"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", Tonet.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he plasmat els seus i, a més, en acabar, he pensat la importància que té, per al demà, recopilar per a l'estudi i, després, fer-lo accessible, que moltes persones puguen tenir-lo a l'abast i, així, una part més de la realitat.
Mestres escric aquestes línies, evoque quan, en una de les primeres classes de "Didàctica de la Història", en Magisteri, llegies un relat en què, una ampolla amb un missatge, aplega a una costa. En llegir-lo, copsem que hi ha una part que es pot seguir i captar el text, però que hi havia algunes llacunes.
Doncs bé: una cosa semblant ocorre quan fem una recerca. Així, hi ha qui et reporta vivències, hi ha qui ens fa suggeriments, n'hi ha que t'informa i que, enllaçant amb altres versions, passa com amb el text de l'ampolla: es completa més i, així, podem reflectir més la realitat, no sols la inicial (la de la botella).
Per això, et mostres receptiu, connectes idees per temes, per punts de la investigació. I, si no tenen res a veure amb cap tema o, per exemple, inclouen insults o menyspreus, els rebutges. Però, la gran majoria (per no dir quasi tots), són ben acollits.
Finalment, diré que, quan tenia nou anys, un cosí de mon pare, em féu un present per a la Primera Comunió: el llibre "A riures toquen", de Maties Ruiç Esteve (1876-1956), un valencià de Mislata (una vila que toca la ciutat de València) (*). I, mestres que el llegia (poemes, cançons tradicionals...), fruïa del folklore. I, quasi quaranta-cinc anys després, continua interessant-me el folklore valencià i el vinculat amb la llengua catalana.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que porta les regnes de la seua vida i que defén el seu territori i els qui hi viuen com també els qui estan en pro de l'harmonia i de la bona avinença entre les persones.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada