"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Avant", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Sempre endavant!", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he plasmat comentaris sucosos en relació amb el tema del dia i, a més, copses, altra vegada, la importància de tocar els peus en terra, de la creativitat i de respondre com el llaurador, ja que solen ser persones nobles, que connecten amb la Mare Terra i que aproven la bonesa.
Afegirem que, adés, he trobat una entrevista en un diari català ("El Món", https://elmon.cat/politica/xavier-rius-sant-baralles-rufian-nogueras-aigua-silvia-orriols-992406/) en què Xavier Rius Sant parla sobre Sílvia Orriols i sobre el partit Aliança Catalana. L'aprofitarem per a exposar fets d'Història de què ens parlaven en Magisteri (curs 1993/1994) i de què tu ja has estat reportat de fa més de trenta anys ençà. Diu així:
"Sílvia Orriols se sent una persona triada?
Després de les seleccions li vaig demanar hora i ens vam veure. Em va destacar que va néixer un 9 d’octubre, el dia que Jaume I van fer fora els sarraïns del País Valencià" (sic).
Anem a pams:
1. El rei Jaume I (segle XIII) no féu fora els musulmans ("sarraïns") del Regne de València, sinó que foren expulsats en temps del rei Felip III de Castella i II d'Aragó (entre 1609 i 1614): l'expulsió dels moriscs.
2. El nom "País Valencià", com escriu Manuel Sanchis Guarner en el seu llibre "La llengua dels valencians", apareix per primera vegada en el segle XVIII. Per tant, és un anacronisme, una paraula que no s'ajusta a la realitat històrica d'aquell moment passat. El cas és semblant al del mot "Espanya", per a qualsevol referència anterior a la seua creació jurídica (en el segon terç del segle XIX).
3. No fer cap crítica dels diferents fets històrics, ni tampoc rectificar-los, implica abraçar el punt de vista de la font (ací, en què l'autor no diu els mots textuals, el de Sílvia Orriols).
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa i que protegeix la terra on viu, la cultura matriarcalista i les persones de bon cor, com en moltes rondalles anteriors a 1932.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Nota: L'Ajuntament de Ripoll ha permés que l'autor pogués presentar el seu llibre en la biblioteca pública local: https://x.com/Aj_Ripoll/status/1910749043426214085?t=AiPjqsQBVp6QFDY237VFxQ&s=09.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada