Parlaren sobre soterrars al costat d'una alzina

 

Àvies (o padrines) i mares que parlaren sobre soterrars al costat d’una alzina.

El 8 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre soterrars al costat d’una alzina? Gràcies”. 

Quant a missatges, el 8 de maig del 2026 comentaren "No, només que la iaia, quan venia de pagès portant queviures (ella era de Gurb), anant a peu, trobava cadàvers a les cunetes de la carretera" (Maria Dolors Sala Torras), "A mi, no va parlar-me mai d'això" (Roser Canals Costa), "No" (Lurdes Gaspar), "No coneixia aquesta història" (Joan Prió Piñol), a qui posí "Jo, en un viatge al Pirineu català, viu que, en l'estatge de dalt d'una casa, es podia llegir 'ACS'. Hi havia soterrat un mort" i ell ens afegí "Gràcies. Potser era de la guerra [ de 1936-1939]"; "No em van dir mai res d'això" (Teresa Maria Marquez Bartolomé), "Doncs no" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No ho havia sentit mai.

Sí que hi va haver un assassinat. Un marit va matar la dona, la va soterrar i, damunt de la terra on era colgada, hi plantà tomàquets" (Àngels Benaiges Martí), "Totalment desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No me n'havien parlat mai, de soterrar persones sota una alzina. Potser sí resguardats a l'ombra de l'alzina" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho sé" (Lurdes Closa), "No, Lluís: les àvies no van comentar sobre aquest tema" (Rosó Garcia Clotet).

Finalment, ma mare, el 8 de maig del 2026, per telèfon, ens digué "No és normal això, llevat que es faça camuflatge. Hui dia no estaria autoritzat".

Cal dir que tot partí d'uns mots que anys arrere ens havia escrit una dona en relació amb la seua padrina (nascuda en 1880) i de qui deia que ella l'hauria soterrada sota una alzinera.

Ancians acollidors, senzills i de bon cor

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies" i "Molt agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Sempre endavant!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un home que, amb cent cinc anys, havia aprovat una tesi. A més, li he comentat els escrits en relació amb el tema del dia, li n'he llegit alguns i n'he afegit els seus mots.

Igualment, hem vist una parella d'ancians (potser ja majors de huitanta anys) i els hem demanat sobre un problema que teníem els quatre que estàvem en eixe lloc. 

Cal destacar que, mentres parlaves amb el vellet, has capit la importància de tractar amb respecte i amablement els provectes. En el meu cas, és una cosa senzilla, no he de menester forçar-la, sobretot, perquè, una vegada més, penses que pot aplegar el dia que tingues eixa edat i que, en qüestions més modernes, els més jóvens et guanyen la mà i que et puguen reportar. I, tu, els ho agrairàs.

Ara que he escrit sobre l'agraïment, vos diré que és una cosa que m'ha permés (i ara, també, una recerca tan ingent com la que faig). I hi continuaré. Això sí, amb la senzillesa d'un infant, de la mare que alleta el nadó i de l'altre adult d'edat mitjana i jo (a més de la dels dos vellets amb què m'he trobat hui). Un moment digne d'evocar.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La mare en dones nascudes abans de 1920 i el lligam mare-fill

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Adés he pensat en els Pobles matriarcalistes i en la gran importància que atorguen a la mare. 

A més, ho captem en reportar-nos sobre el lligam entre la mare i el fill, en llegir rondalles, en llegendes, en el paper de la velleta en l'educació als néts, en la funció de la provecta que salva els xiquets o que, àdhuc, fa que no se senten sols.

Ben mirat, copses que eixa relació entre la dona i el xiquet (o bé el jove) fa possible que el nen puga viure, que siga acollit i que hi ha futur.

Cal dir que, si ens informem sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 o si, per exemple, recorrem a poemes i a narracions del segle XIX, el paper de la dona (i el de la mare) es reflecteixen més.

Ah! I en un ambient més al costat de la dona, o siga, més matriarcalista.

Per això, vos diré que, com més en nexe amb els Pobles matriarcalistes, més ho capeixes i vius millor el dia rere dia, com en eixos indrets en què un al·lot és educat per moltes persones (no sols de la família, sinó en un entorn més feminal i, per exemple, de lo que molts de nosaltres diríem del barri). Sí: com quan evoquem veïns de l'edifici que algunes vegades ens han explicat coses que, en acabant, ens han permés viure millor i com el nin emparat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Lligams maternals i reis protectors dels menuts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut molts missatges en la xarxa Threads i els he respost com a agraïment al detall de presentar-se ells com a catalanoparlants que escriuen la llengua.

Igualment, hem tractat una rondalla en què el lligam mare-fill (encara que ho faça entre una dona jove i un xiquet) és present en diferents moments.

Sobre això, cal escriure que és prou comú en moltes contarelles: l'àvia i el nét (o acompanyada d'una xiqueta)...

Afegirem que aquestes narracions trauen dos grups dels més febles i que, més d'una vegada, són empeltats: els qui simbolitzen la vellesa i els qui representen la infància.

Ben mirat, hi ha contalles en què, sia el rei, sia la reina,... el cap d'estat d'un territori es posa de part dels més dèbils, dels més petits, dels més indefensos... 

En eixe seny, diré que, uns quants anys arrere viu uns mots que escrigué Jaume I en el segle XIII, implícitament, també en relació amb aquests dos grups: "Amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no opremesquen els menuts".

¡Quantes semblances hi ha, més d'una vegada, entre les contalles i la realitat i el passat històric!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: El 7 de maig del 2026, Àngela, en Xiuxiuejar, ens digué que aquesta placa és en la Casa de la Vila de Planes (en la comarca valenciana el Comtat). <<https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Plaques_a_l%27ajuntament_de_Planes.JPG >>.

