Ensenyar a estudiants adults i ambients respectuosos

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema que, després, he tret en Twitter a Biel Ferrer Puig. L'amic havia plasmat uns mots sucosos (https://x.com/i/status/2041462397341245764):

"— 'En Pedagogia, hem de fer d’un ésser apàtic, amb temors, desinformat, amb falta de destreses manuals i mentals, un ser sensible, lliure, comunicatiu i creatiu. Parlem d’un ésser interiorment apagat que cal educar sentimentalment, fer que esdevingui actiu, culte i atent'. 

R. Mesa".

Llavors, li hem posat:

"— Bon vespre, Biel, 

Hui he contat a ma mare el cas d'un home nascut en 1954 i que a penes havia estudiat, quan començà a fer-ho en una escola d'adults, perquè no treballava.

Passà de ser un manta i un 'buenrollista' a traure's dues de les huit matèries (el primer any) i, en el segon curs, les altres sis.

Li comentí algunes estratègies per a estudiar i per a aprofitar les classes.

Un dia, [ sense haver-li-ho demanat,] en la casa on jo vivia, em digué:

'— M'agrada com ensenyes, Lluís, perquè no fas com la mestra que està damunt de l'alumne'.

En acabar el segon curs, [ en el 2014,] em comentà:

'— El curs que ve vull estudiar Filosofia en l'EPA'.

Li responguí:

'— Doncs estudia Filologia! A tu, t'agrada la Filosofia'.

Ara és un home sincer, de bon cor. Pinta, toca la guitarra i m'envia diaris en pdf".

Igualment, afiges a ta mare que, en el curs que feres els quinze anys, un mestre d'Ètica afavorí un entorn molt respectuós, tolerant i obert. Aixi, en u dels primers dies, la majoria dels quasi vint alumnes, decidírem que no volíem que un llibre de faules fos el model per a les sessions. Ben mirat, hi eixiren temes com la pena de mort i la tortura, la llibertat d'expressió i la premsa, els deu anys de la mort del general Franco, l'antibel·licisme (vespres de Nadal), la mort del batle de Madrid (Enrique Tierno Galván) segons el diari que portava el mestre i comparar-ho amb un jornal prou diferent i que pagàrem els estudiants, la tolerància,... i, en les darreres setmanes del curs, recorreguérem a aquelles faules. Afegiré que no férem cap examen, però sí moltes redaccions.

Finalment, li he dit que les rondalles, les llegendes,... es poden usar per a educar, per a tractar temes per a viure en societat i per a la vida i, en tercer lloc, per a aprendre sobre com és un Poble.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Recomane aquests dos llibres, especialment, a mestres i a estudiants de Magisteri.

Recopilar informació, enllaçar-la i la tradició vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre detalls de vivències en relació amb la Setmana Santa i, més encara, amb el cristianisme. Així, hi ha qui ho centra en les normes, en el compliment (allò que alguns, recorrent a aquest mot en castellà, cumplimiento, el transformen en cumplo y miento).

No obstant això, li hem dit que, en el nostre cas, jo practique un cristianisme i, de pas, una vida, molt lligats als capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols, amb unes línies de la Lletra als Gàlates (quan s'indica que ja no hi ha diferència entre jueu / no jueu, esclau / lliure, home / dona perquè tots són fills de Déu).

Altrament, li agregues que aquestes fonts, entre octubre del 2017 i abril del 2018, et permeteren capir (i, després, deduir) que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana era matriarcalista.

Altrament, li hem adduït uns mots que, despús-ahir, ens havia posat un home empiulant amb les seues àvies, les quals, en paraules seues, eren les directores d'orquestra de la família, tot i que tenien molts fills.

Ben mirat, ens han reportat en nexe amb una cançó eròtica que havíem plasmat hui. I, per l'edat de l'home que ens ho ha fet, copses que, altra vegada, una persona de més huitanta anys reflecteix una sexualitat naturalista, amb una humor de caire tel·lúric, no de menyspreu cap a la dona (àdhuc, cap a les prostitutes). Doncs bé: tant la prostituta com la foscúria són ben rebudes en els Pobles matriarcals, encara que, en les persones, es faça amb empatia, amb no jutjar malament, ni de manera impulsiva.

Finalment, dir-vos que ahir amollí un fet a ma mare: per a parlar sobre una persona, principalment, quan es junten temes complexos, punyeters, en què entren moltes variables,... resulta molt profitós recopilar informació sobre la seua vida, en quin ambient es desenvolupava la seua infantesa i la cosmovisió (i la història) de la cultura tradicional on havia nascut. Per exemple, el papa Joan Pau II en el tema del comunisme, del capitalisme, de la religió i del seu nacionalisme catòlic connectat amb la llengua polonesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vocabulari dels meus ancestres, de Pasqua i religiositat matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he passat el dia junt amb els meus pares, en un ambient de cordialitat, de simpatia, de tocar els peus en terra i, altrament, creatiu.

