La bellesa de la natura, senzillesa i creativitat maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he dit que, per on visc, hi ha un convent que, com que compta amb molta natura, deu fer de pulmó per al barri.

La veritat és que, quan passes i el veus, hi trobes alguns arbres i palmeres. I si, a més, ho fas d'una zona més oberta estant, la sensació de comptar amb detalls de vegetació que t'agermanen més a la terra, que donen diversitat cromàtica i "pictòrica"...,  és preciosa i em recorda lo matern.

Altrament, en acostar-nos cap al barri on vivim, copsem que hi ha arbrets en bandes més senzilles de l'entorn.

Fins i tot, mentres dinàvem, hem capit eixe silenci relatiu que hi ha per la rodalia. ¡Quina sort o, millor dit, quin encert, haver triat, quasi dotze anys abans, un estatge en un indret prou còmode i en què encara hi ha com gemmes que un dia creixeran ací (xiquets de pocs anys, cares noves) i vells que prossegueixen amb eixe esperit comunitari que han acollit!

Finalment, sents que, mentres preparava un escrit, mentres llegia alguna narració o bé, per exemple, en respondre a un amic que pren part en la recerca,... és cert que tinc cinquanta-cinc anys, però també que, en revisar lo que plasmí des que comencí la investigació, evoque eixes llavors que el llaurador colgà en el camp i que, mesos després, fructifiquen i que són compartides amb els qui t'han adobat el terreny. A tots vosaltres, gràcies per afavorir-me la creativitat, gràcies per la vostra i pels qui, més d'una vegada, teniu més paciència que Job, com quan la mare està junt amb el nen que, ja colgat en el llit, li demana que li conte una rondalla o que li diga cosetes tradicionals que ella aprengué de sa padrina, com feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal,  com moltes persones que coneixes.

Un ambient creatiu, fresc, maternal i folklore

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes mercès, per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, per a més d'un tema, em reporte sobre què escriuen, què comenten,... persones de punts de vista diferents, de professions distintes i, així, el resultat, afegit al teu parer, és una creativitat que, en fer eixe recull, et fa més senzill i, en el cas de la recerca, més acollidora i de què molta gent se sent part.

A dir veritat, és una cosa que has abraçat de molts anys arrere ençà. Per exemple, quan, en una associació, feies de cap de colla d'un taller i, de manera simple i fàcil de seguir, hi havia 1) qui tenia problemes per a parlar i que hi era com u més i experimentava comoditat, 2) la dona que no tenia estudis i que parlava de vivències que havia tingut, 3) la dona de mitjana edat i que, puntualment, intervenia, però que ho feia (i et tractava) com una marona, de manera maternal.

Per això, féiem rogle. I, en la recerca, passa uns cosa semblant i, altra vegada, ens sentim agafats a la terra: dones de qui t'arriben escrits, mots que t'evoquen la velleta tradicional i, fins i tot, alguna telefonada que adoba una vida més natural, més simple,  més creativa i, ben mirat, amb lo femení per damunt, així com la dona ho fa en moltes contarelles.

Finalment, sovint, i, com més va, més, sent un arrelament amb els meus ancestres del segle XIX, amb ma àvia materna i, altrament, amb altres persones de la terra, amb lo vernacle, amb lo folklòric, amb lo tel·lúric i amb la llengua catalana. Això sí, i en un ambient fresc i feminal i que et lliga amb aquells antecessors i amb dones d'aquella època i que eren d'arrels catalanoparlants i que havien nascut abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones serps molt senzilles i hòmens que penetren en la terra en el segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit una rondalla del segle XIX ("Les aubardes") en què una dona es mor i el marit, com que vivia en una terra diferent a la seua (a la d'aquella en què ell havia nascut), és obligat a ser soterrat al costat de la muller.

Ara bé, un personatge femení i terrenal (una serpent), en plena foscúria, passa menjar a aquest marit, li obri un lloc per on alenar. Al capdavall, ell va darrere de la serp i, ja en una platja, s'endinsa en l'arena i, així, ho fa amb lo matern, com si tornàs a l'interior de la mare protectora.

Afegirem que és la primera vegada que accedim a un relat així. 

Ara bé, com en molts moments i com en molts indrets catalanoparlants, és capeix la força femenina i que ell és lligat a la marona, a l'obscuritat, a la terra i a l'aigua.

Ben mirat, la serpent és més vigorosa i, com que és per damunt de l'home, on va la serp (animal terrestre vinculat amb la maternitat), o siga, on va la corda (ella), va el poal. I més: en un ambient molt senzill, planer, fresc i creatiu, com el de moltes dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i d'arrels catalanoparlants.

