Poesia, música, rondalles i llegendes i la cosmovisió matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he capit que l'escrit que redactí anit tenia bon acolliment. El fet és que intuïa que podria ser així, tot i que direm que l'hem afegit en distints punts.

Tot i això, la poesia eròtica i la pornogràfica (potser més, la primera, entre d'altres coses, molt més abundant) són dues vies amb què podem compilar informació per a un estudi sobre un Poble, sobre els parlants d'una llengua i, més encara, si resideixen on aquesta llengua és vernacla.

Una cosa pareguda esdevé amb la música: com més n'aculls del passat i, en acabant, la tractes, més detalls acumules empeltats amb els antecessors, amb els teus ancestres i tot i, de pas, entres més en les arrels i en la cosmovisió d'un Poble (ací, en la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants): cançons, balls, danses...

Finalment, si, ben mirat, investiguem rondalles, llegendes i, com ara, refranys i dites que apareixen en els relats, ens trobem que, en un possible report (com també en una conversació creativa, en què moltes persones participen perquè s'hi senten en un ambient maternal com si fossen el nen que xupla de gust de les mamelles de la marona), podem estar més preparats per a transmetre sobre el matriarcalisme català a persones que coneixem i, no cal dir que per Internet. Sempre hi haurà qui hi estarà interessat, àdhuc, del punt de vista antropològic o en relació amb el folklore.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Poesia eròtica, pornogràfica i cançons tradicionals matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Reme Canet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa, li he dit que, potser una setmana arrere, una investigadora m'havia escrit que, com aquell qui diu, en la península ibèrica, mil anys arrere, la societat era patriarcal. 

Llavors, li has afegit:

"— En acabant, li escriguí que, si recorrem a poesia eròtica dels segles XVI-XVII i, fins i tot, a pornogràfica del segle XVII...".

A continuació, ens ha respost:

"— Pornogràfica...".

Tot seguit, li he adduït:

"— Sí: tinc un llibret, potser dels anys huitanta, en què també n'hi ha d'eixe ram. I una obra del segle XV, en poesia eròtica i amb un frare.

El fet és que, en aquestes obres, en un moment en què la cultura castellana no havia penetrat com del segle XVIII en avant, trobes que, per exemple, la dona és ben tractada, que els personatges masculins demanen ajuda als femenins, que ella té la darrera paraula...

Doncs bé, és lo mateix que m'han comentat en relació amb la majoria de les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. I en rondalles i en cançons de mallorquins nascuts en el segle XIX (per exemple, Antoni Ma. Alcover) o que arreplegaren narracions en la Mallorca dels anys noranta del mateix segle..., com ara, l'Arxiduc [ Lluís-Salvador] o bé cançons eròtiques mallorquines dels anys seixanta i setanta del segle passat".

Finalment, li he amollat que això lliga amb el fet que, en la península ibèrica, la cultura gallega, l'asturiana, la basca i la catalana, són matriarcals. I encara hi podem agregar-ne una: l'occitana. En canvi, la castellana i l'aragonesa són patriarcals.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Folklore que et remembra ta mare i ambients creatius

                                                                  

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Adés, mentres preparava per a aquest escrit, he evocat la figura de la mare en companyia del nen i, igualment, la dels típics retirats (hòmens i dones) que són en un parc o bé en un local junt amb altres persones.

Entre totes elles, aprenen, intercanvien vivències, la bonesa fa acte de presència al costat d'eixes paraules que permeten que, com aquell qui diu, hi haja una mena de grup en què, com se sol dir, tots formen una família.

Afegiré que això adoba la creativitat, un ambient creatiu i acollidor: ara parle jo; després, tu; en acabant, un altre altre...

Doncs bé: en la recerca, passa, poc o molt, lo mateix. Així, els demanem informació, ens en posen (o ens n'envien) i, fins i tot, amb el temps, n'hi ha qui ens en remet de la que a penes era coneguda (per exemple, només entre amics i familiars que celebren aplecs i altres persones acostades).

