El bon cor quaranta anys arrere i en ta vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, amb qui vaig compartir temps fent redaccions quan jo tenia catorze i quinze anys.

Aleshores, no tenies facilitat per a redactar, però sí que sabies què volies escriure i, igualment, ell, amb paciència, et demanava a partir de frases, d'aforismes, de qüestions que et deia... I tu, com qualsevol alumne creatiu, li ho amollaves. 

Tot seguit, hi havia el tema d'organitzar (i de lligar les idees, els pensaments, les teues opinions),.. i, entre tots dos, la cosa prenia forma.

El resultat era que, després, et posaven una qualificació de bé, de molt bé, de notable, subratllaven alguna frase que el mestre considerava molt encertada...

Ara bé, mentres que compartíem eixos instants, hi havia un punt molt important i que ens unia: el bon cor, la fugida del fanatisme, del dogmatisme i, en canvi, acollies, com ja feies quan eres un xiquet, la informació que no anàs unida a assaigs de manipulació.

Finalment, dir-vos que això ho vivia en ma casa, ho he continuat fins ara i, ben mirat, forma part de la meua vida com una cosa, per dir-ho així, "sagrada", que reps amb simpatia. 

Com a remitjó, en línia amb el tema que ací tractem, el vídeo sencer de la intervenció de Ramon Cotarelo en la Diada de Catalunya celebrada en Ripoll ahir: https://x.com/ramoncotarelo/status/2098869808896901511. I de qui li l'ha amollat, hui, de nit: https://x.com/SaltCuantic/status/2098852907877614045. Gràcies.

Un exemple més de per què estic de part de les persones que promouen les Humanitats, bé en l'ensenyament, bé en el dia rere dia.

Deien "Paraula de príncep no torna enrere"

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien "Paraula de príncep no torna enrere"? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, l'11 de setembre del 2026 comentaren "Paraula de rei no pot mentir" (Bartomeu Mestre), "No. 'Sempre endavant, mai enrere'" (Àngels Sanas Corcoy), "No recorde eixa expressió, però sí una que deien: 'Paraula d'home'. Com abans tot era matxisme, l'home és el que tenia paraula" (Carmen Mahiques Mahiques), a qui escriguérem que "També hi havia 'Paraula de dona', com em posaren uns anys arrere" i que, un poc després, ens agregà "Sí. Quan era un afer entre dones, en recordo alguna cosa; però molt més 'Paraula d'home'"; "No ho havia sentit mai" (Lurdes Gaspar), "No l'havia sentit" (Joan Prió Piñol), "En resposta a la qüestió, no ho he sentit mai: ni a casa, ni a fora. Sí que deien que 'La paraula no es trenca'" (Rosó Garcia Clotet), "Lluís: em ve a la memòria, no n'estic segura: 'Paraula de rei...', en lloc de '... de príncep...'" (Àngels Benaiges Martí), a qui envií la responsió de ma mare (1943) i ens amollà "Sí, sí. També diem el mateix, per a no fer la contrària i per a crear seguretat en les coses importants i en les persones.

Gràcies!!"; "No. L'àvia no ho deia" (Anna Babra), "No ho he sentit mai" (Reme Canet), "No" (Octavi Font Ten), "No... De fet,... es parlava del malparit de Franco" (Lydia Quera), "No ho he sentit mai" (M Pilar Fillat Bafalluy), "'Paraula de rei...'; '....de príncep...', no en conec" (Maria Galmés Mascaró).

En Twitter, l'11 de setembre del 2026 posaren "No. No ho havia sentit mai" (Montserratp).

Finalment, ma mare, l'11 de setembre del 2026, per telèfon, em digué "En dir-ho tu, m'ha vingut al pensament 'Paraula de rei no torna arrere' i 'Paraula de rei no pot mentir' (eixe [ refrany], més que l'altre). 'La paraula d'un home va a missa': això, mon pare (1906) ho deia moltes vegades, sobretot, en els contractes, per a una escriptura, en la compravenda...". A més, ens ha adduït que, en aquell temps, la paraula era entesa com una cosa sagrada i que actuar així facilitava la confiança en una persona.

No deixarem fora que, tant si la paraula és de rei, com si és de príncep, figuren en rondalles i, més encara, el refrany "Paraula de rei no pot mentir", el qual poguí oir en el 2017 a una dona d'Alaquàs (l'Horta de València) de més de setanta anys.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Vivències i detalls que perduren de gent del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, abans d'escriure el seu, m'ha amollat una dita que deia sa àvia paterna (nascuda en 1878): 

"— L'àvia Consuelo, quan cercava una agulla, deia 'Com el ferrer de Tibi, que, ferrant ferrant, perdé l'ofici'".

