"Reina del cel i de la terra", la religiositat matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he vist que teníem molts punts en comú en el fet que una frase pot ser interpretada de diferents maneres.

Així, capeixes que hi ha qui, immediatament, respon i, nogensmenys, quan veus que ampliant un poc més la informació, es pot captar més i millor la qüestió, llavors, et reporten més.

Igualment, hem vist que hi ha qui, tot i comptar comptar amb molts comentaris ja rebuts i, àdhuc, plasmats en una entrada que li has enviat, encara ens diu "No sé què vols dir" (sic).

Llavors, li respons:

"Gràcies. Si lliges els comentaris, et serà més fàcil fer-ne el teu".

Igualment, he arreplegat un altre escrit en Xiuxiuejar, on moltes respostes han estat interessants, més diversificades i, sobretot, en pro de l'opció "Mare, terra, natura". En Twitter, un 94% a favor (quinze de setze opinadors). En Facebook, quasi tots, sense combinacions; unes cinc persones. Tot seguit, vos adjunte la foto en Xiuxiuejar, per si voleu exposar-hi.

Finalment, dir-vos que, altra vegada, hem trobat una quantitat interessant de cançons mallorquines recopilades per Antoni Gili i Ferrer en què es plasma una religiositat terrenal, matriarcal, amb una relació amb bona avinença entre els habitants i la Mare de Déu, sia la de Lluc, sia una altra, algunes vegades, en línia amb uns versos de la Mare de Déu dels Desemparats (València), quan l'Himne de la Coronació diu "Reina del cel i de la terra". Però com si fos un membre més de moltes famílies mallorquines...

Per això, continuaré en la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La maternitat i la "religiositat matriarcal" en terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant"Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, per exemple, hem tret que, amb la natura, no es pot jugar, com aquell qui diu, a conillets a amagar i que, fins i tot, com escriguí en Facebook en el 2018, la Mare Natura pot prescindir de les persones, però nosaltres no ho podem fer de la Mare Natura.

Això pot evocar-nos eixes cançons mallorquines recopilades per Antoni Gili i Ferrer en què veiem que hi ha una religiositat matriarcal de caire terrenal, familiar, en què la Mare de Déu és convidada a casa, en què la maternitat és ben manifesta, en què les paraules amables i afectuoses fan acte de presència (Ninet, Salvadoret,...) junt amb Nostra Senyora com a protectora dels creients, dels habitants, de viles, etc. i que, com indica l'antropòloga Mari Carmen Basterretxea (però en nexe amb la cultura tradicional basca), els punts de trobada amb els sants i amb altres personatges del cristianisme, molt sovint, són a prop, no en terres llunyanes, ni en el cel.

Ben mirat, has llegit composicions en el llibre "Aportacions al Cançoner Popular de Mallorca. Tom III", en què gent de la terra s'atansa a la cova on Nostra Senyora és junt amb el Nin i, àdhuc, versos en què eixe aplec (o bé de la mateixa corda) va unit al mot "visita", com qui va a casa d'un familiar, d'un amic o a passar un temps en una activitat social.

Finalment, això em porta a dir que, més enllà de la presència de trets més aïna de caire espirituals i, alhora, celestials, hi ha una quantitat sucosa d'exemples que reflecteixen que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i que primem més una mena de gregarisme que no el culte a l'individualisme, ni a tallar amb les arrels, encara que atorguem importància al desenvolupament creatiu de la persona, a tocar els peus en terra i a la bonesa i que els Pobles matriarcalistes afavoreixen l'esperit emprenedor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El matriarcalisme plasmat, sobretot, en tradicions i en el folklore autòctons

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una cançó mallorquina recopilada per Antoni Gili i Ferrer, en el Tom III de l'obra "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca" en què una família convida Déu a menjar amb ells. Un altre detall de matriarcalisme autòcton, puix que capim una religiositat terrenal i, com m'ha dit ma mare, un ambient "Familiar" (sic).

Igualment, hem rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet, a quin hem escrit:

"— Bon vespre, Rosó, i gràcies per les teues paraules i per ser com ets,

Aprenc molt de persones com tu, que heu rebut una educació matriarcal i que vos heu criat en un ambient així, perquè, més d'una vegada, aporteu lo que podríem dir novetats, perquè eixa informació no sol aparéixer en escrits actuals, però sí, per exemple, es reflecteix en poesia i en literatura dels segles XVIII i XIX i, és clar, en estudis sobre el matriarcalisme basc, el qual ha estat més investigat i, darrerament, per gent atrevida i creativa, com ara, Mª Carmen Basterretxea".