Educar a discernir, a enllaçar i a exposar un tema

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, quan m'ha fet esment de les dues bandes de música que, al seu coneixement, hi havia en Alaquàs (vila on nasqueren els seus pares). Després, li he tret que, quan fas una recerca (i, igualment, quan tractem un tema i ho fem amb intenció de tenir un resultat més enllà de lo que uns quants diguen o, com ara, d'ideologies i, és clar, de contentar a uns quants a canvi de vendre'ns), cal fer algunes coses que un mestre de Magisteri (de la matèria "Didàctica de la Història") ens explicava:

1) Traure les idees prèvies abans d'entrar de manera pregona en el tema: què en sabem?

2) Tenir present les dades i els fets històrics, per exemple, persones, regnats, documents escrits, obres escrites,...

3) Assumir que, sovint, hi haurà temes i detalls que caldrà tractar-los a partir de vivències i de versions diferents.

4) Enllaçar molts punts de l'apartat anterior. I, de pas, fer un punt nou sobre uns altres que isquen. Per exemple, "Uns ens han reportat que,... n'hi ha qui indica que,... fins i tot, uns altres comentaven que...

També direm que, mentres recollíem sobre aquest tema, veiérem que podia ser interessant estudiar el relatiu a... i que, en un principi, no teníem previst".

I 5) Fer-ne una exposició acompanyada d'un resum i d'unes conclusions: "Per tant, podríem dir que,... i, finalment, que...".

Llavors, et diu ta mare:

"— Però això no em fa,... molt elevat...".

I li ho hem explicat senzillament:

"— En la vida diària, el vocabulari és més simple, però es fa d'una manera pareguda, per exemple, amb lo que uns i uns altres diuen, comenten...".

Finalment, m'ha respost:

"— Sí. I ser mínimament crítics".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: Threads ha tornat a blocar el meu compte, immediatament després d'haver-hi exposat el tema d'aquesta nit, aquest.

Educació matriarcal, maternal i el lligam mare-fill

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, quan li he dit que havia llegit una rondalla, m'ha demanat:

"— Tot són rondalles?" (sic).

Llavors, poc o molt, li respons:

"— No. Passa que, en les rondalles, en les cançons i en poesia és on més detalls hi ha en relació amb lo matriarcal. I més: si ho reduïm a la línia que predomina en els polítics i en moltes associacions feministes, en un any (o en dos), ja tens una recerca.

Ara bé: també és present en pintura (he tractat alguns pintors) i en escultura.

Però, sobretot, en rondalles, en música cantada i en poemes. Bé del segle passat com també del segle XIX i, fins i tot, del segle XVIII".

Tot seguit, ens ha reportat sobre son pare (1906-1992), mon avi matern, qui, com ens ha tret, li agradava molt la música, cantar, assistir a actes de bandes de música... i comences a escriure bona part de lo que et transmet (i, després, ho plasmes en una llibreta).

Finalment, dir-vos que, aquest lligam amb ma mare i en nexe amb avantpassats meus, fa que actues com un aprenent disposat, àdhuc, a aprofitar la saviesa i els coneixements que et transmeten i que, més avant, mentres els escrius, et sents un afortunat i, per un moment, penses en el gran paper que poden fer (i de què pots traure suc) per a la recerca, per a l'esdevenidor i per al teu dia rere dia.

Per tot això, gràcies a tots i, principalment, als qui més m'informeu com la marona que alleta el nadó.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Enllaços amb la mare, senzillesa i semblances entre generacions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he pogut parlar un instant amb ma mare i, més encara, continuar amb eixe lligam que, com quan vole un catxirulo, empelta amb l'altre i, així, amb el passat i amb lo maternal.

¿Qui ens alletava, qui ens educava, qui era la principal persona que ens transmetia la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb lo vernacle en terres catalanoparlants, qui solia tenir més paciència i ser més acollidor en moments difícils o bé puntuals,...? Majoritàriament, la mare. 

Afegirem que, en ta casa, ella t'ha dit que lo més important en la vida és la senzillesa, fruir dels petits detalls, pensar que "Si algú segueix lo que et proposes, ja pots estar content" (sic) de la teua tasca, que no cal fer obres faraòniques...

És més: aquest vespre he vist una foto d'una amiga catalana, de més de setanta-cinc anys i que ha estat mestra d'educació infantil. I li he posat:

"— Tens unes pintures que, sovint, transmeten amabilitat, suavitat i senzillesa. En altres casos, creativitat.

M'encisen els paisatges de la natura: m'evoquen la bonesa i la grandiositat, lo maternal".

Finalment, dir-vos que hui, altra vegada, he captat el paper tan clau de deixar entrar quan fas una recerca: aplana el camí a plasmar informació de distintes persones, però amb molts punts en comú i, ben mirat, amb un alt sentiment de pertinença a la terra i, així, amb un fort enllaç amb la marona i, ambdós, amb il·lusió.

Això, com he escrit a Donald en un tweet seu (https://x.com/i/status/2050677677355577594), ho capesc en l'estudi sobre el matriarcalisme, quan em comenten (o, fins i tot, entre ells i tu copsant què diuen) coses com "Pensava que això era només d'on visc", "Pensava que eixe refrany era una cosa de mon pare / de la meua padrina, però veig que hi ha gent amb vivències semblants a les meues".

Llavors, els dic: 

"— Sí, sí: això és més estés de lo que podríem pensar. Per exemple, en tal lloc, en tal comarca i també en..., es diu / es viu així / ha estat tradicional de generació en generació". Un exemple, un refrany que deia mon avi matern i que m'ha passat ma mare: "Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona", el qual hem explicat altres dies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.