Fills que tornaven a ca la mare

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre fills que tornaven a ca la mare? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 5 d'agost del 2026 i posteriorment comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Si restaven vidus o divorciats" (Octavi Font Ten), "No. Abans, no solia passar. Ara, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No, mai" (Emili Rodríguez Bernabeu), "No, perquè l'àvia sempre deia 'Si us caseu o aneu a fora de la vila,... a casa, només en celebracions'" (Lydia Quera), "No. A les cases pairals, no hi tornaven; i, si no es casaven, no en sortien" (Margarita Pou Marfany), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "No solien tornar-hi.

La iaia tenia un germà el qual se'n va anar i no van saber mai més res de la seva persona.

I ara: alguns, se'n van tard; altres, no en parteixen. I molts, hi tornen: sigui per treball, sigui per separacions, etc." (Àngels Benaiges Martí), "No es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Doncs no els semblava gens malament. Suposo que el seny de pertinença era més fort que ara. Sempre deien que, com a casa i amb els teus, enlloc. I el fet de tornar, no el criticaven, ben el contrari" (Àngel Blanch Picanyol), a qui escriguí "Sobre eixe sentiment, hui he parlat amb ma mare i li he dit que, a vegades, és el retorn dels fills que han passat a 'ser un home' (o a 'ser una dona') i que, en més d'un relat, s'emporten els pares allà on ells passaran a viure com a adults. En el fons, és com continuar en relació amb la terra, amb la mare. I, de pas, com un signe d'agraïment"; "No sé res" (Lurdes Closa), "Noo. No varen dir mai res, ni ho varen mencionar. Una vegada vaig estar-hi a punt i la mare i el pare em varen dir 'Aquí tens casa teva, però, primerament, resol els problemes. Se't va avisar'" (Montserrat Cortadella), "Suposo que, quan tenien els nens ben petits o perquè eren grans i estaven sols, potser sí que havien tornat a casa. En la meva família, no havia passat això" (Maria Dolors Sala Torras).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Governar ta vida: tolerància, creativitat i bonhomia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre les paraules "voler" i "estimar" en el País Valencià. Hi hem coincidit.

En relació amb això, ens evoca uns mots que ens digué un amic fa molts anys: que hi ha qui pertany als qui es posen una gorra i, així, trien no ser ells els caps de la seua vida i, en canvi, prefereixen seguir les órdens que els diguen uns altres.

Afegirem que, en el tema del matriarcalisme, la gent dialogant, creativa, que té paciència amb els xiquets i amb els vellets i que no segueixen les passes dels qui tracten de fer-nos miques com a persones, és la que et plasma (i la que et comenta) d'una manera més diversificada, més sincera, més cuinada per ells mateixos i que, ben mirat, hi capeixes riquesa de vocabulari, raonaments, argument sòlids i bonesa, ben allunyats del cinisme i del dogmatisme.

Per això, se senten en un ambient de confiança, en què la bonhomia és ben acollida, en què ells governen la seua vida, però amb tolerància i en què, com ara, totes les qüestions són ben rebudes, puix que poden ajudar a tenir una visió més real i més completa de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana: són com un eixart amb la marona en un entorn en què el paper de la mare és clarament primari.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Reportar amb arguments, esperançats i amb bon cor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre uns fets polítics dels darrers dies i, de pas, sobre l'estil de l'historiador Xavi Diez.

Llavors, ens ha dit:

"— Hi ha gent que segueix la línia d'un partit com si fossen moltons; n'hi ha que són idealistes... En canvi, n'hi ha qui, tot i que exposa (o escriu) sobre un fet, sobre un tema, sobre l'actualitat,... no, per això, rebutja l'esperança. Passa que procuren reportar (o defendre un punt de vista) amb arguments.

Jo, a vegades, llig una revista que és prou oberta, dialogant, amb gent diversa, però en què notes que són ells, no com uns altres pretendrien que fossen".

Quant a la revista de què et parlava i qui la portava, li dius que era la primera vegada que l'oïes. Ara bé: li demanes el nom, el plasmes en una llibreta i, en acabant, cerques sobre la publicació.

Ben mirat, aquesta vesprada he enviat un missatge a algunes persones:

"— Hi ha un líder polític que, en els darrers dies, ha posat 'Treballem per tu!' en Twitter.

