Ponderaven en el repartiment

Àvies (o padrines) i mares que ponderaven en el repartiment.

El 9 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿ponderaven en el repartiment? Gràcies”.

Quant a missatges, el 9 de maig del 2026 comentaren "No en tinc cap idea" (Lurdes Gaspar), "Sempre que podia, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "Síí, és clar. Sospesava els pros i els contres" (Maria Dolors Sala Torras), "Mira: el que sí que sé és que els meus avis i la meva mare ajudaren molt a veïns en moments difícils i que, per la guerra, ells sabien llocs (eren de pagès) per a amagar gent en perill dels amics del dictador, i alimentar i cuidar" (Lydia Quera), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "La meva padrina tenia predilecció per la meva germana. Quan anaven a la torre, la Montse la pentinava i li contava totes les seves coses. Però jo em posava els esclops i netejava el corral de les oques (ho feia perquè m’agradava).

La padrina era una dona que feia mitja i mitjons amb cinc agulles. Això jo ho he heretat… I un dia ens va fer uns jerseis: el de la meva germana era tot de calats, molt bonic; i el meu era bonic, però més senzillet. I resulta que, quan van estar fets, el de la meva germana li venia petit i me'l va passar. Ella tenia dos anys més i tenia més pit… Vaig estar molt contenta" (Júlia Aixut Torres), "Crec que, a la meva casa (o família), els 'fills' encara ho fem" (Àngels Benaiges Martí), "L'àvia (paterna) crec que sí" (Anna Babra).

En el meu mur, el 9 de maig del 2026 posaren "No especialment" (Angelina Santacana Casals), "Repartiment de béns, herència??

Per part de mare, igualtat. Per part de pare, sa casa on residien pes qui les cuidàs. Fill major, qui no ho va fer" (Maria Galmés Mascaró).

 

"Nostra Dona Santa Maria dels Innocents", segle XV

Per molts anys a totes les Empar, Amparo, etc. que hui celebren el seu sant amb motiu de la celebració de la festivitat de la Mare de Déu dels Desemparats, en el País Valencià.

Comentarem que, en la Basílica de Santa Maria del Pi (Barcelona), hi ha una imatge d'aquesta Mare de Déu, de fa molts segles i anterior a la de la ciutat de València. Informació facilitada, en el 2021, per Pere Riutort Mestre (Petra, Illes Balears, 1935-2021).

El lligam maternal entre la velleta, les dones i els xiquets

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i ell considerava (i hi estàvem totalment d'acord) que era bo el fet de ponderar, perquè, com li he dit, atorgar a tots una mateixa quantitat, no representa igual per a cada membre.

A més, ens ha dit que si, com ara, hi ha u que és un manta, convé no donar-li'n. Deixar que s'espavile en l'esdevenidor.

Afegirem que, en distints moments del dia, he pensat en la parella d'ancians que viu ahir i, un poc abans de començar a escriure aquestes línies, hem evocat vellets que, entre el 2009 i al llarg del 2010, ens deixaren empremta, amb qui compartírem molt,... i de qui arreplegàrem molt i que encara ens és molt profitós per al dia rere dia.

És allò que, per febrer del 2016, em deia un amic sobre Pere Riutort i jo: "Sou vasos comunicants" (sic).

Doncs bé: a hores d'ara, copses que és una preciositat comptar amb gent que et reporta vivències, que t'informa com si fosses un nét seu de pocs anys. És com una mena de lligam entre el provecte (com a mostra, Júlia Aixut Torres, nata en 1933) i tu. Sobretot, si tenim present (i sí que ho tinc) que has restat com un xiquet.

Finalment, dir-vos que aquest eixart entre tu i els grans fa que visques bona part del dia com en molts Pobles matriarcalistes: els majors, les mares, els adults i, com he capit en la investigació, germanes adolescents (o bé ja jóvens) que fan de mares dels germanets. 

Gràcies a tots els qui han participat fins ara en la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Parlaren sobre soterrars al costat d'una alzina

 

Àvies (o padrines) i mares que parlaren sobre soterrars al costat d’una alzina.

El 8 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre soterrars al costat d’una alzina? Gràcies”. 

Quant a missatges, el 8 de maig del 2026 comentaren "No, només que la iaia, quan venia de pagès portant queviures (ella era de Gurb), anant a peu, trobava cadàvers a les cunetes de la carretera" (Maria Dolors Sala Torras), "A mi, no va parlar-me mai d'això" (Roser Canals Costa), "No" (Lurdes Gaspar), "No coneixia aquesta història" (Joan Prió Piñol), a qui posí "Jo, en un viatge al Pirineu català, viu que, en l'estatge de dalt d'una casa, es podia llegir 'ACS'. Hi havia soterrat un mort" i ell ens afegí "Gràcies. Potser era de la guerra [ de 1936-1939]"; "No em van dir mai res d'això" (Teresa Maria Marquez Bartolomé), "Doncs no" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No ho havia sentit mai.

