Vos contaren sobre personatges femenins grossos

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos contaren sobre personatges femenins grossos? Gràcies.

Hi ha narracions en què aquests personatges ho són més que els masculins.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 20 de febrer del 2026 comenten “No” (Lurdes Gaspar), “No” (Àngels Sanas Corcoy), “A mi, la mare no va comentar-me res d’això” (Roser Canals Costa), a qui escriguérem “Hi ha una rondalla en què la princesa és més grossa que el mig pollastre i, en els mosuo, la mare representa lo gros i el pare és en nexe amb la petitesa”, “No, rei” (Maria Dolors Sala Torras), “Doncs no, perquè no era un tema ocurrent per a elles. Tampoc es veien persones tan grosses com ara” (M Pilar Fillat Bafalluy), “Totalment desconegut” (Xec Riudavets Cavaller), “No. De fet, a casa, tots prims i tampoc coneixíem a ningú, com ara, gras. A més, en ser de pagés, és treballar moltes hores; i aquestes rondalles, desconegudes” (Lydia Quera), “Al costat de casa de la bestia, vivia una dona grossa i ma mare em deia que es menjava una cassola per a ella i que hi mullava pa; i que sempre era asseguda. De malnom, li deien ‘la caldosa'” (MCarmen Bañuls).

En el meu mur, el 20 de febrer del 2026 plasmaren “Nooo. Les dones de casa, mai. Varen ser primes” (Montserrat Cortadella).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Cançons i rondalles molt paregudes entre catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre cançons que figuren en el llibre "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", del capellà, historiador i folklorista mallorquí n'Antoni Gili i Ferrer (1932), i que també són conegudes i populars en Catalunya i en el País Valencià:

"— Hi ha una cançó que és eròtica i que me l'han escrita per a l'estudi. I, per exemple, la de 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen', encara que aparega amb versions molt pròximes i amb l'article salat"

Llavors, ta mare et diu la lletra que ella canta i, altrament, t'afig uns mots:

"— Això és fàcil, que hi haja semblances".

Després, li n'hem llegit unes quantes i li hem adduït:

"— En fets com aquests, igual que en balls, rondalles, etc., lo que captes és que hi ha una mateixa llengua, indistintament del nom que li donen els parlants.

Fins i tot, en les rondalles que arreplegà Antoni Ma. Alcover, poc o molt, de 1885 a 1930, hi ha paraules que diem pel País Valencià, per exemple, 'jas', "mos',... i una flexió verbal amb punts en comú, encara que els noms de les poblacions siguen diferents".

Tot seguit, m'ha respost:

"— Això, al principi, són unes quantes paraules, però, en acabant, pel context, captes que vol dir".

Ben mirat, li dius que, més d'una vegada, les relacions entre catalanoparlants que havien nascut en llocs diferents (per exemple, valencians que se n'havien anat a Catalunya) feia més fàcil que una cançó passàs a Catalunya.

Així, la cançó "La manta al coll", creada en la comarca valenciana de l'Alacantí, apareix en versions paregudes per les Terres de l'Ebre, comarques catalanes que, en el segle XX, reberen molts valencians que hi anaren a conrear arròs i, a banda, la cançó "A ta mare, l'han vista" en Mallorca. Això també val per a a altres composicions, però en la Franja de Ponent, és clar, i per a rondalles.

Finalment, agraesc les paraules que m'ha escrit Ramona Ibarra, una de les dones més participatives en la recerca sobre el matriarcalisme, i l'interés d'Isabel Inés, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes de les Illes Balears i estudis sobre les dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre l'obra "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", del capellà, historiador i folklorista mallorquí n'Antoni Gili i Ferrer (nascut en 1932) i li he comentat que, tot i ser mossén, també hi recopila cançons eròtiques i, àdhuc, en què apareix el tema de la prostitució, a diferència (almenys, segons fonts que he cercat) del cançoner ingent del pare Rafael Ginard (1899-1976), qui, com em digué Pere Riutort, era un camp en què a penes entrà per la seua condició religiosa (https://www.mallorcaliteraria.cat/ca/casaRG) (*).

