Sobre la ràdio i la televisió

 

Àvies (o padrines) i mares que opinaven sobre la ràdio i la televisió.

El 20 de març del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos opinaven sobre la ràdio i la televisió? Gràcies”.

Quant a missatges, el 20 de març del 2026 ens comentaren "Amb la ràdio, podies moure't. S'usava molt més la ràdio, que sempre hi estaves connectada, podies moure't d'una altra manera" (Maria Dolors Sala Torras), "La miraven o l'escoltaven poc perquè l'idioma els era una barrera infranquejable" (Xec Riudavets Cavaller), "Ni idea" (Lurdes Gaspar), "Televisió, no en tenien. La ràdio, sí. I triava el que més li agradava. L'àvia escoltava 'Taxi Key' i, al migdia, una rondalla, que es feia 'Tambor', que escoltàvem les criatures" (Anna Babra), "Escoltaven algunes novel·les a la ràdio i altres coses, però tenien treball de la llar" (Roser Canals Costa), "L'escoltaven i la veien prou" (Àngels Sanas Corcoy), "Sí que n'opinaven. Recorde: 'Jo, això, no m'ho crec'. Segons quines notícies" (Ximo Caturla), "No sé si en tenien. I, si en tenien, suposo que els manipulaven i, alhora, entretenien" (Conxita Pladevall Vila), "L'àvia Maria era addicta a la radio. A Moià, la recordo a la cuina, asseguda en una butaca a la vora del foc, escoltant la 'Radio Pirenaica' al vespre. I, quan la fèiem venir a Barcelona els mesos més freds d'hivern, la recordo, a ella, i a ma mare, al menjador, a les tardes, escoltant Dª Elena Francis.

A part, a casa, hi havia molta afició a la ràdio: l'avi Ramon va ser un dels fundadors de 'Ràdio Barcelona'" (Àngel Blanch Picanyol), "La ràdio era molt important per a estar informats; i la televisió, quan en vam tenir, també. Però, la informació, els agradava més tenir-la de la ràdio, com si fos més creïble. La televisió era, més aviat, una distracció" (Angelina Santacana Casals), "La meva mare sempre va estar encisada a escoltar la ràdio i, després, a veure la televisió" (M Pilar Fillat Bafalluy), "A casa nostra, no teníem ràdio, però recordo les novel·letes setmanals que portaven a la mare. A la torre del padrí, sí que tenien ràdio i escoltava, per la nit, 'Radio Andorra' ('Emisora del Principado de Andorra').

L'any 1947 sí que tenien ràdio. En aquell temps, jo ja tenia catorze anys" (Júlia Aixut Torres), "Que era un gran avenç. La mare era moderna i li agradava lo que, a poc a poc, s'imposava" (Àngels Salvador), "Érem de pagés, no teníem televisor i la ràdio era escoltada a primera hora i prou; i els néts, acabats els deures, encara recordo un programa del Sr. Gallo sobre les vides de compositors i de pintors" (Lydia Quera), "En ma casa, se sentia molt la ràdio. Per la vesprada, les novel·letes, mentres ma mare i jo cosíem. Però, quan venia la nit, ma mare ho tancava tot: portes i finestres, i cercava 'la Pirenaica'. I allí estàvem mon pare, ma mare i jo amb l'orella pegada, sentint totes les notícies que no eren del règim. Potser, per això, jo n'he eixit rogeta.

Lo de la tele va ser massa. Jo recorde anar a casa d'un oncle meu els dissabtes a sopar i veure 'Galas del sábado'. És clar, nosaltres encara no podíem comprar-la. I anar-hi tots els xiquets del barri en l'estiu, asseguts en la vorera, en casa d'un veí que era el primer que tenia tele. Va ser la revolució" (Reme Canet), "La televisió, comarques, per notícies. La ràdio, m'agrada més..." (Maria Teresa Esplugas Vilanova), "A ma mare (1918), li agradava molt la ràdio. La tenia encesa contínuament i record que, a mi, em molestava" (Eusebia Rayó Ferrer), "A casa, no va haver-hi televisió fins l'any 1962. Tooots érem de ràdio; jo, el 'Taxi Key', rondalles i cançons dedicades.

