Dones de més de noranta anys, de bon cor i bona avinença

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en una conversació agradable i en què ambdós érem com carn i ungla, d'eixes en què hi ha bona avinença.

Igualment, has escrit a Júlia Aixut Torres, una dona nascuda en 1933, amb família catalana i valenciana:

"— Bon dia, Júlia,

Una qüestió: has estat mare? Gràcies.

Hi ha una cosa que capte molt en molts escrits teus: fas ús d'un llenguatge dolç, de gent de bon cor, com el de la mare que parla amb el xiquet i amb qui ell se sent acollit, amb una dona molt oberta i amb bona empatia i que no prohibeix, sinó que explica al fill per què cal actuar d'una manera i no d'una altra".

Més avant, ens ha respost:

"— Sí, Lluís. Tinc un xiquet de l'any 1956; la xiqueta (del 1958). I ja són retirats: infermers, com era el seu pare. I jo ja faig al pas dels anys (1933), que ja en són un grapat…

Que tinguis un bon dissabte, Lluís. Petonet. 

Endavant les atxes (com deia el pare)".

Ben mirat, has capit signes que empiulen amb la funció social i de relacions humanes.

Altrament, aculls aquest beset i l'empeltes amb el que una provecta faria a un fill i, com ara, àdhuc, a un nét o bé a una nina.

¡Que agradable és estar un moment amb una dona de més de noranta anys, senzilla, arriscada, amable, amb bonesa, amb un somriure fàcil i oberta a persones de totes les edats! I parlem a partir d'una dona a qui coneguí i de qui conserve un bon record (com també ma mare): Doloretes, qui havia nascut cap a 1923 i que s'estava en Alaquàs (l'Horta de València). Visqué quasi cent anys.

Finalment, t'ha enviat uns altres mots:

"— He recordat que, en aquell temps de la meva joventut, a vegades, al pare, li havia sentit dir 'Aquest (o aquesta) han recorregut la Seca, la Meca i les Valls d’Andorra".

Aleshores, li he amollat:

"— Gràcies, Júlia. Em sona".

Agraesc els qui han participat en la recerca i els qui, igualment, m'han facilitat part de les seues vivències i de lo que han aprés, puix que m'adoben el terreny per a la creativitat, per a lo maternal i per a prosseguir amb la bonhomia d'un xiquet de pocs anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Miraven la terra com una cosa "sagrada"

 

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿miraven la terra com una cosa "sagrada"? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 16 d'octubre del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Com a cosa 'sagrada', no; però, com una seguretat de futur, sí" (Josep Ferrer Ferrer), "Tant no sé, Lluís, però sí que l'estimaven" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No. Que jo sàpiga, no. Per a cultivar verdures i per a tenir fruites, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No crec que tinguessin pensaments tan elevats. Era, pràcticament, l'únic mitjà de subsistència, però molt dur" (Xec Riudavets Cavaller), "Sí... La terra, per a la meva àvia, filla i néta de pagés, era estimada dia rere dia i ens ensenyà a tots que l'hem d'estimar perquè ella... era la total riquesa del pagés" (Lydia Quera), "Jo crec que sí!! Perquè venia de pagesos i la terra, per a ells, és 'sagrada'!!! I jo, com a descendent d'ells, també l'estimo molt i la respecto.

Visca la terra...; i, la catalana, molt més!!!!!" (Roser Canals Costa), "Que era important, sí. Quan hi havia crisi, qui treballava la terra, almenys, menjava. Potser no tenia massa diners, no tenia vacances, no....; però, menjar, en tenia.

Manta vegades: l''estraperlo' anava així. Jo et dono açò, a canvi d'ous, de patates..." (Maria Dolors Sala Torras), "La terra, els animals domèstics, el menjar (sobretot, el pa)" (Miquel Vila Barceló), "Això, sempre: al començament del segle XX i ara, 2026" (Maite Alastruey Pérez), "Més aviat, com a símbol de subsistència i de treball molt dur. Ho era: en terres de secà i sense cap mena de maquinària en aquells temps" (Rosa Bernat), "La meva àvia la mirava com un càstig" (Fermín Carbonell Barbera), "Sí: vivim de la pagesia i la terra la cuidaven com si fos un jardí" (Joan Prió Piñol), "Visca la nostra Terra" (Daniel Gros), "Visca la Terra" (Roser Puig Volart), "Els pares del meu pare eren pagesos i van tenir vuit fills i tots es van dedicar a la terra, llevat del pare. El pare sempre ha tingut un trosset de terra, perquè l'estimava i jo sempre hi anava amb el pare, perquè era com ell" (Júlia Aixut Torres).

En el meu mur, el 16 d'octubre del 2026 posaren "Sobretot, per a l'àvia paterna, la terra era molt important, perquè la família la treballava i l'havia viscuda des que era petita" (Rosó Garcia Clotet), "La padrina per part de mare: han estat (i encara són grangers). La terra, si de cas, era per al bestiar.