M'era novedosa.

A més, ens ha tret paraules sucoses sobre mon avi matern (1906), en relació amb el tema de hui: 

"— En dir-ho tu, m'ha vingut al pensament 'Paraula de rei no torna arrere' i 'Paraula de rei no pot mentir' (eixe [ refrany], més que l'altre). 'La paraula d'un home va a missa': això, mon pare (1906) ho deia moltes vegades, sobretot, en els contractes, per a una escriptura, en la compravenda...". Però no sols això: t'ha adduït que, en aquell temps, la paraula era entesa com una cosa sagrada i que actuar així facilitava la confiança en una persona.

No deixarem fora que, tant si la paraula és de rei, com si és de príncep, figuren en rondalles i, més encara, la dita "Paraula de rei no pot mentir", la qual poguí oir en el 2017 a una dona d'Alaquàs (l'Horta de València) de més de setanta anys.

Altrament, t'ha agregat que li hauria agradat poder tenir per escrit moltes de les coses i de de les vivències que tingué, però que no ho podia fer perquè el nombre de fills, la vida en la família i altres prioritats del moment, no li ho aplanaven.

Finalment, m'ha indicat que, com més gran es fa, més evoca coses del passat. Llavors, tu, com ja has fet a persones que t'han dit lo mateix, ho aculls de bon gust i, a banda, captes el paper tan bo que et fa el fet de tenir per escrit molts comentaris seus, una entrevista,... i, igualment, dels qui hi han pres part. 

Així, hi haurà més gent que podrà accedir a informació relativa a la cultura tradicional i amb el folklore (i amb altres camps) i que tu compiles com qui espigola i la gent pot aprendre'n de la teua versió (i de la dels qui t'ho passen), dues més de què moltes persones es poden reportar. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Creatius (com quan eren xiquets) i agraïments

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre formes de parlar i de respondre durant una conversa o, per exemple, a un missatge. 

Igualment, hem vist un vídeo en què Josep Maria Virgili i Ortiga, un home que té molta facilitat per a guanyar-se la simpatia de molta gent (gràcies, en bona mesura, a la manera de parlar i d'escriure a la gent), amollava sobre el mot "color" ("la color").

En eixe seny, molts dels participants que més han reportat en la recerca, t'agraeixen que també aculles les seues vivències, escrits o vídeos que comparteixen amb tu i, fins i tot, t'indiquen que, prendre part en l'estudi, els ha fet estar creatius. I ho notes.

Ben mirat, algunes vegades, lliges (o bé et diuen oralment) que la investigació els fa recuperar i remembrar detalls de la seua vida. I, com que tu els ho agraeixes i els aplanes el camí, hi ha bona avinença entre tu i ells. Més encara: acullen la creativitat, al mateix temps que empunyes les regnes de la teua vida i no cal dir que continues en el teu interés per la llengua catalana, per les tradicions autòctones de les terres catalanoparlants, per arreplegar informació sobre el matriarcalisme català (i, més avant, compartir-ne i afegir-ne) i per un estil de vida creatiu i acollidor de la maternitat, com és tradició en els Pobles matriarcalistes i en terres catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nostra Senyora del Do (Alfafar), una marededéu trobada

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic un any més jove que jo i que, quan fou president d'un club (amb menys de quaranta anys), ho feia de manera que aconseguí 1) que participàs molta gent de la seua vila, 2) que els aficionats de fora fossen ben tractats, 3) que hi hagués esperit de germanor i, com ara, 4) que s'usàs la llengua catalana en els altaveus.

Igualment, li has dit que ahir havies trobat una llegenda d'Alfafar publicada en la web"Parroquia de Alfafar" (https://turismehortasud.es/portfolio/parroquia-de-alfafar), d'una vila de l'Horta de València, narració que exposaré tot seguit (amb lleugers retocs). És en nexe amb una marededéu apareguda (molt presents en Catalunya, com li has amollat):

"El 9 d’octubre de 1238, el rei En Jaume I va entrar a la ciutat de València. Segons la tradició dels nostres majors, aquest fet històric donà peu a la llegenda de la Mare de Déu del Do i, per tant, a la presència de cristians a Alfafar.

Segons la memòria oral, la llegenda es compta tal que així: 'És piadosa i ferma tradició, de la conquesta ençà, que, estant acampat en el terme d’Alfafar l’exèrcit de l’invicte Rei Conqueridor, per a prosseguir la conquesta del regne, van veure una nit els soldats al toc de les Avemaries, set resplendents esteles que baixaven sobre aquell lloc i que, al mateix temps, van sentir el so d’una campana. 