L'avi, el futbol. Encara recordo el Colacao. Em fotia dels nervis i no m'agradava gens; tampoc ara, la radio. Un partit? Noooo.

La iaia i la mama li deien 'Joan: abaixa la ràdio'" (Montserrat Cortadella).

Finalment, mon pare (1942), el 20 de març del 2026, per telèfon, em parlà sobre els seus sogres: "Els avis Miguel i Amparo, abans de la guerra, ja tenien ràdio en València. I, quan jo tenia catorze o quinze anys, sí que se sentia per la nit". Com a afegitó, em digué que, quan ell era jove (ací, cap a 1958 o 1960), si fa no fa, a les onze de la nit o un poc més, es podien captar emissores estrangeres, com ara, una nord-americana que emetia de Múrcia estant, la BBC... i, àdhuc, alguna en anglés.

 

 

Mitjans en català i pel folklore autòcton

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Gemma.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, qui m'ha reportat sobre el tema del dia i m'ha dit moltes de les emissores que, cap a l'any 1958 o 1960, es podien captar cap a la nit i, fins i tot, a les onze de la nit. Entre d'altres, n'hi havia, d'estrangeres (en llengua i tot), vull dir, que, per exemple, publicaven en anglés.

Igualment, evoques quan ta mare, durant l'entrevista del 2020, et deia que, entre les àvies i les ancianes que eren familiars acostats seus, escoltaven una emissora de Guadassuar (vila valenciana de la Ribera Alta) i que hi havia bona avinença entre elles i en l'ambient.

Afegirem que hi ha grups interessants en "Xiuxiuejar" i que informen sobre cultura tradicional i sobre folklore catalans de tots els indrets. La qüestió, com aquell qui diu, és fer com amb el nadó: donar-li menjar, que es faça grosset, que guanye força i que, així, cresca, en aquest cas, mitjançant la creativitat i un deixar que puguen fer amb bones intencions.

Finalment, dir-vos que, adés, he llegit uns versos d'una cançó recollida en el Tom III de l'obra "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer, i que he pensat que podria ser refrany. I que ho és: "Qui té mare, té amiga". El traurem per a la recerca, perquè els versos immediats eren sucosos.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Àvies i néts i rondalles vernacles esteses

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tractat sobre unes rondalles en què les dones, estudiades per Oreto Doménech i Masià, són arriscades o en què reflecteixen la bonhomia i el cor net dels infants.

Mentres escrius aquests mots, evoques alguns moments en què se t'han acostat xiquets de poquets anys i, per exemple, t'han fet un present senzill (com podria ser unes fulles que ells han arreplegat). Llavors, tu, amablement, els les acceptes. Al cap i a fi, tots hem estat menuts.

Igualment, ens ve al pensament quan anàvem a cals avis materns i l'àvia treia una bossa de rosquilletes i ens demanava "Vols una rosquilleta?". I li ho aprovàvem.

En eixe seny, ma mare, algunes vegades m'ha dit que sa padrina paterna, nascuda en 1878, els deia:

"— ¿Voleu una coca [ Cristina] que ha fet l'àvia?".

Llavors, com que les feia molt dolces i, a banda, molt gustoses, els néts li responien:

"— ¡Ai, sí, àvia, sí!".

Tot seguit, comentava la dona:

"— Ja sabia jo que no perdria parroquians" (sic).

Finalment, empiulant amb això, hui hem rebut un missatge de Vicent Pla (un amic de Benigànim, una vila de la Vall d'Albaida) sobre una contarella que havíem plasmat la setmana passada i que m'havia relatat mon pare més de quaranta anys arrere:

"Bon dia, Lluís,

Aquesta mateixa rondalla em contava mon pare d'un home, que li va passar a Benigànim".