Més avant, veus un comentari en Xiuxiuejar (https://xiuxiuejar.com) en nexe amb una qüestió sobre la preferència Mare/terra/natura o per Pare/cel/Estat i li exposes:

"— En primer lloc, no he dit 'matriarcat'. Igualment, no he fet divisions per gèneres, sinó d'acord amb el simbolisme.

Jo, quan era xiquet, ja em decantava per lo maternal, per la terra (m'encisa contemplar la natura i estar-hi en contacte), les persones de bon cor i, això sí, el meu arquetip ha estat el rei (ser u sobirà de la seua vida, en la presa de decisions, no deixar-se manipular...).

De totes maneres, gràcies pels vostres comentaris.

Tracte d'orientar l'estudi cap a COM ÉS el matriarcalisme català a partir de trets que apareixen en Pobles de la mateixa corda i que, poc o molt, han estat analitzats.

La meua intenció no és fer cap investigació per a justificar, per exemple, la necessitat (o la conveniència) d'una revolució contra lo patriarcal, ni amb intenció de demostrar que l'altre és equivocat. Eixe no es el meu estil de fer una recerca, ni ho era quan estudiava Magisteri (1991/1994)".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El cristianisme del segle I el matriarcalisme, molts punts en comú

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre els capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols (una de les parts del Nou Testament, dins de la Biblia). Així, li he dit que, si fem una anàlisi a partir de la lectura, podem capir que exposa molts trets que caracteritzen el matriarcalisme, com ara, que Déu no és exclusivista.

Igualment, li hem afegit que Pepe Rodríguez, autor d'un llibre sobre mentires fonamentals de l'Església catòlica, deia que els Fets dels Apòstols no havien estat manipulats. Llavors, ta mare et diu:

"— Eren autèntics".

I tu li respons que sí i que, "Això encara és més important, perquè eixa valoració és d'un home que potser seria agnòstic o ateu, però que fa un estudi seriós i que em pareixia amb fonament.

A banda, la seua versió i l'oficial de l'Església coincideixen prou. Per exemple, en l'època i en l'autor. 

Lo més important és que ell havia deduït que, a diferència d'altres parts de la Biblia, no havien estat tergiversats.

Després, fiu un estudi recomanat per Pere [ Riutort] i es plasmen molts detalls que van en la línia de l'epístola als Gàlates, quan diu que no es farà distinció entre jueu i grec, entre esclau i lliure, entre home i dona, perquè tots són fills d'un mateix Pare.

I això és clau. Altra cosa és la història del cristianisme i el seu vincle amb el poder. Però això és un altre tema".

Això, i més.

Finalment, capeixes que parlant amb arguments, amb dolcesa i reportant amb bonesa i receptiu a la creativitat, podem compartir amb els altres i en un ambient creador i constructiu, com el del poema que hem tractat hui.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

El seny de la justícia, la imparcialitat i la creativitat en una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre persones que tracten d'abusar dels altres. I, com que n'he conegut casos en què no ha reeixit qui jugava brut, li'ls traus.

Igualment, quan ens ha reportat sobre gent de bon cor i que procuren ser justs, li hem afegit:

"— Conec una dona que destaca per intentar complir amb la paraula, que té molt treballat el seny de la justícia i que, per això mateix, és de fiar.

Jo, si veig que algú no hi respon diàriament, el deixe caure. I, si és un polític, no vote mai més el partit que encapçala o en què té molta influència".

Per això, per exemple, quan captes que, darrere d'una persona o d'un grup, hi ha gent que reporta amb intenció d'informar sobre la realitat (que no únicament pensant en els interessos dels seus afiliats, en els del seu ram, en els dels alts càrrecs del partit o de lo que se sol dir la dictadura del partit), l'addueixes entre la teua gent de confiança.

