diumenge, 15 de novembre del 2026

Gent de més de noranta anys, amb vida i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una catalana de huitanta anys i hi ha hagut bona avinença i moltes coincidències. 

A més, ha eixit el tema de gent major de noranta anys i que, tot i l'edat, tenen vida i... que són en contacte amb la terra, amb la mare, que són receptius a gent (àdhuc, amb els qui tenen més de quaranta anys de diferència): Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929) i Júlia Aixut Torres (nada en 1933). I també sobre una dona de la família de ma mare, la tia Vicenteta, de qui ma marona (1943), en l'entrevista que li fiu en febrer del 2020, m'amollà aquests mots sobre una anècdota (esdevinguda cap a 1960, amb una tia de, si fa no fa, noranta-dos anys):

"— Quan estava morint-se, morint-se, s’ajuntaren: la meua germana, la meua àvia, ma mare i jo. Les quatre, en l’habitació. Morint-se. I es gira [ , la tia Vicenteta,] a ma mare, i li diu: ‘Amparito: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la puntilla a la xiqueta’ (sic)".

Afegirem que adés hem evocat quan aquesta amiga ens deia que una àvia seua, amb cent tres anys, anà a donar menjar a l'aviram.

Finalment, dir-vos que coneguí un home nascut en 1918, amb qui fiu amistat els darrers quatre anys de sa vida (2009-2013). Un home pacífic, amb molta facilitat per a fer-se amb gent de la seua edat, amb mi (1971), amb majors de seixanta anys, amb una dona de, poc o molt, seixanta anys acompanyada d'un nét d'uns tres anyets i a qui ell obrí els braços com quan la mareta ho fa al nin que se li acosta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dissabte, 14 de novembre del 2026

Gloses autòctones i lligam amb la terra i amb la mare

Paraules de hui:

"Gràcies! M'agrada el que fas. És una informació excel·lent!", Maria Dolors Sala Torras.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Vaja!", Nuri Coromina Ferrer.


****


Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José (https://x.com/majosevn/status/2121627465005334982?a=mcmEew-jsU5fEDolE_U&s=19):

"— Una pregunta aparentment senzilla.

Però no respongueu per impuls. Penseu bé abans de respondre:

•Quants anys us agradaria tenir ara? 🤔 😉".

Llavors, en un moment en què hi havia pocs escrits (menys de deu), li hem respost:

"— Els que tinc, María José: cinquanta-cinc. Bon vespre,

Avant les atxes".

Immediatament després, capeixes que la responsió ha estat encertada perquè són els anys que tens i perquè, així, acceptes el teu passat i, de pas, no descartes viure com aquells qui, fins i tot, passen dels noranta. 

Sí, en la recerca, hi ha participants de més de noranta anys: per exemple, Júlia Aixut Torres (1933) i Ricard Jové Hortoneda (1929) respectivament. Si na Júlia ens ha permés copsar la marona maternal, el sentiment de pertinença a la terra i el lligam amb la mare; en Ricard ens ha amollat eixa actitud dialogant, forta i, igualment, oberta a aprendre (àdhuc, amb gent més de quaranta anys més jove que ell). I tots dos, amables, com la mareta que acarona un nen.

Finalment, dir-vos que, de vesprada, he fet una qüestió en nexe amb uns mots en una cançó eròtica mallorquina compilada abans de 1966 (https://www.facebook.com/share/p/19oogegNWV) i que, no sols ens ha reportat Catalina Portell Buades, sinó que, més avant, li he enviat unes cançons de la Franja de Ponent i ella ens ha reportat, a més, amb uns versets prou pareguts als de la segona cançoneta que havíem triat:

"— Gràcies! Són gloses molt entenedores.


'Se fotria un plat ben gran i ple,

una quartera de menjar,

una arrova de patates

i, després, les figues seques'".


O siga que, com diem pel País Valencià, "Menja més que una revolta" de riu. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Deien "El peix, per a qui se'l mereix"

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien "El peix, per a qui se'l mereix" (eròtic)? Gràcies.

Figura en la rondalla eròtica valenciana "La dona i el capellà", arreplegada en Santa Pola per Ximo Caturla i que es pot llegir en el llibre "Rondalles del Baix Vinalopó".

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 13 de novembre del 2026 comentaren "No recordo que diguessin aquesta frase" (Rosó Garcia Clotet), qui, en llegir el passatge en què apareix, ens afegí "Molt bona" i, tot seguit, li adduírem "Sí, sí. És una rondalla graciosa.

A més, al capdavall, el marit és a punt de descobrir-ho, però la dona, aprofitant que comença a tronar, fa com si fes un missatge a Déu i li demana que amague [ el capellà] el peu.

