La rondalla que em contà mon pare quan jo era xiquet

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes" i "Moltes gràcies",Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare (Aldaia, 1942), qui, de matí, he recordat que, quan jo encara era un xiquet de, poc o molt, dotze anys (cap al 1983), em contà una contarella popular per Aldaia i per Alaquàs (dues viles de l'Horta de València). Ací vos l'escric, d'acord amb lo que evoque:

"Molts anys arrere, un home, en plena foscor del dia, anava pel Camí Vell de Torrent, un camí en què, aleshores, no hi havia llum artificial com ara.

Tot anava bé, però, a mitjan recorregut, notà que no podia continuar.

Llavors, sense girar-se, per la por que tenia, començà a dir:

— No! Si us plau! No em feu cap mal! ¡Vos faré la favor que vullgueu, però no em mateu!

Passà la nit i, quan s'albirava l'eixida del sol i, tot i la foscúria, la color morada començava a minvar i a cedir cap a colors més pròximes al carabassa, l'home començà a estar més segur.

Aleshores, féu mitjà volta... i veié que, part de la roba que portava, havia restat enganxada a una mata grossa que hi havia pel camí.

Per això, ell continuà, com la vida".

Sincerament, crec que és la primera rondalla valenciana (ací, més aïna, una narració comarcal) que vaig oir fins a eixa edat. 

Per contra, a nou anys, ja havia començat a llegir poemes, àdhuc, junt amb la lletra de cançons tradicionals per l'Horta de València i, en més d'un cas, que també ho són en altres indrets: el llibre "A riures toquen", de Maties Ruiç Esteve (Mislata, l'Horta de València, 1876-1956), de poesia festiva.

Potser per això, a hores d'ara, encara tinc afició per les contarelles, per la música tradicional de terres catalanoparlants i per la poesia vernacla. 

Finalment, gràcies a tots els qui preneu part en la recerca i als qui ho han fet. Vos dedique aquest relat. 

Ah! Ma mare m'ha contat una llegenda d'Alaquàs en relació amb la Mare de Déu de l'Olivar i ja figura en la investigació junt amb una que em transmeté Francisco Monzó (Quart de Poblet, 1930) el 20 de desembre del 2006.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Què en sabeu, de la comarca on viviu? Gràcies.

La cultura basca i la catalana són matriarcalistes; vivències

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic que, més d'una vegada, m'envia missatges que són la versió en pdf de diferents diaris. Per exemple, aquesta setmana ja n'he rebut, si més no, de tres.

Així, li dius:

"— Jo, fa poc, pensí 'Antonio degué ser mitjancer en l'empresa on treballava, degué fer-hi de pont,...'.

I hui, que he parlat amb ell i que li ho he demanat, m'ha respost que sí. A més, m'ha afegit que eixos diaris li'ls passa un murcià.

I l'amic no li cobra. I, a mi, m'apleguen sense haver de pagar ni un clau, ni de ser-ne subscriptor. 

Per això, li he comentat que, al meu coneixement, cada u de nosaltres té més tendència a donar de manera altruista en allò que més li agrada i que més fàcil li resulta, en allò que considera que més pot aportar per a més persones".

Agregarem que, algunes vegades, ell em feia de mitjancer, de transportista o, per exemple, m'ajudà a portar els deu exemplars de franc que vaig rebre en publicar-se el llibre sobre els Sants de la Pedra... I li ho agraeixes.

Un poc després, copsem que lo que més ens ompli, almenys, en les relacions humanes, és adobar el terreny perquè el proïsme no puga ser manipulat per gent sense escrúpols i estar creatius. En el cas de la recerca, davant els qui, intencionadament, tracten de fer-nos caure en el parany que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és patriarcal. 

Doncs bé, d'acord amb la cultura tradicional vernacla en terres catalanoparlants, amb escrits sobre la resta de les cultures que hi ha en la península ibèrica (això és, la gallega, l'asturiana, la castellana, la basca, l'aragonesa, l'occitana i la catalana),... la gran majoria són matriarcalistes. Quines? Totes, llevat de la castellana i de l'aragonesa.

Finalment, algú podria demanar-nos perquè, com ara, sí que diem que l'aragonesa i la catalana són diferents. Anem a pams. En una anàlisi que, en el 2021, fiu d'una rondalla de l'Horta de València, un valencià se'n va a Navarra amb una imatge de Sant Cristòfol (la qual ell havia acceptat de la dona) i uns aragonesos li demanen la bossa o la vida; i, en canvi, en Navarra, frueix de l'ambient acollidor, obert... i, altrament, s'hi troba amb valencians. 

