Dones senzilles, que salven i receptives en rondalles del segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, m'han aplegat missatges de persones senzilles, agraïdes, que han tingut àvies en una línia molt pareguda a un personatge femení (ací, Agnès) que hui he capit en una rondalla catalana del segle XIX.

Així, un home (ací, Esteve) demana ajuda a Agnès i ella, immediatament, li diu quines passes haurà de fer amb intenció d'assolir el seu objectiu. I ell les compleix i, per tant, es fa lo que vol la dona i hi ha un lligam entre tots dos, com la marona amb el nadó i acollidora de noves qüestions que li fa el nin.

Passa que l'home, sovint, recorre a la dona (qui, igualment, li fa de mare). Llavors, Agnès li torna a fer valença.

Afegirem que aquesta contarella és dels anys setanta del segle XIX i, fins i tot, la dona el salva i Esteve, contínuament, segueix les directrius feminals.

Ben mirat, la dona li convida a davallar del castell i, a banda, Agnès porta la iniciativa i ell va darrere.

Doncs bé: això també ens ho han comentat i ho hem plasmat a partir de vivències que ens han aplegat referides a dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX (àdhuc, en els anys setanta de l'esmentada centúria).

Finalment, dir-vos que la senzillesa de la dona, l'ambient d'harmonia i el fet que predomina lo femení i el paper maternal i acollidor d'Agnès, lliguen amb lo matriarcal i amb la tradició vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Acolliment de gent senzilla i agraïda

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li comentat que el folklorista català Francesc de S. Maspons i Labrós (1840-1901) arreplegà rondalles que li narraren dues dones (una de les quals era una minyona).

Llavors, com també en llegir un escrit d'aquest recol·lector, no sols copses el sentiment de pertinença a la terra, sinó que ell preferia baixar-se a la gent, als altres, perquè li informassen com també féu Sara Llorens (nascuda en 1881) en contarelles de Pineda de Mar (en moltes de les quals la dona porta la iniciativa i es fa lo que ella vol).

Ben mirat, més d'una vegada, davallem i, així, ens resulta més fàcil que ens reporten,  com la mareta que respon a les qüestions que li fa la filleta, acollidora de noves qüestions i, així, hi ha un lligam harmònic entre ambdues.

Per eixe motiu, com si fosses un nin que mama, "xucles" de la marona i de la mare de llet, o siga, més d'una vegada, de gent més gran que tu, amb més món en temes que t'interessen. 

Finalment, com a recompensa, els envie bona part del resultat (per exemple, quan els he demanat per a la recerca)... i, a vegades, em responen (sobretot, dones) que pots comptar amb ells per a compilar sobre vivències seues i sobre les seues àvies i tot, nascudes abans de 1920 (en molts casos, en el darrer quart del segle XIX). Gràcies a totes les persones que heu participat en la investigació sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Persones que prefereixen la vida senzilla i que acullen

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!" i Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, una dona de Martorell (vila catalana del Baix Llobregat) m'ha enviat un missatge que posava "La bellesa i l'elegància van juntetes de la mà. Però, si vas amb senzillesa, més efecte farà". I li he respost:

"— Preferesc la vida senzilla i les persones senzilles".

Llavors, t'afig:

"— Jo, també".

Hem continuat l'intercanvi i en un ambient d'harmonia:

"— En això, sóc molt paregut a ma mare".

Ben mirat, en ple vespre, hem llegit uns mots de Francesc de S. Maspons i Labrós (1840-1901), folklorista català, en què indicava que moltes de les rondalles que havia arreplegat li havien estat transmeses per dones de zones rurals i, en algun cas, fins i tot, humils (per exemple, una que devia fer de minyona o de serventa).

Altrament, són "recol·lectors" planers que baixen a la gent que els ho facilita i que, en el cas d'aquest folklorista, addueixen que, en eixes contarelles, predominen les dones (les quals no ho fan com a persones passives) i que això ha permés que l'estudiós captàs un patrimoni pel qual ell és disposat a afegir-ne més: 1) perquè es conserven, 2) perquè puguen passar de generació en generació i 3) perquè això forma part de la tradició vernacla del Poble amb què Francesc de S. Maspons i Labrós se sent unit, com el fillet que mama de la mare (ací, de qui li informa). Poc o molt, com moltes persones que ens han reportat en relació amb ancianes (i amb mares) catalanoparlants nascudes abans de 1920, d'arrels catalanoparlants i en altres camps de la recerca.

