Creativitat, bonesa i la maternitat en rondalles del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre persones de bon cor que, igualment, comenten a uns altres que una cosa és ser bondadós i, una altra, és deixar que abusen de la bonhomia.

Així, per febrer del 2015, tu estaves en un bar i, a poca distància, hi havia un amic dinant junt amb un altre que era un tros de pa. Llavors, el primer, qui nomia Paco (amb qui estudií dos anys en l'escola) li digué, potser, quatre vegades: 

"— Bueno, sí; gilipolla, no".

Adduirem que Paco les havia passades magres en sa casa i que, malgrat això, aconseguí treballar i, àdhuc, fer parella amb qui, més d'una vegada, poguérem raonar.

A més, he enviat un missatge a una catalana, qui m'havia escrit "No pares amb la recerca!

Sempre investigant. 👏🏼👏🏼🙅.

— Un metge que em portà més de trenta-cinc anys, en el 2021, em digué 'Creativo'. 

Ma mare diu que, quan jo era un xiquet, ella anà a una llibreria a demanar material de lectura per a un fill que és 'Curiós'.

— I molt... Un fill molt estudiós!!! 😊👌👌🌟🌞.

— En l'estudi, he fet qüestions sobre temes tabú en què no ha entrat gent que ha escrit sobre certes cultures matriarcalistes, bé en llibres, bé en entrevistes, bé en Internet.

I encara n'hi ha algunes en una llista. Com a exemple, hi ha una rondalla mallorquina anterior a 1932 en què una dona descobreix que els seus sentinelles eren hòmens disfressats de dones.

Comencí aquesta recerca en agost del 2019 i, a diferència de la dels Sants de la Pedra (Sant Nin i Sant Non), he decidit no editar-la, sinó publicar-la en webs i en blogs que porte.

— 👏🏼👏🏼👏🏼 Gràcies!!! 🥰🙅".

Finalment, dir-vos que el tema de la maternitat és molt present i important en els Pobles matriarcalistes, de la mateixa manera que el copsem en rondalles mallorquines compilades en el segle XIX i a què he accedit.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Coincidències entre rondalles del segle XIX i antropòlogues

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en un ambient creatiu, en què ambdós ens sentíem còmodes, en què hi havia bona avinença i, fins i tot, amb qüestions i amb respostes com quan ets entre els teus, que solem dir.

Igualment, hem llegit altres pàgines de la recerca i captes que hem estat encertats en la tria de l'estudi, sobretot, en els punts més desenvolupats fins ara, i que eixos temes van amb tu i que, a banda, n'hi ha que ja t'interessaven quan eres petit i que no els deixaves fora.

Ben mirat, copses que va per bon camí el fet que introduesques el tema de la creativitat (ben unit al de l'educació i al de l'entorn en què viu l'entrevistat i les dones nascudes abans de 1920 i la gent amb qui es crià).

En eixe seny, he escrit en una llibreta uns mots que em digué ma mare a principi de març del 2024: "[ Quan eres xiquet, ] Feies molta més lliga amb les xiques que amb els xics" (sic).

A més, capeixes que el fet de viure i de respondre amb bon cor, no sols és present en rondalles compilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932)... en el segle XIX, sinó en moltes del primer terç del segle XX,... i en ta vida.

Llavors, ¿per què no prosseguir amb eixos punts amb què més t'identifiques i, si n'apareix algú del mateix ram, afegir-lo? Doncs sí: això em pareix creatiu i com quan la marona ensenya un altre joc al nen i ella veu que és li bonic i que l'acull.

Finalment, dir-vos que adés, cercant "maternitat matriarcal", he trobat aquest article (https://es.quora.com/Existe-alguna-sociedad-matriarcal-actualmente), el qual recomane llegir. Hi ha noms interessants d'antropòlogues que han estudiat sobre Pobles matriarcalistes: Peggy Reeves Sanday, Ifi Amadiume i Phil Bartle, en línia, per exemple, amb la catalana Anna Boyé.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Mares que consideren preparades les filles i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit part de la rondalla que tractí ahir ("La més petita") i li he comentat sobre alguns detalls matriarcalistes que, més avant, he amollat a Rosó Garcia Clotet:

"— El text és significatiu com també el paper de la filla gran. I que ella fa de cap de la casa perquè la mare no cedeix eixa funció al marit: ja la considera preparada (té dèsset anys)".

