Ancians creatius i amb interés pels nens i per la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses he parlat amb ma mare sobre el costum de vendre una dotzena de "bledes, encisams" (sic), principalment, per part de llauradors i d'afegir-ne una al comprador, el qual es feia abans, en una cultura tradicional matriarcalista.

Igualment, has llegit uns mots que escrigueres a Miquel Torner de Semir (1938), un pintor català que fa moltes pintures amb el tema de la maternitat del punt de vista matriarcalista.

Igualment, ell ens reportà sobre detalls de què no havíem oït parlar mai i, al final, ens amollava que continuàssem amb la curiositat.

Adduiré que, potser l'any passat, em digué que, ja molt gran, havia descobert la infància, els xiquets. Llavors, li posàrem que valia més això que mai.

En eixe seny, com a mostra, un dia t'enviava una foto junt amb un nena de pocs anys, com quan tu ho fas molt pròxim a un xiquet creatiu.

Finalment, dir-vos que, com alguna vegada he comentat a ma mare, amb les persones que prenen part en l'estudi, faig quasi com amb un nin: que se senten com l'al·lot en un entorn creatiu i de bon cor. 

Llavors, més d'un dia, participants amb més de setanta anys (molt sovint, dones), et plasmen que evoquen la seua infantesa i t'agraeixen que ho puguen fer i, així, per exemple, que els aplanes el fet de posar per escrit el seu punt de vista i vivències. Gràcies a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La "dotzena" de tretze ous i l'ús genuí de la llengua

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient de cordialitat i en què cada u ha comentat com s'havia organitzat el dia i més.

Igualment, has evocat un tema de què t'informaven anys arrere i que has exposat per si algú et podia afegir-hi res:

"— Bon dia, 

Sobre la dotzena d'ous: per la comarca de Horta de València, tinc entés que hi havia el costum de donar una dotzena d'ous..., però amb tretze ous. M'ho han dit dones que ara tenen més de huitanta anys.

El motiu: per si en fallava algú.

Vos ho han comentat o ho heu viscut? Gràcies".

Cal dir que Anna Babra ha plasmat aquests mots:

"— Saviesa, els qui ho feien!!!".

Finalment, Gabriel Bibiloni (https://x.com/bibiloni/status/2096633777648808447) ha escrit "Llegesc per aquí: 'Els catalans la parlaven en castellà'.

Com podem haver arribat tan lluny en l'afollament de la sintaxi?".

Llavors, li hem respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2096692869352546587):

"— Bon vespre, Gabriel,

Hi ha un refrany que diu 'Tal faràs, tal trobaràs'. ¿Què feren els tres membres del 'Pacte del Botànic' (PSOE, Compromís i Podemos) per la llengua autòctona entre el 2015 i el 2023? Criticar la dreta i altres (partits, polítics...), el present, la mala sort, etc., és molt fàcil. Més que deixar d'actuar com si fossen adolescents i passar a promoure la llengua catalana, indistintament del nom que reba en els diferents estatuts d'autonomia.

La resta, al meu coneixement, parlar per parlar. No m'ha convençut aquesta manera de fer política, ni de tractar la situació de la llengua.

Avant les atxes".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"Matriarcat a Manresa" (Montserrat Morera Perramon)

Tot seguit, un escrit que, el 2 de desembre del 2020 rebérem per correu electrònic amb el títol "Matriarcat a Manresa", després de demanar, un poc abans, a Montserrat Morera, l'autora del text, si li importaria escriure'm sobre les seues vivències en relació amb el "matriarcat" de què em parlava, ella, com l'havia viscut, etc. 

Un agraïment per la seua aportació.

“Benvolgut Lluís Barberà,

Tal com em demanes, et faré cinc cèntims del matriarcat de casa:

La meva mare es va quedar viuda a trenta-tres anys, amb dues criatures petites de dos i de cinc anys (el meu germà i jo). Des d’aquell moment es va encarregar de l’administració de la casa i de la nostra educació. 

