Alguns eixarts creatius per a plasmar la realitat del passat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge de Vicent Pla, un valencià molt obert, generós, pla, en relació amb una dona que féu molt per Benigànim (una vila de la Vall d'Albaida): Dª Antonia Martínez (https://malandia.cat/2026/06/da-antonia-martinez-matriarcalisme-emprenedores-bonesa-i-filantropia). M'ha posat:

"— Bona nit, Lluís,

Tot lo que contes de Dª Antonia Martínez és veritat. 

En Beniganim, li dèiem 'la millonaria'".

I tu li respons:

"— Bon vespre, Vicent, i gràcies,

La meua intenció, quan faig un estudi, inclou no tractar de mentir, ni pretendre tergiversar la informació o presentar-la de manera tendenciosa. Quan era xiquet, ja ho feia".

En eixe seny, podem dir que la gent que ha rebut una educació matriarcalista, que no forma part de partits i que, això sí, participa en activitats de caire local (o bé comarcals i lligades a la llengua catalana, amb la terra i als avantpassats o bé a temes relacionats amb el passat autòcton i, fins i tot, enllaçant amb altres territoris catalanoparlants), 1) és més sincera, 2) realista, 3) accepta la creativitat, 4) molt més maternal, 5) les seues valors són, majoritàriament, de les que s'han considerat femenines, 6) acullen bé lo que els faça possible compilar més sobre lo vernacle.

Per això, en reportar-nos sobre la cultura tradicional tel·lúrica vinculada amb la llengua catalana, àdhuc, en nexe amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i amb plasmacions del mateix ram, capim que, en seté lloc, hi ha una mena d'eixart, com l'al·lot que mama de la marona mentres ella fa que el nadó se senta acollit, que ella és de fiar i que, sempre que ell ho necessite (i que ella puga i que ho considere justificat), la dona serà al seu costat i li farà valença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"És que es vivia així", dones del segle XIX i d'arrels catalanoparlants

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he capit exemples de mediocritat, però també de molt d'encert i, adés, he vist que hi ha estats on es promou ser el gos de l'amo, eixe submís que, encara que li oferesquen una merda freda per a sopar, se la menja i, fins i tot, diu que és bona (https://blog.mastodont.cat/2026/06/22/aemet-lagencia-meteorologica-del-regim-i-mediocre-alternatives).

En eixe seny, en les recerques sobre Pobles matriarcalistes, copsem una cosa pareguda: 1) escriure'n poc, 2) esbrinar poc, 3) interessar-se, principalment, per temes generals, per eixos que podrien agradar més els règims, els mitjans de comunicació social, els qui cerquen en Internet i en les xarxes socials...

Ara bé, quan reps informació (fruit de la teua baixada a la terra), les coses es tornen 1) més maternals, 2) més acollidores, 3) els enllaçaments, majoritàriament, són de gent de bon cor, que et diuen "És que es vivia així" (com m'amollà un dia, ma mare, en nexe amb les seues àvies) i 4) t'adones que, simplement, et reporten perquè, com quan eres petit, veges que són persones de fiar, que no dissimulen, que no pretenen que digues que una roba és de blau marí, quan veiem que és de tres colors, com ara, marró fosc, blau marí i amb unes floretes de color rosa.

Per això, davallem a la terra, li traiem molt de suc al fet de romandre lligats a la terra, a lo vernacle i, no cal dir que a la llengua catalana, la dels teus pares, la dels teus avantpassats i, àdhuc, la dels ancestres de la teua família que havien nascut en la primera meitat del segle XIX i que se sentien en empeltats amb lo tel·lúric i amb lo autòcton. I ho fem com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants: amb humilitat, amb senzillesa i com el nin que mama de la marona, o siga, amb una actitud creativa, maternal i d'aprenent.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes que davallen i mares i fills lligats a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i, més encara, he respost a Júlia Aixut Torres (una catalana amb arrels valencianes i tot, nascuda en 1933), de qui solc rebre respostes amb informació molt sucosa i que ompli buits:

"— Tens molt d'interés pel català. 

Més d'un dia ho comente a ma mare: el mèrit que té que una dona amb més de noranta anys escriga prou bé, tot i que, possiblement, no ho faça de manera constant".

En acabant, li hem enviat aquestes fotos, en nexe amb obres de folklore català: "500 històries i llegendes de les terres de Lleida", de Joan Bellmunt i Figueras; i "Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme", d'Adolf Costafreda i Castillo, publicat en novembre del 2021.