La part del pare no vaig conèixer (ni quasi ell), però teníem magatzem d'alfals: per aquell costat, sí que era 'sagrada' la terra" (Pepita Roig Armengol).

Finalment, ma mare, el 12 de març del 2024 em digué uns mots de què partia el tema: "Hi ha gent que, com que viuen de la terra, la miren com una cosa 'sagrada', la tenen completament incorporada a la vida".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Els llauradors, la terra, el jardí i el matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Joan Prió Piñol, de Catalunya i participant en la recerca, en relació amb el tema del dia:

"— Sí: vivim de la pagesia i la terra la cuidaven com si fos un jardí".

Més avant, hem evocat una amiga mexicana, Graciela, qui és molt aficionada a la jardineria fins al punt que podríem dir que, àdhuc, ho reflecteix en el llenguatge, en la manera d'escriure.

Finalment, dir-vos que, algunes vegades has llegit sobre jardineria i captes molta semblança entre el jardiner i el llaurador així com, unes altres, entre volar un catxirulo i educar, puix que, 

1) en els dos primers, hi ha un contacte amb la terra 

i 2), en els altres dos, també, i intervé una part de sensibilitat i permets que els altres puguen desenvolupar la seua creativitat com si fossen xiquets que estiguessen al costat de la mare i en un ambient en què ells també poden contar rondalles, aprendre i, igualment, comentar allò que, aleshores, consideren interessant, positiu, important, curiós, etc. 

La qüestió és que hi ha un lligam entre ambdós. 

Agraesc la generositat en relació amb el tema del dia.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Educació matriarcal i semblances entre Pobles i entre persones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies! Molt interessant", Anna Boyé.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut uns missatges de Rosó Garcia Clotet, una dona nascuda en els anys quaranta i que visqué en un ambient en què l'educació era matriarcal, un detall que també és reflectit en molts escrits de Rosa Rovira (de primeria dels anys cinquanta).

Afegirem que ens ha aplegat un comentari d'Anna Boyé, una antropòloga i fotojornalista que, en els seus escrits i en les entrevistes que li han fet, plasma molts trets que ens han reportat moltes persones que han pres part en la recerca, sobretot, els qui han viscut en un entorn de caire matriarcal.

Igualment, cerques i trobes que lo que uns et diuen, lo que redacten uns altres i, per exemple, cançons, rondalles, música autòctones... tenen molts punts en comú amb fonts sobre altres Pobles del mateix ram.

Ben mirat, hi ha artistes, familiars de persones dedicades a l'art o bé, per exemple, a la música, que t'informen,... i capeixes eixa semblança entre Pobles. I també antropòlegs en nexe amb altres cultures de la península ibèrica, com ara, l'asturiana.

Finalment, he copsat un signe que inclouen molts d'aquests informadors o d'aquestes fonts: la mare, la maternitat, que la dona té la darrera paraula i que la terra és ben tractada com també els nins, els ancians,...

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La figura de la mare i la maternitat en alguns Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Montserrat Rius Malet (https://www.facebook.com/share/p/19aVMkyggs), qui, més d'una vegada, me n'ha enviat i que han servit per a diferenciar el gra de la palla i per a trobar semblances. El de hui n'era sobre noces:

"— Bona tarda, 

Crec que aquesta història et pot interessar"

Després de llegir el text, li hem respost:

"— Gràcies, Montserrat, i bon dia,

En els Pobles matriarcals, no es promou la virginitat, sinó que lo que les caracteritza, com aquell qui diu, com a punt de partida, és la mare i la maternitat. 

La Mare de Déu hi té un paper important i, com diu l'expressió, ella és la mare d'un home. Per tant, l'home procedeix de la dona.

En canvi, en una cultura patriarcal com la castellana, tradicionalment, ells parlen de 'virginitat': 'la Virgen de...'. En aquestes cultures, es considera que la dona procedeix de l'home (simbòlicament, per exemple, d'un déu solar, del cel).

Igualment, per si t'interessa, hi ha un llibre que dóna moltes pistes en molts temes en relació amb un Poble matriarcal: l'entrevista d'Elizabeth Burgos a Rigoberta Menchú.

A més, un amic que visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, em digué que la mare era lo més important en el Poble colla.

I, en altres Pobles del mateix ram, el paper d'aquesta tia parenta el faria una tia materna. Un exemple: en la cultura basca, el padrí d'un fill és el germà de la mare, no el germà (ni la germana) del pare. I més, entre els bascs: el padrí (germà de la mare) fa de pare, en lloc del pare biològic".

