Cançons, rondalles i ambients creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit unes quantes vegades la lletra d'una cançó eròtica mallorquina anterior a 1966 i que figura en el "Cançoner popular de Mallorca. Volum primer", de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976): un home desitjaria casar-se amb una dona i, si no fos possible així, romandre fadrí i, més encara, com posen alguns versos:

"i li diràs: — Camarera: 

tu ja seràs sa darrera 

fadrina que miraré;

que, si no em vols, faré fer 

una fossa i em faré 

sepultar davant ca teva" (p. 20).

Després, li hem afegit que, per tant, el jove no li fa xantatge, ni es proposa matar-la si no és acceptat..., detall en què ta mare hi estava d'acord. 

Cal dir que hi ha rondalles, cançons i, per exemple, comentaris a qüestions que hem fet i que lliguen amb eixa actitud masculina. A banda, en el cas de moltes dones que capim en cançons igualment mallorquines, la dona fa lo mateix amb l'home, això és, aprova la decisió de qui aspirava a ser el seu futur marit. 

Ben mirat, aquestes responsions i signes així vénen aplanats per un ambient creatiu, així com, en una classe amb alumnes, si el mestre els permet que els estudiants (o bé els xiquets) amollen el seu parer, les seues opinions, experiències que han tingut, remembrances...

Finalment, dir-vos que, en el 2022, un home que havia començat a conéixer-me més de trenta-cinc anys arrere, em digué "Creativo" i que m'ha agradat molt adobar els ambients creatius, fins al punt que alguns participants en la recerca t'agraeixen que no els censures vivències que encara no havien compartit amb ningú (o bé amb poca gent), puix que fa que prosseguesques amb eixe estil: 1) demanar, 2) arreplegar, 3) enllaçar i escriure-ho i, al capdavall, 4) fer que més persones puguen aprendre de lo que has compilat i, fins i tot, que et puguen reportar més. Com en un entorn maternal i amb un paper femení molt important i' en línia amb lo tradició vernacla catalana.

Gràcies a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

****

Una qüestió. Què opineu sobre els versos plasmats? Gràcies.

Música valenciana i rondalles i cançons tradicionals mallorquines

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, de matí, he vist que ahir m'havien enviat un correu electrònic en relació amb la recerca sobre els Sants de la Pedra... a un missatge que els havia remés fa un poc més... de nou anys. Així, com sona:

"Bona vesprada...,

La 'Crida dels Sants de la Pedra' del Genovés es toca com a crida que van a començar les danses al carrer dels Sants de la Pedra...

Tinc al voltant de tres mil temes valencians...: dansades, jotes, crides, dianes, processons... La institució 'Els xirimiters de Castelló de la Ribera' fem, d'ací a dos anys, mig segle d'existència tocant pels pobles del món... Som els darrers joglars europeus".

Llavors, has pensat que val més tard que mai i has cercat què era lo que t'havia portat a reportar-te:

"— U dels punts que m'agradaria desglossar amb informació és, precisament, el musical, el qual, a vegades, podria anar unit al de la poesia popular, d'on, per ara, només compte amb dos poemes: u, d'Alcàsser; i u, d'Aielo de Malferit".

Finalment, dir-vos que hui he parlat amb ma mare i li he comentat sobre una cançó mallorquina anterior a 1966 en què una xica diu que, quan aplegarà el nuvi i es vegen tots dos, ho sentirà com si allò fos sa mare ressuscitada: 

"— Com en moltes rondalles, la dona apareix molt amb un paper que, en el cas de l'home (per exemple, el del pare), és secundari".

Finalment, copsem que la música i les contarelles encara ens interessen. Gràcies a tots els qui me n'heu enviat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"

"En aquesta vila, no es pega cap dona", matriarcalisme català

En el grup “Rescatem paraules de l’oblit”, el 19 de setembre del 2021, els comentaris foren “Avui dia, la dona valenciana, com la resta de dones d’Espanya i del món, ja no és tan respectada. Fa dues dècades que són maltractades, anul·lades i assassinades per les seues parelles.

