Marits que es feien càrrec de xiquets [ estudi sobre el matriarcalisme]

Àvies (o padrines) i mares que parlaren de pares que es feien càrrec de xiquets.

El 6 de febrer del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de pares que es feien càrrec de xiquets? Gràcies”. Bon dia,

Quant a missatges, el 6 de febrer del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Si els tocava, és clar que sí, pero sempre hi havia 'carotes'.

La mare en coneixia algun" (Roser Canals Costa), "Devien ser casos excepcionals. Si restaven viudos, prest solien trobar una dona amb qui casar-se. No es podien sostreure del treball per alimentar la prole" (Xec Riudavets Cavaller), a qui responguí "Figura en la rondalla mallorquina 'En Gornals', plasmada per Antoni Ma. Alcover (Tom XV)" i ens adduí "Interessant. Gràcies"; "El meu pare no podia, encara que volgués, per la feina" (Àngels Sanas Corcoy), "No" (Anna Babra), "No" (Lydia Quera), "L'avi matern va restar viudo jove, com uns trenta anys, i tenia dos fills. La mare d'ell s'encarregava dels xiquets perquè ell poguera treballar, ja que, quan arribava a casa, ajudava a donar menjar els xiquets. 

I l'avi patern també va restar viudo jove i va haver de tornar a casa dels pares. Com que la casa era plena, encara hi havia fills fadrins, les cambres eren ocupades i van restar a dormir a la cambra, en un llit que van posar. I, en eixe llit, es gitaven el pare i els dos xiquets (de dos i de cinc anys)" (MCarmen Bañuls), "Poc" (Maria Dolors Sala Torras), "Doncs sí. I, en concret, els oncles de ma mare. La Mercè Picanyol i el Josep Tantinyà. Els uns diuen que ella era un cap verd, es va afartar de cuidar els tres fills i se'n va anar a Barcelona, no tenint mai més contacte ni amb els fills, ni amb el marit.

D'altres, deien que se'n va anar perquè era un maltractador.

La qüestió és que el Josep es va fer càrrec dels tres fills petits criant-los ell sol.

Era prou modern. A pagès, el normal és que, qui se'n cuidés, fos la mare. Fins i tot, escoltant històries de casa meva, que explicava ma mare (que era nascuda el 1926), veies que el paper de l'home era treballar per a mantenir la casa, i poc més" (Àngel Blanch Picanyol), "Alguna vegada. No et puc ajudar massa en aquest tema" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No. Mai" (Josep Ferrer Ferrer), "A casa, tant l'avi com també el pare van tenir molta participació en la nostra cura i en l'aprenentatge i ens portaven amunt i avall a passeig, etc.

L'avi, cada dia, s'aixecava d'hora per anar a cercar la meva ensaïmada a can Massot, de la Bisbal, i la llet" (Antonia Verdejo), "Lluís: sense anar més lluny, el pare de sempre. Els avis no varen ser criatures i feia gràcia quan la iaia deia 'Mira tal: està amb als néts i els porta' o...

Ell: 'D'acord'" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 6 de febrer del 2026 posaren "Sí, pels deures d'escola i llevar-se" (Margarita Pou Marfany), "Que l'àvia ho comentés, no; però el pare estava pendent de nosaltres pels deures de l'escola, sobretot, per les matemàtiques, que, a mi, em costaven més" (Rosó Garcia Clotet), "Sí. Els semblava molt bé que els marits es cuidessin dels menuts!" (Angelina Santacana Casals).

En el grup "Cultura mallorquina", el 6 de febrer del 2026 escrigueren "Els meus pares es van casar l'any 1925, varen fer feina tots dos; i la casa i els fills, també. Tant un escurava i l'altra cuidava o feia el dinar" (Dolores Pérez), "El meu padrí anava embarcat, cada tres anys venia de l'estranger i, cada vegada que tocava port a Palma, sa meva padrina restava embarassada. De s'home, tenia poca col·laboració a sa casa" (Angela Bosch Jerez).

Finalment, mon pare, per telèfon, el 6 de febrer del 2026 ens digué "La veritat és que els hòmens es fan poc càrrec, sinó les dones o les mares".

 

Pluralitat, tolerància i major presència de la realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, n'he afegit el seu.

