Ensenyaven sainets

Àvies (o padrines) i mares que ensenyaven sainets.

El 30 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaven sainets? Gràcies”.

Quant a missatges, el 30 de maig del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "No hi havia tele" (Àngels Sanas Corcoy), "Sí!!" (Àngels Benaiges Martí), "No: cançons populars (tant infantils, com també picants o bé de ball). Boleros i jotes mallorquines" (Maria Galmés Mascaró), "No és que m'ensenyés, però sí que, de vegades, recitava poemes" (Rosó Garcia Clotet), "No. Definitivament, no" (Angelina Santacana Casals), "Potser el pare en pogués fer referència a algun, però com a anècdota" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No ho sé" (Lurdes Closa), "Em sembla que no" (Joan Prió Piñol), "Nosaltres, a casa, cantàvem les cançons de les caramelles, les de les sardanes i de taverna, lletres fetes de poema i amb sàtira. Tot molt divertit" (Lydia Quera), "No” (Carmen Mahiques Mahiques), "No. L'àvia, segur que en sabia, però..." (Anna Babra), "A mi i als meus germans, no ho feia mai" (Roser Canals Costa).

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 30 de maig del 2026, per telèfon, em digué que els sainets "Era una crítica a la societat ('L'escaleta del dimoni': 'De rebot', una que vol festejar una filla i que envia son pare...). Me'n recorde, d'un altre, sobre el no parlar valencià i parlar castellà perquè això era més de luxe.

Els sainets, normalment, era en alguna festa o en alguna plaça de la vila, on actuava gent de la vila o que venia de fora. En canvi, els joguets còmics, majoritàriament, era la gent de la vila qui ho feia.

En Alaquàs, com en Aldaia [ , dues viles de l'Horta de València], hi ha hagut molta afició al teatre casolà. Jo he vist obres prou bones. Molts diumenges hi havia gent que actuava en el carrer de Sant Hipòlit, d'Alaquàs. Els joguets còmics solien fer-los la gent més jove; les obres més grosses, els qui tenien més rodatge". 

Adduirem que li parlí un poc sobre el sainet "El virgo de Vicenteta", del valencià José Bernat Baldoví (1809-1864), publicat en 1845, en què, fins i tot, es fa una defensa de la dona; com també de Pere Capellà i Roca (1907-1954), qui, en algunes obres de mitjan segle XX, defén la llengua catalana, la terra i exposa que, com diu un sainet seu, "Sa madona du es maneig". Pel 2021, llisquí ambdues obres.

Sainets, vocabulari vernacle i lligam mare-fill

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, no sols he plasmat els seus, sinó que he capit un nexe entre ella i jo: ens interessaven els sainets. Ella n'havia vist; jo, n'havia llegit i n'havia comentat per a la recerca i, fins i tot, molts anys arrere, en comprí uns quants (tots ells, valencians) amb intenció d'aprendre vocabulari.

Tot començà un dia d'abril del 2004, quan passí per ca Pere Riutort, en la ciutat de València. Em donà una bossa amb molts llibres (encara conserve els de llengua i algun altre) amb una valor total de 125€ ("Ací tens vint-i-cinc mil pessetes"). 

Aleshores, comencí a extraure'n vocabulari, a interessar-me pel que hi havia en el País Valencià del segle XIX i, després, de l'existent en poemes i en escrits publicats en Aldaia (la vila de l'Horta de València on jo vivia), en els llibres de festes patronals... 

Per això, quan lliges cançons, poemes de qualsevol època (però en llengua catalana), en altres escrits..., sents un lligam amb la mare, amb la terra i no atorgues tanta importància als partits polítics, ni a associacions activistes i, en canvi, molta més a lo tel·lúric, perquè no te n'apartes

Finalment, direm que és com un eixart entre la marona i el nin que vol aprendre, descobrir, afegir i, així, comptar amb més temes de què tractar amb els altres, però, majoritàriament, de gust de ser fill de les arrels i acollidor dels qui li reporten sobre la cultura vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Rondalles del segle XIX amb reines i fills ben acollits pel poble

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre rondalles del segle XIX compilades pel folklorista català Francesc de S. Maspons i Labrós (1840-1901) en l'obra "Lo Rondallaire". 

Llavors, et fa una qüestió i li respons que, en eixes contarelles, es reflecteix molt el matriarcalisme i detalls que, igualment, capim en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. Per exemple, el fet que una dona diu a un home què ha de fer, que ell segueix les indicacions feminals i que, com que ella era reina legítima (i ben considerada pel poble), no sols l'home passa a casar-se amb la sobirana, sinó que la dona continuarà regentant el territori... i ell li ho accepta. En altres mots: el poble aprova tots dos. 

Ben mirat, direm que hui, en la tercera sèrie d'eixa obra del segle XIX, hem captat una contalla en què un monarca estimava més el fill gran, mentres que els pròcers del sobirà (amb els qui ell tira junta) i els habitants del reialme, prefereixen el petit (qui, com en molts relats, és qui millor respondria en línia matriarcal) i, per això, hi ha bona avinença entre la gran majoria de la població i el fill xicotet. És la primera vegada que llig una narració així.

Finalment, dir-vos que, en contarelles d'aquest estil, sempre guanya el personatge més bondadós, el qui té present els altres i que fa valença, especialment, als justs, als de bon cor, als febles, als marginats, i que lliga amb ells, així com la mare que acull el nin i que li respon a cada qüestió (i, com ara, a cada proposta que li fa l'al·lot). Jo triaria el fill més petit.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones senzilles, que salven i receptives en rondalles del segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, m'han aplegat missatges de persones senzilles, agraïdes, que han tingut àvies en una línia molt pareguda a un personatge femení (ací, Agnès) que hui he capit en una rondalla catalana del segle XIX.