El món continua evolucionant, però molta part de la població ha donat un pas enrere, quant a tolerància, respecte, igualtat... ¡Quina pena, tant que hem lluitat per defensar els drets de les dones, les minories, la condició social, la tolerància, etc.! Què fem malament?” (Pura Escriva Eleneta). A aquesta qüestió, posí a Pura Escriva: “Ho veig ben plasmat en Internet i et convide a fer-ho: les persones de més setanta anys, de parelles catalanoparlants, són molt més obertes i van molt en línia amb el matriarcalisme, Pura. Els seus comentaris ho reflecteixen”. Pura Escriva, després, em deia “És clar. Tu parles dels nostres avis i dels nostres besavis, però hui dia no ho veig tan clar”. I, immediatament, li escriguí “Eixe tenir-ho més clar, al meu coneixement, passa per assumir que el contacte amb una altra cultura fa que, mentres que, per exemple, aprenem una llengua, hi ha una manera d’entendre la vida que no és aliena a eixa llengua i que, durant eixe procés, n’hi ha coses que considerem bones, d’interessants i de roïns. Segons les que triem, tenim els resultats posteriors associats a l’aprenentatge”, com es capeix en el document “Saviesa ancestral” (http://www.fundaciontierra.es/sites/default/files/web_antiga/ca/data/pa47.pdf), dins de la revista “Perspectiva Ambiental” (no. 47, novembre del 2009), publicat per “Fundació TERRA” junt amb l’”Associació de Mestres Rosa Sensat” (pp. 22-23).

Altrament, el 19 de setembre del 2021, en el grup “Dialectes”, amollaren “Dos factors:

-Aquí no tenim (Deo Gratias[1]), el ‘macho ibérico’.

-Els forasters, com emigrants que són, sovint, provenen dels sectors més desarrelats i desangelats de la societat on la violència és dins el seu brou.

Ara, el que diu aquesta senyora és un fet. Incòmode i comprovable” (Joan Cubells Fullana), a qui diguí “Totalment d’acord amb les teues paraules”. Com a exemple diré que, quan era xiquet, els dos primers anys d’ensenyament primari, els fiu en uns baixos que deixaven molt a desitjar i, segons informació que es presentà en l’associació de pares de l’escola, un 90% de les persones de l’escola no tenien accés a servicis bàsics a nivell casolà. Doncs bé, una cosa que vull destacar és que, si bé hi havia castellanoparlants de tots els gusts, els primers insults forts que aprenguí foren en castellà (parlem dels cursos 1977-1979). Vinc de família catalanoparlant per part de pare i de mare i dels avis i dels besavis, tant hòmens com dones.

Un altre comentari, del 19 de setembre del 2021, en el mateix grup, però de Narcís Ramió Diumenge, fou “En una vila de les Guilleries[2], un foraster borratxo pegava la dona davant els tres fills. El batle, en persona, i el jutge de Pau, el van agafar a part, quan estava seré, i li van dir: ‘En aquest poble, no es pega cap dona’. No va tornar a alçar la mà. Al cap d’uns mesos, fugí sol.

Al cap d’uns anys, uns portuguesos vingueren per treballar al bosc: el més fort, quan bevia, picava la dona i en estat. Vaig anar a dir-ho al batle i, en dos dies, solucionat. Aquest també abandonà el poble.

Els fills de les dues famílies han crescut bé, són treballadors i bones persones.

Vull dir que, en les poblacions més petites, és més difícil que el mateix poble permeti aquests actes denigrants”. Al moment de llegir aquests mots, escriguí a Narcís Ramió “Cert. És més propi d’ambients en grans ciutats”.

El 20 de setembre del 2021, en el grup “Frases cèlebres i dites en català”, Montserrat Bosch Angles comentà “També en tenim aquí i de no tan llunys, que són ben bèsties i assassins”.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Notes: [1] “Gràcies a Déu”, en llatí.

[2] En Catalunya.

Sobre dones sabateres

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre dones sabateres? Gràcies.

Figura en una cançó del llibre "Aportació al cançoner popular de Mallorca.  Tom II", d'Antoni Gili i Ferrer (1932-2010): "Vagi a una sabatera / i el servirà molt millor" (p. 81).

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 23 de setembre del 2026 i posteriorment comentaren "No. No he sentit mai parlar-ne. Molt bé! Lluís, he vist els comentaris...

Sabates, no... Sí que he sentit de cases de dones que feien 'barrets', però en llocs d'apuntaments sexuals clandestins" (Àngels Benaiges Martí), "No" (Lurdes Gaspar), "No: sempre homes" (Àngels Sanas Corcoy), "Nooo, però jo tenia una bestia que li dèiem Rosa 'la sabatera' (era el seu malnom). Encara que no he sabut mai¿? Ara que ho pense..., devia ser perquè xarrava massa sense 'voler' d'altres o perquè deia alguna barbaritat.

