Amollant el rei creatiu, bonhomiós i just

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Agraïda, per tot!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he revisat l'explanació de Pere Riutort i també part de la recerca.

En l'obra de l'històric mestre, lliges que ell preferia dedicar-se a les necessitats lingüístiques i culturals del Poble Valencià en nexe amb la llengua catalana abans que teoritzar.

És com aquells mots que em digué un amic, molt avançada la tardor del 2020, en relació amb els colles (un Poble matriarcal d'Amèrica del Sud que ell ha conegut presencialment): "No teoritzen. Viuen i actuen".

Això ens ha evocat "Parlar sobre el sexe dels àngels", "Estar sobre si fou abans l'ou o si ho fou la gallina" i, com ara, allò de "La quadratura del cercle".

El fet és que, després de tot això i de capir com responen (i quin estil tenen de plasmar els pensaments, els sentiments, lo que associen a la realitat i de dirigir-se als altres), persones de punts de vista prou diferents en qüestions bàsiques, tries actuar com quan eres un xiquet: amollant l'arquetip del rei creatiu (hi ha rondalles en què una reina fa que els aspirants a casar-se amb ella hagen de desenvolupar el seu enginy) que dóna hospitalitat als nins que viuen junt amb les àvies, als vellets, als bonhomiosos i que aprova acollir el seny de la justícia.

Ben mirat, quan siga l'any 2358, no passarem tampoc a ser com uns altres voldrien.

Finalment, dir-vos que hui he comentat amb un home de més de huitanta anys aquests versos i hem considerat que hi ha semblances de folklore amb la versió arreplegada en Artesa de Lleida i publicada en novembre del 2021:

"Cançó de júniors, cap a l'any 1980, en Aldaia (l'Horta de València):

'Jo tinc una vaca flaca 

que menja molt i no fa caca. 

Jo la llave amb Lusil

i la vaca es queda blanca.

Oh! Ja s'ha mort la vaca flaca

que menja molt i no fa caca'".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Contacte respectuós, generositat i bona empatia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema d'actualitat que, llegint les captures de pantalla que he fet adés, podreu identificar i, de pas, ens decantem per les humanitats, per l'anàlisi i per l'esperit científic quan fem una recerca i quan vivim i, així, per una vida amb creativitat.

Així, hi ha qui es limita a dir, a escriure i a publicar lo que predomina en el partit i lo que hi diuen. Són soldats de qualsevol que els pose un collaret. I, si no, com ara, exposa texts sense haver-los elaborats ell.

Després, hi ha qui, com el nen de pocs anyets, ens demana arguments o bé ens fa qüestions que li permeten descobrir més i, en acabant, poder-ho compartir amb gent bonhomiosa. Bona actitud.

En tercer lloc, hi ha qui té criteri propi, que és com un edifici robust, amb bons pilars, creatiu, benigne, que compta amb bons aliats i que, tot i ser minoria, són acompanyats. Com a mostra, unes paraules que ens ha plasmat hui Lourdes Hernandis després d'haver-la felicitada. És una dona que ha participat prou en la recerca:

"— Per molts anys i gràcies per la teua generositat.

— Gràcies. Quan el contacte és respectuós, es pot ser generós".

Possiblement, fos la primera vegada que em deien un comentari així. Llavors, li respons:

"— Jo faig igual".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dir les coses pel seu nom als polítics i creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema que havia tret un amic meu: el de la fidelitat a la paraula.

En primer lloc, és una cosa que valore molt perquè la lligue amb la bonesa, amb qui no pretén abusar de l'altre. Quan era xiquet, ja ho preuava.

Afegirem que, per això, només votaré candidatures en què hi haja un cap que siga de bon cor, puix que, com hem agregat a tot dos, "De la color del Rei, es tinyen els vassalls".

Ben mirat, hem escrit (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2091830086051762500) en Twitter a un amic (https://x.com/llorenprats/status/2091543397622313202):

"— Bon dia, en Llorenç,

Aquests darrers deu anys, més d'una vegada, m'ha vingut al cap la semblança entre aquests anys i els anys trenta del segle passat.

1) Anticlericalisme del batle de València: Joan Ribó no assisteix al 'Te Deum' del 9 d'Octubre [ del 2015].

2) L'Ajuntament de València, en línia amb el laïcisme durant la guerra, recupera les Tres Reines, per a no ferir la sensibilitat dels qui no són cristians, un poc abans de Reis.

3) Retorn a la polarització esquerra / dreta i introducció del 'comunisme lingüístic': les associacions que no usen el llenguatge inclusiu no poden rebre subvencions. Possiblement, per iniciativa de Mónica Oltra, filocomunista, vicepresidenta de la Generalitat Valenciana. M'ho digué una dona que formava part de la directiva d'una associació valenciana.

