Senzillesa, humilitat i lligams amb la terra en dones del segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Avant sempre", Reme Canet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, n'he escrit el seu, a partir del de Reme Canet. 

Altrament, hem evocat detalls que ens ha dit sobre la senzillesa en la seua àvia Consuelo (la paterna, nascuda en 1878). Així, ens ha amollat que era filla d'un jutge (qui cada dia portava el diari a casa i que ella era una gran lectora) i que, per una altra banda, era disposada (i, de fet, ho feia) a baixar a terra (àdhuc, a posar-se al nivell dels humils i al de gent senzilla com els xiquets). 

Afegirem que l'obertura de la padrina al servici (u seus punts forts junt amb la fortalesa) com també la de qui tinga el servir com a part del seu dia rere dia, feia que davallàs a la simplicitat i que, com ara, oferís coques Cristines als néts, els quals les acceptaven de bon gust.

No debades, et pots trobar ancians com aquell home que, un dia, et deia "M'agrada estar amb tu perquè no et burles de qui no sap de lo que tu sí".

Finalment, dir-vos que la humilitat fa una gran favor a acollir, a permetre que t'entren informacions sucoses i, sobretot, a estar creatiu, com qui és hospitalari i que, de lo que t'aporten, pugues fer una recerca i sentir-te com el nin que mama de la marona i que, de pas, ambdós estiguen lligats a la terra, a les tradicions autòctones i a la cultura vernacla junt amb el folklore en terres catalanoparlants... i no cal dir que a lo maternal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.