Empatia amb les tradicions autòctones en terres catalanoparlants i obertura

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Catalina Portell Buades.

****

Hui, entre d'altres coses, en un ambient creatiu i maternal, he escrit un comentari a Catalina Portell Buades, una dona molt oberta, interessada per la cançó tradicional mallorquina i, igualment, per les rondalles i per les llegendes.

En aquest cas, era en nexe amb lo que ara diem empatia.

Llavors, li hem posat:

"— Bon dia, Catalina,

Adés he escrit açò en un comentari a una escriptora valenciana, per si et serveix:

<<El PSOE, en temps de Felipe González com a a president del govern, retirà l'especialitat Humanes de Magisteri.

¿Quins partits polítics i quins polítics han donat suport al PSOE o a algun president del govern d'aquest partit i encara no han demanat el retorn de l'especialitat Humanes en Magisteri? Jo l'estudií entre 1991 i 1994, quan acabí Magisteri.

Com escriu Rosetta Forner en un llibre seu, en el 2009, "Menos excusas de perdedor y más estrategias de ganador">>.

Un poc després, li has amollat:

"— Gràcies, Catalina. Un mestre d'Història, el darrer curs ens digué que eliminar aquesta especialitat i, en concret, la matèria Història, comportaria una societat menys comprensiva (ara diríem menys empàtica)".

I t'ha plasmat:

"— Lluís. Totalment d'acord!".

Afegirem que, de vesprada, Rosó Garcia Clotet m'ha demanat sobre la castanyada en el País Valencià. I li he dit:

"— Per ací, no se celebra la castanyada.

I ma mare, que nasqué en la ciutat de València i, a dotze anys, passà a viure on jo estic, a una vila a uns 6km de València, en què residien els seus avis (nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX en la comarca), no me'n comentà res.

Simplement, em deia que sí que es feien castanyes, però no com una cosa festiva vespres de Tots Sants (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2115194034016952785?a=NVEaTNohJaBrUhrGjZI&s=19).

Ara bé, en menjaven, possiblement, ja avançada la tardor (potser, en el mes de novembre i en desembre), però, com aquell qui diu, com una part del dia. I en hivern.

Llavors, li vaig adduir que, per exemple, hi ha rondalles en què apareix fruita seca... en relació amb passatges lligats a la tardor".

En acabant, ens ha enviat aquests mots:

"— Oh, gràcies, Lluís.

Jo creia que era general, la castanyada".

Finalment, sense ajornar-ho, li hem adjuntat uns quants enllaçaments, bé lligats a tradicions autòctones valencianes (https://lacotorradelavall.blogspot.com/2022/10/tradicions-que-perd-el-poble-valencia.html?m=0) com també a l'origen de la castanyada en Catalunya (https://x.com/neusparce/status/2114831596322709979?a=0JX52Eol4vvlUq1WXhA&s=19).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Deien "L'home fa la dona, la dona fa l'home"

  

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien "L'home fa la dona, la dona fa l'home"? Gràcies.

Figura en el llibre "Encisam de totes herbes" (p. 402), de Joaquín Martí Gadea, publicat en 1891.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 30 d'octubre del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Jo no parlava massa de coses de sexe, ni de res de tot això" (Àngels Sanas Corcoy), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "No, però deien una frase preciosa (no sé si relacionada): 'Val més dona que diners i home que hisenda': Val més una bona dona que t'estime que una dona que tinga molts diners, però que no estiga per la família. Igualment, és millor un veritable bona gent que un mala bèstia amb moltes fanecades (en aquell temps, era lo que es valorava)" (Josep Ferrer Ferrer), "La dona fa l'home" (Montserrat Cortadella), "No ho havia sentit mai. Em sap greu" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Sí que l'havia sentida dir a casa" (Joan Prió Piñol), "D'això, sí que n'he sentit parlar alguna vegada. De fet, si s'avenen, l'un fa l'altre!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho he sentit mai. Parlaven més de lo que es vivia dia rere dia" (Rosó Garcia Clotet), "Sí. Jo crec que ho sentia dir a la meua iaia. Però jo crec que era una frase feta, com la que diu que 'Darrere un gran home, sempre hi ha una dona'" (Reme Canet), "No. La meva àvia sempre deia que la dona es fa a ella mateixa i que és el que desitja ser" (Lydia Quera).