Ben mirat, li afiges que hi hagut un altre folklorista que, a banda d'arreplegar més de quatre-centes rondalles, Antoni Ma. Alcover (1862-1932), la seua obra ha estat aprofitada per a fer una tesi sobre el paper de les dones en la Mallorca d'aquella època i vàlida per a èpoques més pròximes i en què es capeix el matriarcalisme català.

Afegirem que, quan li hem tret el tema de la tesi, ens ha respost amb sorpresa. Ací teniu un enllaç per a poder accedir a una entrevista a Magdalena Gelabert en el 2017,(https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2017/07/29/282517/que-piensen-las-rondaies-son-misoginas-conoce-bien.html), la investigadora.

Finalment, dir-vos que continuaré orientant la recerca, sobretot, en relació amb les rondalles, amb les cançons tradicionals, amb la poesia vernacla, amb el sentiment de pertinença a la terra, amb els refranys, amb la dona en la família, en l'educació i en la transmissió de la cultura autòctona, amb els balls i amb la maternitat. Així, guanyem tots dos, principalment, els qui més em seguiu i jo. Gràcies pel vostre paper.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

(*) <<L’amor per aquest tresor de la tradició oral i la curolla de recollir-ne el testimoni li va néixer en aquesta casa, especialment de la font materna: “Contrastant amb el mutisme de mon pare, [ma mare] xerra pels colzes i té una conversa molt agradosa i pintoresca, amb imatges i comparacions populars, amb frases i refranys i acudits que no sé d’on treu, suposat que és completament analfabeta. Dóna gust sentir-la. Quantes vegades jo, llapis en mà, m’he passat llargues estones escoltant i prenent notes d’aquell doll interminable de paraules. Basta que l’escoltin. Molts de pics he desitjat saber taquigrafia per reproduir exactament el que diu, per la bellesa del llenguatge. A ella li crida molt l’atenció que, al temps que me parla, jo escriga. És que el cor no em basta per deixar perdre aquelles maneres de dir tan elegants, tan vívides i fresques”>>.

El matriarcalisme català, estudis i música mallorquina

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit uns versos d'una cançó recopilada per n'Antoni Gili i Ferrer en el llibre "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca. Tom II" (p. 201), la qual, com li he dit, m'evoca alguns trets tradicionalment associats als catalanoparlants:

"Ja no m'agrad i no tenc ronya

i, si no ho creus, ja ho veuràs.

No et fiïs d'un home gras,

vago i poca vergonya".

Així, nosaltres considerem que aquest home té un poc de vergonya, però no que no en tinga gens, un detall que concorda amb el matriarcalisme, en què claror i foscor van unides, encara que, simbòlicament, predomine l'obscuritat.

Igualment, plasmes un missatge a l'antropòloga catalana Rosa-Elvira Presmanes:

"Bon dia, Rosa-Elvira,

M'agrada molt com parleu, com vos expliqueu i el vostre estil de recerca i de presentació de la vostra obra 'Matricidi'.

Faig un estudi sobre el matriarcalisme català, el present en catalanoparlants descendents de catalanoparlants i, en bona mesura, a partir de rondalles, de poemes vernacles que havien estat recollits o plasmats abans de 1932 (quan es morí Antoni Ma. Alcover).

Igualment, molts poemes i comentaris que han fet artistes amb un alt sentiment de pertinença a la terra i catalanoparlants ens reflecteixen un matriarcalisme ben manifest.

A banda, també el capim en cançons eròtiques recopilades per Gabriel Janer Manila i en moltes per mossén Antoni Gili i Ferrer (nascut en 1932).

La maternitat fa acte de presència en moltes contarelles d'eixa època i, en el cas de les que escrigué A. Ma. Alcover, la dolcesa en més d'una dona i una bona empatia per part de personatges masculins (com ara, reis o caps d'estat).

Altrament, hi ha festes que són organitzades per dones i en què això no impedeix que els marits (amb un paper, més aïna, de complement) se senten bé. Així, en Aldaia (vila de l'Horta de València), si fa no fa, fins al 2016 (un any després de començar el govern valencià del 'Pacte del Botànic', amb una vicepresident, Mónica Oltra, activista i en pro de la fama)..., en paraules de ma mare, els hòmens començaren a organitzar la festa, la qual passà sota els organitzadors 'Amics dels animals' (el desarrelament de la part 'sagrada' d'arrels tel·lúriques, femenines i matriarcalistes, era servit). Ara, en el 2026, han tornat a dir-se 'Clavaris de Sant Antoni'. 