Igualment, ens ha comentat que, en part d'Amèrica Central i del Sud, hi ha construccions dels segles XVI i XVII que tenen moltes semblances amb altres de terres castellanes.

Llavors, li hem dit que això és fàcil i que, com a colonitzadors, hi portaren detalls de la terra dels seus avantpassats com també les normes, la llengua dels vencedors, tradicions, etc., sobretot, entre els grups de més força. I que és lo més comú en eixa manera d'actuar.

Més avant, he pensat que, al llarg de la Història, hi ha hagut fets que han estat més tolerants, per exemple, el tractament dels britànics cap a la llengua catalana en el període en què Menorca fou anglesa.

Altrament, li dius que, quan tots dos junt amb la seua muller viatjàrem per Andalusia en 1998, si fa no fa, vaig capir que les colors canviaven: el blanc, per Almeria; el blanc i l'ocre, per la gran majoria; el blanc i el gris, per la banda de Granada, la part més alta.

Ben mirat, li hem adduït que, amb les colors de la mar, hi havia una altra diferència: de blau intermedi en la Mediterrània, a l'aigua mescla de verd clar i de blau cel (l'aigua marina).

Finalment, diré que eixa pluralitat (no solament de pintura o d'aigües) és positiva, bona, perquè permet que, com ara, en una recerca, comptem amb trets diferents que ens fan que puguem tenir una major recopilació de la realitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Escrits i explicacions didàctics i creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el llibre "Alícia al País de les Idees" i també sobre un altre: "Matria", de Pere Morey Server i publicat en el 2023.

Així, no sols ta mare et comenta sobre una obra en què, fins i tot, apareixen dones, com ara, Hipàcia, una filòsofa i astrònoma dels segles IV i V, sinó que captes que aquestes dones fan que el lector tinga interés per la vida, pel llegat i per lo que aportaren de bo a la Humanitat. I, més encara, perquè el llenguatge de l'autor ho fa senzill com també, en "Màtria", les explicacions que d'un personatge català.

Llavors, li hem adduït que, en aquest llibre, hi ha un personatge femení i dos que en són masculins i li hem afegit:

"— Els autors de llibres com el que tu lliges i com aquest són persones que, en lloc de fer una exposició sobre un tema, com si fos una investigació o una obra per a un públic més aïna que no és avesat a fer recerques, recopilen informació, la reparteixen en els personatges i, així, fan una novel·la que serveix per a aprendre sense necessitat d'haver de tindre molta formació, sinó una actitud creativa".

Finalment, he vist uns mots d'Abdul Akra, un escriptor de Pròxim Orient que li agrada aprendre llengües, per exemple, el portugués i, de fa poc ençà, el català, i que ho fa com el xiquet (i com altres persones de diferents edats) que comença i que gaudeix (https://www.threads.com/@abdul.akra1/post/DUXuxpsiP1i?xmt=AQF0vRsn9XWoBeOFdK5rwTA48xXdhGGjU5mUWZgsqv02vbOmo5KyKTn_a_dU3paaIBqPA9c&slof=1). Li hem respost:

"— Bon vespre, Abdul Akra,

Un mestre de Magisteri, Pere Riutort, en una classe de 'Valencià', ens digué que, mentres que els estudiants escriguessen un text sobre un tema (poc o molt, de deu minuts amb un principi, amb un desenvolupament i amb un final), 'Que escriguen, que el llisquen pronunciant, perquè així, a més, veuen i senten lo que escriuen'.

— Així és. Sempre he cregut en el proverbi llatí segons el qual escriure una vegada és llegir dues vegades. Gràcies pel comentari' (https://www.threads.com/@abdul.akra1/post/DUZB0KWCEH4?xmt=AQF0gYm2p-N9Q3pz-YW6oRHH6LbIIXi9CBecRG1YCPhc3HygLXYHfHK7MnyA9R5Z3k05sd6t&slof=1)".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Lectures i vivències amb creativitat i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el llibre "Alícia en el País de les Idees", que ella el gaudeix. A més, li he llegit unes frases del llibre "La República", de Plató, en què, poc o molt, ve a dir que, en un ambient democràtic, qui hi mana concedirà una mena d'igualtat a uns i a altres.