El marit entra en casa i no capta la jugada de la dona"; "No. De fet, a casa, hi teníem veïns pescadors de barca i, fins i tot, l'avi en tenia una, de petita, per a fer-hi també passejades als seus néts. I el peix era repartit per a tots els veïns i donat. I amb un gustet... amb matrícula: 10" (Lydia Quera), "Sííííí" (Àngels Sanas Corcoy), "No tinc cap idea" (Lurdes Gaspar), "No ho havia sentit, però m'agrada" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Sí" (Octavi Font Ten), "Una dita totalment desconeguda a Menorca" (Xec Riudavets Cavaller), "No ho havia sentit mai. Però jo sóc de muntanya... Poc peix" (Alexandre Perelló Perelló), "No la conec" (Roser Canals Costa), "No recorde que ho digueren per ací, [ per Xàtiva]" (Reme Canet), "'Qui vulgui peix, que es mulli el cul', he sentit a dir" (Maria Teresa Ortiga Mulet), "No, no ho havia oït mai" (Josep Ferrer Ferrer), "Mai sentit" (Lucila Grau), "Bona dita, Lluís. Un símil fóra 'La terra, per a qui la treballa'" (Daniel Gros).

En el meu mur, el 13 de novembre del 2026, Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), amb humor, responia al fragment en què figura el refrany ("El peix, per a qui se'l mereix; i les punxes, per al gat"), quan el marit demana que li òbriga la muller: "No sé per què hi ha marits tan inoportuns! Tan feliços que ho passaven [ la dona i el capellà]! Caldrà esperar. Que hi farem!". També inclogué "Jo sempre he sentit a dir 'Qui vulgui peix, que es mulli el cul'", dita a què Rosó Garcia Clotet agregà "Sí. No la recordava, però l'àvia la deia".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

divendres, 13 de novembre del 2026

Rondalles, cançons i poemes que reflecteixen la realitat d'un Poble matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres (nascuda en 1933).


****


Hui, entre d'altres coses, he tret una qüestió que feia temps que estava interessat a veure què comentarien i que considerava interessant i he tingut un intercanvi sucós i bona avinença amb Maria Dolors Sala Torras.

Així, com li hem escrit, "Un comentari al compilador de la rondalla, hui: <<Gràcies pel detall, Ximo [ Caturla]. No cal fer grans esforços per a capir eixe toc [ eròtic] del passatge.

A més, Pere Riutort em digué que, per exemple, Antoni Ma. Alcover, per motius de principis, no publicà les eròtiques que havia arreplegat. I, com ara, se sap que Enric Valor en va transformar dues que ho eren.

Però la cosa es posa més interessant quan veus que, en cançons mallorquines recollides per Antoni Gili i Ferrer (1932-2010) en 'Aportació al Cançoner popular de Mallorca', trobes en què hi ha les relacions extramatrimonials.

I n'hi ha de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976) en què he captat signes que, tot i que ell era religiós, reflecteixen la prostitució>>.

Afegirem que també li has agregat "El llibre de les rondalles que arreplegà l'Arxiduc, amb la col·laboració d'un ajudant, Antoni M. Penya, trau narracions eròtiques en què copsem una tradició matriarcalista que, quasi segur, ni es comentarà en els instituts, ni a nivell universitari".



I més:

"— Recomane el llibre, si t'agraden les rondalles.

El llibre de literatura eròtica i pornogràfica, com se sol dir, T'obri els ulls, per la relació suau entre l'home i la dona i perquè ella és qui dirigeix i ell ho accepta i ambdós es tracten bé: https://malandia.cat/2021/01/poesia-erotica-i-pornografica-catalana-del-segle-xvii.



Ben mirat, després de rebre responsió de Reme Canet, una valenciana de la comarca de la Costera, li amolles uns mots:

"— Gràcies pels teus comentaris, Reme, i bon dia,

Gràcies a gent lliure de prejuïns i obertes podem fer recerques com aquesta, entrant, fins i tot, en temes poc tractats en els mitjans de comunicació social i en l'ensenyament escolar, però que reflecteixen la realitat i la cosmovisió d'un Poble".

Finalment, agraesc la informació facilitada per Josep Ferrer Ferrer en nexe amb el verb "oir", el qual ell, de més de huitanta anys i nascut en la comarca de la Safor, usa.

Ah!, i la foto que ens ha enviat Esther, una catalana de més de setanta anys que fou mestre en un jardí d'infància, que ens evoca la tradició matriarcalista catalana i el lligam entre la mare i els fills.


I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.




dijous, 12 de novembre del 2026

El lligam mare-fill en la infància i la realitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he rebut missatges de felicitacions per la tasca. Així, després d'haver enviat un missatge a Rosó Garcia Clotet, me n'ha entrat u seu:

"— Gràcies a tu, Lluís, sempre".

Afegirem que, de vesprada, hem tractat part d'una rondalla arreplegada en Tàrbena (una vila valenciana de la Marina Baixa) en què, com en altres relats, un peix diu a un pescador que no el mate.

Tot seguit, entres en un fragment en què, en poques línies, és molt plasmat que la terra, si és ben tractada, pot resultar profitosa per als humans, però que, si ens en deslliguem i no hi tenim cura, aleshores, no restem afortunats.

Més avant, el peix li amolla uns mots que reflecteixen un detall paregut: els seus fills, si empelten amb l'arbre (una figura femenina i en nexe amb la mare), romandran en bon estat, però, si no, emmalaltiran.