Finalment, agraesc el missatge que ens ha aplegat de Júlia Aixut Torres, nascuda en 1933, sobre generacions anteriors a la seua.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Acolliment i disposició a aprendre com la nineta que mama

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic de més de setanta anys, qui, en novembre del 2020, em passà cançons que, fins i tot, no hi havia en altres llocs (en algun cas, conegudes per son pare o bé per la muller).

A banda, li has dit que, en agraïment a aquesta generositat seua, havies pensat en ell i en la possibilitat de reportar-li de manera molt sucosa. 

Agregarem que, un poc després de fer-ho, hem capit que l'acolliment dels altres (ací, per a una recerca) ens permet arreplegar més per al bagatge i per a l'estudi i, de pas, àdhuc, sentir-nos com el nen que mama quan la mareta li ofereix la lleteta i, altrament, com la xiqueta que, malgrat estar en companyia de sa àvia, deixa que l'anciana li conte una rondalla al costat del llit i que, al capdavall, hi haja un lligam entre totes dues i, així, una actitud receptiva que adoba que la nina puga aprendre.

Finalment, dir-vos que, per novembre del 2019, aní al despatx d'un amic i li diguí uns mots que encara recorde:

"— M'agrada aprendre".

I ell em respongué:

"Aleshores, has d'estar obert".

Per consegüent, amb una actitud humil i acollidora en la vida, com la de moltes dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Mares, àvies, fills i ancians sota el mantell maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies. Sempre endavant!", Rosa Rovira.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un informatiu que, de fa més de sis anys ençà, m'envia una parròquia de la ciutat de Barcelona, el capellà de la qual em reportà amablement en l'anterior recerca.

Cal dir que aquest mossén me'l feia aplegar, com se sol dir, sense esperar res a canvi. 

En relació amb aquests darrers mots, un dia et diu ta mare: 

"— Si has aconseguit que algú et seguesca, que crega en el teu projecte, en l'estudi, ja pots estar content".

Sí que ho has assolit, com li digueres. I no cal dir que, amb aquestes paraules, la senzillesa és present. Ara bé, tu capeixes que, per exemple, per gener del 2010, uns quants retirats i pensionistes (hòmens i dones) estàvem en un banc i, com solíem fer, tractant temes que ens permetien aprendre. Llavors, un home féu un comentari i un tercer (però nascut en 1918, de temperament pacífic, acollidor, respectuós amb gent de totes les edats i, igualment, que era ben tractat), li respongué amb una frase que encara evoque i que lliga amb moltes dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920, sobretot, les que ho feren en el segle XIX o abans:

"— La vida es de todos" (sic).

Ara ho captem, principalment, en dones de més de setanta anys i que tenen una bona consideració cap a la natura, cap al camp, cap al llaurador i, és clar, cap a la llengua catalana: els seus comentaris, els dels seus escrits, el vocabulari que empren (i com), el fet que acullen els nens, els més febles, els qui pateixen, els qui no hem pogut usar la llengua vernacla en terres catalanoparlants, les dones i, sobretot, el seu eixart amb la figura de la mare,... fan que tu, que també adoptes una actitud receptiva (perquè t'agrada aprendre, com molts d'aquells vellets i com gent que ara té més de huitanta anys i que són catalanoparlants), passes el dia "sota el mantell maternal", com quan eres petit i la marona et contava cosetes, et relatava vivències de la seua generació (o bé d'anteriors) i, fins i tot, com quan ta àvia materna et deia que ella havia anat a una escoleta que hi havia en el carrer on tu vivies. ¡Quantes coses aprenem en davallar-nos del ruc i, encara que no deslligats de l'animalet, l'acaronem i l'agraïm, com la gent que ens fa valença... i com els qui ho feren!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Feien un cos contra la maldat

 

Àvies (o padrines) i mares que feien un cos contra els dolents.