Llavors, li hem comentat que això es reflecteix en les cultures matriarcalistes: una situació en què, encara que la dona té la darrera paraula i és qui organitza, qui planifica, qui decideix (fins i tot, desenvolupant l'arquetip del rei), els pares, els avis, el marit, els fills i les persones amb qui ella es relaciona, copsen que se senten ben tractats, en un entorn en pro de la creativitat i amb un alt sentiment de pertinença a la terra.

Finalment, dius a ta mare que eixe ambient creatiu és molt bo perquè aplana la confiança en els altres, una disposició a escoltar i a parlar com si estiguéssem entre amics, que enriqueix l'aprenentatge, la curiositat del nen i la de gent d'altres edats i perquè, de rebot, augmenta un esperit acollidor i que facilita la germanor i el realisme, el contacte amb la terra i l'esperança.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bona avinença, festivitat de Sant Blai i folklore de l'Horta de València

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare durant més de tres quarts d'hora, hem fruït, hem assaborit lo que comentava cada u i, a més, mentres que es desenvolupava, he captat la gran importància que fa per a demà el fet que hi haja bones relacions amb els teus pares i, igualment, amb els qui més estimes. Així, ella m'ha dit que delectava el llibre "Alícia al País de les Idees" (https://www.grup62.cat/llibre-alicia-al-pais-de-les-idees/421504), el qual havia començat, i jo li he respost que, en el segon curs de Magisteri, la mestra de Filosofia, en les primeres classes, ens reportà sobre la "Filosofia per a xiquets"(https://www.escoladefilosofia.cat/2024/04/14/introduccio-a-philosophy-for-children) junt amb el fet que jo m' ho he passat molt bé quan els xiquets de menys de quatre anys em feien qüestions i que les acollia i que els tractava de respondre amablement i afavorint un diàleg entre ambdues generacions.

Llavors, no dubtem que, si apreciem més altres persones, no es perquè tinguen més estudis, ni perquè siguen multimilionaris, ni perquè siguen famosos,... sinó perquè hi ha una bona avinença entre ambdues bandes, la qual, ben mirat, es perllonga.

Afegirem que, un poc abans, havies rebut un missatge de Daniel Gros, de la banda de Ponent de Catalunya. I tu li reportes sobre la festivitat de Sant Blai (hui, 3 de febrer) i amb altres detalls folklòrics de la comarca de l'Horta de València:

"— Bon dia de Sant Blai. Celebrat per aquestes terres on visc. Terres del Ponent català!!

— Bon dia de Sant Blai, Daniel,

En una vila veïna d'Alaquàs, Torrent, fan molta festa. Hui he parlat amb un oncle que hi viu.

— Un Sant dels nostres Països Catalans?? Hi ha algunes viles que en diuen Blasi. Hi ha alguna semblança amb València?

— Per ací, no he oït 'Blasi', però sí la forma castellana 'Blas'. Però, durant una conversa entre catalanoparlants, hi diem 'Blai'. Gabriel Bibiloni vincula Sant Blai amb terres de l'actual Armènia.

Torrent, ara, és una ciutat, però sense tradició com a tal. Una vila de granerers i d'on hi havia fadrins i fadrines que, en Pasqua, eixien a cercar 'pasqüer' (o 'pasqüera'), bé allí, bé on visc, bé on estan els meus pares (Aldaia).

Tenien fama de ser engrescadors i això es veia en el tramvia.

On visc, 'perolers'. De malnom, 'els bocaculs', perquè, primerament, començaven la boca del perol, abans que el cul. 

On viuen els meus pares, hi havia 'ventallers' i 'rajolers', però hom no els donava cap d'aquests possibles malnoms.. I hi ha un carrer 'del ventall'. En Torrent, un carrer 'dels granerers'. En Alaquàs, un carrer 'dels perolers'. 

Una dita d'Aldaia, durant molts segles vinculada amb el Monestir de Poblet, fins a la desamortització del segle XIX, és 'Xe, calla, per a dones boniques, Aldaia'. Figurava en un adhesiu en un cotxe d'un veí del carrer on viuen els meus pares.

Heus ací una dita popular per aquestes viles de l'Horta de València: 'Quan Colom aplegà a Amèrica, ja hi havia un torrentí'". 

