Dones en un ambient creatiu, acollidor i maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu.

A més, hem rebut un missatge en relació amb la possibilitat de posar documents que només es poguessen consultar. I, altra vegada, la resposta que ens han fet ha estat com de mare a nadó en el bressol.

Igualment, capeixes que hi havia hagut dones nascudes en el segle XIX, dedicades al folklore i que foren fidels a lo que els deien, que plasmen la paraula que els havien tret.

En eixe seny, algunes vegades m'ha demanat ma mare sobre què faig amb la informació que m'envien, amb la que m'aplega i amb els comentaris.

Llavors, li dius que, quasi sempre (i no és una broma això de "quasi sempre") poses per escrit lo que et diuen, lo que comparteixen, fins i tot, lo que pogués ser políticament correcte o no ser de moda.

Adduiré que només he deixat fora insults, desqualificacions i, ben mirat, lo que em pogués semblar fals, còpia o fora de la recerca. La resta, inclòs. Quant a rondalles, les que fossen de por. 

Així, per a mi, és una de la millors maneres de compilar lo que et transmeten i, de pas, si el mateix dia (o, més avant), algú vol accedir a lo arreplegat, ho podrà fer.

Per això, hi ha temes de moltes rames i, més d'una vegada, els mateixos que et reporten, ho fan entre ells..., com he indicat hui a ma mare.

Finalment, sents que eixa activitat de recerca et porta a la cova maternal i, com més passen els anys, més. Altrament, t'hi sents emparat, creatiu i en un entorn d'hospitalitat, amb senzillesa i maternal, com el de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones que tendeixen a emparar i compiladores

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, en un ambient acollidor, còmode, en què ambdues bandes aprenien de l'altra.

Altrament, hem rebut missatges d'eixos que fan que prosseguesques amb el tema, poc o molt, com quan una mare ho fa amb un fill de pocs anys i ell s'adhereix a lo autòcton, a lo matern.

A mes, lliges sobre folkloristes que rebien bé que les dones poguessen formar-se en el camp del folklore, de les tradicions ancestrals,... ben mirat, que fessen recerques entre la gent, com ara, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Així, per exemple, ell destacava el paper d'Adela Ferré i Gomis (1881-1955), una dona dolça, molt creativa, molt senzilla, molt maternal, com moltes dones del segle XIX, com es plasma en contarelles d'eixe segle.

No deixarem fora que, a les classes que feia Rossend Serra i Pagès, assistien, sobretot, dones... ¡i de bon espai! Això, altra vegada, reflecteix el nexe entre les dones i la tradició, matriarcalista, el qual, com ens comentava en desembre del 2021 un amic, era més propi del món rural.

Finalment, dir-vos que hui has parlat amb una dona senzilla, amb bona empatia i que devia tenir més de setanta anys:  t'ha dit que les dones solen ser protectores respecte dels fills, que tendeixen més a emparar, per exemple, els xiquets i els més febles. En eixe seny, jo inclouria tres grups de gent dèbil sota aquest sopluig que abraça lo femení i els sentiments, com quan la marona era prenyada: els xiquets, els vells (sobretot, les ancianes) i les dones. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Fills en la cova de la mateixa mareta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit una anècdota de més de vint anys arrere. Així, després d'uns fets, cercàrem en una emissora alternativa, lliure i llibertària ("Ràdio Klara", de la ciutat de València) i poguérem escoltar-hi informació que no eixia eixos dies.

I, com que tu, moltes vegades, connectaves amb l'emissora, ella et diu:

"— M'he recordat de tu i d'aquell dia. Cercant, cercant en la ràdio, fins que ho trobàrem i presentaven el tema d'una altra manera".

Llavors, li hem comentat:

"— Ara, em passa una cosa pareguda, però des que porte un blog que, junt amb uns altres de temes diferents, són com fills emparats per la mateixa mare".

Afegirem que, captar que hi ha vies per les quals podem reportar, plasmar, capir quins temes pareix que interessen més i com respon la gent,... t'ajuda a encertar més per on van les tendències en el present. Tot això, m'ha fet decidir-me a abraçar la senzillesa, perquè és el fonament d'un bon resultat, així com l'emissora ("Ràdio Klara") donava entrada a col·lectius marginats socialment i pel seu punt de vista.

Així, direm que, si el títol és impactant i sensacionalista, solen haver-hi moltes lectures. 

Això sí, com a esperançador per a lo vernacle en terres catalanoparlants, agregarem que les llegendes, les anècdotes d'ancians i, igualment, temes en què apareix el paper de la dona autòctons, tenen bona rebuda. I, si les has compilades de gent nascuda abans de 1940, més.

Adduirem que hi ha una part interessant de lectors que copsen lo referent al matriarcalisme català (com és, com es manifesta en la seua base), potser perquè hi ha qui torna a romandre dins la cova (la casa pairal en què hi ha la padrina senzilla, maternal, tan plasmada en rondalles anteriors a 1932) en què la velleta conta lo que li passaren els seus antecessors.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El retorn a l'espluga maternal, senzilla i creativa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, a més, he capit la conveniència de fer accessible lo que he compilat en nexe amb la recerca, de què ja podríem traure un primer volum. De totes maneres, ho deixaré per a més avant.

A més, capeixes que la gent que més et reporta és senzilla i, com que tu també abraces la simplicitat, a poc a poc i creativament, ho faràs.

