Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes,", Ramona Ibarra.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, hem comentat sobre persones que faciliten les relacions i que, en el cas dels mestres, aplanen un ambient acompanyat de bona avinença entre l'ensenyant i l'alumne.
Així, li contes com explicaven i com ensenyaven alguns dels millors mestres que tingueres: paciència, didàctica, senzillesa en les explicacions, llenguatge específic i llenguatge popular i genuí,...
Igualment, li hem llegit uns passatges del llibre (en castellà) "Els somnis de la vida", del religiós Anselm Grün, en què l'autor comenta que, en els jocs (o bé en les activitats d'esplai) que més ens agradaven i en què més fruïem quan érem xiquets (per exemple, a sis o, àdhuc, a onze anys), es reflecteix la nostra manera de ser, de relacionar-nos i, com ara, de fer les coses i de portar un grup.
Així, li he afegit que, en la recerca, moltes persones s'han sentit còmodes perquè els permets que exposen el seu punt de vista, les vivències, recursos, suggeriments, i, ben mirat, detalls, que, per a ells, tenen molta importància.
Finalment, li dius que això adoba el terreny per a un ambient molt creatiu, sense forçar-lo, receptiu i plural. I en què, encara que els tractes com una mare amb un xiquet, tens present que o bé són jóvens o, com en la gran majoria, ja són adults. Això sí, com quan feies classes de franc i permeties que els alumnes es poguessen esplaiar per escrit i, altrament, en què els deixaves que et fessen qualsevol qüestió, perquè, si més no, podria ser-vos interessant i tots hi apreníem entre tots.
I tu, de bon matí també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.




