El pare besava la mà del fill

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren que el pare besava la mà del fill? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 6 de novembre del 2026 comentaren "És una tradició totalment desconeguda per mi" (Xec Riudavets Cavaller), a qui escriguí "En una rondalla mallorquina dels anys noranta del segle XIX arreplegada per l'Arxiduc, hi ha un passatge molt pròxim en què la mare diu al fill que el pare li done la mà: 'Donau-me sa mà a besar, mon pare'" i que ens afegí "Devia ser una forma d'acatament. De tota manera, jo diria que, a Menorca, no és coneguda"; "No sé quasi res de València, de la seva història" (Àngels Sanas Corcoy), "Mai" (Lurdes Gaspar), "No recordo que es comentés això. Quan érem petits, als avis materns, els parlàvem de 'vós' i els fèiem amistat (un bes a la mà)" (Rosó Garcia Clotet), "No" (Octavi Font Ten), "No, no. Mai" (Josep Ferrer Ferrer), "Això no ho havia vist mai" (Roser Canals Costa), "No" (Anna Babra), "Per part materna, de ben segur que no. Eren pagesos i estaven per damunt. I, per part paterna, tampoc. L'avi Ramon era actor i de pensament d'esquerres (tot i que molt creient i de missa) i els 'protocols' estaven fora del seu dia a dia" (Àngel Blanch Picanyol), "No he sentit àvies, ni iaies, mai això de besar la mà del fill" (Àngels Benaiges Martí), "No ho vaig veure, ni sentir mai" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Mai. No crec que els meus avantpassats fessin res d'això" (Lydia Quera), "No: a l'inrevés. El fill feia l'amistat: besava la mà del pare" (Joan Prió Piñol).

Finalment, ma mare, el 6 de novembre del 2026, per telèfon, em digué "És que, abans, això de besar la mà als majors estava al dia".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Rondalles que ensenyen i recollida d'informació i de vivències

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres (1933).

"Avant les atxes", Francisca Farre.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit el seu i li he amollat uns mots de la rondalla de què havia partit la qüestió.

Igualment, hem posat unes frases que, més avant, enviàvem a diferents persones:

"— En una rondalla mallorquina dels anys noranta del segle XIX arreplegada per l'Arxiduc, hi ha un passatge molt pròxim en què la mare diu al fill que el pare li done la mà:

'Donau-me sa mà a besar, mon pare'".

Ben mirat, hem rebut un missatge de Maria Dolors Sala Torras en nexe amb la recerca:

"— Gràcies! Uf!, quina feinada. Genial. Cal anar a poc a poc. Has fet molta feina".

Finalment, dir-vos que, en honor a la veritat, la persistència en un objectiu, en un projecte i, altrament, l'actitud creativa i maternal, com la mare que empiula amb el nen, fa que puguem arreplegar informació de fonts diverses, de gent, de catalanoparlants de punts ben diferents (fins i tot, d'Argentina, com ara, de Cati Cobas, qui escrigué sobre antecessors seus que ella conegué). 

En acabant, com a agraïment, els el reparteixes. I no cal dir que incloure-la a) en Internet i b) en algunes converses: amb intenció de deixar empremta i de fer possible que qualsevol curiós del tema puga reportar-se'n, no solament d'investigar.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Educació matriarcal, gloses mallorquines i parroquians

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike 

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, amb bona avinença i amb bona harmonia, sobre un forn i pastisseria d'Alaquàs (l'Horta de València), després que em digués que un familiar acostat hi anava amb intenció de juntar-se amb persones de la seua generació, i li he fet un comentari:

"— Són molt oberts, respectuosos amb els parroquians, indistintament de l'edat".

Igualment, hem rebut un missatge d'Àngels Benaiges Martí:

"— Bon dia!

Lluís. El ser fidel a tu mateix és el que sempre faig, perquè entra dintre de l'educació que he rebut dels meus pares i que he transmès als meus fills i als néts🥰🙅🏼".

Afegirem que ha respost a la qüestió de la setmana passada ("L'home fa la dona, la dona fa l'home"):

"— Sí sentia dir 'L'home fa la dona, la dona fa l'home'.