Finalment, ma mare, el 30 d'octubre del 2026, per telèfon, em digué "No ho he sentit mai". I, en relació amb els mots de Josep Ferrer Ferrer, ens agregà que "Quan u cerca una parella per diners, els diners es poden acabar, però no lo que u sàpia (manual o intel·lectual). Les persones, per damunt dels diners i no encegar-se a casar-se amb algú perquè siga ric". Altrament, ens afegí una cançó: 

"Me donares carabassa

i me s'ha tornat meló:

més m'estime carabassa

que casar-me amb un pendó"

 

i unes paraules de ma àvia materna (1910): "Ho deia ma mare: 'Em casí per descansar; en el llit, feia feixcar'". O siga, que es dedicava a "Preparar l'espart per a lligar les tomateres" (sic).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

"Unfla, unfla, unfla el baló", fets i dones fortes

Paraules de hui:

"Avant les atxes, sempre!!", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit el seu i la lletra d'una cançó valenciana que li havia oït algunes vegades junt amb una dita de ma àvia materna (1910). Comencem per la cançó:

"Me donares carabassa

i me s'ha tornat meló:

més m'estime carabassa

que casar-me amb un pendó".

Tot seguit, ens ha afegit els versets de sa mare ("Em casí per descansar; en el llit, feia feixcar"), li hem dit que, versos semblants als de la composició esmentada, figuren en un vídeo en relació amb la cançó "Unfla, unfla, unfla el baló" en una versió que hi ha en Internet i en una rondalla compilada per Enric Valor: https://youtu.be/sY1f8hDqN_0?is=wQLMp13L4TFImFZ_. Un home amb poca espenta i fadrí decideix no casar-se i ho fa amb una actitud victimista. Ben mirat, les dones són més fortes que ell, com es reflecteix en els versos: (https://malandia.cat/2020/11/unfla-el-balo). Llavors, has captat la força que ta mare capí en les seues padrines, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX.

Ara bé, en una variant del grup valencià "Els Pavesos" (https://youtu.be/n-269-i-iT0?is=_KmVCv-k22LYsY2), Miquelet Garcia se'n va a la Casa de la Vila i, en la lletra, copsem l'ús social que es feia de la llengua. Així, en l'administració, els usos més formals eren en castellà; i, en el carrer i a un nivell més baix en l'Ajuntament, la llengua vernacla era la usada. Aquesta composició l'havies cantada quan eres un xiquet i, més encara: es cantava i l'havies oïda.

Finalment, aquests detalls ens permeten plasmar, de manera creativa i maternal, algunes de les utilitats que podem traure de la música, puix que reflecteixen la realitat, el passat, el present, les aspiracions, la cosmovisió d'un Poble... 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Vivències amb mestres, com a alumne i amb historiadors

Paraules de hui:

"Avant les atxes, sempre!", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, qui, en acabant, m'ha comentat sobre vivències seues com a mestra:

"— Tu [ , el mestre,] ets una persona que acompanya" (sic) l'alumne.

Tot seguit, li hem posat:

"— Hi estic totalment d'acord, Maria Dolors, amb les teues paraules i amb la teua manera d'ensenyar".

Igualment, després de llegir un tweet de Ramon Berenguer III (https://x.com/RBerenguerIII/status/2115341603212509278?a=x6-Z5pTVhYsayQF6pcE&s=19), li has fet una qüestió:

"— Gràcies. I en el Regne de València? Ho dic perquè un mestre de Magisteri, Enric Sebastià Domingo, estudià molt el tema de l'emfiteusi. 

