Emprar la llengua catalana afavoreix la creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Júlia Aixut Torres, una dona molt arrelada a la terra, que té un estil maternal d'escriure i interessada per la llengua catalana i per les tradicions autòctones.

A més, adés hem capit un escrit de La Neus (https://x.com/neusparce/status/2090094905913704585), en què deia:

"— Els fa més ràbia que defensem la nostra llengua que qualsevol altra cosa. Salten bordant i insultant com energúmens. És el tema que més els treu de polleguera. Per què creieu que passa tan exageradament només en això?".

Llavors, li poses aquests mots (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2090175072963051941):

"— Bon vespre, la Neus,

Al meu coneixement, perquè la llengua va unida a la identitat. Si deixes una llengua (no, per exemple, mentres n'aprens, en aquest cas, una tercera, com ara, l'anglés, per creativitat) que és la materna i que és l'autòctona, però no l'oficial de l'Estat, hi ha qui li fot que tu, jo i més persones, fem ús de la llengua catalana.

Quan jo aprenia anglés amb un irlandés, captí que m'identificava més amb la cultura anglosaxona (més 'creativa') que amb la castellana i trobí motius per a reduir l'ús del castellà quan parlava amb estrangers que sí que dominaven prou més l'anglés que el castellà, encara que només fos en una fruiteria i verduleria i en altres llocs.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que, en la recerca, després d'haver plasmat molt del contingut que hi havia, vaig decidir traduir a la llengua vernacla entrevistes, documents, escrits, articles,... encara que, en la font original, haguessen estat en castellà. 

U del motius fou perquè consideràrem 1) que la major part dels lectors interessats pel tema serien catalanoparlants, 2) perquè, de pas, creixia la presència de la llengua en l'estudi i senties la investigació com més pròxima a tu i als catalanoparlants (més enllà dels qui han aprés el castellà en Espanya) i 3) perquè, així, la llengua dels teus pares i dels teus antecessors passava a ser la del projecte, indistintament de la de les fonts de partida. Al capdavall, quan ho lliges, et sembla més acostat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Ancianes que feien detallets, ben tractades i senzilles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, qui, un dia, una tia seua li digué que tractàs bé la muller. I així ho ha fet.

Com a mostra, més d'un dia et diu que, si la seua dona li amolla que no, ell segueix els dictats de la dona. I ella tracta bé el marit.

Afegirem que les àvies de ma mare, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, es desenvolupaven en un ambient creatiu, molt acollidor, en què les dones tenien la darrera paraula, en què la maternitat era un tema ben rebut, amb un contacte habitual amb la natura (puix que, la gran majoria dels catalanoparlants d'aquell temps, es dedicaven al camp), la qual era considerada una mare.

Altrament, tant l'àvia paterna (Consuelo , 1878) de ta mare com també ta àvia materna (Amparo, 1910) feien detallets als néts i, fins i tot, als familiars i a altres persones. Per exemple, la besàvia, amb coques Cristines als néts i a una bestia de ta mare; la padrina, amb rosquilletes (per als néts) i amb pastissets de moniato per a familiars. I hi eren ben rebuts.

També ens han reportat que, a aquestes dues padrines del segle XIX, els marits les deixaven fer i en tenien bona opinió. Ben mirat, eren gent senzilla, disposada a fer valença a persones de bon cor, deien molts refranys, eren emprenedores i, com en cançons catalanes del segle XIX, amb molta espenta i arriscades, tot i l'edat.

Finalment, dir-vos que, a mitjan de la tardor del 2021, rebérem un esborrany relatiu al passat, en què hi ha una dona de les Illes Balears que era petita, però amb molta força i de qui l'autora havia arreplegat molts detalls i evocacions "femenines" que encara perduraven en ella. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: Les besàvies esmentades i el marit (1874) de l'àvia Consuelo, en una foto junt amb els dos primers besnéts, feta cap a gener de 1965.

Dones del segle XIX, creatives, maternals i senzilles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut molts missatges de Ramona Ibarra, una dona que, més d'una vegada, m'ha dit que, en sa àvia (com també en sa mare), es capien molts trets matriarcalistes.

