Familiars amb què et sents lligat i de què aprens

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'un amic, Antonio Samper (1954), en aquest cas, sobre el càncer. Immediatament, he pensat en un familiar (un cosí de ma mare), Vicente Guillem Porta, de qui he escoltat un vídeo del 2023 en què ell parla després de guanyar un premi (https://youtu.be/UytyRimYcKg?is=AYHk5GURvZXcAttF); i, a més, li he respost:

"— Gràcies pel detall, Antonio, i bon dia,

Un cosí de ma mare, Vicente Guillem Porta, és un estudiós del càncer. En 1991, digué a ma mare: 'A ton pare, li queden sis mesos de vida'. Uns sis mesos després es morí. Ell era el cap de la unitat d'oncologia (...).

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Després, li hem adduït detalls i hem evocat que, en la meua família, com he dit a mon pare, hi ha hagut nascuts en el segle XIX i amb estudis superiors: el pare de l'àvia paterna de ma mare era jutge; el padrí de mon avi matern (1906) era advocat i té un carrer dedicat en Alaquàs (advocat Palop Guillem) i, ben mirat, un tercer membre fou capellà (el pare Guillem) i el seu nom figura en un carrer de la vila.

Afegirem que, quan ho has tret a ton pare, li agregues un familiar seu per part materna: son besoncle Manuel Alfonso Iglesia, de qui , en acabant, has reportat en diferents punts.

Finalment, dir-vos que, tot això, junt amb altres fets, m'han fet capir la importància d'acollir el passat, de lligar-nos-hi i, al moment, he captat que tinc molts punts en comú amb alguns d'aquests antecessors (de qui estic més informat) i amb l'àvia Consuelo (la padrina paterna de ma mare): dialogants, amb espenta, no eren revolucionaris, llegien molt i no cal dir que tenien un alt sentiment de pertinença a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Avantpassats liberals, creatius, cultes i dialogants de la meua família (segle XIX)

Bon dia,

El 22 d’octubre del 2022, en una conversa amb mon pare (nascut en Aldaia, una vila de l’Horta de València, en 1942, i que la seua rama materna és de la mateixa localitat), en què li demaní si el seu besoncle Manuel Alfonso Iglesia (“'l’abuelo’ Nelo”, oncle de sa mare) havia nascut cap a l’any 1870 i si havia faltat en 1952, em comentà que l’avantpassat es morí amb uns huitanta-tres o huitanta-quatre anys i, tot seguit, m’afegí que el seu besoncle “Tocava el violí, tenia coneixements de piano. Ell, a vegades, dirigia la banda [ ‘la lliberal’]. Era un home molt culte, aficionat a la col·lecció de vins. I no era ric, però, amb lo que tenia, podia viure relativament bé. Llegia molt”.

Igualment, m’agregà que, a voltes, anaven a sa casa (àdhuc, després d’haver-se mort algú que tenia llibres) i li deien “‘Aquí tenemos libros’. Era subscrit a revistes culturals, a [publicacions ] setmanals, etc., perquè jo ho he vist. Jo vaig veure un anuari de 1906 a 1916 o 1917 i els tenia enquadernats.

[ Tocava] Clarinet i violí”.

Com veiem, el tema de l’acolliment també passava per voler aprendre més, en aquest cas, amb una actitud de línia liberal (malgrat que era catòlic), i que, per consegüent, no s’abracen els extremismes.

Ben mirat, el 18 de juny del 2022, mon pare, per telèfon, m'indicà que, en relació amb la cultura popular, l'avi Nelo, qui nasqué cap a 1869, promogué una festa vinculada amb els llauradors: “Prop de casa, hi havia el Sindicat Agrícola d’Aldaia, i [ el Sant Antoni] el comprà l’avi Nelo. Al costat de casa: 'Sindicato Agrícola San Isidro'. I el senyor Manuel Alfonso, l'oncle, per part de ma mare, li s’ocorregué comprar un Sant Antoni i feien la festa.