Avant les atxes" (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2115760642695086505?a=Nz3cfWpbBhefxTQj_hg&s=19).

Afegirem que adés ens ha plasmat aquestes paraules (https://x.com/RBerenguerIII/status/2115919532875215265?a=6gHVFtDOyRttrstJQsc&s=19):

"— Molt ben citat el mestre Enric Sebastià! Els seus estudis demostren com els Furs de València eren l'escut de la pagesia i com la corona hispànica i la Nova Planta els van trair:

1️⃣ Lliures des del 1238: Jaume I va fundar el Regne de València amb els Furs com una terra d'homes lliures (sense servitud de la gleba ni 'mals usos' per als repobladors cristians) basat en l'emfiteusi: el llaurador tenia el domini útil perpetu de la terra i la podia vendre o deixar en herència.

2️⃣ La reacció senyorial (1522 i 1609): Com estudiava Sebastià, l'enduriment feudal a València va venir quan la monarquia hispànica va aixafar les Germanies (1522) i, després d'expulsar els moriscos (1609), els nobles van imposar noves Cartes Pobles abusives amb particions de collita draconianes.

3️⃣ 1707, els Maulets i la Nova Planta: Tot i la pressió nobiliària, els Furs continuaven sent la defensa legal dels llauradors als tribunals. Per això, el 1705 els pagesos valencians (els Maulets) amb Basset es van alçar per l'Arxiduc Carles per abolir els tributs senyorials! Quan Felip V va imposar la Nova Planta el 1707 i va abolir els Furs, va premiar la noblesa botiflera blindant tots els seus abusos feudals i deixant el camp valencià indefens fins al segle XIX!

Tant al Principat com a València, les nostres Constitucions i Furs eren la llibertat del poble treballador contra l'absolutisme. Avant les atxes!".

Agraesc la seua responsió i que, tot i que ell sol tractar de Catalunya estant, incloga la Història en altres indrets catalanoparlants, en aquest cas, en l'històric Regne de València, com ens ha fet alguna vegada.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Mestres que creen escola i aprenents agraïts i encoratjadors

Paraules de hui:

"Avant les atxes!!", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, en un ambient amb harmonia i amb bona avinença, he parlat amb ma mare sobre la castanyada i també sobre una foto que l'amic Jose V. Sanchis Pastor (de Benigànim, una vila valenciana) em passà en el 2021: cinc generacions unides i, possiblement, quatre havien estat relacionades amb un negoci familiar.

Afegirem que hi ha qui és capaç d'iniciar un projecte i que siga continuat per altres persones de la mateixa família. I, per exemple, en el cas dels mestres, que algú dels seus alumnes, en l'esdevenidor, seguesca la seua línia (lo que diem "crear escola").

En eixe seny, un mestre de Magisteri, Enric Sebastià (1930-2006), ens digué que, en aquells temps, no era fàcil aconseguir-ho perquè hi havia individualisme, però que ell ho havia assolit.

Per això, un dia, en una visita que fiu a la casa que Pere Riutort tenia en València, li demanàrem:

"— Pere: has aconseguit crear escola?".

I ens amollà:

"— Sí: cinc alumnes".

Adduirem que, pel 2009, un amic que havia estat mestre, et comenta: 

"— El professor, instrueix. El mestre, crea deixebles".

O siga, lo mateix, però dit amb altres mots. Com a anècdota, quan, en novembre del 2019, vaig obrir l'exemplar del "Llibre del Poble de Déu" i viu que Pere Riutort m'havia escrit i que em considerava "deixeble", en honor a la veritat, no m'ho esperava. I sí: ell m'havia deixat empremta, àdhuc, en la manera d'ensenyar i en com educar.