Penso que, si tots fossin ben avinguts, és l'harmonia de la família".

No deixarem fora que, de manera creativa i maternal, has enviat un missatge a Catalina Portell Buades, una dona vinculada amb la música en les Illes Balears:

"— Bon dia, Catalina,

Adés he vist que encara no havia compilat cap de les dues gloses que m'escrigueres ahir. Gràcies. Les he afegides a l'estudi.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Un poc després, t'ha amollat "Moltes gràcies!!"'.

Finalment, dir-vos que he fet unes qüestions a Gabriel Bibiloni sobre el mot "novedós" i que m'ha posat que és un castellanisme relativament nou i que hi aplegà d'Amèrica del Sud (https://x.com/bibiloni/status/2118448820870848807?a=uBmM8kXbElXn8zQ79XM&s=19). 

Gràcies a tots per la vostra generositat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Ser fidel a u mateix, bonesa maternal i glosetes de la padrina

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Moltes gràcies i sempre endavant!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una anècdota que he plasmat en el meu mur i hi ha hagut bona avinença i harmonia i li he agregat que la comentí a la mestra de l'escola on feia les pràctiques del segon any de Magisteri, qui estava de part meua.

A més, hem rebut un comentari d'Àngels Benaiges Martí, de qui anit havíem llegit aquests mots seus:

"— He après fa anys que no té preu ser fidel a tu mateix i als teus principis en totes les seves conseqüències".

Llavors, li havies plasmat:

"— Bon vespre, Àngels,

Per a mi, hi ha una cosa 'sagrada': la bonesa.

I no cal dir que va lligada a no deixar-se arrossegar pels qui tracten de manipular.

I, finalment, permetre la creativitat i unir els punts anteriors a la figura de la mare, fet que ens empelta amb la terra (llengua catalana, cultura tradicional autòctona, folklore...).

Avant les atxes i amb les activitats en què participes per on vius.

Una forta abraçada".

Afegirem que hui has vist la seua responsió:

"— Sí!! Lluís: en estes altures de la vida, ja estem curtits. Penso com tu.

Moltes gràcies i sempre endavant!

També tens la meva forta abraçada! 🙅🏼🥰🍀".

Finalment, adduir-vos un missatge de Catalina Portell Buades, de les Illes Balears, a qui, tot seguit, he respost de manera creativa i maternal:

"— Avui m'han vingut ganes d'escriure dues glosetes. Després que el meu espòs ens deixàs... Ho dic així perquè la meva padrina ho deia.

Agafades de festes de Sant Antoni. Festa de cantar i de glosar:

'Jo tenc una al·lota 

pels dies feners.

I una, per diumenges,

que m'agrada més'.

'Ses al·lotes guapes 

m'agraden, a mi.

De tant que m'agraden,

som quedat fadrí'.

Potser ja les tens. Ho canten molt; quan ballen, també. Una jota o una mateixa. Balls molt antics".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Ensenyar i educar amb música amb nens i amb adults

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Bona cançó i millor foto", Sisco Beltran Uno.

****

Hui, entre d'altres coses, he posat la lletra d'una cançó compilada pel folklorista català Manuel Milà i Fontanals (1818-1884) en la seua obra "Romancer català".

És una composició en referència a una anciana (ara, gossarra i tot), "La vella gandula” (p. 331). Diu així:

“El dilluns, per sos difunts, la vella no fila.

El dimarts, per sos passats, la vella no fila.

El dimecres, per sos deixebles, la vella no fila.

El dijous, perquè té els dits nous, la vella no fila.

El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.

El dissabte, perquè pasta, la vella no fila.

El diumenge filaria

si no que no n’és dia”.

Afegirem que uns dies arrere demaní en el meu mur si preferien que el tema següent tingués relació amb cançons o si, per contra, el preferien de rondalles i de llegendes. Per ara, predomina l'opció de narracions. 