El sindicat, el carrer, feien la festa de Sant Antoni. I, del Sant Antoni d’ell, n'és el lleó. Es féu un Sant Antoni el 1947, quan jo tenia cinc anys. El comprà l’avi Nelo. El comprà [ , el que hi havia] abans de la guerra i [ el que feren] després de la guerra [ , 1936-1939]”.

I més: aquest antecessor nostre, com he tret hui al meu amic Antonio Samper (històric alumne de classes de franc de "Valencià", nat en 1954), devia ser un lector voraç.

Deia que la gent havia de ser formada perquè no hi hagués revoltes i, així, la cultura escrita i la del dia rere dia la fes més dialogant.

Altrament, conta mon pare que l'avi Nelo col·leccionà tots els comunicats de guerra de la Primera Guerra Mundial. 

També alçava un llibre antic sobre la vida de Sant Antoni publicat en Barcelona cap a 1824, el primer volum de la història universal de l'historiador italià Cesare Cantù (la versió original era de 1838; la castellana, cap a 1845, a què vaig accedir), un diccionari general gros de llengua castellana amb etimologia i amb dades sobre poblacions espanyoles (que eixí a la llum cap a 1904 en Espanya), el Quixot (en castellà, de la primera dècada del segle XX), un llibre sobre la història d'Espanya (de 1940), etc. que se salvaren d'una decisió de mon avi patern (soterrar tota aquesta biblioteca als afores d'Aldaia) i que he pogut fullejar, llegir i, en el cas de l'obra de l'historiador italià (1804-1895), aprofitar per a la matèria "Didàctica de la Història" (en el darrer curs de Magisteri).

I discs antics junt amb un gramòfon... que jo he vist i que he fet sonar puntualment.

Finalment, dir-vos que tenia una màquina d'escriure Underwood (amb què jo treballí i que es féu malbé amb la DANA, puix que restà enfangada). A mitjan dels noranta del segle passat, encara es podia usar aquesta màquina d'escriure, tot i que, uns anys després, hi hagué una peça per a falcar el paper que es trencà. En els anys huitanta, mon pare em deia que la màquina era de segona mà i recorde que, cap a 1990, tenia, si fa no fa, cent deu anys.

Ets rei de la teua vida i protector de mares, de la saviesa vernacla i de la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, sobretot, com el xiquet obert a aprendre.

Després de la conversa, capeixes que hi ha passatges de la teua vida, els quals, amb el pas dels anys, poden passar a un segon pla i, fins i tot, ser ben allunyats. Parle dels negatius. 

Així, ens sentíem amples, com quan volem un catxirulo (estel) el dia de Pasqua. Però, igualment, com si hui fos el primer dia que vivies en ta casa,... estatge que comprares en el 2014, això sí, lliure de pressions i de manera que no pogués haver-hi després cap comentari de l'estil "I també has de ser agraït per lo que jo et doní (per la meua part)". Ni un clau! 

Per això, quan he llegit una qüestió de la psicòloga María José (https://x.com/i/status/2069842483199054095), la respons. Ella ha escrit:

"— Per cert:

Quina és la vostra filosofia de vida? 🤔😉".

I tu li poses "Bon vespre, María José,

Fer-la atenent a l'arquetip del rei i, com a complement, al de la mare.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Anem a pams: 1) el rei ets tu com a governant de la teua vida; 2) la mare representa el passat (junt amb la velleta, qui també fou mare i, altrament, jove, xiqueta i nina), la tradició, la protecció (de la terra on vius, de la llengua vernacla en terres catalanoparlants),... eixa força de què naix la nostra creativitat i a què som lligats i de què ens fiem i que, ben mirat, ens fa de mantell, de sopluig... 

