dimecres, 9 de setembre del 2026

Nostra Senyora del Do (Alfafar), una marededéu trobada

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic un any més jove que jo i que, quan fou president d'un club (amb menys de quaranta anys), ho feia de manera que aconseguí 1) que participàs molta gent de la seua vila, 2) que els aficionats de fora fossen ben tractats, 3) que hi hagués esperit de germanor i, com ara, 4) que s'usàs la llengua catalana en els altaveus.

Igualment, li has dit que ahir havies trobat una llegenda d'Alfafar publicada en la web"Parroquia de Alfafar" (https://turismehortasud.es/portfolio/parroquia-de-alfafar), d'una vila de l'Horta de València, narració que exposaré tot seguit (amb lleugers retocs). És en nexe amb una marededéu apareguda (molt presents en Catalunya, com li has amollat):

"El 9 d’octubre de 1238, el rei En Jaume I va entrar a la ciutat de València. Segons la tradició dels nostres majors, aquest fet històric donà peu a la llegenda de la Mare de Déu del Do i, per tant, a la presència de cristians a Alfafar.

Segons la memòria oral, la llegenda es compta tal que així: 'És piadosa i ferma tradició, de la conquesta ençà, que, estant acampat en el terme d’Alfafar l’exèrcit de l’invicte Rei Conqueridor, per a prosseguir la conquesta del regne, van veure una nit els soldats al toc de les Avemaries, set resplendents esteles que baixaven sobre aquell lloc i que, al mateix temps, van sentir el so d’una campana. 

Després, van donar compte de la visió al Rei, qui, ja experimentat en semblants favors, va acudir prest i manà cavar la terra. 

A pocs passos, van descobrir l’inestimable tresor que, piadós, ocultava el sòl; i que, misteriós, descobria el cel. Allí van trobar una prodigiosa imatge de la Nostra Senyora Mare, moreneta, asseguda en la seua cadira, feta tota de pedra marbre, amb el seu preciós fill als braços i, tenint a les seues mans, un ocellet. Tot el sagrat embalum era dins de la pila baptismal (la qual hui serveix a la seua església) i coberta amb la campana que és a la torre. I, tanta de terror causà a l’infern: apartant els ennuvolats, granissol i tempestats. Agraït el Rei, va manar fabricar-li un temple en el mateix lloc i que, en memòria del do celestial, es diguera la Nostra Senyora del Do'”.

Finalment, li envies el relat i, perquè vosaltres també el pugueu assaborir, vos l'he afegit ací hui. Gràcies per la vostra generositat (i vos ho dic sincerament).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


dimarts, 8 de setembre del 2026

La Mare de Déu de l'Olivar i les marededéus 'negres'

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he escrit sobre les marededéus aparegudes (o trobades) i, de pas, sobre una de la corda: la Mare de Déu de l'Olivar, en Alaquàs (una població de l'Horta de València).

Així, envies un missatge a un amic nascut en la vila i ell et respon:

"— Bon dia, Lluís. Un any més, com cada 8 de setembre a Alaquàs, celebrem la festivitat de la Mare de Déu de l'Olivar. Una forta abraçada.

Bon dia, Rafa, i gràcies,

És una pervivència pagana antiquíssima: les marededéus aparegudes (o trobades). I hi ha moltes llegendes compilades per la banda occidental de Catalunya.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Sobre el detall etnològic, afegirem que hui hem trobat una entrada en relació amb una marededéu trobada, però en Alfafar (una altra vila de l'Horta de València) i que ens ha estat novedosa: https://turismehortasud.es/portfolio/parroquia-de-alfafar.

Tornant a Nostra Senyora de l'Olivar, hem amollat uns quants mots en Twitter (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2097267553764614222) en nexe amb una llegenda local (https://malandia.cat/2023/09/una-llegenda-relacionada-amb-la-mare-de-deu-de-lolivar-alaquas-lhorta-de-valencia):

"— Extreta entre ma mare (evocació de memòria popular i de versos dels goigs dedicats a la Mare de Déu de l'Olivar) i jo.

És una altra de les marededéus negres. 

Aquesta color no té cap relació amb la suposada brutícia, sinó que lliga amb el simbolisme de la saviesa (la vellesa).

Per tant, no cal 'tornar-les' blanques.