Així, un home (ací, Esteve) demana ajuda a Agnès i ella, immediatament, li diu quines passes haurà de fer amb intenció d'assolir el seu objectiu. I ell les compleix i, per tant, es fa lo que vol la dona i hi ha un lligam entre tots dos, com la marona amb el nadó i acollidora de noves qüestions que li fa el nin.

Passa que l'home, sovint, recorre a la dona (qui, igualment, li fa de mare). Llavors, Agnès li torna a fer valença.

Afegirem que aquesta contarella és dels anys setanta del segle XIX i, fins i tot, la dona el salva i Esteve, contínuament, segueix les directrius feminals.

Ben mirat, la dona li convida a davallar del castell i, a banda, Agnès porta la iniciativa i ell va darrere.

Doncs bé: això també ens ho han comentat i ho hem plasmat a partir de vivències que ens han aplegat referides a dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX (àdhuc, en els anys setanta de l'esmentada centúria).

Finalment, dir-vos que la senzillesa de la dona, l'ambient d'harmonia i el fet que predomina lo femení i el paper maternal i acollidor d'Agnès, lliguen amb lo matriarcal i amb la tradició vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Acolliment de gent senzilla i agraïda

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li comentat que el folklorista català Francesc de S. Maspons i Labrós (1840-1901) arreplegà rondalles que li narraren dues dones (una de les quals era una minyona).

Llavors, com també en llegir un escrit d'aquest recol·lector, no sols copses el sentiment de pertinença a la terra, sinó que ell preferia baixar-se a la gent, als altres, perquè li informassen com també féu Sara Llorens (nascuda en 1881) en contarelles de Pineda de Mar (en moltes de les quals la dona porta la iniciativa i es fa lo que ella vol).

Ben mirat, més d'una vegada, davallem i, així, ens resulta més fàcil que ens reporten,  com la mareta que respon a les qüestions que li fa la filleta, acollidora de noves qüestions i, així, hi ha un lligam harmònic entre ambdues.

Per eixe motiu, com si fosses un nin que mama, "xucles" de la marona i de la mare de llet, o siga, més d'una vegada, de gent més gran que tu, amb més món en temes que t'interessen. 

Finalment, com a recompensa, els envie bona part del resultat (per exemple, quan els he demanat per a la recerca)... i, a vegades, em responen (sobretot, dones) que pots comptar amb ells per a compilar sobre vivències seues i sobre les seues àvies i tot, nascudes abans de 1920 (en molts casos, en el darrer quart del segle XIX). Gràcies a totes les persones que heu participat en la investigació sobre el matriarcalisme català.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Persones que prefereixen la vida senzilla i que acullen

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!" i Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, una dona de Martorell (vila catalana del Baix Llobregat) m'ha enviat un missatge que posava "La bellesa i l'elegància van juntetes de la mà. Però, si vas amb senzillesa, més efecte farà". I li he respost:

"— Preferesc la vida senzilla i les persones senzilles".

Llavors, t'afig:

"— Jo, també".

Hem continuat l'intercanvi i en un ambient d'harmonia:

"— En això, sóc molt paregut a ma mare".

Ben mirat, en ple vespre, hem llegit uns mots de Francesc de S. Maspons i Labrós (1840-1901), folklorista català, en què indicava que moltes de les rondalles que havia arreplegat li havien estat transmeses per dones de zones rurals i, en algun cas, fins i tot, humils (per exemple, una que devia fer de minyona o de serventa).

Altrament, són "recol·lectors" planers que baixen a la gent que els ho facilita i que, en el cas d'aquest folklorista, addueixen que, en eixes contarelles, predominen les dones (les quals no ho fan com a persones passives) i que això ha permés que l'estudiós captàs un patrimoni pel qual ell és disposat a afegir-ne més: 1) perquè es conserven, 2) perquè puguen passar de generació en generació i 3) perquè això forma part de la tradició vernacla del Poble amb què Francesc de S. Maspons i Labrós se sent unit, com el fillet que mama de la mare (ací, de qui li informa). Poc o molt, com moltes persones que ens han reportat en relació amb ancianes (i amb mares) catalanoparlants nascudes abans de 1920, d'arrels catalanoparlants i en altres camps de la recerca.

Finalment, agraesc el missatge que ens ha aplegat de Júlia Aixut Torres, nascuda en 1933, sobre generacions anteriors a la seua.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Acolliment i disposició a aprendre com la nineta que mama

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic de més de setanta anys, qui, en novembre del 2020, em passà cançons que, fins i tot, no hi havia en altres llocs (en algun cas, conegudes per son pare o bé per la muller).

A banda, li has dit que, en agraïment a aquesta generositat seua, havies pensat en ell i en la possibilitat de reportar-li de manera molt sucosa. 

Agregarem que, un poc després de fer-ho, hem capit que l'acolliment dels altres (ací, per a una recerca) ens permet arreplegar més per al bagatge i per a l'estudi i, de pas, àdhuc, sentir-nos com el nen que mama quan la mareta li ofereix la lleteta i, altrament, com la xiqueta que, malgrat estar en companyia de sa àvia, deixa que l'anciana li conte una rondalla al costat del llit i que, al capdavall, hi haja un lligam entre totes dues i, així, una actitud receptiva que adoba que la nina puga aprendre.

Finalment, dir-vos que, per novembre del 2019, aní al despatx d'un amic i li diguí uns mots que encara recorde:

"— M'agrada aprendre".

I ell em respongué:

"Aleshores, has d'estar obert".

Per consegüent, amb una actitud humil i acollidora en la vida, com la de moltes dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.