Per això, i, possiblement, no ho hagués escrit encara, la combinació harmònica entre eixos dos arquetips, de pas, adoben... les valors de la infantesa i les de les provectes i, en eixe seny, molts sobirans fan d'escuts de les fronteres del seu reialme i d'aquests grups com també dels marginats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Alguns eixarts creatius per a plasmar la realitat del passat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist un missatge de Vicent Pla, un valencià molt obert, generós, pla, en relació amb una dona que féu molt per Benigànim (una vila de la Vall d'Albaida): Dª Antonia Martínez (https://malandia.cat/2026/06/da-antonia-martinez-matriarcalisme-emprenedores-bonesa-i-filantropia). M'ha posat:

"— Bona nit, Lluís,

Tot lo que contes de Dª Antonia Martínez és veritat. 

En Beniganim, li dèiem 'la millonaria'".

I tu li respons:

"— Bon vespre, Vicent, i gràcies,

La meua intenció, quan faig un estudi, inclou no tractar de mentir, ni pretendre tergiversar la informació o presentar-la de manera tendenciosa. Quan era xiquet, ja ho feia".

En eixe seny, podem dir que la gent que ha rebut una educació matriarcalista, que no forma part de partits i que, això sí, participa en activitats de caire local (o bé comarcals i lligades a la llengua catalana, amb la terra i als avantpassats o bé a temes relacionats amb el passat autòcton i, fins i tot, enllaçant amb altres territoris catalanoparlants), 1) és més sincera, 2) realista, 3) accepta la creativitat, 4) molt més maternal, 5) les seues valors són, majoritàriament, de les que s'han considerat femenines, 6) acullen bé lo que els faça possible compilar més sobre lo vernacle.

Per això, en reportar-nos sobre la cultura tradicional tel·lúrica vinculada amb la llengua catalana, àdhuc, en nexe amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i amb plasmacions del mateix ram, capim que, en seté lloc, hi ha una mena d'eixart, com l'al·lot que mama de la marona mentres ella fa que el nadó se senta acollit, que ella és de fiar i que, sempre que ell ho necessite (i que ella puga i que ho considere justificat), la dona serà al seu costat i li farà valença.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"És que es vivia així", dones del segle XIX i d'arrels catalanoparlants

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he capit exemples de mediocritat, però també de molt d'encert i, adés, he vist que hi ha estats on es promou ser el gos de l'amo, eixe submís que, encara que li oferesquen una merda freda per a sopar, se la menja i, fins i tot, diu que és bona (https://blog.mastodont.cat/2026/06/22/aemet-lagencia-meteorologica-del-regim-i-mediocre-alternatives).

En eixe seny, en les recerques sobre Pobles matriarcalistes, copsem una cosa pareguda: 1) escriure'n poc, 2) esbrinar poc, 3) interessar-se, principalment, per temes generals, per eixos que podrien agradar més els règims, els mitjans de comunicació social, els qui cerquen en Internet i en les xarxes socials...

Ara bé, quan reps informació (fruit de la teua baixada a la terra), les coses es tornen 1) més maternals, 2) més acollidores, 3) els enllaçaments, majoritàriament, són de gent de bon cor, que et diuen "És que es vivia així" (com m'amollà un dia, ma mare, en nexe amb les seues àvies) i 4) t'adones que, simplement, et reporten perquè, com quan eres petit, veges que són persones de fiar, que no dissimulen, que no pretenen que digues que una roba és de blau marí, quan veiem que és de tres colors, com ara, marró fosc, blau marí i amb unes floretes de color rosa.

Per això, davallem a la terra, li traiem molt de suc al fet de romandre lligats a la terra, a lo vernacle i, no cal dir que a la llengua catalana, la dels teus pares, la dels teus avantpassats i, àdhuc, la dels ancestres de la teua família que havien nascut en la primera meitat del segle XIX i que se sentien en empeltats amb lo tel·lúric i amb lo autòcton. I ho fem com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants: amb humilitat, amb senzillesa i com el nin que mama de la marona, o siga, amb una actitud creativa, maternal i d'aprenent.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes que davallen i mares i fills lligats a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat un moment amb ma mare i, més encara, he respost a Júlia Aixut Torres (una catalana amb arrels valencianes i tot, nascuda en 1933), de qui solc rebre respostes amb informació molt sucosa i que ompli buits:

"— Tens molt d'interés pel català. 

