"Cor dolç, llavis de sucre", dita de 1926

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist que una amiga, Assumpta Capdevila, havia posat aquesta foto amb un refrany que jo no havia sentit, ni llegit encara: "Cor dolç, llavis de sucre". És una "Dita recollida l'any 1826".

Ben mirat, direm que, en el volum primer de l'obra "Cançoner popular de Mallorca", de Rafel Ginard Bauçà, hi ha cançons en què la dolçor (o bé el parlar agradable i com quan una mareta es dirigeix al seu fill de pocs anyets amb afecte) és present.

Igualment, aquest estil de parlar lliga amb l'esperit que capim en alguns poemes creats per catalanoparlants amb  un alt sentiment de pertinença a la terra: en el tema de la maternitat, en com escriuen al qui passa per un mal moment, en versets adreçats a nounats o amb nens...

Finalment, dir-vos que, com algunes vegades he comentat a ma mare, procure relacionar-me (amb els qui participen en la recerca) com si fossen xiquets. Llavors, alguns dies m'ha respost:

"— Com a un xiquet?".

I li addueixes:

"— Sí, perquè això fa que respongues de manera que, en acabant, et reporten amablement i que pugues continuar amb ells, encara que ja siguen adults".

Per això, hi ha dies que et feliciten (o que t'agraeixen) eixa cordialitat, la paciència i la senzillesa en les explicacions.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Antecessors, àvies i dones creatius i tu

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que "'Manos Unidas' fou un organisme de dones que es creà en València" i, quant a les felicitacions pel sant (perquè hui n'era el d'un familiar acostat, qui celebra molt més el sant que el natalici), "A mi, m'agrada i no vull que es perda eixe costum".

Tot seguit, hem capit unes quantes coses: 1) el nexe amb la terra on nasqueren els seus antecessors i on ella viu, 2) la gran importància que atorga a les dones en les iniciatives socials d'arrels cristianes amb intenció de no deixar caure ningú, 3) l'interés per la pervivència de tradicions matriarcalistes, en lloc de les que podrien semblar-nos buides, puix que el cristianisme, com ja ens deien en les primeres classes de "Pedagogia" en Magisteri, és una de les arrels de la cultura en el País Valencià juntament amb la grega i amb la la romana. I, en el cas de la cultura vernacla, hi podríem adduir la germànica.

Ben mirat, has rebut un missatge de Maria Dolors Sala Torras i li has plasmat:

"— Gràcies pel teu comentari, Maria Dolors, i bon dia,

Ahir pensí que, en la banda materna de mon pare, hi ha hagut gent molt interessada per la cultura i per la formació de la gent: un besoncle seu nascut cap a 1868, aquesta àvia i la mare de mon pare.

Ma àvia (qui no ho fou, per pocs dies), més d'una vegada, estava al costat de mon pare mentres ell estudiava; i li agradava la lectura.

Quant a ma mare, sa àvia paterna (1878) era filla d'un jutge i llegia la premsa que portava el pare i llibres de religió (possiblement, d'oracions).

I, per la part de mon pare, son avi patern estudià per a capellà, però, al capdavall, veié una xica i festejà amb ella: la futura muller. Ell deia als néts: 'Estudia para saber y ruega al cielo propicio, te conceda útil ser en cualquier arte o oficio'".

Finalment, aquests xicotets detalls històrics i amb coincidències amb la teua cosmovisió fan que hi captes una continuïtat pareguda a la del fil que enllaça la mare que vola el catxirulo (toca els peus en terra) i el seu xiquet (la bonesa i la creativitat).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Valencianes del segle XIX que sufragaven néts, estudiants i treballadors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb el meu padrí (nascut en Aldaia, vila de l'Horta de València, en 1948), qui, a mitjan conversa, m'ha respost en relació amb els estudis que féu mon pare:

"— El taller que hi havia en casa venia de part de l'àvia [ Paca], 'la bolla'".

Després, parlant amb ton pare, t'afig "La tia Paca, l'àvia [ per part] de ma mare, cosina de D. José Mª Sanchis [ Sancho], 'el bollo' (*), l'oncle. Cobrava com si treballara" i que, en part, li'ls sufragà.

