Escrits a una folklorista i a una poetessa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a una dona que estudia sobre el matriarcalisme en les rondalles:

"— Bon dia, 

El meu joc preferit és volar un catxirulo, en què tu fas de rei de la teua vida. Ja ho era de xiquet.

Ho dic perquè, en relació amb el vostre treball de política, sobre el cosmos femení, mai pensí que esdevenir ric anàs unit a accedir a la sobirania d'u mateix i a no haver de treballar (almenys, en nexe amb les rondalles).

De fet, podríem dir que el treball del monarca és més bé d'organitzar, de garantir la convivència en el regne, d'afavorir el desenvolupament creatiu dels altres, de no decantar-se per ningú fins que no tinga el punt de vista (o bé la versió) de les diferents bandes. En això, s'assembla a l'investigador.

Els reis han plasmat normes, regles, lleis i, quan han estat justs, hi ha hagut bones collites. En aquest punt, en el 'Llibre del Poble de Déu', hi ha unes pregàries en què van unides la bonesa... i les collites abundoses.

En canvi, sí que he escrit prou sobre aquest arquetip i sobre el fet que, en les rondalles, se sol plasmar en monarques, en reines, en príncep (i en princeses) que són els caps de l'Estat... i en els pares (bé pares, bé mares). Això sí: l'actitud de tots ells va molt en línia amb el matriarcalisme i, de pas, amb la de moltíssimes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Afegiré que sí que he captat que el fet d'adoptar aquest arquetip i, en acabant, amb lo que vós dieu 'ordre simbòlic de la mare', sí que és molt present en aquestes narracions.

De vesprada, he llegit part del vostre treball i, quan parleu de Déu i de la Mare de Déu en la tradició valenciana, he recordat que diem 'Fer un sol de justícia' i que lo patriarcal s'associa a la llum, a la claror. El DCVB la vincula a Jesucrist i posa el llibre 'Vita Christi', d'Isabel de Villena. 

No obstant això, la Mare de Déu (potser hauria substituït alguna divinitat femenina i protectora de les collites o bé la Mare Terra) enllaça amb la figura de la mare.

Avant les atxes".

Finalment, direm que hem fruït dels poemes tractats hui, del llibre "Ramell de poemes (Pètals de poble)", de Rosa Rovira, com també ho fem de composicions del segle XIX en què es reflecteix el matriarcalisme i el sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa en la butaca.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Ací teniu el llibre "Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans", de la catalana Esther Borell, publicat per Pagès editors.