En qualsevol cas, totes dues, per exemple, ajuden a aprendre una llengua. Així, durant la primera classe de "Valencià" que fiu com a mestre (a tall d'un acord amb un institut d'Aldaia, vila de l'Horta de València), en el curs 1998/1999, com que tots els alumnes (qui eren dones) eren castellanoparlants i a penes el dominaven, començàrem per una cançó: "Ja no canta el capellà".

Així, com si fos en una relació mare-fill i el xiquet tingués pocs anys, entràrem en els noms dels nombres i, de pas, féiem amena la sessió. ¿No és, u dels objectius de l'ensenyament i, ben mirat, de l'educació, adobar un ambient en què hi haja bona avinença i harmonia entre ambdues bandes? Doncs, sí. 

Més de quinze anys després, encara hi havia alguna històrica alumna que et veia i que t'evocava aquella manera d'ensenyar. En el fons, educar i ensenyar com ho faríem amb un nin (però sense rebaixar l'aprenent, ni sense llepar l'adult) és possible i puc dir-vos que sol agradar. I, igualment, si el nexe és per a una recerca. El meu agraïment a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Creatius, rectes, amb el cor net i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes sempre!", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Anna Ruestes.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una amiga nascuda cap a 1941, molt oberta, respectuosa i amb bona empatia. 

Així, hem tractat sobre temes reflectits en els mots que hui has enviat a un amic que havia redactat sobre els partits polítics (ací, amb xicotets afegitons):

"— He llegit el teu escrit i ara, per primera vegada, estic a un passet de no anar a votar.

Sempre he votat. En les europees del 2004, després d'una decisió del govern de Zapatero, comencí a votar nul.

D'aleshores ençà, llevat a les eleccions al Senat (desembre del 2015), a les autonòmiques del 2019 i a les europees del mateix any, sempre he votat nul.

En una consulta a Cardiologia en la primavera del 2016, demaní al metge si, entre desembre del 2015 i aleshores, havia augmentat el nombre de malalts del cor i si això havia anat unit al fet que no hi havia hagut un govern.

La resposta fou afirmativa.

Tenim polítics que, així com se'n van a terres castellanes (els castellans, en el segle XIV, ja tenien fama de furtar i de mentir), 'es passen' al terreny psicològic de l'altre i adopten la cultura castellana en la seua manera de fer política. Un exemple: ¿per què han fet possible que un mentirós compulsiu siga el president del govern espanyol? No hi ha més polítics?

I hipocresia: els partits polítics, principalment, 'els d'esquerres':

1) Diuen que són contraris a la violència de gènere.

2) La mentira forma part de la cosmovisió dels Pobles patriarcals. I el castellà ho és.

3) La mentira és u dels elements units a les arrels de la violència de gènere. 

4) Ens prenen per idiotes? 

5) Estan contra el retorn de l'especialitat Humanes als estudis de Magisteri. Això aplana les desigualtats socioeconòmiques i la manca d'empatia en qualsevol camp, no sols en el de la pela unida al treball i a un habitatge digne.

El desarrelament ve afavorit per aquesta actitud (i per aquesta política) davant les Humanitats.

6) Ens ensenyen la història de Castella ('Historia de España') i ens oculten la de la Corona Catalanoaragonesa. Sota el govern del Pacte del Botànic i tot.

En eixe seny, les dones, en les lleis catalanes i en les valencianes aprovades en l'època foral (fins i tot, en els darrers anys), eren més protegides i tenien més llibertats que en terres castellanes.

Per això, moltes de les 'conquestes' en pro dels drets de les dones, en realitat, tenen un vincle amb el fet que, en la històrica Corona Catalanoaragonesa, se'ns imposà moltíssimes normatives vigents (algunes, fins a fa pocs anys) en el Regne de Castella i més: per exemple, en terres catalanoparlants, hi havia la prohibició d'obrir el correu de l'emissor.

Àdhuc, es reflecteix en cançons mallorquines compilades abans de 1966 (en el 'Cançoner popular de Mallorca. Volum primer', de Rafel Ginard Bauçà, 1899-1976): una dona va a parlar amb el rei amb intenció d'exposar-li un problema. La llisquí anit.