Llavors, no sols consideres que caldria escriure 'Treballem per a tu!', sinó que, passant al seny de la humor, evoques quan treballaves en una empresa i penses 'M'ho podien haver dit aleshores: hi hauria cobrat sense necessitat de fer faena i hauria tingut una vida més còmoda'.

Finalment, dir-vos que hui, en ma casa, hi ha hagut una dona que, després de més de trenta dies sense veure'ns, m'ha amollat:

"— Gràcies per haver confiat encara en mi".

Sincerament, no recorde que ningú m'ho hagués dit. Li he comentat que ella, per a mi, és de fiar. I més: li agraesc la seua confiança en mi, com si fos una relació entre mare i fill. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Creativitat, bonesa i la maternitat en rondalles del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre persones de bon cor que, igualment, comenten a uns altres que una cosa és ser bondadós i, una altra, és deixar que abusen de la bonhomia.

Així, per febrer del 2015, tu estaves en un bar i, a poca distància, hi havia un amic dinant junt amb un altre que era un tros de pa. Llavors, el primer, qui nomia Paco (amb qui estudiares dos anys en l'escola) li digué, potser, quatre vegades: 

"— Bueno, sí; gilipolla, no".

Adduirem que Paco les havia passades magres en sa casa i que, malgrat això, aconseguí treballar i, àdhuc, fer parella amb qui, més d'una vegada, poguérem raonar.

A més, he enviat un missatge a una catalana, qui m'havia escrit "No pares amb la recerca!

Sempre investigant. 👏🏼👏🏼🙅.

— Un metge que em portà més de trenta-cinc anys, en el 2021, em digué 'Creativo'. 

Ma mare diu que, quan jo era un xiquet, ella anà a una llibreria a demanar material de lectura per a un fill que és 'Curiós'.

— I molt... Un fill molt estudiós!!! 😊👌👌🌟🌞.

— En l'estudi, he fet qüestions sobre temes tabú en què no ha entrat gent que ha escrit sobre certes cultures matriarcalistes, bé en llibres, bé en Internet, i a qui, a més, han entrevistat.

I encara n'hi ha algunes en una llista. Com a exemple, hi ha una rondalla mallorquina anterior a 1932 en què una dona descobreix que els seus sentinelles eren hòmens disfressats de dona.

Comencí aquesta recerca en agost del 2019 i, a diferència de la dels Sants de la Pedra (Sant Nin i Sant Non), he decidit no editar-la, sinó publicar-la en webs i en blogs que porte.

— 👏🏼👏🏼👏🏼 Gràcies!!! 🥰🙅".

Finalment, dir-vos que el tema de la maternitat és molt present i important en els Pobles matriarcalistes i que, com ara, el copsem en rondalles mallorquines compilades en el segle XIX i a què he accedit.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Coincidències entre rondalles del segle XIX i antropòlogues

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en un ambient creatiu, en què ambdós ens sentíem còmodes, en què hi havia bona avinença i, fins i tot, amb qüestions i amb respostes com quan ets entre els teus, que solem dir.

Igualment, hem llegit altres pàgines de la recerca i captes que hem estat encertats en la tria de l'estudi, sobretot, en els punts més desenvolupats fins ara, i que eixos temes van amb tu i que, a banda, n'hi ha que ja t'interessaven quan eres petit i que no els deixaves fora.

Ben mirat, copses que va per bon camí el fet que introduesques el tema de la creativitat (ben unit al de l'educació i al de l'entorn en què viu l'entrevistat i les dones nascudes abans de 1920 i la gent amb qui es crià).

En eixe seny, he escrit en una llibreta uns mots que em digué ma mare a principi de març del 2024: "[ Quan eres xiquet, ] Feies molta més lliga amb les xiques que amb els xics" (sic).

A més, capeixes que el fet de viure i de respondre amb bon cor, no sols és present en rondalles compilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932)... en el segle XIX, sinó en moltes del primer terç del segle XX,... i en ta vida.

Llavors, ¿per què no prosseguir amb eixos punts amb què més t'identifiques i, si n'apareix algú del mateix ram, afegir-lo? Doncs sí: això em pareix creatiu i com quan la marona ensenya un altre joc al nen i ella veu que és li bonic i que l'acull.