A la família del meu pare, des de la iaia fins a les tres germanes del meu pare, també les dones portaven la veu cantant en els afers familiars, encara que fossin casades.

Els homes catalans (potser no puc generalitzar, però és el que jo he viscut) deixen l’administració de la casa a les dones sense problemes.

Per tant, en fer-me gran no em va semblar gens estrany fer el mateix. El marit em va deixar fer, perquè confiava en mi per a tot: compres, viatges, educació dels fills (filles en el meu cas). 

Ara les meves dues filles també estan casades i continuen la tradició matriarcal que han vist sempre a casa. Fins i tot el meu germà, criat en aquest ambient, ho ha deixat sempre tot en mans de la dona.

Ja veus que a Manresa el matriarcat no és cap cosa estranya. I no som una tribu de la Polinèsia...

Salut

M. Montserrat Morera". 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i dialogants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he evocat gent que m'ha informat sobre àvies seues nascudes abans de 1920, com ara, Antonia Verdejo, Ramona Ibarra, Rosó Garcia Clotet i ma mare.

En el cas d'Antonia Verdejo, les seues padrines eren molt obertes, dialogants i, a més, son avi s'adaptà tant a la cultura tradicional catalana que molta gent anà al seu soterrar com a senyal d'agraïment. 

Quant a la padrina de Ramona Ibarra, senzilla, comptava amb la mare i amb la néta i féu de transmissora de les tradicions autòctones.

Altrament, les àvies de Rosó Garcia Clotet també eren dialogants, pacients i, fins i tot, vinculades amb els conreus i amb l'aviram (en una d'elles, fins a cent tres anys). Dones decidides i que, a banda, feien bona lliga amb adults, amb xiquets,...

Sobre les àvies de ma mare, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, eren fortes i servicials, amb molta espenta, arriscades i, com ara, eren ben tractades pels marits.

Per tant, capeixes trets que plasmen el matriarcalisme en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Finalment, dir-vos que he llegit uns mots de Júlia Aixut Torres (una dona nascuda en 1933, de caire maternal, creativa i molt interessada per les tradicions com també per la llengua catalana) en relació amb dones que perfumaven la casa. I, altra vegada, hem captat paraules que reflectien una manera de viure més antiga que la que ens havien indicat fins aleshores.

I demà més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Creativitat, bones collites i adults dialogants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Mercè Pagès Leal.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una festa de la vila on visc (Alaquàs, en l'Horta de València) i hi ha hagut coincidències seues amb comentaris que jo havia oït de matí.

Igualment, hem rebut uns missatges de Mercè Pagès Leal i de Joana Cabiscol Calvè (a qui hem respost "No m'esperava un comentari teu").

Ben mirat, capeixes un escrit en què l'amic Pere Ramon Nadal (qui t'ha reportat molt per a la recerca) et plasma uns mots sobre un familiar seu:

"— Gràcies, Lluís. El meu padrí es deia Ramon. Fou un home extraordinari. Jo em dic Ramon de cognom.

— Pensava que el teu nom era Pere Ramon".

Finalment, dir-vos que, en relació amb un tema que he copsat hui en la investigació, he enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, amb qui érem com cul i merda:

"— Sí. Hi ha tendència a identificar erotisme amb pornografia.

Per novembre del 2020, un estudiant (...) m'envià versos d'una cançó eròtica valenciana. Alçaren tanta polseguera, que, en el grup (...) digueren que m'expulsarien. 

Abans que ho fessen, el deixí. I, uns mesos després, quan els administradors, els moderadors,... ja s'havien calmat, m'admeteren". La composició plasmava que la dona és qui té la darrera paraula i que es fa lo que vol la dona.

Per tant, desenvolupes la creativitat, amb diàleg i informant sobre la recerca, com en eixes rondalles en què la creativitat va unida a bones collites, a dones que tenen fills o bé a presents del pare a les filles quan ell torna a casa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Un ambient creatiu, amb bon coixí i en què alletes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, bé vist un missatge de Vicent Pla, un home molt generós, de bon cor, aficionat a la bici, relatiu a un tema de què li havia reportat uns dies arrere:

"— Bon dia, Lluís, 

És molt clar. Lo important no és el temps que passem davant del mòbil o de l'ordinador, sinó l'ús que fem de les xarxes".