Personalment, dues vegades he estat en Navarra (en 1989 i en 1998); i més vegades, en Aragó. En terres navarreses, són molt acollidors i hi ha un alt sentiment de pertinença a la terra. Et senties ben rebut. En Terol, és representatiu el famós "Torico" (el qual viu de manera presencial). I, com pot que et diguen alguns, "Allí: arriba y pequeño, pequeño. Pero, ¿y los cojones que tiene?" (sic).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pares, mestres i altres persones que afavoreixen la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre,!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, per exemple, en relació amb una notícia que eixí ahir en el diari "ABC"(ací, en traduesc la síntesi, https://www.abc.es/espana/extremadura/democratizar-comunicacion-asistida-proyecto-extremeno-ia-voz-20260307175808-nt.html): "Una jove amb paràlisi cerebral aconsegueix comunicar-se de forma ràpida gràcies a un sistema de pictogrames amb el suport de Google, el qual pretén 'humanitzar' els diàlegs dels discapacitats".

Llavors, li afiges que, com en moltes coses, hi ha qui compta amb altres persones que li ho fan fàcil i que, gràcies a la creativitat d'ambdues parts, refusen acceptàr tot i confien en gent que pensen que els adobaran el terreny.

Igualment, li hem adduït que havíem llegit un llibre de l'irlandès Christy Brown, qui també tenia paràlisi cerebral i un peu esquerre amb què escrivia.

És més: passant a la recerca, m'han comentat sobre dones que no ho donaren per perdut, que portaren avant els seus projectes, molt creatives, d'eixes que, en un moment determinat, diuen "I si féssem...?". I, com m'ha dit ma mare sobre els seus quatre avis, com que els marits veien que elles tenien molta espenta, que eren valentes i molt competents, les deixaven fer.

Finalment, li dius que tu, quan has ensenyat (sobretot, si eren adults) i durant la recerca, deixes fer, que ells solten la seua creativitat com els pares (principalment, la mare) amb els fills, bé quan són xiquets, bé en les diferents etapes de la vida. I, així, es mouen, viuen i es relacionen de manera que connecten amb la vida, amb els altres i, de pas, es crea un entorn de gaudi, d'aprenentatge entre tots i, de rebot, se senten més còmodes, respectades i estimades com a persones..., fins al punt que, per exemple, un històric alumne de les classes que feies t'envia uns quants diaris en pdf i, així, pots accedir a articles que, sense eixa versió, estarien limitats als subscriptors. El meu agraïment a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un ambient més favorable per a la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes,", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, hem comentat sobre persones que faciliten les relacions i que, en el cas dels mestres, aplanen un ambient acompanyat de bona avinença entre l'ensenyant i l'alumne.

Així, li contes com explicaven i com ensenyaven alguns dels millors mestres que tingueres: paciència, didàctica, senzillesa en les explicacions, llenguatge específic i llenguatge popular i genuí, afavorien la participació dels alumnes...

Igualment, li hem llegit uns passatges del llibre (en castellà) "Els somnis de la vida", del religiós Anselm Grün, en què l'autor comenta que, en els jocs (o bé en les activitats d'esplai) que més ens agradaven i en què més fruïem quan érem xiquets (per exemple, a sis o, àdhuc, a onze anys), es reflecteix la nostra manera de ser, de veure la vida i, com ara, de fer les coses i de portar un grup.

Així, li he afegit que, en la recerca, moltes persones s'han sentit còmodes perquè els permets que exposen el seu punt de vista, les vivències, recursos, suggeriments, i, ben mirat, detalls, que, per a ells, tenen molta importància. 

Finalment, li dius que això adoba el terreny per a un ambient molt creatiu, sense forçar-lo, receptiu i plural. I en què, encara que els tractes com una mare amb un xiquet, tens present que o bé són jóvens o, com en la gran majoria, ja són adults. Això sí, com quan feies classes de franc i permeties que els alumnes es poguessen esplaiar per escrit i, altrament, en què els deixaves que et fessen qualsevol qüestió, perquè, si més no, podria ser-vos interessant i tots hi apreníem entre tots.

I tu, de bon matí també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Llegendes sobre maternitat, dones catalanes medievals i creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit el comentari de Joan Prió Piñol en relació amb el tema d'ahir. I, a més, li he narrat la llegenda de què jo havia escrit a l'informador, amic i molt col·laborador (i li ho agraesc). Igualment, m'ha dit que era interessada pel tema de la dona. 

Igualment, mentres escrivim aquestes línies, evoquem que, després de la introducció que un mestre de Magisteri ens féu a la "Història de les dones", no sols anàrem al despatx d'una mestra de Magisteri (*), sinó que, en la biblioteca municipal d'Aldaia (l'Horta de València), capírem l'obra "Historia de las mujeres" de què ens reportà la docent i un llibre sobre dones de la literatura catalana medieval. Parlem de mitjans dels anys noranta del segle passat, això és, cap al 1995.

