La mentira no era part de les nostres besàvies catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he capit un article que havia escrit un amic i de què, més avant, he comentat a ma mare. Era sobre la mentira.

Tot seguit, li he amollat:

"— Bon dia i gràcies pel teu escrit, el qual he llegit adés.

En el meu cas, el preu de ser sincer i de posar tots els partits i tendències, formalment, diferents (dreta, esquerra, feminista, antipatriarcal...), ha estat que, per exemple, en octubre del 2024, Facebook m'eliminà dos comptes (u, iniciat en el 2015) i com a administrador únic de, poc o molt, sis grups que havia creat jo.

I un dia, un llibertari valencià, en un grup de Facebook, em qualificà 'de dretes': havies exposat informació que podia resultar incòmoda a partits valencians 'd'esquerres', 'progressistes'...

D'un escrit meu d'anit:

<<n'addueixes un altre [ tema] que els fa nosa (bé a polítics, bé a partits, bé a publicistes, bé a escriptors, bé a associacions que compten amb subvencions de les paeries): que, 'mil anys arrere, les catalanes eren més ben tractades en els comtats catalans que ara en Catalunya, molt, i que això continuà, sobretot, quatre segles més' (fins al XVII) en terres catalanoparlants. I més, com més ens acostem al segle X. D'esquerres, llibertaris, de centre, liberals..., però calladets>>.

Un altre tema tabú per a votants d'esquerres, d'ERC,....i que els porta a silenciar el pactisme (basat en el matriarcalisme) i a lloar la revolució francesa i la suposada democràcia que afavorí. Àdhuc, he reportat a gent que formà part del sindicat d'estudiants valencià BEA (inicialment, nacionalista) i continuen lloant la revolució francesa i les valors de llibertat, igualtat i fraternitat.

Ben mirat, entre els partits favorables al procés, hi ha hagut una mena de por a traure l'Edat Mitjana... per si algú els considerava retrògrads.

És més: l'11 de setembre, amb motiu de la Diada de Catalunya, viu una notícia en què uns jóvens deien que lo que importava era el futur, uns mots que poden evocar-nos la política de Podemos, en línia amb el 15-M. Com a mostra, en el 2011, Eduard Punset tragué un llibre sobre l'optimisme. En la versió en castellà, deia 'No es verdad que cualquier tiempo pasado fue mejor' i apareixia en alguna foto junt amb impulsors del 15-M.

Per això, dic que caldria fer com l'àvia Damiana: estudiar la cultura tradicional castellana i la francesa i ensenyar sobre la vernacla en terres catalanoparlants, començant per entrevistes, per articles i no cal dir que pel folklore (sobretot, rondalles, llegendes, cançons i poesia)".

Igualment, has parlat amb ta mare, li has dit que hui et trobaries amb una dona (ací, Mariana) per a qui lo més important és el seny de la justícia i que ho captes fàcilment. Altrament, Mariana accepta la seua humanitat i que, com has pogut capir hui, defén les humanitats. I també ta mare.

No deixarem fora que hem llegit (tant a ma mare com també a la dona) part d'un article de més de dotze anys arrere: érem en un ambient de tu a tu, acollidor, maternal.

Finalment, he copsat unes paraules del "Cançoner popular de Mallorca. Volum primer", de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976), plasmades per Francesc de Borja Moll i en què atorgava importància al folklore (p. XIX). I la tenia per a les àvies de molts dels participants en la recerca sobre el matriarcalisme català i per a moltes dones catalanoparlants. Com a mostra, el paper de les padrines com a transmissores de les tradicions (les quals també inclouen la part musical i les narracions).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.