Finalment, dir-vos que, quan capeixes que hi ha gent que segueix amb interés el teu camí i que, igualment, t'ho indiquen i t'encoratgen a prossegir, sents que aquesta tasca compensa més, en aquest cas, amb un paper important de la creativitat, de la maternitat i de la bonesa (tres punts ben presents en contarelles, en poemes, en vivències i, fins i tot, en cançons) i com el nen que mama de la marona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Les dones en l'etnobotànica vernacla catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes",. Kike.

"Ben dit", Maria Dolors Sala Torras.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies per les teues aportacions", Marcos Esteve.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare (nascuda en 1943), en un ambient amb harmonia i amb bona avinença i m'ha dit que, per viles pròximes a la ciutat de València, no és costum fer castanyada i que, per exemple, els seus avis (nascuts en els anys setanta i huitanta del segle XIX), sí que en torraven, sobretot, quan n'hi havia i, més encara, en hivern.

Igualment, en el teu mur, has rebut un comentari de Llunarbori:

"— Bon dia, Lluís,

Jo també estic molt interessada en aquesta conferència i ara he descobert el teu post. Fas un estudi sobre el matriarcalisme? T'escric mail".

Tot seguit, li hem respost:

"— Bon dia, Llunarbori,

Sí que faig un estudi sobre el matriarcalisme, sobre el matriarcalisme català, en terres catalanoparlants.

Podeu trobar molta informació en la web 'Malandia' (https://malandia.cat).

El meu correu electrònic és flotant.43@gmail.com.

Avant les atxes".

Afegirem que li has enviat un correu electrònic i que ens ha amollat "faig el Llunarbori, un calendari que relaciona els cicles lunars, els arbres i les tradicions vinculades als ritmes de la natura. També em dedico a la divulgació etnobotànica i a desenvolupar projectes que apropen el coneixement de les plantes i el territori a les persones.

M’interessen especialment els sabers tradicionals vinculats a les plantes, la seva dimensió simbòlica i espiritual i el paper de les dones en la transmissió d’aquests coneixements".

Finalment, dir-vos que una quantitat important majors de setanta anys ha tingut moltes vivències en relació amb les plantes, amb herbes, amb la figura de la trementinaire, etc., com es plasma quan reporten sobre les seues àvies i sobre les seues mares. Solen ser creatius i maternals.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Gent per la terra, per la tradició autòctona i maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he preparat i, més avant, he plasmat un escrit que Marisol Sanahuja Vicent m'havia posat en el grup"El refraner valencià!!!!", en relació amb una llibreta en què sa mare, nascuda en 1928 (com m'ha indicat, més avant), per exemple, escrivia sobre plats de cuina.

Altrament, et sents en casa, en un ambient acollidor, maternal, en què abunden les paraules suaus, l'agraïment als qui, en un altre moment, ens han adobat el terreny (àvies, mares, veïns, coneguts...).

A més, capim que la recerca ha estat acompanyada, principalment, de gent senzilla, no necessàriament cercadora de la fama i que, més d'una vegada, estan més per la terra, per la llengua autòctona i per la transmissió de la cultura tradicional i oberta als altres.

Ben mirat, connecten amb l'aprenent que els demana així com un nen ho fa amb la marona quan ell s'acosta al pit per a xuclar lleteta.

Afegirem que, a hores d'ara, he revisat quasi tot el treball com estava en setembre del 2024 i, si voleu que vos siga franc, en accedir a la bibliografia, captes eixa mena d'exuberància participativa en què ells et fan de mare i tu fas el parer de nin, per exemple, per part de Rosó Garcia Clotet (una dona que ha rebut una educació matriarcal com també Rosa Rovira), de Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), d'Antonia Verdejo (amb un avi que tenia arrels catalanes)... 

Finalment, com que hem restat com un xiquet, una quantitat alta dels col·laboradors ens reporta amb bonesa (com si fos la mare mentres alleta l'al·lot). Gràcies a tots ells, no sols als qui he esmentat adés, creatius i maternals.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.