcoy), "Per a mi, és un tema desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Lydia Quera), "Poc et puc explicar d'aquest tema" (Júlia Aixut Torres, nascuda en 1933), "He sentit parlar, però, a la meva família, no.

Si també feien por als xiquets i xiquetes amb homes ficticis? Per exemple: l'home del sac; i, un altre, el pare Botero.

La iaia, la mare i jo, 'tots', no som partidaris de fer por als infants. La iaia sempre els feia acabar bé.

I, als nostres xiquets, els agrada, des que són molt petits, inventar-nos històries. També parlar d'anècdotes i de coses de la família" (Àngels Benaiges Martí), "No. No he sentit mai parlar d'això" (Reme Canet), "En el meu cas, no se'n va parlar mai" (Roser Canals Costa), "No, no me n'han parlat" (Octavi Font Ten).

En el meu mur, el 3 de juliol del 2026 posaren "No" (Maria Galmés Mascaró).

Finalment, ma mare, el 3 de juliol del 2026, per telèfon, em demanà si n'hi havia més enllà de les rondalles. Llavors, li diguí que el pintor català Miquel Torner de Semir (nascut en 1938 en un castell i de la noblesa) era un home senzill, que "baixava" fins al punt que havíem rebut fotos seues (del 20 de setembre del 2025) en què estava junt amb una colla de xiquets que observaven com pintava i, a més, una en què hi havia un menor de cinc anys al costat de l'artista.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Acollença de vivències i de tradicions vernacles anteriors a 1932

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit comentaris del tema del dia i, a més, li he afegit un cas en què un home de més de huitanta anys, Miquel Torner de Semir (1938), es posa a un nivell senzill, receptiu.

Adduirem que hem rebut un missatge de Júlia Aixut Torres, una catalana nascuda en 1933, amb un estil maternal, rural, molt lligat al camp i matriarcalista, senzill, "femení", qui nasqué en un ambient molt acollidor i autòcton.

A més, t'han aplegat fotos, vídeos, llibres,... de pintors, d'escriptors, de persones lligades a la terra i que dediquen bona part de la seua vida a deixar que els informe gent major de la seua família (o, per exemple, de la vila on viuen).

Afegirem que has compilat, sobretot, informació, vivències, experiències i més encara, evocacions relatives a terres catalanoparlants, de quan eren mares i d'ara que són àvies, velletes o, en més d'un cas, provectes.

Ben mirat, hem obert els braços a persones de més de noranta anys, les quals, junt amb les qui ara en tenen més de huitanta, són com eixa cova a què compensa endinsar-nos com si fóssem nadons i mamàsem de la marona.

Finalment, dir-vos que així és possible que perdure lo maternal, lo femení, les tradicions vernacles, la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana junt amb el folklore autòcton i que, com en moltes rondalles anteriors a 1932 i amb signes matriarcalistes, t'endinses en lo tel·lúric, com quan la mare era prenyada i el menor era emparat i en una mena de sopluig, creatiu i acollit, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberts, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nens de qui aprenem rondalles i detalls amb senzillesa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema de deixar-se ajudar, de confiar en gent que t'ha fet valença altres vegades. I, mentres raonàvem, he evocat una dona que m'adobà el terreny una volta i a qui alguna vegada li he allargat la mà.

Igualment, recordes quan una xiqueta de pocs anys et demanava si li podries contar una rondalla: si tenies un llibre, li la llegies tranquil·lament perquè el contingut (i, si no, els passatges claus) fossen ben assimilats i ella restava lligada a la terra.

A més, hi havia moments que et feia la qüestió sobre un mot (1), sobre com es desenvoluparia el relat (2),  per què havia passat un fet de la contalla i no un altre (3) i, com ara, si acceptaries que ella et narràs una contarella que havia aprés (4),

Llavors, davallàvem de nivell i li responíem: "Això vol dir..." (1), "Ja ho veurem..., encara no hi hem arribat" (2) "Perquè aquesta rondalla és així" (3), "Bé, conta-me-la" (4).

En acabant, ella comença a narrar-te la rondalla i tu, com si fosses un nen i ella fos ta mare o l'àvia, passes a una actitud receptiva, disposat a aprendre i, altrament, a aprofitar-ho per a capir detalls que ella t'amolla en un entorn de protecció i cadascú amb una capa.

Finalment, tots dos heu baixat, heu baixat i eixa senzillesa i la humilitat permeten que, en eixe ambient matern paregut a quan l'al·lot mama de la mare, acolliu la creativitat i, per consegüent, romangueu lligats a lo tel·lúric, a la marona i, ben mirat, al passat, a lo vernacle, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Acolliment de la humilitat i de la senzillesa infantils

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, en molts moments del dia, he evocat la senzillesa i, adés, fins i tot, una conversa que tinguérem Pere Riutort i jo el 23 de març del 2020 i que, tot seguit, plasmí.

Em deia que li agradava la natura i el camp, tots dos vinculats amb la mare, amb lo terrenal i amb la simplicitat.

Igualment, li afegírem que el nostre joc preferit era volar un catxirulo. Llavors, ens respongué:

"— Com un xiquet! Però un home volant-lo".

Ben mirat, recordes el lligam entre la mare i el fill, en què la marona tira i el subjecta a la terra, al mateix temps que ambdós, receptius a l'altre, aprenen, i, com tu, acarones l'al·lot però, sobretot, baixes, baixes, com aquella mestra que, assenyalant el terra, deia que ella reduïa molt el nivell perquè era interessada pels alumnes. I, si no, com quan hi havia una nena al teu costat i et demanava si et podia llegir una rondalla d'un llibre que portava.

A continuació, jo li deia que sí i, a partir d'eixe moment, callaves i feies el paper de mare, li deixaves que llegís, respectaves el seu ritme, copsaves que la respiració de tots dos era tranquil·la, que hi havia bon cor i, al capdavall,... ella tornava a confiar en tu. Al cap i a la fi, davallar del ruc té això de bo i et guanyes la seua valença. 

Per això, com quan comença la nit, li posaves una capa, la protegies, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, i ella entrava en l'espluga que, com Pere Riutort (llavors, amb huitanta-cinc anys), era una mena de recipient on podia haver-hi aigua, fins i tot, dels més humils, de les velletes i feminal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.