Diu així:

'Fadrines volen anar 

an el Rei a fer procés 

que es fadrins van pes cellers, 

van de riure i no més 

i no volen festejar' (p. 172)".

Ben mirat, hem tingut un intercanvi interessant amb Antonia Verdejo, una dona molt oberta, amb bona empatia i amb qui tenim bona avinença.

Finalment, dir-vos que continuarem en pro de lo creatiu i de lo maternal. Això sí, amb rectitud i amb el cor net, com molts nens de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Aplegar al cor de l'alumne i al de l'informador

Paraules de hui:

"Avant les atxes,", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet 

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare, en un ambient creatiu i maternal, en relació amb una camisa amb moltes colors.

A més, has tingut un intercanvi sucós amb Susi (una mestra valenciana), en Twitter, sobre temes relacionats amb l'ensenyament i acompanyats de vivències.

Així, en nexe amb l'escrit d'anit, ens ha plasmat (https://x.com/susimp73/status/2116822566249619833?a=o5d1M8mGa3eYQXZkm-w&s=19):

"— Als meus alumnes, quasi sempre els dic que, per a aprendre una llengua, s'ha de parlar-la, escoltar-la, llegir-la i escriure-la.

I, llavors, hem continuat com quan voles un catxirulo:

— Per març del 2015, Pere Riutort em digué 'Llig bona literatura' (sic), això és, amb ús genuí de la llengua, Susi. Bon dia.

— Sí: llegir és importantíssim. 

Jo m'he adonat que tenen molt poc vocabulari (també en castellà) i crec que és perquè quasi no llegeixen. 

A poc a poc, faré que els agrade el valencià (que ja és bastant). 

Avant les atxes i amb molta faena per fer! 💪🏼✊🏼

Bon dia de Tots Sants!".

— I una de les faenes que ens encarregà, als alumnes, fou, entre d'altres coses, escriure vint texts dels llibres de text escolars que ell havia dirigit junt amb persones molt destacades del món de la cultura i de la llengua catalana dels anys seixanta i setanta del segle passat.

I, si no, fer un treball (redacció) de més de cinc fulls a partir de l'anàlisi de la introducció 'dels tres diccionaris': del Fabra, del Coromines i del DCVB.

Jo trií la dels diccionaris. La resta de companys de classe, les lliçons.

Era clar que ell estimava la matèria i que no desitjava que fos tractada com si fos de segona categoria.

— Ara els faig un dictat de 120 paraules i em diuen que és molt llarg... 🤦🏼‍♀️🤦🏼‍♀️

El darrer que vaig fer tractava sobre els avantatges de la lectura. 👌🏼

— I més: ara hi ha folkloristes valencians que publiquen les rondalles i els relats sense orde, ni concert lingüístic, a la babalà, com si fossen xiquets que junten preposicions i noms, que plasmen el llenguatge com el pronuncien.

Més d'una vegada, em demane fins a quin punt els interessa l'ús genuí de la llengua i si, en el fons, això no és sinó un 'buenrollismo' com el del bufó de la cort que li pegaven un calbot i tot a canvi de fer riure els altres.

— Una mostra perquè veges el que et comentava. 

Després del dictat, els dic que opinen 'sobre el tema d'aquest, que era la lectura'. 

El meu treball, dia a dia, és molt complex. Encara sort que tinc molta paciència... 🤞🏼🤞🏼".

Finalment, vos adduiré uns mots que li he enviat (tot i que no en posaré els posteriors, molts):

"— He tingut molta paciència quan he ensenyat, bé a alguns xiquets, bé a alguns adolescents, bé a adults.

És imprescindible per a aplegar al cor de l'alumne. I, en el cas de l'estudi sobre el matriarcalisme, al de l'informador.

Si capta que el tractes amb afecte, com faria una mare amb un nadó, ho capeixen i, fins i tot, n'hi ha qui, puntualment, t'ho destaca i t'ho agraeix.

No els dic mai si tal paraula l'han escrita bé o no, sinó 'Quan dius..., què vols indicar? Gràcies'". I no et critiquen, per això.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.