4) Actitud pròxima a la de Vicente Blasco Ibáñez, polític valencià. Així, durant la campanya electoral de les municipals i de les autonòmiques del 2023, Joan Baldoví (Compromís) féu campanya en castellà... en zona 'valencianoparlant'.  

Vte. Blasco Ibáñez no estava a favor de la llengua vernacla.

5) Anticatalanisme manifest en Mónica Oltra junt amb un castellanisme ben visible (aliança amb partits espanyolistes creats en Castella, com ara, Podemos i Más Madrid) i minva la promoció de la llengua autòctona i dels lligams amb les altres terres catalanoparlants.

Això no es tradueix en un augment de vots al PSOE, ni a Compromís, ni a Podemos en el 2023".

Finalment, has rebut uns mots de Rosa Canela, una dona amb molta espenta, atrevida i en pro de la cultura vernacla en terres catalanoparlants, de la llengua catalana, de la maternitat i del matriarcalisme.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Convé triar rondalles compilades abans de 1985

Sobre per què cal llegir rondalles de 1980/1985 cap arrere i mirar amb lupa les posteriors

Si féssem cas a polítics com Mónica Oltra, Joan Baldoví o bé com Joan Ribó (anterior batle de València), ens trobaríem que, en nom de "la modernitat", acollirien

1) un relat en què un home (capellà de fa poc) fa un repartiment la nit de Nadal en cals seus pares. Sa mare confia en el fill ("perquè sap molt, perquè té estudis") i també ho fa el pare.

2) Llavors, ell, aprofitant el bon cor dels pares, s'adjudica la part més sucosa del peix.

3) Relats en què un home se'n va de la seua vila a unes altres i hi ensenya coses que, per a ell, són evidents, senzilles.

En canvi, en relació amb aquestes narracions, però en la versió de més de cent anys arrere, abans de 1926 (o, si no, de 1932, quan es morí Antoni Ma. Alcover):

1) una filla noble i senzilla fa el repartiment i son pare, sa mare i ella en beneficien del seny de la justícia de la filla;

2) la filla no tracta d'aprofitar-se de la bondat dels seus parents i ella s'adjudica la part que li correspon en funció de l'edat i de les seues necessitats reals.

3) Qui passa per aquestes tres viles és un home que considera que la seua dona és curta i, quan retorna, li diu que la prefereix com també la terra (la vila) on ell vivia.

¿Capteu ara un motiu més per a no renegar de les arrels i per a no votar els qui fan ostentació de seguir la moda?

La recerca ens diu que, en moltíssims casos, eixe afany de modernització va unit a una castellanització cultural i, de rebot, com hem pogut veure, a una desaparició de trets matriarcalistes.

Com més cap al segle XI, més matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit bona part d'un escrit en què un home comentava sobre el seu avi, qui eixe dia havia fet els noranta: una salut de ferro, bona avinença amb la dona, dedicat al camp des que era petit, transmissor de la cultura ancestral catalana i en qui el nét ha trobat a qui seguir.

Igualment, hem escoltat uns comentaris que ens havia fet Maria Dolors Sala Torras, una dona criada en una família molt oberta, democràtica i en què ella podia desenvolupar la seua creativitat, com també havia permés als alumnes.

Afegirem que has rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet:

"— Mai t'estaré prou agraïda, per tot".

Potser, una de les poquíssimes persones que t'havia dit això en ta vida. I, per eixe motiu, li poses "Bon dia, Rosó, i gràcies,

Jo, tampoc, a tu. Els teus testimonis junt amb el de Rosa Rovira i els d'alguns altres han estat decisius en el tema de l'educació perquè van molt en línia amb Pobles amb menor influència externa, sovint, qualificats de 'primitius'...".

Ben mirat, m'han entrat uns mots de Rosa Canela, en relació amb les dones en la tradició autòctona en terres catalanoparlants. Aleshores, li he amollat:

"— Gràcies pels teus comentaris, Rosa, i bon vespre,

És curiós com, llegint i analitzant rondalles anteriors a 1932, poemes del segle XVIII i del segle XIX i alguns escrits del primer quart del segle passat (però en diaris), hi ha un alt sentiment de pertinença a la terra i una defensa de la dona.

Ara bé, els poetes del segle XX, a mesura que més tracten de modernitzar la poesia i de trencar amb el passat (per menyspreu), més ho fan (en el simbolisme i tot) amb trets tradicionals i, alhora, ancestrals, de la cultura vernacla catalana.

En la música, igual. Un participant en la recerca, cap al 2021, em deia que comença a canviar cap a 1970, potser, coincidint amb l'etapa dels hippies.