Ben mirat, ens hem sentit acollits per gent que demana i que t'evoca el sopluig en què et cobreixes i, de pas, hi poses la llengua vernacla en terres catalanoparlants, el folklore, les tradicions matriarcalistes i lo autòcton junt amb lo maternal, amb lo femení i amb els sentiments.

Algú et podria demanar per què aquest interés creatiu pel passat, per lo ancestral, per les arrels catalanes i, altrament, per les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. Doncs, simplement, perquè et sents més còmode, emparat, perquè és com un retorn a l'espluga en què ta mare i altres dones, t'informaven, eixe lloc on tu et reportaves i en què arreplegaves detalls, a vegades, sucosos.

Com a exemple, un dia, quan jo devia tenir deu anys, ma àvia materna (nascuda en 1910) era en la vila on jo vivia i em digué que, quan ella era xiqueta, anà a una escoleta que hi havia molt pròxima a ma casa (a menys de trenta metres)... i en el mateix carrer!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Arrelats a la terra, a la senzillesa i sota la capa maternal

Paraules de hui: 

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, després, he capit que em sent agafat amb gent senzilla, acollidora, que em fa de sopluig, com moltes dones catalanoparlants del segle XIX.

Altrament, copsem com un empelt amb lo maternal, amb paciència, agafats a la terra on vivim i amb la llengua dels teus pares, la mateixa que la de ta àvia materna i que la de les teues besàvies i que la de quasi tots els teus ancestres, poc o molt, fins a 1815.

Això fa que ens arrelem a on residim, que ens interessem per lo vernacle, per lo autòcton i no cal dir que per lo femení, per lo matriarcalista i per les velletes com a pou.

Ben mirat, lliges sobre els segles XV-XVII i capeixes un ambient hospitalari als catalanoparlants, als qui estaven en eixos territoris i, a banda, en un entorn que evoca prou els segles XI-XII, sobretot, i en bona mesura, la Catalunya rural (en la gran majoria dels indrets) i, així, terres valencianes i en les Illes Balears (en aquests dos darrers casos, d'ençà del segle XIII).

Finalment, he notat una semblança amb la dona en les rondalles anteriors a 1932 i, de pas, en comentaris a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. I com qui és sota una capa de la mare, emparat (com les dones), en sopluig i creatiu, simple, principalment, quant a les tradicions folklòriques autòctones i antigues d'on nasquí i d'on es parla la llengua catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones del segle XIX lligades a la terra, senzilles, pacients i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he evocat comentaris que em féu ma mare (1943), en l'entrevista que li fiu el 15 de febrer del 2020, sobre les seues àvies i sobre una bestia.

Així, ens digué que la padrina Consuelo (1878) havia acollit una bestia (la tia Vicenteta, qui, poc o molt, devia haver nascut cap a 1867) i que, quan la tia començà a afluixar de les cames, passà a viure junt amb l'àvia.

Afegirem que ta marona t'adduïa que aquelles dones s'aguantaven i que hi havia harmonia, molt senzilles.

Així, per exemple, una d'elles deia a la resta que posassen una emissora valenciana (Ràdio Guadassuar), "Perquè fan un programa molt bonic". Cal dir que el fet de posar un canal valencià, podem considerar-ho com un signe d'interés per lo vernacle.

Altrament, he recordat que tres generacions (ma àvia materna, el seu marit, ma mare i jo) jugàvem al dòmino: la padrina era arriscada i creativa; ell era prudent; ma mare participava per passar el temps amb la família; i jo, més en línia amb l'àvia i creatiu. 

Finalment, el fet de jugar i en un ambient acollidor, era un exemple que tres generacions poden compartir amb senzillesa part de la vida i de romandre sota un sopluig, com aquelles dones del segle XIX.

Com a afegitó, dir-vos que, com adés he indicat a una dona, des que començà la pandèmia, en març del 2020, estic més creatiu, isc poc de casa i que et sents molt lligat amb el passat, amb lo matern, amb lo tel·lúric, amb els ancestres i, sobretot, amb les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants: la senzillesa, la creativitat, lo maternal i el lligam amb la terra i amb les tradicions autòctones.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones de més de noranta anys, senzilles, maternals i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre un altre que en té més de setanta-set i que ahir, per exemple, havia fet al·lusió a una tia de ma mare, potser nascuda entre 1915 i 1920.

Aquesta dona, com moltes dels primers vint anys del segle passat, era molt acollidora, amb un tracte maternal, senzilla, d'eixes persones que et somriuen i que et fan qüestions i... tu et sents com si fosses en un sopluig, emparat.

Ben mirat, després de llegir una anècdota que ens plasmà Ricard Jové Hortoneda (nat en 1929) en novembre del 2020, hem evocat la seua dona (Teresa Hortoneda), de qui un dia rebérem un registre de veu en què incloïa que era velleta. 

Finalment, dir-vos que hi ha qui té més de noranta anys, com ara, Júlia Aixut Torres (1933), molt simple, maternal (en la manera de reportar, de respondre, de comentar), amb un llenguatge suau, terrenal, interessada per lo vernacle en terres catalanoparlants, molt creativa, que té records i que, sovint, t'informa sobre el passat i, que, més d'una vegada, captes que, lo que et posa, lliga amb la línia de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, fins i tot, en el darrer terç del segle XIX... i que eren d'arrels catalanoparlants i agafades a la terra.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.