Sí que hi va haver un assassinat. Un marit va matar la dona, la va soterrar i, damunt de la terra on era colgada, hi plantà tomàquets" (Àngels Benaiges Martí), "Totalment desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No me n'havien parlat mai, de soterrar persones sota una alzina. Potser sí resguardats a l'ombra de l'alzina" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho sé" (Lurdes Closa), "No, Lluís: les àvies no van comentar sobre aquest tema" (Rosó Garcia Clotet).

Finalment, ma mare, el 8 de maig del 2026, per telèfon, ens digué "No és normal això, llevat que es faça camuflatge. Hui dia no estaria autoritzat".

Cal dir que tot partí d'uns mots que anys arrere ens havia escrit una dona en relació amb la seua padrina (nascuda en 1880) i de qui deia que ella l'hauria soterrada sota una alzinera.

Ancians acollidors, senzills i de bon cor

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies" i "Molt agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Sempre endavant!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un home que, amb cent cinc anys, havia aprovat una tesi. A més, li he comentat els escrits en relació amb el tema del dia, li n'he llegit alguns i n'he afegit els seus mots.

Igualment, hem vist una parella d'ancians (potser ja majors de huitanta anys) i els hem demanat sobre un problema que teníem els quatre que estàvem en eixe lloc. 

Cal destacar que, mentres parlaves amb el vellet, has capit la importància de tractar amb respecte i amablement els provectes. En el meu cas, és una cosa senzilla, no he de menester forçar-la, sobretot, perquè, una vegada més, penses que pot aplegar el dia que tingues eixa edat i que, en qüestions més modernes, els més jóvens et guanyen la mà i que et puguen reportar. I, tu, els ho agrairàs.

Ara que he escrit sobre l'agraïment, vos diré que és una cosa que m'ha permés (i ara, també, una recerca tan ingent com la que faig). I hi continuaré. Això sí, amb la senzillesa d'un infant, de la mare que alleta el nadó i de l'altre adult d'edat mitjana i jo (a més de la dels dos vellets amb què m'he trobat hui). Un moment digne d'evocar.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La mare en dones nascudes abans de 1920 i el lligam mare-fill

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Adés he pensat en els Pobles matriarcalistes i en la gran importància que atorguen a la mare. 

A més, ho captem en reportar-nos sobre el lligam entre la mare i el fill, en llegir rondalles, en llegendes, en el paper de la velleta en l'educació als néts, en la funció de la provecta que salva els xiquets o que, àdhuc, fa que no se senten sols.

Ben mirat, copses que eixa relació entre la dona i el xiquet (o bé el jove) fa possible que el nen puga viure, que siga acollit i que hi ha futur.

Cal dir que, si ens informem sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 o si, per exemple, recorrem a poemes i a narracions del segle XIX, el paper de la dona (i el de la mare) es reflecteixen més.

Ah! I en un ambient més al costat de la dona, o siga, més matriarcalista.

Per això, vos diré que, com més en nexe amb els Pobles matriarcalistes, més ho capeixes i vius millor el dia rere dia, com en eixos indrets en què un al·lot és educat per moltes persones (no sols de la família, sinó en un entorn més feminal i, per exemple, de lo que molts de nosaltres diríem del barri). Sí: com quan evoquem veïns de l'edifici que algunes vegades ens han explicat coses que, en acabant, ens han permés viure millor i com el nin emparat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Lligams maternals i reis protectors dels menuts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut molts missatges en la xarxa Threads i els he respost com a agraïment al detall de presentar-se ells com a catalanoparlants que escriuen la llengua.

Igualment, hem tractat una rondalla en què el lligam mare-fill (encara que ho faça entre una dona jove i un xiquet) és present en diferents moments.

Sobre això, cal escriure que és prou comú en moltes contarelles: l'àvia i el nét (o acompanyada d'una xiqueta)...

Afegirem que aquestes narracions trauen dos grups dels més febles i que, més d'una vegada, són empeltats: els qui simbolitzen la vellesa i els qui representen la infància.

Ben mirat, hi ha contalles en què, sia el rei, sia la reina,... el cap d'estat d'un territori es posa de part dels més dèbils, dels més petits, dels més indefensos... 

En eixe seny, diré que, uns quants anys arrere viu uns mots que escrigué Jaume I en el segle XIII, implícitament, també en relació amb aquests dos grups: "Amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no opremesquen els menuts".

¡Quantes semblances hi ha, més d'una vegada, entre les contalles i la realitat i el passat històric!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: El 7 de maig del 2026, Àngela, en Xiuxiuejar, ens digué que aquesta placa és en la Casa de la Vila de Planes (en la comarca valenciana el Comtat). <<https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Plaques_a_l%27ajuntament_de_Planes.JPG >>.