Per consegüent, copsem una altra narració i, de pas, un altre exemple, de matriarcalisme... en la Catalunya d'aleshores.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones arriscades, bonhomioses i molt senzilles del segle XIX

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona de més de huitanta-cinc anys i de qui molta gent diu que és bondat, dona en qui moltes vegades captes que parla, que actua i que respon com el típic xiquet de quatre anys i bonhomiós.

Altrament, hem llegit una qüestió de María José (https://x.com/i/status/2076319577399607478) psicòloga:

"— ¿Podrieu recordar i compartir quina és aquella cosa que el vostre pare o la vostra mare sempre us repetia/repeteix? 🤍😉".

I tu li poses:

"— Bon vespre, María José,

Mon pare (1942), sovint, sobretot, quan jo era jove, em remarcava el seny de plasmar la veritat, de no permetre que ningú tractàs de manipular-me (i que la desaprovàs).

Ma mare (1943) ha insistit molt en la senzillesa".

També ha demanat (https://x.com/i/status/2076374587852382587) "A quina edat considereu que una persona ja no és jove?". 

Llavors, li hem agregat: 

"— Quan deixa de ser un xiquet, un adolescent i una persona que encara no es fa responsable de la seua llibertat. Aleshores, passa a ser adult.

En maig del 2016, un home em deia '[ Els polítics del Congrés dels Diputats] Estan actuant com si foren adolescents'. I encara ho fan".

Finalment, dir-vos que molt de lo que he plasmat en aquest escrit, ho he capit en dones catalanoparlants que ara tenen més de setanta anys i no cal dir que en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, més encara, si nasqueren en el segle XIX: molt senzilles, de bon cor, arriscades, maternals, ames de la seua vida i en un ambient fresc i creatiu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La sensibilitat, la creativitat i el no deixar-nos arrossegar en un ambient fresc

 Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, mentres llegia una rondalla del segle XIX, he capit un sentiment paregut a quan, de vesprada, havia escrit un comentari de Júlia Aixut Torres en nexe amb el tema d'ahir (sucós).

Júlia Aixut Torres és una catalana nascuda en 1933, molt vinculada amb la terra, de caire maternal i molt senzilla, molt plana i  t'ha respost a qüestions que li has fet i t'ha adobat el terreny.

Et sents emparat i, més encara, copses que la sensibilitat, la creativitat i el bon cor eren molt presents en dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i d'arrels catalanoparlants.

Igualment, hem llegit un article que ha exposat Gemma (https://x.com/i/status/2075852452541141423), a qui hem plasmat:

"— Bon vespre, Gemma,

U dels millors mestres que tinguí en Magisteri, Pere Riutort (curs 1992/1993), tenia tendència a fer classes lleugerament magistrals.

Ara bé, estava obert a qualsevol qüestió dels alumnes, era amable, senzill i et feia raonar.

Un dia li diguí que 'eina' era un mot que s'emprava en la meua família. Ell em demanà: 'Estàs segur [ que es diu per l'Horta de València]?'.

Ho comentí a ma mare i ella em respongué:

'— No: aïna'.

En la classe següent, li diguí:

'— Ma mare m'ha dit que, per ací, es diu aïna'.

I ell no m'amollà mai cap '¿Veus com no era així?'.

Un altre dia, el mateix mestre. Un alumne, que devia tenir uns vint-i-huit anys, li demana:

'— Pere: ¿és veritat que es parlava valencià en València abans que vingueren els catalans?'.

El mestre, amb veu tranquil·la, li féu aquesta qüestió:

'— ¿Creus que es parlava castellà a Cuba abans que hi arribassen els castellans?'.

No humilià mai cap alumne.

M'impactà aquesta manera de fer classes.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, María José, psicòloga, ha demanat quina era la teua principal capacitat (https://x.com/i/status/2076024075349020770). I li has respost:

"Bon vespre, María José,

La didàctica, fer senzill i accessible un tema junt amb la capacitat per a no deixar-me arrossegar pels polítics, ni pels qui pretenen fer-nos titelles seus.

No he militat mai en cap partit polític i, molt sovint, he votat nul. I mai, fruit de la por".

Això sí, en un ambient fresc, creatiu, molt senzill i femení.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El seu paper en l'aprovació del nuvi

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿quin fou el seu paper en l'aprovació del nuvi? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

**** 

Quant a missatges, el 10 de juliol del 2026 ens comentaren "Si, a tu, t'agrada, que ets la interessada, endavant sempre" (Àngels Sanas Corcoy), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "A casa, mentre tingués una feina i estimés la noia. I al revés. Qui podia dir res? Segurament, s'havia seguit el nuvi, amb el seu caràcter, amb la seva manera d'actuar..., però era cosa de parella" (Maria Dolors Sala Torras), "En el nostre cas, van triar qui volien" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Cap. Sempre deia el mateix: '¿És bona persona, treballador, t'estima i et respecta? Endavant'" (Montserrat Cortadella), "Segons la formació humana o afectiva, et podien dir coses negatives o positives" (Roser Canals Costa), "Es 100%.

