Encaixades de mans, àvies "priores" i escolanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he afegit els seus i, a més, li he tret que la qüestió (com altres dies) prové d'una cançó (en aquest cas, de Mallorca) i he aprés un poc més sobre una part de la vila on visc, Alaquàs.

Igualment, hem rebut un missatge de Júlia Aixut Torres (una lleidatana nascuda en 1933, molt creativa i que, més d'una vegada, ens plasma la figura de la mare):

"— A Lleida, molts anys enrere, hi havia el costum que, al mercat dels animals, si hi havia acord en la compravenda, es feien una encaixada de mans i deien 'D’acord'… I es complia... Era un temps molt diferent del que avui es viu: donar la paraula era molt important per a les dues parts…".

Ben mirat, capeixes un escrit que reps de Joana Cabiscol Calvès:

"Bona nit, Lluís,

Les àvies de casa només deien que eren 'priores'. N'hi havia una, de casada; i una, de fadrina, que donaven flors a la sortida de l'església. Molt abans, als anys seixanta [ del segle passat], donaven estampes de sants.

I, després, jo mateixa havia fet d'escolana (a l'adolescència) i també de lectora".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.