Doncs bé, ta mare t'ha dit que, com que el pare era més temps fora de casa i poc entre les filles, era ben fàcil que la joveneta es fes càrrec del grup. I més: 

"— Abans, passaven molt prompte a ser adultes".

Altrament, li hem tret el tema de la fadrina com a educadora de la petita (de només sis anys). 

No deixarem fora que la xiqueta, ja arriscada a eixa edat, és receptiva a la mare  i, com aquell qui diu, a abraçar-la... fins al punt que preferiria que la marona tornàs prompte. En altres mots: la xicoteta accepta que encara viu en la seua infància.

Finalment, dir-vos que hui he escrit un intercanvi que férem entre una dona amb un fill mot creatiu en l'art i jo en març del 2024: ella li havia adobat la creativitat. 

En eixe seny, cap al vespre, plasmes quines són les valors que consideres més importants en la vida: 1) la creativitat, 2) la maternitat (lo maternal) i 3) bon cor. Per això, frueixes moltíssimes rondalles, sobretot, de fa més de noranta anys i, en una quantitat interessant, del segle XIX.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Sobre qui continuava en la terra

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre qui continuava en la terra? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 31 de juliol del 2026 ens comentaren "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "Una vall de llàgrimes. Anar-se'n!!" (Daniel Gros), "Res. Si era agricultor, sort en teníem.

En un món abocat al sector terciari, algú s'ha de cuidar de l'alimentació. Si et refereixes a habitants de la terra, a Vic, en concret, organitzaven la ciutat, no aspiraven a res més. Un espai per a tots. En aquell temps, costava canviar" (Maria Dolors Sala Torras), "'A casa, sempre' deien. Ni noi, ni noia: el jovent d'ara no vol saber res de treballar la terra; toots a ciutat" (Montserrat Cortadella), "La gent que tenia terra (parlem de finques que produïen), sempre feien hereus els homes, per continuar el nom de la casa. Els homes tenien prioritat a les dones: no importava l'ordre del naixement.

Aquí, al Pinell, casaven hereus i pubilles, però, com a la resta de Catalunya, el patrimoni de la pubilla continuava essent de la seva propietat.

I, de la terra, ja no se'n pot viure. Cada dia augmenten els camps erms" (Àngels Benaiges Martí), "Normalment, el fill major era el que treballava les terres" (Reme Canet), "La terra, a casa, sempre sagrada...: estimar-la dia rere dia i, així, sempre" (Lydia Quera), "No ho sé" (Lurdes Closa), "A Menorca, pràcticament, no hi ha pagesos propietaris. La propietat és d'un senyor i el pagès hi fa feina. Els ingressos i les despeses són a mitges.

El contracte es diu 'd'amitgeria'. Era i és un contracte escrit. Aquest sistema encara perviu, però és en retrocés. Algunes famílies conreaven la mateixa finca ('lloc', es diu aquí) durant generacions" (Xec Riudavets Cavaller), "L'hereu romania amb la casa i amb terres. Els germans, si eren de casa rica, anaven a estudiar; si no, a treballar a fora o estaven a casa com a mossos" (M Pilar Fillat Bafalluy).

En Xiuxiuejar, el 31 de juliol del 2026 posaren "Especifica una mica més la qüestió. La meva mare va néixer el 1913 i parlàvem molt. Et podria respondre, però em falten dades" (Montserrat), a qui responguérem "Hi ha qui considera que és millor continuar vivint en la terra on visqueren els seus pares, els seus antecessors, no abandonar-la".

Finalment, ma mare, el 31 de juliol del 2026, per telèfon, em digué "Si té faena i hi produeix, lo més normal és romandre-hi. Per a dur el camp, cal molta vocació ('Em vaig a fer una bona llavor').

A vegades, el fill major es casava i agafava les terres d'un altre dels germans".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

El món rural i explicacions amenes i senzilles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit els seus mots i li he afegit que conec un metge (Pep Capdevila), nascut en la comarca de l'Urgell, arrelat a la terra, qui estima el camp, tot i que ha viscut molts anys en Girona (https://theladiesofvallbona.blogspot.com/?m=1).

A més, li hem adduït que Pep Capdevila, sovint, es presenta com metge rural, que captem que és humanista i que, com ell ens ha dit alguna vegada, participa ens activitats de voluntariat impulsades per Càritas.