Més d'un dia ho comente a ma mare: el mèrit que té que una dona amb més de noranta anys escriga prou bé, tot i que, possiblement, no ho faça de manera constant".

En acabant, li hem enviat aquestes fotos, en nexe amb obres de folklore català: "500 històries i llegendes de les terres de Lleida", de Joan Bellmunt i Figueras; i "Folklore d'Artesa de Lleida. Del poble i del terme", d'Adolf Costafreda i Castillo, publicat en novembre del 2021.

Ben mirat, hi ha qui et demana si només t'interesses per Catalunya, per lo català. I, llavors, els indiques que "No: passa que hi ha moltes publicacions catalanes que s'ajusten a la recerca i que són extenses. Però també n'hi ha, de mallorquines (com ara, les rondalles que compilà Antoni Ma. Alcover, d'abans de 1932), les que arreplegà l'Arxiduc (anteriors a 1900), de valencianes, de la Franja de Ponent i, fins i tot, de l'Alguer".

Finalment, dir-vos que aquestes fonts han estat possible perquè aquestes persones, com aquell qui diu, decidiren davallar a terra, adoptar una actitud creativa, acollidora, com la marona que pren l'al·lot que vol mamar i, immediatament, ell s'atansa al mugró de la mareta i... xucla. Mentrestant, ella el cobreix amb una mantellina i prossegueixen lligats a la terra, com ja feien dones catalanoparlants  nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. Com a exemple, el 14 de gener del 2021 arrepleguí uns mots de ma mare relatius a sa àvia Consuelo (nascuda en 1878): "Es vivia de la terra".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Aplec de dones nascudes abans de 1915, senzilles, acollidores i creatives

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat una miqueta amb ma mare, poquet, però, igualment, ens hem vist i, mentres escric aquestes línies, evoque l'entrevista que li fiu el 15 de febrer del 2020.

Començà parlant-nos d'u dels avis de son pare i, més avant, passà a les seues àvies (nascudes en 1878 i en 1885) com també, en bona mesura, a la tia Vicenteta, aquella dona que, amb quasi noranta-dos anys, tenia bon cabet i li hauria agradat fer un detall de costura (una randa) a la germana de ma mare, qui, aleshores, devia tenir vint-i-un anys, i, a ma àvia materna (1910):

<<— Quan es moria [ la tia Vicenteta], morint-se, s’ajuntaren: la meua germana, la meua àvia, ma mare i jo. Les quatre, en la cambra. Morint-se. I es gira [, la tia Vicenteta], a ma mare, i li diu: "Amparito: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la 'puntilla' a la xiqueta" (sic). 

(...) A l’hora, a l’hora o un poc més, ja estava en la caixa. Tu me diràs que bé que estava. (...) Amb quasi noranta-dos anys!>>.

Adduirem que, per exemple, l'àvia paterna de ma mare (la padrina Consuelo, nata en 1878) podia haver deixat caure (o, per exemple, sense empara) la tia Vicenteta, però, en canvi, a més que hi havia un bon lligam entre totes dues, l'àvia li feia uns petits detalls de cuina (com ara, coques) i, de pas, malgrat que ella era filla d'un jutge, baixava a la terra i, de rebot, junt amb senzillesa i humilitat. En altres mots: li féu valença.

Finalment, dir-vos que, aquestes vivències que compiles i que aculls, fan que captes com el nin que mama de la marona, et permeten capir que la creativitat i la disposició a arreplegar de lo que altres persones et diuen, fan que estigues en terra com qui ho fa al costat de la padrina en ple hivern, en una disposició en pro de la maternitat, de lo vernacle (i no cal dir que també la llengua catalana) i de lo feminal en terres catalanoparlants.

Agraesc la informació que m'heu transmés fins ara, tant els qui viviu, com els qui ho feren abans.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.