Doncs bé: mentres escrivim aquestes darreres línies, hem capit que hui, de bon matí, hem evocat la importància de viure com un eixart amb la marona, amb lo tel·lúric, perquè és, en la superfície, on hi ha la vida que ens permet ser en contacte amb la realitat i aprendre com quan érem xiquets i demanàvem a la mareta que ens contàs contarelles o que, per exemple, ens ensenyàs cançons o que ens explicàs sobre detalls de la seua infantesa i d'altres moments de la seua vida.

Finalment, mare i fill n'ixen guanyant. I tot, en unes quantes línies.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dimecres, 11 de novembre del 2026

Avis, mares, fills i néts amb bona avinença

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, mentres escric aquestes línies, he evocat part de l'entrevista que li fiu en febrer del 2020, en aquest cas, quan em digué que, u dels fets que havien fet possible una bona avinença entre els seus quatre avis i una altra dona, era que aguantaven. En altres mots, que tenien paciència entre tots ells.

Altrament, molts dels participants en la recerca, et comenten que hi havia bona harmonia entre les seues padrines, les mares i, fins i tot, amb els néts i amb els veïns del barri i més.

Quant als néts (especialment, els més petits), adduirem que hi ha Pobles matriarcalistes que consideren que bona part de l'educació i de lo que el nen aprén (i també val per al xiquet de, si fa no fa, deu anys), li ve dels membres del Poble i que entre tots aprenen.

Això fa que, com en eixa contarella valenciana en què les dones que anaven a missa somreien perquè el nou capellà feia bona pasta amb els nois, el resultat és fruit dels xicotets, dels més majorets, dels jóvens i dels adults (indistintament de l'edat), en un ambient acollidor.

Finalment, dir-vos que això és com un eixart en què ambdues bandes ixen guanyant, com la mare i el nen mentres alleta. Doncs bé: això capte, més d'una vegada, quan algun participant m'amolla que ha capit molt i que li interessa el tema. A tots ells, gràcies.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dimarts, 10 de novembre del 2026

Mestres que gaudeixen del mestratge i de l'educació "maternal"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies. Genial", Maria Dolors Sala Torras.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he tingut un intercanvi de missatges amb una dona de setanta anys, qui es presenta com a mestra i que ha estat criada en un ambient molt obert, creatiu, liberal i, igualment, amb bona empatia. Del primer dia ençà, hi ha hagut bona avinença. Li he posat:

"— El mestratge és lo que més m'ha agradat.

Passa que, en acabar Magisteri (en 1994), ma mare havia estudiat en una escola d'educació per a adults i començà a interessar-me aquesta rama de l'ensenyament.

Fins a mitjan curs 1998/1999, no em contractaren (encara que fos per poques hores a la setmana) per a exercir de mestre. Fou amb adults, a qui ensenyava català, per iniciativa de l'associació de pares i del director d'un institut.

Un mestre de Magisteri (Pere Riutort) em féu alguns suggeriments que donaren bons resultats.

En el 2011 i, més avant, en el 2012, ensenyava un home de quasi seixanta anys. I, al curs vinent, a ell i, algunes setmanes, a adolescents junt amb ell.

Aleshores, captí que l'ensenyament de franc era poc valorat i que, després, hi havia queixes socials per l'ensenyament públic.

Ara bé: durant dos cursos, com a membre d'una coordinadora ecologista veïnal de la comarca (de dues viles), ensenyí català (ací dit 'valencià') per mitjà d'Aldaia Ràdio.

M'ha agradat ensenyar i esbrinar. Aquell mestre de Magisteri, en setembre del 2020, em digué 'Tens il·lusió per l'estudi'.

A hores d'ara, mentres que, per una banda, aprenc, principalment, sobre cultura tradicional vinculada amb terres catalanoparlants i amb el folklore, per una altra, informe i, així, tots tenim accés a temes que, sense publicar-los, podrien permetre que molts continuàssem creient que les nostres arrels, el nostre passat i la història vernacla en terres catalanoparlants ha estat com indiquen molts polítics, molts mestres en les escoles i com transmeten en moltíssims mitjans de comunicació social.

No deixaré fora que sempre he procurat que els alumnes (i que els altres) no siguen manipulats i, a més, de bon cor.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Un poc després, hem rebut uns missatges en què copsàvem que, quan u ensenya amb intenció de fer possible que els alumnes (o que els aprenents) gaudesquen i que siguen lliures, el mestre és com una mare disposada a respondre, a orientar, a aclarir, a adobar la creativitat del xiquet i que l'al·lot se senta ben tractat, emparat i respectat com a persona. Això sí: també responsable de l'ús que faça d'eixa emancipació. 

Finalment, dir-vos que això m'evoca, per exemple, quan una xiqueta vol pintar i porta uns llapis de colors i, com ara, tu tens pintura tempera i, tot seguit, passeu a fruir de les relacions entre ambdues bandes i del dia, com quan una marona alleta el nin de poquets anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



Gent de més de noranta anys, amb vida i maternals

Paraules de hui: "Avant les atxes", Kike. "Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo. "Endavant!", Rosó Garc...