Com a trets a destacar, ta mare et comenta la quantitat de vocabulari que tenien els seus avis i persones de la seua generació, les quals, sovint, parlaven de manera que lo que deien eren sentències, veritats com un temple.

Igualment, ens ha afegit que son pare, Miquelet (1906), deia aquests mots sobre ma àvia materna (1910):

"— ¡Mira la tia Amparito com trau favetes de l'olla!".

Llavors, li la demanes i l'escrius en un paper.

Més avant, mon pare ha tret el castellanisme "pis" i, tot seguit, li he dit que Josep Maria Virgili i Ortiga (de qui els he fet una xicoteta explicació de com és i de què fa en Twitter com a mestre retirat) havia plasmat el terme "estatge". Doncs bé: ambdós l'han conegut i l'han emprat, en lloc de "lloguer". Fins i tot, ell m'ha parlat sobre els Perelló i una casa gran d'Aldaia que era propietat de José Mª Sanchis Taberner i que ells en feien vida en la meitat de l'espai, mentres que l'altra era netejada i es dedicava, principalment, per a quan hi havia esdeveniments pel Carrer Major, com ara, les festes patronals.

Ben mirat, hi ha el paper de l'emfiteuta que fa possible que el lloc romanga en bones condicions i que fa un paper més aïna de cuidador.

Adduirem que, mentres tornàvem, hem tret casos d'un cristianisme que, com el del segle I (reflectit en el capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols, que no ha estat censurat, ni retocat, atenent a una recerca de Pepe Rodríguez) i que es plasmava en una rama de la família materna de mon pare (la branca de Benicarló): tots posaven en un pot comú i, en casos puntuals, si calia repartiment, es realitzava a partir de les necessitats de cada u). Ah! I hi havia germanor. Vos assegure que no havia oït mai res sobre aquest tema.

Finalment, dir-vos que ma mare m'ha amollat que, en el País Valencià, diem "Bona Pasqua" com a forma de felicitació (com en Catalunya) i que ha estat tradicional menjar Mona de Pasqua aquests dies: Diumenge de Pasqua, Dilluns de Pasqua i el dia de Sant Vicent Ferrer (dilluns vinent a Dilluns de Pasqua, per a evitar que la festa fos entre Setmana Santa i que, així, restàs anul·lada).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Agraïments vernacles i simpatia per la maternitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses (https://www.larepublica.cat/fixada/video-lherencia-de-la-dictadura-passeja-per-moltes-processons-de-setmana-santa-lestetica-franquista-simposa-a-la-tradicio-catalana), he parlat amb ma mare, amb qui he tingut molts punts en comú i, a més, he pogut capir informació sobre els gremis en la festa del Corpus en la ciutat de València.

Igualment, hem rebut un missatge de Pep Capdevila (1949), un català de l'Urgell, qui ens reportà per a l'estudi sobre els Sants de la Pedra i que porta el blog "The Ladies of Vallbona" (http://theladiesofvallbona.blogspot.com):

"— Gràcies per pensar en aquest metge rural, gràcies per ser calent i no cansar-te de gent com jo, gràcies per no esborrar-me de la llista. Bona Pasqua i una abraçada".

Llavors, li poses:

"— Gràcies, Pep, pels teus escrits, per la teua manera de ser i per continuar amb els teus projectes socials acompanyats d'un cristianisme humanista.

Bona Pasqua".

Ben mirat, després de llegir un article de hui sobre alguns trets de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, he captat el gran paper que hi té 1) lo maternal, 2) lo que podríem qualificar d'intimista, 3) el barri, 4) lo local, 5) el fet que, en un grup, persones de diferents edats estiguen còmodes, 6) el lligam entre la mare i els fills de la terra i, és clar, 7) lo vernacle i de caire matriarcalista.

Finalment, uns mots d'Enric Valor i que ha plasmat el folklorista Dani Rangil (https://www.facebook.com/share/1DkUjfHB16): "El 1999 digué en un discurs: 'Tots els valencians estem moralment obligats a contribuir a l'ús, el conreu, el respecte i la difusió del valencià, el nostre català. La pèrdua de l'idioma propi significa la mort cultural d'una pàtria'". En altres paraules, abraçar lo autòcton i no passar-nos a un altre ram. 

Gràcies a tots els qui m'heu fet valença en algun moment.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Educaven amb mel en la boca

Àvies (o padrines) i mares que educaven amb mel en la boca.

El 3 d’abril del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos educaven amb mel en la boca? Gràcies”.