Igualment, evoques comentaris de ta mare i de moltes persones sobre dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i copses un Poble matriarcal, "femení", acollidor, molt creatiu, en què la dona té la darrera paraula, en què les ancianes i les àvies (o padrines) són ben rebudes, en què, per exemple, la vaca és ben considerada (això és, la maternitat, com ho podem veure en rondalles anteriors a 1932), amb personatges femenins que lliguen molt amb una provecta, en què la dona marca les directrius als altres i li ho accepten...

Altrament, el camp, la figura del llaurador, la del jardiner i la de la mare feien acte de presència i determinant. Com a mostra, la dona sense fills que dóna hospitalitat a tres nins que ha arreplegat el seu marit... amb dolçor, és a dir, la part creativa de la persona. Ah!, i la muller és la senyora ama (la mestressa o la madona) i, per això, com diuen per les Illes Balears, "Sa madona du es maneig".

Finalment, després de llegir uns mots de la mare relatives a Doloretes (una dona que visqué noranta-nou anys), hem remembrat  dones de més de huitanta anys i que eren senzilles i creatives, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Àvies del segle XIX i les mares de llet

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, a qui, en febrer del 2025, en relació amb el desalletament, li diguí:

"— Hui he acabat de llegir la tesi sobre maternitat. I, no sols he aprés molt, sinó el paper tan important que té la relació mare-fill en el futur de tots dos i en la vida (fins i tot, en la sexualitat i en la part afectiva)".

A més, et deia que, a vegades, una dona comentava a a una altra (qui necessitava llet):

"— Jo, al meu fill, l'he deslletat. Però, mira: em cuidaré un poquet, a veure" (sic) si podia fer de mare de llet del xiquet.

A banda, poguérem plasmar aquests mots, en nexe amb un familiar meu que, en nàixer prematur, en l'hospital on el tractaren, li hagué de menester llet i unes gotetes de llet de la de sa mare:

"— El xiquet s'agarrà i el tragueren avant. Això, en ma casa, ho contaven la mare [1910], les ties i les àvies [ del darrer quart del segle XIX]" (sic).

Doncs bé: per rondalles, per cançons i, ben mirat, per comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants, hem capit que les mares de llet (les dides) eren prou comunes en aquella època. 

Agregarem que el paper de l'àvia (o padrina) incloïa que, com ara, en moltes cases, ella era qui presidia la taula i que hi havia un ambient creatiu, d'acolliment i en què l'àvia tenia la darrera paraula.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Paganisme ancestral i rondalles anteriors a 1932

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda. Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, per exemple, sobre la benedicció dels camps. I li he dit:

"— Pere Riutort em digué que era una cosa antiquíssima, pagana. Ja es feia en temps de l'imperi romà.

I, quan anàrem a Orkoien [ , una vila molt pròxima a Pamplona], en acabar la missa, el capellà, mirant cap a la vall, ho féu.

Doncs això també es fa, per exemple, en Cullera [ , una vila de la Ribera Baixa]".

Afegirem que hi ha hagut molts detalls pagans (això és, dels qui conservaren les seues tradicions camperoles i que no abraçaren el cristianisme) que encara perduren, de què reporta Pere Riutort en la seua explanació.

Cal dir que, en més d'una conversa telefònica amb ell, ens confirmà que hi havia molts signes anteriors al naixement del cristianisme, com ara, de l'antiga Grècia, i que havien passat a nosaltres. I més: ens n'agregà uns altres. Sempre consideràrem que eixe detall informatiu provenia d'una persona de bon cor.

Finalment, dir-vos que, en les narracions mallorquines compilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) com també en les que no havia publicat l'Arxiduc Lluís-Salvador (1847-1915) i de què reportà Caterina Valriu, en les catalanes de Pineda de Mar i arreplegades per Sara Llorens (1881-1954),... hi ha personatges amb un llenguatge "femení", la dona (l'anciana i tot) és ben tractada, copsem un ambient creatiu i amb passatges de caire maternal,... sense deixar fora que la dona té la darrera paraula.