Vos adjunte un escrit meu rematat ahir: https://blog.mastodont.cat/2026/02/16/sant-antoni-el-del-porquet-en-aldaia-una-festa-matriarcalista.

Avant les atxes i amb els vostres projectes, que deuen ser interessants.

Una forta abraçada".

Agregarem que el tema del matriarcalisme és exposat de manera diferent en Internet, si, per exemple, recorrem a la cultura catalana, a la mallorquina, a la valenciana, a l'asturiana, a la basca o bé a la gallega, escrivint, com ara, "matriarcado gallego / asturiano / vasco" i "matriarcat català / valencià / mallorquí" i capeixes el paper tan important de fer investigacions, articles,... i de posar-ho a l'accés del públic.

Finalment, dir-vos que, com més estudis n'hi ha de cada u, més defenses a favor té l'esmentat matriarcalisme: el basc, el mallorquí i el català. Més encara: la cosa, en bona mesura, va per temes.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Sexualitat, maternitat, sinceritat i història matriarcals

Continuant amb l’antologia de Josep Ma. Sala-Valldaura, hi ha una composició en què capim el tema de la maternitat i, altrament, el de la penetració: “Sonet intrauterí” (p. 80), de Josep Palau i Fabre (1917-2008) i escrit en 1946. Diu així:

“Des del teu mal, des de la teva entranya, des de les teves llàgrimes, vull

[ ser una veu -germinal.

 

Pensar-te des de tu, des del teu centre dir-te, des de la flor suprema

[ dels teus ulls. ]

Jo vull desnéixer en tu. Tot home vol desnéixer en un amor, un si.

Ah! fes-me petit petit, fins que jo sigui pols estremida, pol·len del teu ventre”.

 

Per tant, el poeta parla d’unes llàgrimes del semen (la llavor del penis) que van a l’interior de la dona (la terra), al mateix temps que ella, com si fos una mare un poc després del part, també plora. En resum, en seny figurat, mare i fill.

Ben mirat, la muller lliga amb la joia de viure, amb la flor, amb el jardí (present en moltes rondalles) i l’escriptor destaca lo feminal, i no cal dir que la maternitat, com lo més alt en la vida, com lo que ell prefereix i que aporta alegria i esperança (com ho manifesten els ulls de la dona): “la flor suprema”, o siga, la vulva.

I més: Josep Palau i Fabre indica que vol anar a ella, inserir-se en lo tel·lúric, en una mena de tornada a la mare, a qui estima: “desnéixer en un amor”. Aquesta frase ens duu a un empelt, no a una evasió cap al cel o de la vida exterior, puix que hi ha una amistança i un afecte eròtic i, per consegüent, el dos (lo col·lectiu) prioritza sobre lo individualista.

Finalment, l’autor trau uns mots que, eròticament, podrien evocar-nos eixos versos de la cançó “La manta al coll”, en la versió del grup “Carraixet”, quan un home diu a una dona “Si vols que te la faça, / posa't panxa cap amunt / i veuràs la polseguera / que t’ix pel forat del cul”: “jo sigui pols estremida, pol·len del teu ventre”. Ara bé, poden enllaçar amb una autenticitat i amb una senzillesa en línia amb quan Gandhi (1869-1948), en la seua autobiografia, comenta que la seua finalitat serà exposar la veritat, fins i tot, picada, de forma que es convertesca en pols i sense admetre intents de mentir ell, ni de falsejar la realitat: “fes-me petit petit, fins que jo sigui pols” (p. 80). Un exemple en què no apareix el personatge masculí romàntic, alliberador de dones i que les mira de dalt a baix, ans al contrari: simple, obert, que les tracta bé, que les considera com una autoritat (la flor suprema), acollidores i amb capacitat de fecundar, de fertilitzar ("pol·len del teu ventre").

Un altre poema que hem triat del llibre “Poesia eròtica catalana del segle XX”, és “Vicis de sol·litud”, de Josep Elias (1941-1982), en què una dona, potser, ja amb uns quaranta anys, comença unint-se amb el vent i amb la terra, però eixerida i sincera:

“Cada matí furtivament aquesta dona fuig

cap a una cala amagada que solament ella sap.