Si cerquem cançons eròtiques dels anys noranta i de les que he rebut de músics, cal deixar-ne moltes a banda: festes nocturnes, la dona és tractada com un drap, amor romàntica, participants en Facebook que retoquen la lletra tradicional i la 'patriarcalitzen' (àdhuc, simbòlicament),..

I això, sovint, per gent que vota 'esquerres', 'progressistes'... No cal passar a partits nascuts en Castella".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

David Algarra Bascón, les xarxes socials i l'ostracisme i la creativitat

Tot seguit, un escrit de David Algarra Bascón en la seua pàgina de Facebook, el 8 d'agost del 2021:

<<Els autors que són difícilment classificables, que són difícilment apropiables per una tendència ideològica i especialment aquelles que tenen suficient poder de transmissibilitat en el món, estan condemnats a l'ostracisme i per tant a l'oblit.

Avui dia, encara perdura la creativitat i profunditat sobre reflexions del món, la capacitat de pensar quelcom nou i d'endinsar-se en la realitat, però els motors de cerca i les xarxes socials els amaguen perquè els seus algorismes i els seus filtres donen veu majoritàriament als dogmatismes.

Igualment, els continguts educatius, si durant un temps incorporaven només un coneixement humanístic acceptat pel poder, ara es tracta d'eliminar inclús les assignatures d'humanitats, es tracta de retallar la capacitat de pensar que no s'ha de limitar només a allò que ens fa força de treball del mercat. La mediocritat patològica ha de ser substituïda per una societat que potenciï en l'ésser humà l'actualització del seu potencial de veure, estimar i actuar>>.

L'etnopoètica, instrueix; el folklore matriarcal, ensenya i arrela

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, quan li he dit "rondalles", m'ha demanat:

"— Quantes?".

Llavors, li dius que, poc o molt, n'havies llegit (i analitzat) unes dues mil. Més avant, has fet comptes, has cercat obres i has capit que sí, que devia ser cert. I, això, sense comptar les que hi ha en Internet o les que t'han enviat.

Altrament, hem llegit uns mots de la Neus, una dona que és mestra i amant dels balls i de la cultura tradicional catalana (https://x.com/neusparce/status/2090859191288152272):

"— Gairebé tots els països i altres llocs de la Península veneren amb honor el seu vestit típic, tots, llevat dels catalans. Per què no els fem servir en celebracions i festes nostrades? Per què ens fa vergonya i ens limitem a treure'ls per fer de pastorets per Nadal? És lamentable".

Tot seguit, li he respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2091256496244011374):

"— Bon vespre, la Neus,

No he estudiat el tema, però sí que he capit que, en relació amb el mot 'folklore', en articles, poc o molt, del 2013 ençà, es prefereix emprar 'etnopoètica':

1) 'folklore' s'associa a la superficialitat en temps del franquisme, a lo que, despectivament, es diu 'folklore': 'Això és pur folklore'...

2) En canvi, he observat que gent molt arrelada a la terra, a la llengua catalana i no a partits polítics (vull dir, dels qui no semblen com els gossos de l'amo), que no decideixen en funció de les línies del partit, sí que aproven l'ús del terme 'folklore' i actes en què es plasme. Això sí, com una part més de la cultura tradicional catalana. 

Un exemple: entre el 2017 i el 2020, torní a una recerca sobre Sant Nin i Sant Non. Quan un històric mestre de Magisteri, Pere Riutort Mestre, ja havia consultat l'exemplar que li doní editat, em digué:

'— Cultura i folklore'.

Com que l'estudi anava unit a la cultura autòctona, ell considerava que n'omplia un buit.

Avant les atxes i gràcies pels vostres escrits.

Una forta abraçada".

Finalment, vos diré que, en distints moments de la vesprada, he captat que, com ja indicava ahir a Catalina Portell Buades, "En les cançons, en les rondalles i en els poemes, com més antics, més solen reflectir trets de caire matriarcalista.

Les cançons, millor si són anteriors a 1980. Si, per exemple, són gloses (no cançons tradicionals), d'abans de 1940.

Les rondalles, poc o molt, millor si no són dels noranta o posteriors.

I els poemes, preferiblement, de gent amb un alt sentiment de pertinença a la terra, i que no siguen poetes de renom del segle XX o d'ara.

El motiu: són més en línia amb la tradició autòctona".

Com em digué un amic valencià, "Un 'professor', instrueix; un 'mestre', crea deixebles'", puix que el mestre no fa ostentació del seu títol, ni fa lloança de qui el protegeix, sinó que compta amb aliats i arrela en la terra, entre els autòctons.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.