Sempre volien saber de quines aigües venien. I, sense sa seva aprovació, arruix!!" (Maria Galmés Mascaró), "A la meva família materna, ens vam casar amb qui estimàvem, però hi ha la meva padrina.

Tenia un nuvi i el van fer casar amb una altra noia, però sempre va estar enamorat de la meva padrina. I una tia, per part de pare: la seva parella el van matar a la guerra civil i, després, 'li van arreglar' amb un veí d'una finca rústica. La tia no va estar mai feliç.

El iaio del meu marit era viudo, se li va morir la dona en un part. Van passar els anys i es va casar amb una dona i volien fer un casament entre una filla i un fill, però no es va fer. I tenia un altre fill, que festejava amb la meva mare i que van aprofitar quan estaven refugiats a França i van trencar el festeig. La mare deia 'Vam festejar ell, amb mi, tres anys; i jo, amb ell, cinc'. A pesar de tot, els meus pares sempre es van estimar molt.

De mi. Anys seixanta: hi havia un noi amb qui jo ballava i m'estimava. Era fill únic. La seva mare no volia que ballés amb mi perquè jo treballava a la mina i érem de classe social baixa.

Cadascú vam fer el nostre camí. Érem molt jovenets. Ell no estat mai feliç.

No obstant això, jo sóc molt feliç. Fa cinquanta-quatre anys que estem casats i ens estimen moltíssim" (Àngels Benaiges Martí), "Un paper crític, si opinaven a la seva manera. I no movien peça, tant si tenien o no raó. Els havia d'agradar. Eren difícils. Eren massa contundents.

Calia saber que no era la seva decisió, el dret a decidir no era seu" (Anna Babra), "Cap. Deixaven anar la seva opinió i prou. Per exemple, un home garrit, de dones, no podia ser feliç amb una sola" (Lydia Quera), "Les meues iaies: van triar elles i festejaren i es casaren amb ells" (Reme Canet), "Total" (Josefina Moya Martínez), "Jo recordo haver anat al ball i, en demanar per sortir a ballar, la noia es girava i sa mare, asseguda unes butaques més enrere, movia el cap (acceptant o negant el permís a la filla per eixir a la pista)" (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 10 de juliol del 2026 plasmaren "No en van tenir cap, vaig ser lliure en l'elecció. I cap endavant" (Rosó Garcia Clotet).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Escrits sobre el matriarcalisme català, a dues dones

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he compilat comentaris interessants en línia amb la qüestió del dia i les dones i, de pas, a la societat catalanoparlant.

Així, adés hem capit un escrit de Reme Canet relatiu a uns mots de Teresa Vinyoles Vidal en una obra seua sobre les dones en la Catalunya medieval:

"— Sembla que hem anat cap enrere 😁".

Llavors, li poses:

"— Una de les pitjors coses és el rebuig que se sol fer, i l'esquerra hi té molta relació (en el cas de la valenciana, perquè 'abraça' l'ensenyament públic que ha vingut dictat per normatives procedents de Castella, després de l'anul·lació dels Furs en 1707 i com a resultat de la introducció de la cultura tradicional castellana, la qual és patriarcal).

Els Pobles matriarcalistes tenen com a eix la mare, la terra, el contacte amb la natura, una creativitat no elitista, són més emprenedors, tenen una tradició de fer pactes (no de recórrer a l'ús de la força, ni al de les armes, ni al tant sí com no...), una homosexualitat ben acollida (com diu Rigoberta Menchú, com una part més de la naturalesa biològica), un alt sentiment de pertinença a la terra (la qual és femenina), molts passatges (en rondalles, en llegendes i en poemes) en què la dona 'salva' l'home, però no en fa ostentació...".

El text sobre l'Edat Mitjana diu així, en la seua obra "Història de les dones a la Catalunya medieval”: “Podem assegurar que, en la mentalitat de mil anys enrere, el fet que un marit matés la dona era un acte greu, una falta gravíssima. L’Església del segle X es refereix a usos ancestrals quan considera que hi ha un pecat que té una penitència irrevocable segons l’antic costum: l’homicidi de la muller” (p. 49).

Ben mirat, de vesprada, Àngels Benaiges Martí t'amolla:

"— Aquest llibre els ensenyaré a les companyes del Club Feminista. 

Gràcies, Lluís, per la teva confiança".

Tot seguit, li has respost:

"— És un bon llibre. El recomane.

Exposa fets que ens permeten capir que la cultura tradicional catalana és matriarcalista" .

Igualment, podríem afegir més, com ara, aquesta taula sobre el matriarcalisme basc, amb moltíssims punts en comú amb la del nostre Poble i que coincideixen amb el de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants, en un ambient fresc, creatiu i, més aïna, femení. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.