Li agrada venir-hi, abandonar-se a la indiferència

dura però acollidora de la sorra i del vent,

romandre alerta a la immensa quietud del mar blau,

un poc astorada i un poc orgullosa de la seva nuesa

madura (...)” (p. 82).

 

Tot seguit, ella respon receptiva a l’home i, així, deixa que li afalague el seu cos, puix que ella li ho permet, perquè té la darrera paraula i, a més, “pensa que només ella té el secret del silenci” (p. 82), de la terra, de la història, com si fos el tresor del passat i el mutisme de lo subterrani, en part, fruit de la bona relació amb lo femenívol.

Persones que adoben la bondat, la tolerància i la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona sobre un tema en què també tenia un paper important el marit. Un tema dels que han eixit reflectits és que les transicions, els canvis, cal que siguen amb moderació i en què ambdues bandes isquen guanyant i que, com se sol dir, amb un bon gust de boca.

Enllaçant amb això, hem llegit un tweet en què l'autor posava que la virtut és en el terme mitjà. Llavors, ens ha vingut al pensament que, quan volem un catxirulo (estel), eixa "virtut" admet posicions intermèdies que, com em digué un dia un amic que és psicòleg, és com l'Arc de Sant Martí: tolerant.

Per això mateix, quan fas una recerca, aculls els escrits, els comentaris, les propostes, etc.,  en què capeixes una actitud oberta, realista i que adoba el terreny per a la creativitat i, de pas, l'arrelament, la sinceritat i una vida en línia amb el dret maternal (tan present en els Pobles matriarcalistes) i, al capdavall, els plasmes per escrit.

Finalment, dir-vos que paga la pena crear un blog en "Mastodont" en català (mastodont.cat).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Alguns exemples d'empelts amb la mare i amb la terra

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare (com vos he reportat en Facebook i en http://matriarcalisme.blogspot.com/2026/02/el-sant-antoni-el-del-porquet-daldaia.html) i, a més de prendre alguns detalls de la conversa amb intenció de captar-ne punts importants, d'interessants i, en acabant, enllaçar-ne i escriure sobre el tema, hi ha hagut alguns moments en què et senties que feies el teu paper (ací, el de folklorista) i que la informació que rebies podia restar per a la posteritat si tu, més avant, la plasmaves i la transmeties.

Sobre aquesta transmissió, té un significat determinant: primerament, ens agafa amb el passat, amb les arrels matriarcalistes i amb la figura de la mare i, així, amb la terra i amb les valors maternals (en aquest cas, matriarcalistes).

En eixe seny, si un marit, al llarg de la seua vida matrimonial, ha estat respectuós amb la dona i, igualment, ella ha estat qui ha tingut la darrera paraula i ambdós han tingut un alt sentiment de pertinença a la terra, podem dir que hi ha hagut unes relacions sexuals de caire matriarcal entre tots dos.

Com un dia tragué un home a un fill, "Si, a la mare, no li agrada, no ho fem". ¿Que no té personalitat, aquest adult? Ni de bon tros! Passa que, com en una orquestra, cadascú fa el seu paper i que el de la muller és en nexe amb directora... com la mare que estima els seus fills i que és ben considerada pels seus xiquets i pels qui ja no són xiquets.

Ben mirat, vull compartir amb vosaltres alguns missatges que m'han entrat referents al tema del Sant Antoni en Aldaia (vila de l'Horta de València): "Molt bo, l'article de Sant Antoni" (Kike, cap dels museus de Cullera, la Ribera Baixa), "Preciós, Lluís, preciós, lo de Sant Antoni. 

El meu pare se'n deia Antoni; i, mon avi matern, Ton. És preciós que [el besoncle de ton pare] s'encarregués de pagar el fer l'escultura de Sant Antoni" (Ramona Ibarra), "Una ressenya molt interessant, Lluís. Una forta abraçada!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929). Gràcies a tots vosaltres.

Finalment, notem que tenim present les arraïls matriarcalistes i eixe eixart mare (predominant) i marit; l'actualitat i tu com a sobirà de ta vida i no cal dir que l'esdevenidor. Però vas cap al futur i, simbòlicament parlant, tots tres en el mateix carro.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.