Educaven amb mel en la boca

Àvies (o padrines) i mares que educaven amb mel en la boca.

El 3 d’abril del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos educaven amb mel en la boca? Gràcies”.

Quant a missatges, el 3 d'abril del 2026 comentaren "Doooncs l'àvia Maria era molt estricta. O sigui que no era una de les seves característiques. La meva mare ja era diferent; ella, sí; però l'àvia..." (Àngel Blanch Picanyol), "L'àvia tenia molta paciència" (Lurdes Gaspar), "L'educació era, més tost, aspriva. Sense contemplacions" (Xec Riudavets Cavaller), "Bé. A casa, segons l'àvia, la mel era un remei i, cada dia, una culleradeta a la llet o al suc de taronja i aigua de frígola, camamil·la..." (Lydia Quera), "Tant el pare com la mare eren dolços i tranquils en les seves converses, amb tothom.

Els fills, contentíssims amb els nostres pares!!!" (Roser Canals Costa), "No. Més aviat, eren sorrudes. Van viure una època difícil amb molts fills i alguns es van morir! Però totes dues eren manaires: la paterna i la materna" (Nuri Coromina Ferrer), "L'àvia paterna, sí. I com si no ho fes" (Anna Babra), "Crec que no. És que la meva mare era posterior i, amb les àvies, no hi vaig conviure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No. De cap manera" (Angelina Santacana Casals), "Abans, la joventut no tenia tants estudis, però, segur que més bona educació. Sabíem dir 'Bon dia';  i respecte a la gent gran…" (Júlia Aixut Torres), "Sí. La meva mare en tenia" (Àngels Sanas Corcoy).

En el meu mur, el 3 d'abril del 2026 posaren "O amb una espardenya" (Conxeta Fortesa).

 

Maternitat, la terra com una mare i dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Francesca Farré.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que, en algunes respostes, podem capir una actitud pròxima a la matriarcalista, la qual predomina en el llibre "La mel i la fel", de l'escriptora valenciana Carme Miquel, ambientat en la comarca valenciana de la Marina, però en la darreria del segle XIX: dolçor, maternitat, contacte amb la natura, personatges que tracten la terra com si fos una mare i com si elles fossen el nen que mama...

Igualment, en obres vernacles (i açò val, per exemple, per a poemes de Rosa Rovira, de Joan Sala Vila...), lo maternal té un paper molt important i prioritari, les dones organitzen i actuen en grup, es capta la religiositat matriarcal (com ara, en la Mare de Déu de la Llet), la figura de la provecta és present...

Adduirem que ha estat u dels llibres que més hem fruit i, principalment, perquè reflecteix un matriarcalisme que, en el segle XXI, apareix en la poesia catalana autòctona, en composicions musicals i, ben mirat, en obres d'art (com és el cas de pintures de Miquel Torner de Semir).

Finalment, dir-vos que ho plasmen moltes persones que ens han reportat per a la recerca (bé mitjançant comentaris, bé a través de vivències, bé pels suggeriments de fonts).

Gràcies a tots, pel vostre paper, especialment, als qui teniu un alt sentiment de pertinença a la terra i una actitud en pro de la figura de la marona i de la llengua catalana, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La Pasqua en Catalunya i algunes tradicions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ella m'ha reportat sobre alguns detalls de la Pasqua en Catalunya, com ara, la preparació de les mones: que són historiades, que hi ha la tradició de donar-ne els padrins de bateig (bé l'oncle, bé la tia,...) als fillols (sia nebot, sia neboda,...), que n'hi ha que representen un xiquet volant un catxirulo; i, unes altres, botant la corda...

Aleshores, aprofites la informació i el fet que la consideres interessant i,l'escrius en una llibreta.

Afegirem que, com quan capim que un possible informador té molts anys o que, com solem dir, és un llibre obert, resulta sucós perquè, en l'esdevenidor (com també, en temps actuals), qui estiga interessat pel tema, hi puga accedir i agregar-la a lo ja recopilat i a lo ja aprés, sobretot, si prové de part de dones, que són les persones que més transmeten la llengua catalana i la cultura vernacla.

Ben mirat, hui he demanat n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, sobre la Pasqua (https://x.com/i/status/2039681987930198240) i que m'ha respost:

"— Bon dia, n'Antoni,

Una qüestió cultural: en Catalunya, ¿hi ha el costum de desitjar bones festes de Pasqua en Setmana Santa? Gràcies.

En el País Valencià, fem molta més festa del dia de Pasqua a dilluns vinent a Dilluns de Pasqua, amb què acaba la Pasqua: Sant Vicent Ferrer.

— Sí, la formula és Bona Pasqua!