Finalment, dir-vos que adés, cercant "maternitat matriarcal", he trobat aquest article (https://es.quora.com/Existe-alguna-sociedad-matriarcal-actualmente), el qual recomane llegir. Hi ha noms interessants d'antropòlogues que han estudiat sobre Pobles matriarcalistes: Peggy Reeves Sanday, Ifi Amadiume i Phil Bartle, en línia, per exemple, amb la catalana Anna Boyé.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Mares que consideren preparades les filles i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit part de la rondalla que tractí ahir ("La més petita") i li he comentat sobre alguns detalls matriarcalistes que, més avant, he amollat a Rosó Garcia Clotet:

"— El text és significatiu com també el paper de la filla gran. I que ella fa de cap de la casa perquè la mare no cedeix eixa funció al marit: ja la considera preparada (té dèsset anys)".

Doncs bé, ta mare t'ha dit que, com que el pare era més temps fora de casa i poc entre les filles, era ben fàcil que la joveneta es fes càrrec del grup. I més: 

"— Abans, passaven molt prompte a ser adultes".

Altrament, li hem tret el tema de la fadrina com a educadora de la petita (de només sis anys). 

No deixarem fora que la xiqueta, ja arriscada a eixa edat, és receptiva a la mare  i, com aquell qui diu, a abraçar-la... fins al punt que preferiria que la marona tornàs prompte. En altres mots: la xicoteta accepta que encara viu en la seua infància.

Finalment, dir-vos que hui he escrit un intercanvi que férem entre una dona amb un fill mot creatiu en l'art i jo en març del 2024: ella li havia adobat la creativitat. 

En eixe seny, cap al vespre, plasmes quines són les valors que consideres més importants en la vida: 1) la creativitat, 2) la maternitat (lo maternal) i 3) bon cor. Per això, frueixes moltíssimes rondalles, sobretot, de fa més de noranta anys i, en una quantitat interessant, del segle XIX.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Sobre qui continuava en la terra

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre qui continuava en la terra? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 31 de juliol del 2026 ens comentaren "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "Una vall de llàgrimes. Anar-se'n!!" (Daniel Gros), "Res. Si era agricultor, sort en teníem.

En un món abocat al sector terciari, algú s'ha de cuidar de l'alimentació. Si et refereixes a habitants de la terra, a Vic, en concret, organitzaven la ciutat, no aspiraven a res més. Un espai per a tots. En aquell temps, costava canviar" (Maria Dolors Sala Torras), "'A casa, sempre' deien. Ni noi, ni noia: el jovent d'ara no vol saber res de treballar la terra; toots a ciutat" (Montserrat Cortadella), "La gent que tenia terra (parlem de finques que produïen), sempre feien hereus els homes, per continuar el nom de la casa. Els homes tenien prioritat a les dones: no importava l'ordre del naixement.

Aquí, al Pinell, casaven hereus i pubilles, però, com a la resta de Catalunya, el patrimoni de la pubilla continuava essent de la seva propietat.

I, de la terra, ja no se'n pot viure. Cada dia augmenten els camps erms" (Àngels Benaiges Martí), "Normalment, el fill major era el que treballava les terres" (Reme Canet), "La terra, a casa, sempre sagrada...: estimar-la dia rere dia i, així, sempre" (Lydia Quera), "No ho sé" (Lurdes Closa), "A Menorca, pràcticament, no hi ha pagesos propietaris. La propietat és d'un senyor i el pagès hi fa feina. Els ingressos i les despeses són a mitges.

El contracte es diu 'd'amitgeria'. Era i és un contracte escrit. Aquest sistema encara perviu, però és en retrocés. Algunes famílies conreaven la mateixa finca ('lloc', es diu aquí) durant generacions" (Xec Riudavets Cavaller), "L'hereu romania amb la casa i amb terres. Els germans, si eren de casa rica, anaven a estudiar; si no, a treballar a fora o estaven a casa com a mossos" (M Pilar Fillat Bafalluy).

En Xiuxiuejar, el 31 de juliol del 2026 posaren "Especifica una mica més la qüestió. La meva mare va néixer el 1913 i parlàvem molt. Et podria respondre, però em falten dades" (Montserrat), a qui responguérem "Hi ha qui considera que és millor continuar vivint en la terra on visqueren els seus pares, els seus antecessors, no abandonar-la".

Finalment, ma mare, el 31 de juliol del 2026, per telèfon, em digué "Si té faena i hi produeix, lo més normal és romandre-hi. Per a dur el camp, cal molta vocació ('Em vaig a fer una bona llavor').

A vegades, el fill major es casava i agafava les terres d'un altre dels germans".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.