Però, certament, també he sentit per la vila 'Eixa és una sabatera'. I no tenia cap paradeta de vendre sabates" (Reme Gadea), "Parlaven de dones que feien, a casa seva, espardenyes; les cosien, posaven vetes, etc." (M Pilar Fillat Bafalluy), "No. Sempre s'havia esmentat 'el sabater' o 'el ràpid', mai en femení. Als sabaters (que arreglaven les sabates), se'ls anomenava 'ràpid', en el seny que, si no era un problema gros, ho feien de seguida o en poca estona" (Rosó Garcia Clotet), "A Menorca, hi ha molta tradició del calçat, però les dones no feien mai el parell. Feien el repuntat, els acabats, etc." (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Francisca Farre), "Res, d'això, te'n puc dir" (Roser Canals Costa), "No. No ho havia sentit mai" (Rosa Bernat), "Les que no tenien diners per a fer arreglar les sabates, al sabater. Una de les seves filles. I no: no eren sabateres.

El món és complex, Lluís: ara i abans" (Anna Babra), "Sabateres, d'arreglar sabates, no; dones que treballaven en sabateries, sí. Almenys, en Xàtiva.

Ací, en Xàtiva, no ho he sentit mai, de cap sabatera. Hòmens sabaters, sí" (Reme Canet), "Jo no puc dir-ne res. No havia pensat en això. Sabaters, sí: eren homes" (Maria Dolors Sala Torras), "No. Sabien de dones que coneixien que ajudaven els marits a fer esclops. Ho sé perquè, quan era petita, aquests amics dels avis, de present, el dia del meu sant em van fer uns petits esclops" (Lydia Quera).

En el meu mur, el 23 de setembre del 2026 posaren "No, mai... D'homes sabaters, sí que n'hi havia, pertot" (Maria Galmés Mascaró), "Sa meua padrina per part de pare era sabatera. Jo encara conservo algunes de les seves eines. No sé bé l'any que va néixer, però va ser abans del 1920 perquè el meu pare va néixer el 1913.

Tota la meva família (tant per part de pare, com de mare) som de Mallorca" (Maria Magdalena Comas Pons).

Finalment, ma mare, el 23 de setembre del 2026, per telèfon, em digué "Jo, lo que se sol dir 'sabateres', no n'he conegut: no era normal això. Una altra cosa és fer calces en la fàbrica: això, sí. I fer peces de la sabata i repunts: això sí. Sobretot, en zones de València (com ara, Elda), de Mallorca...

I, sobre 'sabatera' com a 'xarradora', això no ho he sentit mai. Més fàcil 'peixcatera' ('pescatera') o 'verdulera'". 

Agregarem que li exposàrem la possibilitat que hi hagués dones mallorquines que fossen sabateres, en línia amb mots que, més de quatre anys arrere, ens havien tret sobre mallorquines que, en els anys seixanta del segle XX, desenvolupaven activitats que, en aquells anys (i més avant), eren associades a hòmens (per exemple, poder conduir un cotxe). I també ho vinculàvem amb el fet que, sovint, les cançons i les rondalles trauen detalls que són presents en el dia rere dia d'un Poble, malgrat que no ho siguen en actes polítics o de partit.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

L'agraïment i les dues parts de les dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre avant", Reme Canet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, la lletra de la cançó i, a més, li he dit que les rondalles i la música vernacla solen plasmar detalls de la cultura tradicional i que, en eixe seny, no descartava que algú dels participants escrigués sobre alguna dona que havia estat sabatera (i, més encara, tenint present mots que ens havien posat sobre mallorquines dels anys seixanta). I així ha estat. 

Ben mirat, hem plasmat unes paraules a la Neus (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2102856237515714971), del barri de Gràcia (de Barcelona), en resposta a un tweet seu (https://x.com/neusparce/status/2102841409661280258), 

"— Bon vespre, na Neus,

Adés pensava un moment en el paper dels meus pares fins que tenia trenta-huit anys i passí a independitzar-me.  

Ell em pagà quan jo no podia i em donà un consell molt encertat.

Ma mare m'aplanà que hi pogués viure. Entre el 2009 i el 2014, visquí en un estatge seu. Ella em proposà comprar-me'n u i ho fiu.

En acabar la reforma, em donà un consell que jo ja tenia assumit. I hi encertàrem. Quan he necessitat ajuda puntual, he pogut comptar-hi amb ella. I, en una recerca que faig, molt.