Ben mirat, dir-vos que la meua intenció és arreplegar informació amb què pugues exposar trets que confirmen que la cultura tradicional i vernacla en terres catalanoparlants és matriarcalista. Doncs bé, ho capim en poesia dels segles XV-XVII, en cançons compilades pel folklorista Manuel Milà i Fontanals (segle XIX), en rondalles de Pineda de Mar (primeria del segle XX) escrites per Sara Llorens. I molt, en rondalles mallorquines recollides per Antoni Ma. Alcover (1862-1932)... i en cançons que transmeteren a Simona Gay (1898-1969) rossellonesos que havien nascut, àdhuc, a mitjan segle XIX... o abans de 1870.

Finalment, no cal dir que mitjançant comentaris en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i amb altres fonts. 

Gràcies a tots per la vostra generositat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Persones que deixen empremta, creatives i que responen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Gràcies", Maria Dolors Sala Torras.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un escrit a Maria Dolors Sala Torras, qui, un poc després, m'ha amollat:

"— Gràcies. Sempre és un gust llegir-te.

Els temes són interessants. Aprofundeixes i m'has fet adonar de conceptes en què no em fixava. Fas un bon estudi".

Cal dir que, més d'una vegada, l'aprenent agraeix qui li ha fet possible descobrir, capir,... Així, en el darrer examen de "Valencià" amb Pere Riutort com a mestre (curs 1992/1993), hi havia una qüestió optativa: què t'havia semblat el curs.

Llavors, la responguérem i, a més, li diguérem que havíem aprés coses que no ens imaginàvem (o de què no havíem sentit parlar), com ara, el paper de l'Església en la llengua catalana. Ben mirat, t'havia paregut interessant el llibre sobre com explicar rondalles i relats. I aprendre la llengua per mitjà de les cançons...

Igualment, en aquelles classes, els estudiants li podien fer qüestions, comentaris sobre la llengua catalana per on vivien i, àdhuc, hi havia dies en què Pere Riutort i qui havia intervingut en l'aula eren com carn i ungla perquè ambdós eren disposats a aprendre dels altres.

Per això, algunes vegades, el docent feia una mirada suau i expectant per veure què diria l'estudiant, com la mare mentres que el nadó mama.

Bons records i aprenentatge de què tu (i més persones) traieu suc i que deixa empremta. Com a mostra, un dia, et digué un amic, Fernando, del Cabanyal:

"— Pere es un libro abierto" ('Pere és un llibre obert').

Finalment, molts anys després, parlant amb una amiga, Pilar, de Xiva, qui també estudià amb tu, ella em comentava: "Eren clarividents [ , aquells mestres]". Doncs, sí: eren intuïtius en els temes que dominaven. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El gaudi de la bona compenetració i de la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Interessant", Maria Dolors Sala Torras.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, que tornava d'un viatge en què han estat en contacte amb la natura.

Igualment, hem tractat unes cançons eròtiques del Rosselló transmeses per catalanoparlants nascuts en el segle XIX, fins i tot, per una dona amb informació molt sucosa i que podria colpir més d'u que no hagués investigat sobre el matriarcalisme català.

A més, aquesta nit, Maria Dolors Sala Torras, en nexe amb aquestes composicions, ens ha escrit:

"— Interessant".

Tot seguit, li respons com qui gaudeix de la recerca:

"— Gràcies, Maria Dolors, i bon vespre,

El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel) i alguns dies el recorde i capte que és ple de simbolisme i que fruesc quan faig algun estudi, encara que siga curt, en què en trobe.

En eixe seny, en la lletra de cançons i en poemes, resulta curiós que en copses i que, per exemple, una catalana que gaudeix de la poesia (Rosa Rovira, qui pots trobar en Facebook) i que em donà uns llibres seus i uns quants d'uns poetes i d'una poetessa, em digués que, en el cas d'un poema, jo havia capit detalls que ella havia considerat que concordaven amb el missatge del text i amb sentiments seus plasmats en la composició".

Això és com quan delectes de l'aprenentatge així com el mestre que, com es diu popularment, connecta amb els alumnes..., i com l'estudiant que està en un ambient educatiu que li permet fruir del seu esperit creatiu. 

En altres mots, hi ha bona compenetració entre tots dos i cada u deixa que l'altre entre en el seu camp, fet que podria evocar-nos un ball: lligats per les mans d'ambdós i com quan fiques aigua en vasos comunicants i veus que tots ells se n'omplin al mateix nivell. Són com un empelt afectiu i receptiu a l'altre, perquè, com em digué un amic, "Si t'agrada aprendre, aleshores, has d'estar obert". 

En el meu cas, m'agrada incloure-hi dolçor, suavitat i fer com la mare que acarona un nen i que li respon amablement quan ell, encuriosit, li fa qüestions o li demana sobre vivències, sobre el passat i no cal dir que sobre qualsevol tema.

I en eixa línia som. 

El meu sincer agraïment a tots els qui han pres part en l'estudi sobre el matriarcalisme català i als qui m'heu fet valença en algun moment.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.