Tot seguit, li respons:

"— Sí. Així pense jo".

Igualment, hem capit uns mots de Maria Dolors Sala Torras, a qui hem plasmat unes paraules:

"— Ara tinc cinquanta-cinc anys i puc dir-te que, quan millor n'he tret suc a  partir del 2004, ha estat del 2017 ençà, en passar a fer un estudi antropològic sobre els Sants de la Pedra (molt coneguts també com Sant Nin i Sant Non). Era març del 2017.

Per setembre i octubre d'eixe any, trobí un tema que és al que derivà aquella recerca: el matriarcalisme català.

En aquest segon estudi, m'ha fet una gran favor la pandèmia: més temps en un ambient més creatiu i en què tu decideixes. 

Ben mirat, he deduït que no és tan important estar entre molta gent, sinó, per exemple, comptar amb un bon coixí de persones que creguen en el teu projecte i de bon cor".

En acabant, t'ha amollat:

"— Una bona companyia creativa que t'acompanyi en el camí" (sic).

Finalment, dir-vos que, com em digué ma mare, per telèfon, l'11 de febrer del 2025, a vegades, una dona deia a una altra que necessitava llet per al seu fill. Llavors, la segona li comentava:

"— Jo, al meu fill, ja l'he deslletat. Però em cuidaré un poquet a veure [ si puc fer de mare de llet del teu]".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Contaven rondalles en què la dona salva l'home

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos contaven rondalles en què la dona salva l'home? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 2 de setembre del 2026 comentaren "No. No me n'explicava gaire" (Àngels Sanas Corcoy), "Ara no recordo. Si em ve alguna cosa al cap, ja te'n diré" (Àngels Benaiges Martí), "Rondalles, no me n'explicava gaire. Fets, sí!!!!" (Roser Canals Costa), "No" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No" (Lurdes Gaspar), "No me'n recordo" (Joan Prió Piñol), "No ho tenc present. És un tema que no domino i les meues àvies no en solien contar, de rondalles" (Xec Riudavets Cavaller), "Més que rondalles, era la vida mateixa, les pròpies vivències. Durant la guerra civil, el meu avi (qui ja no era un noiet), el volien reclutar els anarquistes que van pujar a Moià i la meva àvia el va amagar (no recordo on) i li duia menjar d'amagat. O quan van entrar els nacionals: el meu avi va ser empresonat a la Model de Barcelona i la meva àvia baixava de Moià estant, com podia, a dur-li menjar. No són rondalles, però era la dura realitat" (Àngel Blanch Picanyol), "Les àvies, en general, no et venien amb ximpleries. Tenien fills i filles i, en general, molts" (Margarita Pou Marfany), "Jo no recordo res de tot això. Les dones, quasi sempre, són molt importants en la vida de la família; abans, molt més que avui" (Júlia Aixut Torres), "No. Cantaven cançons catalanes, havaneres, cançons aragoneses... De sardanes..., escoltades per artistes de teatre que venien de Palamós.

I també tenien colles fetes. I, després, els nostres balladors venien a la nit a cantar-nos a les finestres. Recordo que em dedicà una nit ''Muñequita linda Escuela de Sirenes'" (Lydia Quera).

En Twitter, el 2 de setembre del 2026 posaren "No ho tinc present. Només s'esqueia si era la Mare de Déu" (Montserratp), a qui escriguí que, "En les cultures matriarcalistes (i la vinculada amb la llengua catalana ho és), tant en les rondalles com també en les cançons autòctones, la dona salva l'home, no és ell qui ho fa. I, si ho fa, molt sovint, seguint les indicacions que ella li dóna i, a més, al capdavall, ell no fa ostentació d'haver-la salvada i la dona li ho agraeix". 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.