Quant a missatges, el 3 d'abril del 2026 comentaren "Doooncs l'àvia Maria era molt estricta. O sigui que no era una de les seves característiques. La meva mare ja era diferent; ella, sí; però l'àvia..." (Àngel Blanch Picanyol), "L'àvia tenia molta paciència" (Lurdes Gaspar), "L'educació era, més tost, aspriva. Sense contemplacions" (Xec Riudavets Cavaller), "Bé. A casa, segons l'àvia, la mel era un remei i, cada dia, una culleradeta a la llet o al suc de taronja i aigua de frígola, camamil·la..." (Lydia Quera), "Tant el pare com la mare eren dolços i tranquils en les seves converses, amb tothom.

Els fills, contentíssims amb els nostres pares!!!" (Roser Canals Costa), "No. Més aviat, eren sorrudes. Van viure una època difícil amb molts fills i alguns es van morir! Però totes dues eren manaires: la paterna i la materna" (Nuri Coromina Ferrer), "L'àvia paterna, sí. I com si no ho fes" (Anna Babra), "Crec que no. És que la meva mare era posterior i, amb les àvies, no hi vaig conviure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No. De cap manera" (Angelina Santacana Casals), "Abans, la joventut no tenia tants estudis, però, segur que més bona educació. Sabíem dir 'Bon dia';  i respecte a la gent gran…" (Júlia Aixut Torres), "Sí. La meva mare en tenia" (Àngels Sanas Corcoy).

En el meu mur, el 3 d'abril del 2026 posaren "O amb una espardenya" (Conxeta Fortesa).

 

Maternitat, la terra com una mare i dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Francesca Farré.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he dit que, en algunes respostes, podem capir una actitud pròxima a la matriarcalista, la qual predomina en el llibre "La mel i la fel", de l'escriptora valenciana Carme Miquel, ambientat en la comarca valenciana de la Marina, però en la darreria del segle XIX: dolçor, maternitat, contacte amb la natura, personatges que tracten la terra com si fos una mare i com si elles fossen el nen que mama...

Igualment, en obres vernacles (i açò val, per exemple, per a poemes de Rosa Rovira, de Joan Sala Vila...), lo maternal té un paper molt important i prioritari, les dones organitzen i actuen en grup, es capta la religiositat matriarcal (com ara, en la Mare de Déu de la Llet), la figura de la provecta és present...

Adduirem que ha estat u dels llibres que més hem fruit i, principalment, perquè reflecteix un matriarcalisme que, en el segle XXI, apareix en la poesia catalana autòctona, en composicions musicals i, ben mirat, en obres d'art (com és el cas de pintures de Miquel Torner de Semir).

Finalment, dir-vos que ho plasmen moltes persones que ens han reportat per a la recerca (bé mitjançant comentaris, bé a través de vivències, bé pels suggeriments de fonts).

Gràcies a tots, pel vostre paper, especialment, als qui teniu un alt sentiment de pertinença a la terra i una actitud en pro de la figura de la marona i de la llengua catalana, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La Pasqua en Catalunya i algunes tradicions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ella m'ha reportat sobre alguns detalls de la Pasqua en Catalunya, com ara, la preparació de les mones: que són historiades, que hi ha la tradició de donar-ne els padrins de bateig (bé l'oncle, bé la tia,...) als fillols (sia nebot, sia neboda,...), que n'hi ha que representen un xiquet volant un catxirulo; i, unes altres, botant la corda...

Aleshores, aprofites la informació i el fet que la consideres interessant i,l'escrius en una llibreta.

Afegirem que, com quan capim que un possible informador té molts anys o que, com solem dir, és un llibre obert, resulta sucós perquè, en l'esdevenidor (com també, en temps actuals), qui estiga interessat pel tema, hi puga accedir i agregar-la a lo ja recopilat i a lo ja aprés, sobretot, si prové de part de dones, que són les persones que més transmeten la llengua catalana i la cultura vernacla.

Ben mirat, hui he demanat n'Antoni Gelonch, mecenes cultural, sobre la Pasqua (https://x.com/i/status/2039681987930198240) i que m'ha respost:

"— Bon dia, n'Antoni,

Una qüestió cultural: en Catalunya, ¿hi ha el costum de desitjar bones festes de Pasqua en Setmana Santa? Gràcies.

En el País Valencià, fem molta més festa del dia de Pasqua a dilluns vinent a Dilluns de Pasqua, amb què acaba la Pasqua: Sant Vicent Ferrer.

— Sí, la formula és Bona Pasqua!

Us desitjo Bona Pasqua!

— Gràcies, n'Antoni, i Bona Pasqua".

Adduirem que aquests intercanvis amb empelt amb l'altre i, igualment, per la cultura tradicional i folklore, fan que hi haja bona avinença i que considereu que ambdues bandes poden eixir-ne beneficiades per lo maternal.

Finalment, dir-vos que hem rebut un missatge d'Isabel Inés Aranda, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants i que té un alt sentiment de pertinença a la terra, sobre la cançó que hem plasmat hui. Llavors, li hem respost amb una explicació i amb lleugeres traduccions.

I tu, de bon matí, també vas a l'era com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.