Us desitjo Bona Pasqua!

— Gràcies, n'Antoni, i Bona Pasqua".

Adduirem que aquests intercanvis amb empelt amb l'altre i, igualment, per la cultura tradicional i folklore, fan que hi haja bona avinença i que considereu que ambdues bandes poden eixir-ne beneficiades per lo maternal.

Finalment, dir-vos que hem rebut un missatge d'Isabel Inés Aranda, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants i que té un alt sentiment de pertinença a la terra, sobre la cançó que hem plasmat hui. Llavors, li hem respost amb una explicació i amb lleugeres traduccions.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Preferència per la integritat, moderació i bonhomia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit una paraula amb què m'identifique amb el significat d'"integritat": "rectitud".

Com a exemple, direm que, en alguns moments de la conversa, hem capit eixa prioritat per presentar (bé de paraula, bé per escrit) un tema.

Això fa que, més d'una vegada, en haver tret una qüestió i, després, afegir-ne les responsions a altres, si fa no fa, del mateix ram i en el mateix punt de la recerca (podríem dir "educació i néts" i "com formaven" i posar ambdós en "La dona en la transmissió de la cultura tradicional catalana"), penses que, gràcies a eixes qüestions, tu i més persones, podeu adduir detalls i tocar els peus en terra i cada u de nosaltres ser un rei sincer, bonhomiós i que inclina la balança per ser just i de bon cor i, ben mirat, moderar (com quan volem un catxirulo), en lloc de decantar-nos pels extremismes, per la veritat a mitges o pel menyspreu cap a qui tria reportar de forma oberta i empàtica.

Finalment, frueixes més quan va copses que aquest estil de relació, d'investigació, d'informar, és rebut amb comentaris en què t'amollen que eixa manera de fer una recerca i, altrament, de viure, els ha permés comptar ara amb una versió més realista, creativa,... tot i que encara hi haja punts no tan tractats, hipòtesis (possibles teories) i fets que no han estat confirmats. Això val per a temes com els lligats a les cultures mediterrànies, amb un paper tan important de la mare. Una mostra, en un Poble del nostre ram, d'Amèrica del Sud: https://conexion.uexternado.edu.co/articulo-la-esencia-femenina-de-la-cultura-wayuu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Girar el calcetí i el contacte amb la natura i amb la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he fruït de les interpretacions que sorgien de la lectura d'una rondalla exposada i tractada per Oreto Doménech i Masià. 

Poc o molt, fas com et deia ta mare sobre un capellà que havia tingut moltes vivències i molta formació:

"— M'agrada, entre d'altres coses, perquè, més d'una vegada, fa una anàlisi i una interpretació de les lectures o d'un tema... i, en lloc de fer un sermó que t'avorreix, ¡li pega mitja volta al calcetí... i veus que el tema també es pot veure d'una altra manera més!".

Doncs bé: això és lo que hem fet hui. Possiblement, perquè no tenim cap carnet de cap partit, ni de cap associació, però sí que som connectats amb la terra on vivim, amb la llengua catalana, amb la figura de la mare i gaudim molt de la tasca que fem (lliurement triada i, ben mirat, ben considerada per persones que hi participen) i escrivim i ho publiquem, àdhuc, en llocs en què ens adoben el terreny, ens podem permetre fer eixa "lectura" i, en acabant, plasmar-la i transmetre-la. Viure emparats com el nen que té darrere algú que li fa de paret, en lloc de fer vida, com diem popularment, amb el cul a l'aire.

Finalment, diré que adés he capit un tweet de n'Antoni Gelonch en nexe amb el Pirineu català i amb l'art (https://x.com/i/status/2038975990546710729)i li he posat:

"— Bon vespre, 

En els anys huitanta i noranta, alguns estius anàvem els meus pares i els fills al Pirineu català i jo fruïa del contacte amb la natura i de la senzillesa que copsava, pròxima a una mena d'intimitat i en paisatges exuberants i preciosos.

Gaudia de la bellesa. Fins i tot, pensaves '¡Que xicotets som en relació amb la Terra i que preciosa és i quant té!'.

En el 2013, comentí açò a Pere Riutort (1935-2021), després de dir-li, primerament, 'Jo no sóc creient, però quan observe...'.

En acabar, ell em digué:

'— Això és Déu' (sic)".

No debades, hui he estat molt natural i, igualment, com qui és protegit per gent de la mateixa corda i, a més, per persones respectuoses amb els qui tenen projectes en pro de la cultura vernacla en terres catalanoparlants i per lo maternal, eixa mena de pal de paller dels Pobles matrilineals: hi ha moltes semblances entre nosaltres i ells.