Per això, recomane llegir, transmetre i, si també vos interessa, consultar, explicar, analitzar..., rondalles, llegendes i, igualment, cançons, del segle XIX (o anteriors); i, si passeu al segle XX, sobretot, d'abans de 1932. Hi hem capit molts trets matriarcals, molts,... i que es reflecteixen en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El folklore, la vida quotidiana i la creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, he captat que em sent de gust amb els xicotets detalls, amb la gent senzilla, amb temes relacionats amb la vida quotidiana.

Són camps molt amples com també el nombre de persones que hi poden prendre part.

Amb qui és senzill, et resulta més fàcil raonar de molts temes, de manera creativa, com si ho fesses amb una velleta que t'amolla sobre el folklore ancestral i sobre el dels seus avis i, sovint, molt en relació amb sa padrina i amb sa mare i amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

Afegirem que el folklore inclou tradicions, música, rondalles, llegendes, endevinalles, refranys i dites, vida quotidiana, la natura, el paper de la mare i el de l'àvia, lo que ha passat de generació en generació, l'art, etc., més d'una vegada, sense haver estat compilat, difòs i, fins i tot, només conegut per alguns (i que, com que t'ho donen, tu els ho agraeixes).

Sobre aquest darrer punt, com algunes vegades he dit a ma mare, hi ha hagut qui ens ha enviat llibres, cançons que encara no havien compartit amb ningú, escrits que consideren que ens poden ser profitosos, informació que romania com si fos un testament i que t'indiquen que no sabien què fer amb ella... i que te la remeten.

Gràcies a tots els qui heu pres part en la recerca i als qui ho feren. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Preservar el folklore català dels antecessors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la llengua catalana, del seu ús en les terres on és la llengua vernacla.

Més avant, he rebut els volums del "Cançoner popular de Mallorca", de Rafael Ginard i Bauçà (1899-1976), i, una de les primeres reaccions ha estat pareguda a quan, en 1998, comprí el DCVB. 

Així, captes la riquesa informativa que hi ha en l'obra, detalls lingüístics i, més encara, la paciència, la continuïtat i l'interés pel folklore autòcton de Mallorca i fins i tot, ús del femení genuí en més d'un mot.

Però bé: primer, les fonts que ja hi ha en la llista i, una rere l'altra, la resta.

Afegirem que adés hem evocat uns mots que hi ha en aquesta entrevista en què un historiador, Josep Guzmán, comenta sobre el sentiment de pertinença a la terra i sobre preservar (http://zona-sec.cat/2024/04/02/josep-guzman-coneixer-la-historia-local-genera-sentiment-de-pertinenca): "Sempre dic: escriviu i preserveu. Escriu un dietari i preserva, ja que vivim en un món digitalitzat amb la generació que té més imatges i de la que perduraran menys imatges. (...) Fes vint fotografies i, almenys, una en paper. Si no, perdràs el disc dur, canviaràs el mòbil… La immediatesa va molt bé, però cal pensar de cara al futur. (...) Si no, què ensenyarem a les generacions que vindran?".

Finalment, no deixarem fora que, com has plasmat a Maria Dolors Sala Torras, una dona molt creativa, després de capir, tu, dues composicions mallorquines, "Dues cançons tradicionals mallorquines. Si falla una relació sexual, l'home no es proposa matar la dona, ni ella es revenja.

Un altre tret en línia amb el matriarcalisme.

Del llibre 'Aportació al Cançoner Popular de Mallorca. Tom I', d'Antoni Gili i Ferrer (1932-2010)", una obra en què copsem molts trets de caire matriarcal.

Cal dir que això va en línia amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Ah! I unes paraules a Rosó Garcia Clotet, una dona que ha rebut una educació matriarcalista, senzilla, amb bonesa, creativa i maternal:

"— Estic molt agraït als qui, a més de fer valença, sou com sou i defeneu el català genuí i la terra".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.