Això, junt amb la gran quantitat de gent que ha pres part en l'estudi sobre el matriarcalisme català, m'ha fet capir la importància de ser agraïts, si volem tenir més possibilitats de comptar amb la col·laboració d'altres persones en un futur (més o menys, llunyà). Fins i tot, hi ha hagut una dona que, poc o molt, m'escrigué unes setmanes arrere que, qui és respectuós, rep generositat d'altri.

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que la gent podem prescindir del pare Estat; però els polítics, no, de la gent. Mentrestant, vius com en eixes situacions (o bé celebracions matriarcalistes) en què una dona adulta acompanya una jove. Cada una representa les dues parts de la dona: a) la que va de la primavera de la vida a la joventut i b) la maduresa i els consells fruit de la vida. Potser per això, en moltes cançons (o en rondalles) mallorquines, la mare i la filla sí que apareixen i, en canvi, la participació del pare hi és baixa. 

Gràcies als qui heu pres part en la recerca.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Pobles matriarcals: hòmens i dones dialogants i tractats com a persones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres (1933).

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

En desembre del 2010, aní a parlar amb un home que havia estat cinc anys en contacte amb la cultura tradicional colla (en el nord de Xile i matriarcalista). 

En un moment de la visita, ens digué:

"— La cultura valenciana és matriarcal".

Llavors, li demanes:

"— Com que és matriarcal?

— Sí. Mira: abans d'eixir de casa, la dona diu a l'home: 'Has agafat diners?' i, quan van pel carrer, junts, ell (amb el seu braç dret, solt), mou la mà i saluda... Però la dona (amb el seu braç dret),... ¡l'agafa!: mana la dona".

A més, per desembre del 2020, ens comentà que això anava unit a un detall: en les parelles valencianes (valencianoparlants), es tractaven bé entre tots dos, com en aquell Poble d'Amèrica del Sud.

Afegirem que, no solament ho captem en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, sinó, per exemple, en cançons mallorquines compilades seixanta anys arrere o més (abans de 1966): ella administra i, fins i tot, pot pagar el seu marit i, ben mirat, es fa lo que ella vol. 

Per consegüent, un ambient amb presència molt important de les valors femenines i de lo matern, de la dona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La música vernacla en la infantesa de ma mare

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Molt agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare (1943) per si podríem fer un enregistrament d'una cançó que ensenyava Agustí Alaman Rodrigo (1912-1994) en la Parròquia de Sant Agustí de la ciutat de València quan ella, a tot estirar, tenia dotze anys (https://malandia.cat/2026/09/senyora-de-gracia-porteu-nos-a-vos):

"Camins eucarístics

als peus dels camins,

els quals ens dugueren

pintors pelegrins,

per fer-vos Senyora

dels bons agustins.

València cristiana

vos cantarà a vós,

Senyora de Gràcia:

'—Porteu-nos a vós'".

És d'eixes obres que, a més d'estar en llengua catalana, fou transmesa en un moment en què a penes es devia cantar-hi i, més encara, tenint present que la guerra havia finit en 1939.

En escriure açò, hem evocat que ton avi matern (1906) era molt amic de la música, fins al punt que li hauria agradat ser músic i que tenia gust per al cant.

Cal dir que, quan eres un xiquet i encara et portava ta mare, ella solia cantar com una manera més de relacionar-se amb els fills i de fer que ells aprenguessen una part més de la vida: la musical.

Afegirem que, més d'una vegada, ma mare m'ha amollat que, quan Agustí Alaman oïa gent parlant en castellà (en un moment en què la gran majoria dels valencians no l'usava), deia "Xurros!, xurros!".

Ben mirat, dir-vos que, possiblement, dos anys arrere, trobí un escrit en "Memòria valencianista" sobre aquest compositor, mestre i promotor de la llengua autòctona: https://memoriavalencianista.cat/biografies/alaman-rodrigo-agusti. 

Finalment, com a mostra, exposem part de l'escrit biogràfic amb paraules d'un fill seu en aquest enllaçament: "coherent amb la cultura. Allunyat de determinats corrents polítics, perquè el país, la terra, la llengua no té a veure amb la qüestió variable de segons el pensament. Si u ho és, ha de demostrar què és. Fou un valencià pràctic i coherent amb l’acció sense mai ser feridor a les nostres senyes en tots els sentits, culturals, sociològics; el preocupava que nosaltres no tinguérem una llengua culta. (...). D’altra banda, ell tampoc no se sentia rebaixat per dir-se valencià, perquè llegia i escrivia en valencià, parlava valencià i estimava València i, fins i tot, quan érem menuts, em contava la història de València, cosa que hui quasi ningú la vol conèixer".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.