Lligams entre ancians, adults i nins i amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, però també amb mon pare. S'han presentat en ma casa en un moment en què jo escrivia l'entrada vespertina de hui i en què només esperava u dels dos.

El fet és que, aleshores i més avant, he sentit fets i sentiments que després m'han portat a escriure-ho en una llibreta.

Eixa harmonia, eixe somriure sincer, eixe parlar senzill i benintencionat, eixe pensar que les persones creixem i que, ajudant-nos entre tots tres (i açò val per a molts moments i per a moltes situacions, no han de menester que siguen econòmiques),... fan que ho experimentes com si es tractàs d'u de tants diàlegs que tenies pel 2009 i pel 2010 amb majors disposats a raonar amb persones que eren vint-i-cinc anys (o, àdhuc, més de quaranta anys) més jóvens que ells (bé hòmens, bé dones).

De tots, en podem aprendre. I, més encara, quan hi ha bonesa, un somriure franc, unes relacions benignes i un alt sentiment de pertinença a la terra, com el que hem capit hui, abans de l'eixida del sol, mentres llegíem la resposta que ens havia fet una dona (potser de trenta-cinc anys o un poc més) amb fills i que cercava apartament en la vila on visc.

Llavors, et sents part de la terra, de la comarca i com u més entre el conjunt i no cal dir que amb les arrels en terres catalanoparlants. Però com a rei de la teua vida. I més: t'identifiques amb una gran quantitat de trets de la cultura tradicional i vernacla, matriarcalistes. Per eixe motiu, prossegueixes en la recerca sobre el matriarcalisme català.

Finalment, ajudant sempre que pugues i que consideres que el proïsme no és una persona malintencionada, fa que dormes millor, que et lleves amb esperit juvenil, amb el somriure afable del nin, amb el realisme de la mare i amb la paciència de la provecta que encara considera que paga la pena viure amb els peus tocant terra i donant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.