El 23 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿feien un cos contra els dolents? Gràcies”.

Quant a missatges, el 23 de maig del 2026 comentaren "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "No" (Àngels Sanas Corcoy), "Moltes dones ho feien. Sabem cadascú de nosaltres en funció d'on vivien, com i contra qui.

La majoria de les vegades, pel cap baix, no era just.

L'àvia prou feina tenia a fi de no veure-s'hi inclosa.

Sé que el que fas és difícil, però hi ha qüestions que...

La vida, a la ciutat (i, als barris, encara més), era diferent de les zones rurals.

No et molestis pel que dic. M'atreveixo perquè crec que ho fas de bona fe, però compte! No sóc ningú per dir-ho" (Anna Babra), "Sí" (Josefina Moya Martínez), "Sí. I tant! En van ensenyar unes valors que sembla que avui van escasses. No és el mateix viure en una vila que en una ciutat, Lluís. Tu ja ho saps: a pagès o en una vila, es palpava més la terra" (Rosó Garcia Clotet), a qui responguérem "I tant que no!" (que no es viu igual en l'ambient rural que en una ciutat); "Nooo" (Maria Dolors Sala Torras), "No ho conec" (Xec Riudavets Cavaller), "No, Lluís. Nosaltres vam tenir una vida bastant amunt i avall i no vam tenir temps per a veure gaire coses" (Júlia Aixut Torres), "No ho sé" (Lurdes Closa), "Mai" (Lydia Quera), "Lluitaven contra la maldat, però no podien destacar, van tenir un 'fre': els van acusar falsament. Els meus iaios, exiliats a França: un, va morir al camp de concentració de Bram; i l'altre, va morir dels patiments poc temps després d'acabar la guerra. El meu pare era menor, li van falsificar l'edat i el van tancar a la presó: prop de nou anys de treballs penats.

La meva mare, presó. Tot i ser menor, hi havia un correccional.

No podien lluitar: els va tallar 'la dictadura'. Però sempre lluitaren per la dona, per tothom desvalgut i contra la mala gent" (Àngels Benaiges Martí), "A casa, no ha suportat ningú la maldat. Ningú. I jo he estat la més revolucionària: abans i ara, que sóc vella. Que no puc: em reivindico amb escrits" (Montserrat Cortadella), "Em sorprèn una mica la qüestió. Jo diria que NO" (Angelina Santacana Casals).

 

Educació matriarcal, maternal i ser agraïts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i he capit el paper tan bo que fan 1) l'experiència, 2) les vivències amb persones ja grans i que, com solem dir, han viscut molt: aprofiten els xicotets moments, les converses i, de pas, aprenen i s'omplin (i tu, també).

Així, molts anys arrere, més d'una vegada, recorries a un familiar acostat i ell, de la generació anterior i molt pacient, t'escoltava i, en acabant, et feia un suggeriment. Encara parlem en dies puntuals, però hi ha un lligam, bonesa.

Afegirem que, hui, dues dones ens han respost a qüestions que els havíem fet amb intenció de resoldre part del contingut en relació amb el tema del dia. I que totes dues han fet com la mare que alleta el nadó (en una de les dues, àdhuc, ho notàvem en la veu).

També he captat que les dones majors de setanta anys (i les que en passen dels huitanta) són persones que, com les padrines de ma mare (nascudes en 1878 i en 1885) i, com m'ha indicat Rosó Garcia Clotet, "A pagès o en una vila, es palpava més la terra". Així, ma mare, en gener del 2021, em digué, en relació amb els seus avis (les dones i els marits): "Es vivia de la terra" (sic).

Finalment, com que eixa terra és la mareta que ens acarona, que ens alleta, que ens educa, que ens ensenya refranys (com també cançons, rondalles, oracions, vivències del passat i seues, sobre plantes i sobre la natura...), com més va, més, trobe molts motius per a ser agraït amb tots els qui m'heu informat fins ara (i amb els qui ho feren i ja no viuen amb nosaltres, però sí en el record). A tots vosaltres, gràcies i una forta abraçada.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.