Escultura dels Sants de la Pedra, Sant Nin i Sant Non, en la Cerollera (Baix Aragó). És pareguda a la de moltes escultures amb Demèter i Persèfone, de la cultura grega, en què Demèter és la deessa grega de l'agricultura.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Semblances entre cultures matriarcalistes de Colòmbia i la catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un treball que féu un company de Magisteri en relació amb les sectes destructives i amb les satàniques a partir d'un llibre de Pepe Rodríguez i d'un article que, feia poc, havia estat publicat en la revista "El Temps".

Igualment, una dona de Colòmbia ens ha comentat que, en el seu país, la  religiositat és diferent i més lligada a la terra, principalment, en els Pobles matriarcalistes que hi ha.

Així, celebracions com la Setmana Santa tenen moltes semblances amb la cultura vernacla catalana: 1) és més intimista, 2) no es fa culte a la mort, 3) no hi ha solemnitat, ni elements militars, 4) la figura de la mare i la Mare Terra són presents...

Per això, li addueixes que, per exemple, en el País Valencià, es fa molta més festa (i moderada, però de celebració de la vida, de la primavera) el dia de Pasqua, Dilluns de Pasqua i, en un altre temps, Dimarts de Pasqua: tres jorns també molt importants, si més no, en Catalunya.

Altrament, li he afegit que, en les terres catalanoparlants, la mort és tractada com, per exemple, en la cultura colla (d'Amèrica del Sud i matriarcal): com un retorn a la mare i, de pas, com un empelt que farà fèrtil la terra i pel bé de l'esdevenidor. Ah! I que això ho he pogut deduir arran d'anàlisis de poemes vernacles.

Ben mirat, quan ens ha amollat que teníem molta facilitat per a fer interpretacions que molta gent no captaria, li hem dit que la formació a partir de moltes fonts diferents, de relacions i de no limitar-nos només a la versió més estesa a nivell polític, ho aplana molt. 

Finalment, dir-vos que aquesta dona ha fet cursos de formació per a adults i que la seua valor més important és el seny de la justícia...

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Empelt simbòlic mare-filla, entre les generacions i agraïments

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he tret el tema de l'agraïment (en aquest cas, en els escrits de Josep Maria Virgili i Ortiga i en les respostes que, més d'una vegada, faig als qui em reporten).

En eixe seny, afegirem que, de vesprada, hem capit un document de què hem fet alguns comentaris i l'hem enviat a la mestra i investigadora Oreto Doménech i Masià: "L'ordre simbòlic de la mare en les festes d'agost de Bétera" (https://diposit.ub.edu/items/da316678-bc38-4230-840b-0db3f7760464) (*), d'Imma Dasí Estellés, un treball fet en el curs 2008/2009. Així:

"— Bon dia, Oreto,

El traguí per a un estudi sobre els Sants de la Pedra. Una dona fa de mare d'una jove. Les dues parts de la persona.

Després de la guerra, hi entrà la figura masculina: el majoral.

És un altre exemple de festa matriarcalista.

En Alaquàs (l'Horta de València), hui m'ha dit ma mare (1943) que hi ha la festa de les clavariesses de la Mare de Déu dels Dolors. Una dona ja casada i adulta (no casada pocs anys abans) fa de cap de les clavariesses. Hi poden ser dues dones (en lloc de només una). 

Empelt simbòlic mare-filla.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que estic més còmode en temes relatius al paper de la mare, al lligam entre la dona i els membres de les diferents generacions i amb les distintes combinacions. 

No debades, adés, en llegir els apartats d'un document bibliogràfic (ací, de llibres), m'he identificat molt més amb el relatiu a temes maternals (amb els que empiulen amb la família, amb la llengua materna, amb l'educació dels xiquets, amb la connexió amb la Mare Terra...), en lloc dels que podríem qualificar de reivindicatius, de persones famoses i, no cal dir, que dels econòmics.

I ho fas, no perquè no siguen igualment interessants, sinó perquè, com aquell qui diu, t'atrauen més aquells que et resulten més senzills i més gratificants. 

Al cap i a la fi, ¿qui, essent, formalment, pensionista o, com ara, retirat, dedicaria molt de temps de la seua vida a lo que no li ompli, a lo que no li agrada? Jo, com molts dels meus col·laboradors en la recerca, no.

Altra vegada, el meu agraïment a tots vosaltres. Entre tots, podem reportar-nos com la mare que empelta amb moderació, amb paciència, amb sinceritat i amb creativitat amb el nen i amb l'àvia, simbòlicament i tot.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

(*) En aquesta entrada, hi ha l'apartat "Fitxers", amb un enllaç per a accedir al treball i poder-lo llegir després de baixar-lo.