Si ho féssem, restarien associades a la primera de les tres parts de la vida (la joventut). Les altres fases són:

2. La plenitud (la color roja)

3. La vellesa (la color negra).

Ben mirat, en algunes rondalles, hi ha aquests tres moments de la vida, cada u vinculat amb un personatge femení diferent.

Per exemple, en la narració 'El pintor i les tres monges vergonyoses': la joveneta, l'adulta i l'abadessa".

Finalment, dir-vos que aquest darrer relat tradicional fou tractat per Oreto Doménech i Masià en una recerca seua sobre lo femení en narracions valencianes.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



dilluns, 7 de setembre del 2026

Ancians creatius i amb interés pels nens i per la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses he parlat amb ma mare sobre el costum de vendre una dotzena de "bledes, encisams" (sic), principalment, per part de llauradors i d'afegir-ne una al comprador, el qual es feia abans, en una cultura tradicional matriarcalista.

Igualment, has llegit uns mots que escrigueres a Miquel Torner de Semir (1938), un pintor català que fa moltes pintures amb el tema de la maternitat del punt de vista matriarcalista.

Igualment, ell ens reportà sobre detalls de què no havíem oït parlar mai i, al final, ens amollava que continuàssem amb la curiositat.

Adduiré que, potser l'any passat, em digué que, ja molt gran, havia descobert la infància, els xiquets. Llavors, li posàrem que valia més això que mai.

En eixe seny, com a mostra, un dia t'enviava una foto junt amb un nena de pocs anys, com quan tu ho fas molt pròxim a un xiquet creatiu.



Finalment, dir-vos que, com alguna vegada he comentat a ma mare, amb les persones que prenen part en l'estudi, faig quasi com amb un nin: que se senten com l'al·lot en un entorn creatiu i de bon cor. 

Llavors, més d'un dia, participants amb més de setanta anys (molt sovint, dones), et plasmen que evoquen la seua infantesa i t'agraeixen que ho puguen fer i, així, per exemple, que els aplanes el fet de posar per escrit el seu punt de vista i vivències. Gràcies a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

diumenge, 6 de setembre del 2026

La "dotzena" de tretze ous i l'ús genuí de la llengua

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient de cordialitat i en què cada u ha comentat com s'havia organitzat el dia i més.

Igualment, has evocat un tema de què t'informaven anys arrere i que has exposat per si algú et podia afegir-hi res:

"— Bon dia, 

Sobre la dotzena d'ous: per la comarca de Horta de València, tinc entés que hi havia el costum de donar una dotzena d'ous..., però amb tretze ous. M'ho han dit dones que ara tenen més de huitanta anys.

El motiu: per si en fallava algú.

Vos ho han comentat o ho heu viscut? Gràcies".

Cal dir que Anna Babra ha plasmat aquests mots:

"— Saviesa, els qui ho feien!!!".

Finalment, Gabriel Bibiloni (https://x.com/bibiloni/status/2096633777648808447) ha escrit "Llegesc per aquí: 'Els catalans la parlaven en castellà'.

Com podem haver arribat tan lluny en l'afollament de la sintaxi?".

Llavors, li hem respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2096692869352546587):

"— Bon vespre, Gabriel,

Hi ha un refrany que diu 'Tal faràs, tal trobaràs'. ¿Què feren els tres membres del 'Pacte del Botànic' (PSOE, Compromís i Podemos) per la llengua autòctona entre el 2015 i el 2023? Criticar la dreta i altres (partits, polítics...), el present, la mala sort, etc., és molt fàcil. Més que deixar d'actuar com si fossen adolescents i passar a promoure la llengua catalana, indistintament del nom que reba en els diferents estatuts d'autonomia.

La resta, al meu coneixement, parlar per parlar. No m'ha convençut aquesta manera de fer política, ni de tractar la situació de la llengua.

Avant les atxes".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


"Matriarcat a Manresa" (Montserrat Morera Perramon)

Tot seguit, un escrit que, el 2 de desembre del 2020 rebérem per correu electrònic amb el títol "Matriarcat a Manresa", després de demanar, un poc abans, a Montserrat Morera, l'autora del text, si li importaria escriure'm sobre les seues vivències en relació amb el "matriarcat" de què em parlava, ella, com l'havia viscut, etc. 

Un agraïment per la seua aportació.