Ben mirat, hi ha qui et demana si només t'interesses per Catalunya, per lo català. I, llavors, els indiques que "No: passa que hi ha moltes publicacions catalanes que s'ajusten a la recerca i que són extenses. Però també n'hi ha, de mallorquines (com ara, les rondalles que compilà Antoni Ma. Alcover, d'abans de 1932), les que arreplegà l'Arxiduc (anteriors a 1900), de valencianes, de la Franja de Ponent i, fins i tot, de l'Alguer".

Finalment, dir-vos que aquestes fonts han estat possible perquè aquestes persones, com aquell qui diu, decidiren davallar a terra, adoptar una actitud creativa, acollidora, com la marona que pren l'al·lot que vol mamar i, immediatament, ell s'atansa al mugró de la mareta i... xucla. Mentrestant, ella el cobreix amb una mantellina i prossegueixen lligats a la terra, com ja feien dones catalanoparlants  nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. Com a exemple, el 14 de gener del 2021 arrepleguí uns mots de ma mare relatius a sa àvia Consuelo (nascuda en 1878): "Es vivia de la terra".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Aplec de dones nascudes abans de 1915, senzilles, acollidores i creatives

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat una miqueta amb ma mare, poquet, però, igualment, ens hem vist i, mentres escric aquestes línies, evoque l'entrevista que li fiu el 15 de febrer del 2020.

Començà parlant-nos d'u dels avis de son pare i, més avant, passà a les seues àvies (nascudes en 1878 i en 1885) com també, en bona mesura, a la tia Vicenteta, aquella dona que, amb quasi noranta-dos anys, tenia bon cabet i li hauria agradat fer un detall de costura (una randa) a la germana de ma mare, qui, aleshores, devia tenir vint-i-un anys, i, a ma àvia materna (1910):

<<— Quan es moria [ la tia Vicenteta], morint-se, s’ajuntaren: la meua germana, la meua àvia, ma mare i jo. Les quatre, en la cambra. Morint-se. I es gira [, la tia Vicenteta], a ma mare, i li diu: "Amparito: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la 'puntilla' a la xiqueta" (sic). 

(...) A l’hora, a l’hora o un poc més, ja estava en la caixa. Tu me diràs que bé que estava. (...) Amb quasi noranta-dos anys!>>.

Adduirem que, per exemple, l'àvia paterna de ma mare (la padrina Consuelo, nata en 1878) podia haver deixat caure (o, per exemple, sense empara) la tia Vicenteta, però, en canvi, a més que hi havia un bon lligam entre totes dues, l'àvia li feia uns petits detalls de cuina (com ara, coques) i, de pas, malgrat que ella era filla d'un jutge, baixava a la terra i, de rebot, junt amb senzillesa i humilitat. En altres mots: li féu valença.

Finalment, dir-vos que, aquestes vivències que compiles i que aculls, fan que captes com el nin que mama de la marona, et permeten capir que la creativitat i la disposició a arreplegar de lo que altres persones et diuen, fan que estigues en terra com qui ho fa al costat de la padrina en ple hivern, en una disposició en pro de la maternitat, de lo vernacle (i no cal dir que també la llengua catalana) i de lo feminal en terres catalanoparlants.

Agraesc la informació que m'heu transmés fins ara, tant els qui viviu, com els qui ho feren abans.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Senzillesa, humilitat i lligams amb la terra en dones del segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Avant sempre", Reme Canet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, n'he escrit el seu, a partir del de Reme Canet. 

Altrament, hem evocat detalls que ens ha dit sobre la senzillesa en la seua àvia Consuelo (la paterna, nascuda en 1878). Així, ens ha amollat que era filla d'un jutge (qui cada dia portava el diari a casa i que ella era una gran lectora) i que, per una altra banda, era disposada (i, de fet, ho feia) a baixar a terra (àdhuc, a posar-se al nivell dels humils i al de gent senzilla com els xiquets). 

Afegirem que l'obertura de la padrina al servici (u seus punts forts junt amb la fortalesa) com també la de qui tinga el servir com a part del seu dia rere dia, feia que davallàs a la simplicitat i que, com ara, oferís coques Cristines als néts, els quals les acceptaven de bon gust.

No debades, et pots trobar ancians com aquell home que, un dia, et deia "M'agrada estar amb tu perquè no et burles de qui no sap de lo que tu sí".