En alguns moments del dia, hem pensat que hi ha gent que, tot i que puguen dedicar una part que no siga grossa en nombre, però que la podrien aportar a altres afers, el fet que una dona participe junt amb els parents de qui, ací, estudia, és una manera de plasmar:

1) que és interessada pel projecte, que l'empara,

2) que, com a dona, protegeix el nét 

i 3) que, tot i que era de qui procedia el taller, ella era en nexe amb els qui hi feien les faenes.

Finalment, això m'ha fet capir que, àdhuc, en la meua família, és a dir, en un ambient més pròxim, hi ha hagut una altra dona qui també era ama d'un local que, en acabant, altres persones acostades l'aprofitaven.

Un exemple més per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I, demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

(*) U dels hòmens rics de la vila d'Aldaia i amic del general Franco. Una de les seues propietats era quasi enfront de cals meus avis paterns i, a hores d'ara, és el centre de retirats i pensionistes d'Aldaia. 

Les "escoles noves" es digueren amb el nom de son pare durant molts anys, https://www.facebook.com/share/p/19ERSqBxQr.

Obres de teatre amb hòmens vestits de dona

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre obres de teatre amb hòmens vestits de dona? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 2 d'octubre del 2026 i posteriorment comentaren "Obres còmiques, sí" (Rosó Garcia Clotet), "No" (Lurdes Gaspar), "No" (Octavi Font Ten), "Sí. I, a les escoles, les noies vestides de nois" (Margarita Pou Marfany), "No ho recordo, a la vila. Després, sí que crec recordar-ho en alguna referència teatral!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho recordo. Jo diria que no" (Àngels Sanas Corcoy), "Lo que recordo és que el pare deia que, en aquell temps, els homes els agradava vestir-se de dona i que era una diada en què hi havia crims per enveges entre la gent del camp" (Júlia Aixut Torres, nada en 1933), "Al teatre, no ho recordo, però, al carnestoltes, sí que es vestien homes de dones.

Jo recordo també (anys seixanta) homes en carnestoltes vestits de dones" (Àngels Benaiges Martí), "No" (Francisca Farre), "Doncs no es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No record haver-ho sentit mai" (Xec Riudavets Cavaller), "No, mai" (Josep Ferrer Ferrer), "En aquella època, sí que es feia molt" (Maria Dolors Sala Torras), "No tinc cap idea!! Però crec que, a la meva mare, poc li preocupava aquest fet" (Roser Canals Costa), "No. La meva mare vivia en ambient molt rural i amb gens de vida social fins que va venir la guerra i ompliren la casa de gent refugiada a qui van ajudar i alimentar tant com van poder" (Rosa Bernat), "De fet, fèiem teatre i un veí sempre es vestia de dona... i cap problema. Jo sabia d'amics de l'escola qui ho eren i érem igualment amics" (Lydia Quera), "No. No ho havia sentit mai" (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 2 d'octubre del 2026 plasmaren "La meua mare explicava que, als carnavals de Benigànim, es disfressaven els germans, d'una amiga molt guapa, de dones i que anaven pel carrer provocant els homes, pel carrer" (M Josep Barberà).

En Twitter, el 2 d'octubre del 2026 escrigueren "Al teatre comercial, no. Ara bé, a les parròquies on es feien 'Els pastorets' per Nadal (per cert, bressol de molts actors), fins i tot, la Mare de Déu eren nois. Triaven el més bonic, això sí. Jo vaig tenir un mestre a l’esbart, qui havia fet de pastoreta" (Montserratp).

Finalment, ma mare, el 2 d'octubre del 2026, per telèfon, em digué "Això passava en les escoles que eren de xics o simulaven que el protagonista femení passava a ser un xic. D'això, me n'ha parlat el pare (1942), de quan estudiava en els salesians.

I, en les de dones, també n'hi havia alguna".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Dones mecenes i dolçor en cançons i en rondalles mallorquines

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he compilat el seu i, fins i tot, ha tret informació relativa als salesians de València, on estudià mon pare (això sí, en bona mesura, gràcies a l'ajuda facilitada per una dona de la família).

Ben mirat, hem afegit els anys en què nasqueren Ricard Jové Hortoneda (en 1929) i Júlia Aixut Torres (en 1933) perquè les seues responsions podrien ser en nexe amb una època diferent a la de generacions més jóvens.

Adduirem que, tot i el pas de generació en generació, hi ha vegades que en capeixes un lligam i continuïtat entre tres o més, malgrat que hi ha diferències per fets de les èpoques.