“Benvolgut Lluís Barberà,

Tal com em demanes, et faré cinc cèntims del matriarcat de casa:

La meva mare es va quedar viuda a trenta-tres anys, amb dues criatures petites de dos i de cinc anys (el meu germà i jo). Des d’aquell moment es va encarregar de l’administració de la casa i de la nostra educació. 

A la família del meu pare, des de la iaia fins a les tres germanes del meu pare, també les dones portaven la veu cantant en els afers familiars, encara que fossin casades.

Els homes catalans (potser no puc generalitzar, però és el que jo he viscut) deixen l’administració de la casa a les dones sense problemes.

Per tant, en fer-me gran no em va semblar gens estrany fer el mateix. El marit em va deixar fer, perquè confiava en mi per a tot: compres, viatges, educació dels fills (filles en el meu cas). 

Ara les meves dues filles també estan casades i continuen la tradició matriarcal que han vist sempre a casa. Fins i tot el meu germà, criat en aquest ambient, ho ha deixat sempre tot en mans de la dona.

Ja veus que a Manresa el matriarcat no és cap cosa estranya. I no som una tribu de la Polinèsia...

Salut

M. Montserrat Morera". 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

dissabte, 5 de setembre del 2026

Dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i dialogants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.


****

Hui, entre d'altres coses, he evocat gent que m'ha informat sobre àvies seues nascudes abans de 1920, com ara, Antonia Verdejo, Ramona Ibarra, Rosó Garcia Clotet i ma mare.

En el cas d'Antonia Verdejo, les seues padrines eren molt obertes, dialogants i, a més, son avi s'adaptà tant a la cultura tradicional catalana que molta gent anà al seu soterrar com a senyal d'agraïment. 

Quant a la padrina de Ramona Ibarra, senzilla, comptava amb la mare i amb la néta i féu de transmissora de les tradicions autòctones.

Altrament, les àvies de Rosó Garcia Clotet també eren dialogants, pacients i, fins i tot, vinculades amb els conreus i amb l'aviram (en una d'elles, fins a cent tres anys). Dones decidides i que, a banda, feien bona lliga amb adults, amb xiquets,...

Sobre les àvies de ma mare, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, eren fortes i servicials, amb molta espenta, arriscades i, com ara, eren ben tractades pels marits.

Per tant, capeixes trets que plasmen el matriarcalisme en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Finalment, dir-vos que he llegit uns mots de Júlia Aixut Torres (una dona nascuda en 1933, de caire maternal, creativa i molt interessada per les tradicions com també per la llengua catalana) en relació amb dones que perfumaven la casa. I, altra vegada, hem captat paraules que reflectien una manera de viure més antiga que la que ens havien indicat fins aleshores.

I demà més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



divendres, 4 de setembre del 2026

Creativitat, bones collites i adults dialogants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Mercè Pagès Leal.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una festa de la vila on visc (Alaquàs, en l'Horta de València) i hi ha hagut coincidències seues amb comentaris que jo havia oït de matí.

Igualment, hem rebut uns missatges de Mercè Pagès Leal i de Joana Cabiscol Calvè (a qui hem respost "No m'esperava un comentari teu").

Ben mirat, capeixes un escrit en què l'amic Pere Ramon Nadal (qui t'ha reportat molt per a la recerca) et plasma uns mots sobre un familiar seu:

"— Gràcies, Lluís. El meu padrí es deia Ramon. Fou un home extraordinari. Jo em dic Ramon de cognom.

Pensava que el teu nom era Pere Ramon".

Finalment, dir-vos que, en relació amb un tema que he copsat hui en la investigació, he enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, amb qui érem com cul i merda:

"— Sí. Hi ha tendència a identificar erotisme amb pornografia.

Per novembre del 2020, un estudiant (...) m'envià versos d'una cançó eròtica valenciana. Alçaren tanta polseguera, que, en el grup (...) digueren que m'expulsarien. 

Abans que ho fessen, el deixí. I, uns mesos després, quan els administradors, els moderadors,... ja s'havien calmat, m'admeteren". La composició plasmava que la dona és qui té la darrera paraula i que es fa lo que vol la dona.

Per tant, desenvolupes la creativitat, amb diàleg i informant sobre la recerca, com en eixes rondalles en què la creativitat va unida a bones collites, a dones que tenen fills o bé a presents del pare a les filles quan ell torna a casa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


Nostra Senyora del Do (Alfafar), una marededéu trobada

Paraules de hui: "Avant les atxes", Kike. "Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet. "Avant les atxes", Ramona I...