Finalment, dir-vos que, en la recerca, la gran majoria dels participants (principalment, dels qui han tingut fins ara un paper més decisiu) són gent que pareix molt creativa i més encara, en els seus camps preferits, i que, ben mirat, tenen riquesa de vocabulari i no és prefabricat i tendeixen a ser imparcials. A tots ells, gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que coordinen, que fan equip i creatius

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!" i "Agraïda",  Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit bona part de lo que comenta l'antropòloga Josefina Roma en relació amb l'educació del segle XVIII ençà i dels intents de reformar la vida educativa creant contarelles en què es transmeten eixa mena de programa electoral de moviments socials o bé culturals minoritaris i, com m'ha dit algun home de més de huitanta anys, ja domesticats pel poder polític...

Enmig d'eixa realitat, captem que una part important de la societat veu que, en les rondalles, hi ha un mitjà molt bo per a aprendre coses del passat: 1) com vivien els nostres ancestres, 2) com es relacionaven, 3) quina era la seua manera d'educar, 4) mots, refranys, expressions, frases fetes, vocabulari geogràfic, 5) quin era el paper de les dones... I, és clar, que, amb elles, es pot educar per a la vida.

En eixe seny, comentes a ta mare que, quan tenies quinze anys, un mestre d'Ètica, molt obert, demanà per segona vegada en el curs 1985/1986, si volíeu que, com havien dit abans uns companys, empràsseu un llibre de faules i, així, tractar sobre temes. I la gran majoria (ací, la resta) acceptà la proposta del mestre i la dels minoritaris. Per això, dius a ta mare:

"— Allò era un equip! El mestre coordinava, moderava, era creatiu i molt obert".

Això és, un altre mestre dels qui pots dir que t'ha deixat empremta. I vosaltres? ¿Com eren els vostres millors mestres o bé les persones que més vos han influït, positivament, en la vida? Gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Josefina Roma, les rondalles de Perrault, les dels Grimm i el matriarcalisme català

Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme i que apareix en el llibre “Rondallari de Pineda”, a cura de Josefina Roma, és “El lladre de la mà de goma (variant A)”, recopilada en 1902. Començarem dient que, en aquest relat, com escriu l’antropòloga, intervé “La noia que pren la iniciativa i que és capaç de sortir-se’n de les situacions de perill que afecten a tots o a ella sola. Es tracta d’una actitud que no té res a veure amb la visió que ens han donat les rondalles manipulades en publicacions infantils i que, des de Perrault i, sobretot, els germans Grimm, tracten d’adoctrinar-nos cap a uns valors de feminitat passius i dòcils, tot esperant que un dia es presenti el príncep a rescatar-nos d’un entorn negatiu, que relega la noia a un paper secundari, fins i tot, per a decidir el seu futur. Aquesta manipulació es fa palesa quan s’adapten les rondalles tradicionals per a la formació dels infants i es produeix una doble mutilació” (p. 456). Els germans Grimm (segles XVIII i XIX) feren recerques sobre folklore vinculat amb l’alemany i, en 1806, escrigueren la seua obra de contarelles.

En eixe seny, diré que el 10 de novembre del 2023, mentres escrivíem aquests mots, recordava, per exemple, com una cançó valenciana, eròtica i molt coneguda, “La manta al coll”, en què, àdhuc, unes quantes jóvens apleguen a tenir diners, els gestionen i decideixen comprar-se una balança romana sense haver de seguir els dictats de ningun home, era accessible en Internet.

Doncs bé, no faria ni un any, en aquesta cançó, en un vídeo que hi havia en Internet i per a ensenyar música valenciana a xiquets, es podia oir una estrofa cantada pel grup musical Carraixet, però que deia “tot són bonegons” (*) i no prosseguia la música. El fet és que, amb la lletra completa de la versió del grup, podem escoltar “ahí teniu a Pep tocant-se els collons”. I tot, en una època de suposada democràcia.

Aquest detall encaixa amb quan Josefina Roma diu que, “En primer lloc, s’edulcoren les rondalles, per a fer-les aptes a les oïdes dels nens, segons el concepte d’infantesa que en tenia la classe burgesa europea dels s. XVIII i XIX” (p. 456) i, de rebot, “creix la creença que les rondalles són masclistes en els seus valors” (p. 456).

Per això, i hi estic totalment d’acord, “No cal, doncs, tornar a escriure rondalles que desfacin el mite de la rondalla masclista, sinó redescobrir el patrimoni rondallístic tradicional en tota la seva amplitud i veure’n no l’home ni la dona, sinó la persona total que ha de créixer i completar-se” (p. 456).

(*) Font: YouTube https://share.google/j40NvevuBt4UoM7e3