(*)

Ben mirat, potser en el curs 2003/2004, estaves en una sessió en una escola d'adults i, com que el tema era sobre les dones i havies llegit sobre elles en l'Edat Mitjana (gràcies a les recomanacions d'aquella mestra universitària), la seguies amb interés.

Ara bé, en un moment de la sessió, dius a la mestra:

"— ¿Saps si hi ha alguna dona del segle XVIII en relació amb el tema que tractem? És que, em crida l'atenció que, ara, siguem ací quinze persones (quasi totes, dones) i que no ho haja dit ninguna dona. Alguna n'hi haurà... Tu, cerca'n" (sic).

Llavors, ella em respongué "Ai, Lluís, Lluís. Que punyeter que ets!" (sic), però acceptà la proposta i, unes sessions després, amb joia, en havent entrat a classe, digué:

"— He trobat una aragonesa del segle XVIII..." (sic).

I és que sempre és bo, si més no, al principi, tenir persones que et facen suggeriments o que t'engresquen de manera amigable perquè continue la creativitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vos deien sobre el ventre de la mare (simbòlicament i tot)

 

Àvies (o padrines) i mares que parlaven sobre el ventre de la mare (simbòlicament i tot).

El 7 de març del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre el ventre de la mare (simbòlicament i tot)? Gràcies”.

Quant a missatges, el 7 de març del 2026 i posteriorment ens comentaren "No en sé res" (Lurdes Gaspar), "No tenien temps per a gaires exquisideses simbòliques. Criaven fills i sobrevivien com podien" (Xec Riudavets Cavaller), a qui escriguí "No cal que facen exquisideses perquè, per exemple, hi ha llegendes en què apareix un pou i una dona que en treia xiquets, narració que lliga amb el paper de la comare. Per això, he posat 'simbòlicament'", "No recordo res d'això!!!" (Roser Canals Costa), "Que servia per a donar vida i calor amb estimació... en molts moments" (Lydia Quera), "No ho sé" (Lurdes Closa), "'Des que hem estat mares, no hi ha hagut manera que baixi la cintura'. No en deien res en especial. La mare era sastressa i modista. Tenia força vida social, com l'àvia.

L' àvia havia alletat altres nens. Els seus fills tenien germans de llet.

No es preocupaven gaire de tot això" (Maria Dolors Sala Torras), "Noo" (Àngels Sanas Corcoy), "La mare va nàixer molt abans del 1920... Jo, l'any 1933; i la guerra, al mig. El pare, militar, i van recórrer molts llocs de Catalunya. No van tenir massa temps per a anècdotes" (Júlia Aixut Torres), "Recorde que jo era molt petit i vaig fixar-me en una veïna que tenia la panxa inflada i li ho vaig demanar a ma mare, i ella em va respondre que era per un empatx de cireres. És clar que era embarassada" (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 7 de març del 2026 plasmaren "Tema tabú" (Maria Galmés Mascaró).

Refranys, alfabetització en Mallorca i creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he comentat a un home que, en paraules de Pere Riutort, en la Mallorca de l'any 1900, el 60% de les dones eren alfabetitzades en castellà i que això tenia molta relació amb les fundacions femenines que s'hi havien creat.

Igualment, adés hem capit que, en la cançó eròtica que hem posat hui, del llibre "Aür! Versos de l'antigor", a cura de Cosme Aguiló Adrover junt amb Sebastià A. Adrover Vicens (publicat en el 2020), també apareix "de molt bona gana". Doncs bé: el poeta valencià Teodoro Llorente escrigué que la llauradora tenia aspecte de reina, un detall que lliga amb les formes senyora ama, mestressa, madona... i, per exemple, amb eixa cançó de la vila valenciana Altea de què el folklorista Francesc Martínez i Martínez recopilà una cançó que comença amb el vers "La llauradora, quan balla", en lloc de "La balladora, quan balla".

Finalment, direm que hi ha un refrany que, com hem posat a la psicòloga María José, diu "El llaurador, de bona gana, ho dóna". Vol dir que no ho dóna de conveniència, sinó de bon cor (https://x.com/i/status/2030389977427669047 i https://x.com/i/status/2030390384052859184). En eixe seny, agraeixes els comentaris que et fan, fins i tot, els qui van acompanyats de suggeriments per a reportar-te, bé per a l'estudi sobre el matriarcalisme, bé per a altres temes (i que adoben el terreny del desenvolupament creatiu i tocar els peus en terra) i per al tema de la maternitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.