Convé triar rondalles compilades abans de 1985

Sobre per què cal llegir rondalles de 1980/1985 cap arrere i mirar amb lupa les posteriors

Si féssem cas a polítics com Mónica Oltra, Joan Baldoví o bé com Joan Ribó (anterior batle de València), ens trobaríem que, en nom de "la modernitat", acollirien

1) un relat en què un home (capellà de fa poc) fa un repartiment la nit de Nadal en cals seus pares. Sa mare confia en el fill ("perquè sap molt, perquè té estudis") i també ho fa el pare.

2) Llavors, ell, aprofitant el bon cor dels pares, s'adjudica la part més sucosa del peix.

3) Relats en què un home se'n va de la seua vila a unes altres i hi ensenya coses que, per a ell, són evidents, senzilles.

En canvi, en relació amb aquestes narracions, però en la versió de més de cent anys arrere, abans de 1926 (o, si no, de 1932, quan es morí Antoni Ma. Alcover):

1) una filla noble i senzilla fa el repartiment i son pare, sa mare i ella en beneficien del seny de la justícia de la filla;

2) la filla no tracta d'aprofitar-se de la bondat dels seus parents i ella s'adjudica la part que li correspon en funció de l'edat i de les seues necessitats reals.

3) Qui passa per aquestes tres viles és un home que considera que la seua dona és curta i, quan retorna, li diu que la prefereix com també la terra (la vila) on ell vivia.

¿Capteu ara un motiu més per a no renegar de les arrels i per a no votar els qui fan ostentació de seguir la moda?

La recerca ens diu que, en moltíssims casos, eixe afany de modernització va unit a una castellanització cultural i, de rebot, com hem pogut veure, a una desaparició de trets matriarcalistes.