Així que, com capim, comarques valencianes diferents (i no precisament veïnes) i contalles iguals, un fet habitual.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Pervivències matriarcals i sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he demanat en relació amb unes rondalles de què jo escriuria hui, en aquest cas, sobre el mot "Maredéu".

Llavors, indiques que hi ha pervivències matriarcals en el País Valencià, en nexe amb la Mare de Déu, amb la Mare Terra i amb la maternitat.

En eixe seny, direm que, per exemple, en el llibre "Les tres mares. Les arrels matriarcals dels pobles catalans", d'Esther Borrell, hi ha informació sobre tradicions d'eixe ram en poblacions de terres catalanoparlants.

Afegirem que també es pot copsar en poemes de gent amb un alt sentiment de pertinença a la terra i, més encara, quan, per mitjà d'obres com "El matriarcalismo vasco" i "Europa indígena matrilineal. Los vascos" (aquesta segona, de Mari Carmen Basterretxea i editada en el 2022), trobem punts en comú presents en eixos versos o, com ara, en rondalles autòctones, en llegendes, etc.

Finalment, dir-vos que Xiuxiuejar és un pont molt bo per a la creativitat en llengua catalana, puix que les publicacions són en aquesta llengua i això es reflecteix en moltes persones i, a banda, facilita l'accés temàtic i sense haver de passar per un alt nombre de reports en altres llengües. El recomane, tot i que començàs en febrer.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Catalanoparlants i nouvinguts amb un alt sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!"Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, sobre una jove nascuda en l'Índia, qui, amb vint anys, viu dos anys en Vic i parla català amb fluïdesa i de manera agradable d'oir:

"— Té vint anys, son pare viu en Catalunya vint anys i ella se n'ha vingut amb sa mare.

En l'India, estudiava i ací també.

Diu que li agrada la gent de Vic i que, una de les primeres coses que es proposà, fou aprendre la llengua de la terra".

Llavors, ens han respost:

"— Interessant. Sí que és de veres que, tenint estudis, li pot resultar més fàcil aprendre una llengua com també el fet d'interessar-se a fer-ho per a sentir-se de la terra".

En aquest seny, hi ha un amic teu de Ponent, qui, tot i que viu en el Brasil, té un alt sentiment de pertinença a Catalunya, es reporta sobre temes relacionats amb terres catalanoparlants i s'ha empeltat molt bé en el país, fins al punt que, en el seu mur de Facebook, posa informació en català i en portugués i que, més d'una vegada, et demana sobre temes relatius al País Valencià: Tonet.

Ben mirat, vos adjunte el vídeo de què parlàvem, un exemple del sentiment esmentat: https://www.threads.com/@mantincelcatala/post/DV-io5ZiJyh?xmt=AQF01ET2CbVO72lBOz6pd6BqiT9Z2kMRt2QBUeKdgPi47eLu06VS5hucwsw5CfD5j8D4-xIV&slof=1. 

Finalment, dir-vos que, si voleu relacionar-vos amb catalanoparlants, també podeu fer-ho en Xiuxiuejar, on l'única llengua que s'empra és la catalana. Ah! I per mitjà de rondalles i de llegendes, sovint, amb molt de vocabulari genuí: mots, expressions, refranys, frases fetes,... A més, si llegiu la recerca d'Oreto Doménech i Masià, podreu capir temes en nexe amb la maternitat i amb el lligam entre mare i fill. Interessant i, en bona mesura, novedós i creatiu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Continuar amb la creativitat per al matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes,", Kike.

"Endavant ses atxes!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i li he dit que Carolina Clavera m'havia explicat què era una passejanta:

"— 'Passejanta' es refereix a una mainadera o dona que té cura de portar els xiquets a passejar... Fa olor perquè pela moltes mandarines als xiquets".

Igualment, hi ha hagut un moment en què t'ha demanat:

"— Tu, amb tot lo que escrius, ¿t'ofereixes a escriure per a algú, per exemple, en articles? Perquè una cosa és publicar en una web oberta a participants i una altra és lo que et dic".