Així, en rondalles arreplegades per Antoni Ma. Alcover (abans de 1932, sovint, amb la figura de la padrina) i en cançons mallorquines plasmades per Rafel Ginard Bauçà abans de 1966, hi ha personatges femenins que parlen amb dolçor (o bé que eixe parlar, per exemple, és u dels motius pels quals un home fa un present a una jove fadrina).

Finalment, dir-vos que, com posa en un document sobre Pobles ancestrals, la dolcesa és en vincle amb el contacte amb la natura i, per tant, amb lo matern, fet que no exclou que, igualment, aquestes dones siguen vigoroses i que hi haja hòmens del mateix ram i forts.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Agraïments a veïns i als qui ens adoben la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he sentit que tocaven la porta, mentres que jo era en el bany. El fet és que, en obrir-la, he vist una veïna que, com una altra vegada, m'ha fet una favor. Tot seguit, li ho agraeixes.

Un poc després he pensat un moment que, si tractes amb afecte la gent i, més encara, 1) els acostats físicament, 2) els qui més t'han allargat la mà quan ho has hagut de menester i ells han pogut com també 3) els qui fan possible que la teua vida siga més agradable i senzilla, ambdues bandes ixen guanyant.

Com a mostra, quan ens veiem, les paraules són agradables, el somriure és sincer i suau, hi ha esperit de barri (i, si no hi viuen, bona harmonia i bona avinença). 

En acabant, hem copsat que, en veure algunes vegades aquesta veïna en companyia del seu marit, capim lo que alguns diuen una bona compenetració entre tots dos.

Igualment, has evocat aquells qui, quan encara no residies en la contrada, et deien que és una zona tranquil·la i en què hi ha bon ambient. Doncs, sí: ambdues coses són certes. Els agraesc eixa honestedat... i que vagen avant els seus projectes.

Finalment, dir-vos que eixos entorns, com indiquen estudis sobre la creativitat, adoben que la puguem soltar (desenvolupar) així com quan voles un catxirulo i dones fil a l'estel: el vent ho aplana i la relació és gratificant i com si fos la mare que alleta el nen i tots dos frueixen eixe nexe.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La tradició matriarcalista catalana no promou la mentira

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en un ambient creatiu, amb harmonia entre tots dos, cada u disposat a aprendre de l'altre.

Afegirem que és una d'eixes persones que t'influeix per a bé i de què has tingut interés a cercar informació, a enllaçar-la i, de pas, a ser tu el rei de la teua vida (en el seny simbòlic, unit al bon cor).

En línia amb això, hem capit uns mots de la psicòloga María José, en Twitter (https://x.com/majosevn/status/2105323032034066910):

"— Sé que menteixes.

Tu saps que menteixes.

I, fins i tot, saps que jo sé que menteixes.

I que jo també sé que tu saps que jo sé que menteixes.

Però, tot i així, continues mentint.

Resum: No hi ha res més decebedor que veure una persona que et menteix a la cara quan ja sap que tu saps la veritat".

Llavors, li amolles (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2105397835508363303):

"— Bon vespre, María José,

De bon principi, ja captí detalls que em feren pensar que una menor de sis anys i dos mesos m'havia fet una acusació falsa de tocaments i de violació de la intimitat. En setembre del 2006. 

En setembre del 2016, un home em féu una 'entrevista' entre vint o vint-i-cinc minuts i, mitjançant un refrany, em considerà innocent. Poc o molt, quatre mesos després, em digué que sabia l'opinió de la mare, perquè havia parlat amb ella uns tres mesos abans d'interrogar-me.

Ara bé: ell no me'n digué aquest darrer detall mentres que em féu qüestions.

En març del 2017, un altre home, a qui havia conegut per primera vegada una setmana arrere, em féu una 'entrevista' un poc més de mitja hora mirant-me la cara.

Em digué 'No eres culpable, no eres responsable, eres innocent, ho pots dir a qui vullgues'". https://malandia.cat/eres-innocent-ho-pots-dir-a-qui-vullgues.

Finalment, dir-vos que, ni en les rondalles anteriors a 1932, ni en cançons anteriors a 1966, ni en comentaris que ens he arreplegat relatius a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, ni en el llibre "Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya" (del 2021), copsem que la tradició catalana vernacla siga una aliada de mentir. I això comença ja en la infantesa i en l'educació que reben els fills i els nens per mitjà de les mares, de les àvies i de gent gran.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.