En acabant, m'ha vingut al pensament una altra frase tradicional de la comarca: "Hi! De Torrent, i plores?".

Finalment, vos adjunte un vídeo curt que, en primer lloc, he inserit en l'intercanvi amb Daniel Gros, lligat a la festivitat de Sant Blai en Torrent: cuina, tradició, comentaris, etc.: https://www.facebook.com/share/r/14UyeqqgqGH/.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Camins agradables, creatius i en relació amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient acollidor, amb bona avinença i amb intercanvi d'opinions, però en una línia molt pareguda, i amb una anècdota amb un exemple d'urbanitat per part d'un fill major (https://x.com/i/status/2018334908649726434

i https://x.com/i/status/2018335744066986470

).

Igualment, hem esbrinat sobre respostes i participació en diferents fonts d'Internet i de Twitter dedicades a la cultura, a la llengua o bé, àdhuc, a la formació catalanes. I capim que, si el tema és de política, el seguiment sol ser molt alt; si és de llengua o bé cultural i de caire universitari, baixa prou; si és sobre comunitarisme o bé sobre comunalisme, molt més; si és sobre filosofia i ensenyament crític, molt baix. Potser això pogués desanimar més d'u. 

Ara bé, quan veus que hi ha amics que, encara que són majors i que els agrade escriure, fer els seus estudis, les seues biografies, xicotets llibres, explanacions, articles, recerques,..., encara conserven energia juvenil i, no cal dir que esperança, esperit dialogant i una filosofia de vida en línia amb el matriarcalisme i amb un alt sentiment de pertinença a la terra, la cosa canvia prou. 

Altrament, si consultem, per exemple, en Viquitexts i llegim,... ens sentim, com he dit hui a una dona que la seua valor més estimada és la justícia, com el xiquet que gaudeix empinant un catxirulo i d'estar en contacte amb la realitat i, ben mirat, captant i decidint la seua vida i que, en acabant, dorm bé. S'ha somrist. Una llibertat, però "tel·lúrica". I prosseguim.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes. 

Valors i detalls que afavoreixen la credibilitat en la vida quotidiana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i m'ha dit uns mots d'una dona major que, com recorde, era una persona senzilla, molt generosa, amb un somriure que empeltava i, que, com m'ha afegit, considerava principal la valor justícia.

Igualment, adés, hem vist un tweet de María José, psicòloga, relatiu a la bonesa (https://x.com/i/status/2018014558569259140): 

"— Em fascina la bondat.

Persones que s’ajuden mútuament, es solidaritzen, canvien vides sense cap interès i fan petits i grans tocs màgics i decisius a les vides dels altres.

Perquè, a la vida, també passen coses bones. El que passa és que no fan tant soroll com el mal. 

No perdis l’esperança de trobar gent molt bonica al teu camí; que sentis que aquestes persones et fan ser millor persona amb d’altres persones, i t’afegeixes a una roda…

La qualitat de confiar no és ingenuitat, és esperança amb criteri.

I no. No vol dir que tot sigui bo.

Només vol dir que encara hi ha moltes persones que viuen des de la bondat.

I que podem trobar persones boniques pel camí de la vida".

Llavors, li poses (https://x.com/i/status/2018071399739343050):

"— Bon vespre, María José,

Ben cert. M'he sentit reflectit en les teues paraules.

Abans de sopar, he llegit part de la introducció que fiu per a un estudi pel 2005, i escrivia el refrany 'La veritat sempre sura' i més.

Avant les atxes".

Finalment, diré que despús-ahir, mentre parlava amb ma mare, em tragué que, en una recerca, no s'havia de retallar, per exemple, lo que no anàs per la línia política amb què u s'identifica més, sinó donar entrada a una quantitat molt oberta de parers (sempre que es reflectissen lo que abans deien urbanitat i que no fossen intents de manipulació) i, així, sensibilitat cap als altres i no cal dir que ser tu mateix (i jo adduiria, sense disfresses, ni complexos, com escrivia Rosetta Forner pel 2009, https://www.europapress.es/cultura/noticia-rosetta-forner-hay-dejar-creer-cuentos-20090910154849.html). 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.