Després, van donar compte de la visió al Rei, qui, ja experimentat en semblants favors, va acudir prest i manà cavar la terra. 

A pocs passos, van descobrir l’inestimable tresor que, piadós, ocultava el sòl; i que, misteriós, descobria el cel. Allí van trobar una prodigiosa imatge de la Nostra Senyora Mare, moreneta, asseguda en la seua cadira, feta tota de pedra marbre, amb el seu preciós fill als braços i, tenint a les seues mans, un ocellet. Tot el sagrat embalum era dins de la pila baptismal (la qual hui serveix a la seua església) i coberta amb la campana que és a la torre. I, tanta de terror causà a l’infern: apartant els ennuvolats, granissol i tempestats. Agraït el Rei, va manar fabricar-li un temple en el mateix lloc i que, en memòria del do celestial, es diguera la Nostra Senyora del Do'”.

Finalment, li envies el relat i, perquè vosaltres també el pugueu assaborir, vos l'he afegit ací hui. Gràcies per la vostra generositat (i vos ho dic sincerament).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La Mare de Déu de l'Olivar i les marededéus 'negres'

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit sobre les marededéus aparegudes (o trobades) i, de pas, sobre una de la corda: la Mare de Déu de l'Olivar, en Alaquàs (una població de l'Horta de València).

Així, envies un missatge a un amic nascut en la vila i ell et respon:

"— Bon dia, Lluís. Un any més, com cada 8 de setembre a Alaquàs, celebrem la festivitat de la Mare de Déu de l'Olivar. Una forta abraçada.

— Bon dia, Rafa, i gràcies,

És una pervivència pagana antiquíssima: les marededéus aparegudes (o trobades). I hi ha moltes llegendes compilades per la banda occidental de Catalunya.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Sobre el detall etnològic, afegirem que hui hem trobat una entrada en relació amb una marededéu trobada, però en Alfafar (una altra vila de l'Horta de València) i que ens ha estat novedosa: https://turismehortasud.es/portfolio/parroquia-de-alfafar.

Tornant a Nostra Senyora de l'Olivar, hem amollat uns quants mots en Twitter (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2097267553764614222) en nexe amb una llegenda local (https://malandia.cat/2023/09/una-llegenda-relacionada-amb-la-mare-de-deu-de-lolivar-alaquas-lhorta-de-valencia):

"— Extreta entre ma mare (evocació de memòria popular i de versos dels goigs dedicats a la Mare de Déu de l'Olivar) i jo.

És una altra de les marededéus negres. 

Aquesta color no té cap relació amb la suposada brutícia, sinó que lliga amb el simbolisme de la saviesa (la vellesa).

Per tant, no cal 'tornar-les' blanques.

Si ho féssem, restarien associades a la primera de les tres parts de la vida (la joventut). Les altres fases són:

2. La plenitud (la color roja)

3. La vellesa (la color negra).

Ben mirat, en algunes rondalles, hi ha aquests tres moments de la vida, cada u vinculat amb un personatge femení diferent.

Per exemple, en la narració 'El pintor i les tres monges vergonyoses': la joveneta, l'adulta i l'abadessa".

Finalment, dir-vos que aquest darrer relat tradicional fou tractat per Oreto Doménech i Masià en una recerca seua sobre lo femení en narracions valencianes.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Ancians creatius i amb interés pels nens i per la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses he parlat amb ma mare sobre el costum de vendre una dotzena de "bledes, encisams" (sic), principalment, per part de llauradors i d'afegir-ne una al comprador, el qual es feia abans, en una cultura tradicional matriarcalista.

Igualment, has llegit uns mots que escrigueres a Miquel Torner de Semir (1938), un pintor català que fa moltes pintures amb el tema de la maternitat del punt de vista matriarcalista.

Igualment, ell ens reportà sobre detalls de què no havíem oït parlar mai i, al final, ens amollava que continuàssem amb la curiositat.

Adduiré que, potser l'any passat, em digué que, ja molt gran, havia descobert la infància, els xiquets. Llavors, li posàrem que valia més això que mai.

En eixe seny, com a mostra, un dia t'enviava una foto junt amb un nena de pocs anys, com quan tu ho fas molt pròxim a un xiquet creatiu.

Finalment, dir-vos que, com alguna vegada he comentat a ma mare, amb les persones que prenen part en l'estudi, faig quasi com amb un nin: que se senten com l'al·lot en un entorn creatiu i de bon cor. 

Llavors, més d'un dia, participants amb més de setanta anys (molt sovint, dones), et plasmen que evoquen la seua infantesa i t'agraeixen que ho puguen fer i, així, per exemple, que els aplanes el fet de posar per escrit el seu punt de vista i vivències. Gràcies a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.