Finalment, dir-vos que la humilitat fa una gran favor a acollir, a permetre que t'entren informacions sucoses i, sobretot, a estar creatiu, com qui és hospitalari i que, de lo que t'aporten, pugues fer una recerca i sentir-te com el nin que mama de la marona i que, de pas, ambdós estiguen lligats a la terra, a les tradicions autòctones i a la cultura vernacla junt amb el folklore en terres catalanoparlants... i no cal dir que a lo maternal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Vos ensenyaven jocs amb el paper de la dona

 

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaven jocs amb el paper de la dona, en què es captava que el paper de la dona era determinant? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 19 de juny del 2026 comentaren "No" (Àngels Sanas Corcoy), "No" (Lurdes Gaspar), "No. A casa, no eren massa tradicionals. Cada un tenia la seva veu i discutia els pros i els contres de cada situació. No es comptava ni l'edat, ni el sexe" (Maria Dolors Sala Torras), "No. La realitat s'imposava sola, de manera tradicional. La dona, a casa i a cuidar fills i marit. Tot i que la iaia paterna Carme tenia una botiga petita de queviures i quatre fills, tots nois" (Nuri Coromina Ferrer), "Jo crec que no. Almenys, a casa nostra: ja sabíem el que havíem de fer. No era normal veure un xiquet jugar a les cuinetes i les xiquetes al buli-dali…" (Júlia Aixut Torres, nascuda en 1933), a qui escriguérem que "Hi ha jocs valencians arreplegats abans de 1947 que són mixts i en què la dona, fins i tot, fa de cap de colla ('de mare')"; "No jo recordo. Hi havia igualtat i tolerància. Per sort!!!" (Roser Canals Costa), "Sí: m'ensenyava a jugar amb el paper de dona" (Rosó Garcia Clotet), "No, però em va ensenyar a dibuixar sense aquesta intenció. Del paper de la dona, ja deia que ho aprendria, com va fer ella quan es va casar. Era una dona independent" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Sí. Algun" (Àngels Benaiges Martí), "I tant! Jugàvem a mares i filles. I en compraven nines i l'escura. A mi, no m'agradava gens jugar a això i me n'anava a jugar amb els xiquets a futbol...

Fins i tot, el meu pare em va comprar un baló. El meu pare m'ho consentia tot. Era un home molt avançat a la seua època" (Reme Canet), a qui posí que "Jo, amb deu anys, tenia una cuina i ma mare ho aprovava"; "No" (Lydia Quera), "A casa meva, el paper de la dona era primordial. Manava la meva àvia, però no es parlava del tema" (Angelina Santacana Casals), "No" (Anna Babra), "No" (Carmen Mahiques Mahiques), "I tant!" (Josefina Moya Martínez).

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 19 de juny del 2026, per telèfon, enllaçant amb els mots de Reme Canet, em digué que jo, quan era xiquet, jugava amb una cuina "I m'empastraves amb oli mitja cuina. Cassoletes, paelletes, platerets... d'alumini".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Persones que davallen a la terra i predomini femení i de foscor

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb Aldaia (la vila on viu ella, de l'Horta de València) i a unes fotos que hem rebut en nexe amb com eren alguns dels seus punts el matí del 29 d'octubre del 2024, abans de la DANA.

Llavors, hem raonat sobre el tema de quan es moren veïns del barri on vius i no en tens notícia fins a uns mesos (o més) després.

Igualment, has capit exemples de rondalles en què els personatges de la noblesa davallen cap a la terra, cap a la senzillesa, cap a la gran majoria de la població, en un ambient en què predomina lo femení (passatges de la nit, fragments en què es diu que la gent dormia...), tan habitual en les narracions vernacles catalanes i que evoca Nadal, en què Jesucrist descendeix a la terra així com les llavors són colgades. O, per exemple, en què una velleta és receptiva a una jove i a un personatge més gros que ella. En tots, hi ha un lligam amb lo tel·lúric.

Finalment, dir-vos que això lliga, com ara, amb el paper molt abundant i predominant de contarelles, de llegendes,... que es desenvolupen ben avançada la vesprada i en la nit i en què la dona és per damunt de l'home: té la darrera paraula, porta la iniciativa, ella governa l'home, el simbolisme és molt paregut al d'altres Pobles matriarcals... Ah! I ho captes en relats de terres catalanoparlants compilats en el segle XIX i de caire maternal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.