Llavors, li hem respost:

"— La veritat és que només n'he escrit alguns perquè m'ho havien oferit. Per exemple, en el 2017, en el 2019 i en el 2020, en relació amb els Sants de la Pedra. I l'endemà de morir-se Pere [ Riutort], en el 2021, un home del Camp de Mirra em digué que podria preparar un article per a les festes patronals de l'any següent. I l'orientí més cap al tema del matriarcalisme. I el publicaren".

A més, ens han afegit:

"— Amb una quantitat tan extensa, què fas? Perquè escrius?".

Aleshores, li he comentat:

"— Doncs, mira. Escric sobre el matriarcalisme perquè em dóna sentit a la vida.

Pensa que, en el 2004, amb trenta-tres anys,  comencí a ser pensionista. I encara en tens quaranta o més per davant. I no és qüestió de no fer res. A més, amb tot eixe temps lliure, pots fer coses que no podries dur a terme en altres situacions".

En acabant, li hem agregat:

"— I el tema m'agrada. En el curs 93/94, en Magisteri, llisquí un llibre en què Rigoberta Menchú respon als temes que li trau una etnòloga. I m'impactà quan diu que la mare, durant l'embaràs, parla amb el futur xiquet.

Jo, ara per ara, lo que faré és continuar-lo, passar-lo a la web que porte i en què pose quasi tota la informació i a unes altres com també a algunes que són molts obertes i que t'ho posen fàcil, com ara, 'Relats en català'".

I més.

Ben mirat, prosseguirem en eixa línia i, així, no dependrem de ningú que ens puga fer joc brut (no en diré noms) i la farem una mena de biblioteca sobre el tema, com he vist adés que feia un altre tafaner, Jan Grau, amb qui he capit molts punts en comú, potser perquè ell fos molt creatiu en la seua vida.

Finalment, dir-vos que he enviat un missatge a Joan Seguí Seguí, director del museu "L'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia" i que ens ha posat que passarà a Raquel Ferrero un escrit i altres informacions que li hem afegit en un correu electrònic. Gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

La creativitat i la vida orientades cap a terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un parlament que ha fet un poeta mallorquí en defensa de la llengua catalana, de la terra i de la cultura vernacla.

Cal dir que, u dels primers detalls que captes quan ell passa cap al tema que centrarà lo més important del seu objectiu, és quan, en nexe amb el matriarcalisme, diu que cada llengua té una terra o, si ho preferiu, un territori, en què és autòctona, en què és creativa  (https://elmon.cat/cultura/insurreccio-nit-lletres-catalanes-carles-rebassa-discurs-dur-1130393).

Per això, molt avançada la vesprada, hem capit que si, per exemple, fas una investigació de cultura tradicional i de folklore junt amb altres camps del punt de vista renovador i com si fosses un xiquet, ens convé desenvolupar-la a partir d'on són més presents, més ordinaris. Si no, seria com pretendre que, en una zona equatorial, hi hagués detalls de clima glacial: ens ho aplanaria més, com ara, realitzar-la en l'Antàrtida.

I, ¿quina relació té això amb la recerca sobre el matriarcalisme català? Doncs que, en tot cas, 

1) orientes la creativitat cap a terres catalanoparlants,

2) demanes i cerques a partir de gent que hi viu o que en té molta informació,

3) demanes, principalment, sobre lo que, popularment, es considere creatiu (rondalles, música, art), cap a la figura de la mare (el tema de la maternitat, íntimament lligat a la terra, a l'educació, a la transmissió de la cultura tradicional i de l'ancestral i tot...) i, és clar, sobre la sexualitat (és un empelt amb lo tel·lúric, amb la infància i amb el gaudi de la natura, amb la fecunditat, puix que les persones som fills de mares i, ben mirat, de la terra en què nasquérem, si no n'hem emigrat).

Finalment, he rebut un comentari d'Àngel Blanch Picanyol en què deia que moltes de les cançons tradicionals valencianes que havíem posat hui són molt paregudes en Catalunya. I li he respost que sí com també en altres camps del folklore i com en altres tradicions.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.