Llavors, et comenta que el metge rural sol ser molt estimat, ben rebut, pacient, familiar en el tracte i en la seua manera de relacionar-se amb els qui visita i en el dia rere dia. Com a recompensa, més d'una vegada, li fan xicotetes donacions o algun present en forma d'aliments.

No deixarem fora que, quan et trobes amb persones senzilles, resulta més fàcil fer una mena d'empelt com quan dues persones són molt compenetrades (cul i merda, que diem col·loquialment), com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

Finalment, dir-vos que, hui, Rosó Garcia Clotet ens ha escrit"M'encativa el tema i, a més a més, escrius molt fluïd, es fa amè llegir-te". I li he respost:

"— Tinc molta facilitat per a la didàctica. Ma mare ja ho deia a mon pare cap a l'any 1991, quan jo li feia repàs".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Besties que conviden i rei del teu reialme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb els Sants de la Pedra i m'ha comentat que una bestia seua (la tia Patrocinio), qui devia haver nascut en els anys huitanta del segle XIX i que vivia en Aldaia (la vila on resideixen els meus pares), "em convidava a les festes d'Aldaia: era el Crist, els Sants de la Pedra i Sant Isidre". 

Igualment, li expliques part de la festa, algunes tradicions en nexe amb la festivitat, d'on provenen els dos sants i que ambdós formen part del matriarcalisme mediterrani.

Afegirem que, adés, després de cercar per a la publicació de l'explanació de Pere Riutort (en la versió del 2018) i d'enllaçar-ho amb ma mare, amb missatges que m'havien plasmat alguns amics i, a banda, amb algunes vivències que hem viscut, he decidit fer com l'històric mestre amb la seua obra, bé a les portes de Magisteri, bé abans de rebre tu aquest document de més de dues-centes pàgines. Per tant, per una banda, la posaré en la web "Malandia" (això sí, en pdf) i, per una altra, la compartiré amb persones que hagen contribuït a la recerca.

Al cap i a la fi, compensa més ser tu el rei del rei del teu reialme (en aquest cas, d'aquest projecte) que ser un súbdit de les editorials i de les modes que elles tinguen ara. Això sí, ho fas en línia amb la figura de la mare, arrelat a la terra, a lo vernacle, amb la creativitat, com la tia Patrocinio i com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

Finalment, agraesc els missatges que m'heu fet fins ara lligades a l'explanació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal,  com moltes persones que coneixes.

La figura del pagès en la tradició matriarcalista catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit un fragment de la recerca, el qual havia revisat hui:

<<Afegirem unes paraules que figuren en l’article “Deu refranys catalans intraduïbles” (https://www.vilaweb.cat/noticies/refranys-catalans-intraduibles), del lingüista Jordi Badia i Pujol i publicat en el diari digital “VilaWeb”, el 19 d’agost del 2022, qui, en relació amb la dita “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”, comenta uns mots que empiularem amb l’estudi sobre el matriarcalisme i que prioritzaven les dones nascudes abans de 1920: “trobem que l’equivalent castellà és 'Quien no quiera ver lástimas, que no vaya a la guerra' (…), però el 'Refranero de l’Instituto Cervantes' no en sap res i, a Google, n’hem trobat poques referències. Ara, que l’una llengua parli de la feina de pagès i l’altra de la guerra és digne d’estudi…”>>.

Doncs bé, com t'ha comentat ta mare, "Per a plorar, es pot anar prop i no a una guerra".

Llavors, li hem agregat que, així com la figura del pagès i la del llaurador són en nexe amb el matriarcalisme; la del guerrer i la del conquistador són ben presents en la cultura tradicional castellana.

Tot seguit, capeixes que ella és molt lligada al simbolisme del llaurador, al camp... Com a mostra, més d'un dia, et deia que hauria aprovat casar-se amb un hortolà, però que ho havia fet amb un home amb estudis de pèrit industrial. I, amb més de huitanta anys, encara fa gestions relacionades amb camps.

Finalment, direm que el pagés, en la cultura autòctona catalana, és arrelat a la terra, a lo vernacle, a la mare, gaudeix de la naturalitat i de la creativitat, és pacient i, més d'una vegada, ens han reportat amb mots sobre antecessors que consideraven la terra com una marona a qui respecten i per qui tenen amor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.