Per això, t'entra la curiositat de cercar sobre la vila (o sobre la comarca o més) on viuen els qui t'han fet arribar aquesta informació. Com a mostra, abans, he rebut un missatge de Vicent Pla (de Benigànim, una vila de la Vall d'Albaida): sobre balls de la comarca.  L'he fruït i, altrament, captes un folklore que et remembra ta mare i l'alegria de viure i la importància de conservar lo ancestral, lo tradicional i vernacle en terres catalanoparlants i de prosseguir amb la investigació, orientar-la més cap a lo femení com eixe eixart entre la mare, el nen i la terra on nasqueren els teus antecessors i... amb altres indrets catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"Cor dolç, llavis de sucre", dita de 1926

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist que una amiga, Assumpta Capdevila, havia posat aquesta foto amb un refrany que jo no havia sentit, ni llegit encara: "Cor dolç, llavis de sucre". És una "Dita recollida l'any 1926".

Ben mirat, direm que, en el volum primer de l'obra "Cançoner popular de Mallorca", de Rafel Ginard Bauçà, hi ha cançons en què la dolçor (o bé el parlar agradable i com quan una mareta es dirigeix amb afecte al seu fill de pocs anyets) és present.

Igualment, aquest estil de parlar lliga amb l'esperit que capim en alguns poemes creats per catalanoparlants amb  un alt sentiment de pertinença a la terra: en el tema de la maternitat, en com escriuen al qui passa per un mal moment, en versets adreçats a nounats o a nens...

Finalment, dir-vos que, com algunes vegades he comentat a ma mare, procure relacionar-me (amb els qui participen en la recerca) com si fossen xiquets. Llavors, alguns dies m'ha respost:

"— Com a un xiquet?".

I li addueixes:

"— Sí, perquè això fa que respongues de manera que, en acabant, et reporten amablement i que pugues continuar amb ells, encara que ja siguen adults".

Per això, hi ha dies que et feliciten (o que t'agraeixen) eixa cordialitat, la paciència i la senzillesa en les explicacions. Una actitud creativa i maternal ho adoba.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Antecessors, àvies i dones creatius i tu

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que "'Manos Unidas' fou un organisme de dones que es creà en València" i, quant a les felicitacions pel sant (perquè hui n'era el d'un familiar acostat, qui celebra molt més el sant que el natalici), "A mi, m'agrada i no vull que es perda eixe costum".

Tot seguit, hem capit unes quantes coses: 1) el nexe amb la terra on nasqueren els seus antecessors i on ella viu, 2) la gran importància que atorga a les dones en les iniciatives socials d'arrels cristianes amb intenció de no deixar caure ningú, 3) l'interés per la pervivència de tradicions matriarcalistes, en lloc de les que podrien semblar-nos buides, puix que el cristianisme, com ja ens deien en les primeres classes de "Pedagogia" en Magisteri, és una de les arrels de la cultura en el País Valencià juntament amb la grega i amb la la romana. I, en el cas de la cultura vernacla, hi podríem adduir la germànica.

Ben mirat, has rebut un missatge de Maria Dolors Sala Torras i li has plasmat:

"— Gràcies pel teu comentari, Maria Dolors, i bon dia,

Ahir pensí que, en la banda materna de mon pare, hi ha hagut gent molt interessada per la cultura i per la formació de la gent: un besoncle seu nascut cap a 1868, aquesta àvia i la mare de mon pare.

Ma àvia (qui no ho fou, per pocs dies), més d'una vegada, estava al costat de mon pare mentres ell estudiava; i li agradava la lectura.

Quant a ma mare, sa àvia paterna (1878) era filla d'un jutge i llegia la premsa que portava el pare i llibres de religió (possiblement, d'oracions).

I, per la part de mon pare, son avi patern estudià per a capellà, però, al capdavall, veié una xica i festejà amb ella: la futura muller. Ell deia als néts: 'Estudia para saber y ruega al cielo propicio, te conceda útil ser en cualquier arte o oficio'".

Finalment, aquests xicotets detalls històrics i amb coincidències amb la teua cosmovisió fan que hi captes una continuïtat pareguda a la del fil que enllaça la mare que vola el catxirulo (toca els peus en terra) i el seu xiquet (la bonesa i la creativitat).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Valencianes del segle XIX que sufragaven néts, estudiants i treballadors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb el meu padrí (nascut en Aldaia, vila de l'Horta de València, en 1948), qui, a mitjan conversa, m'ha respost en relació amb els estudis que féu mon pare:

"— El taller que hi havia en casa venia de part de l'àvia [ Paca], 'la bolla'".

Després, parlant amb ton pare, t'afig "La tia Paca, l'àvia [ per part] de ma mare, cosina de D. José Mª Sanchis [ Sancho], 'el bollo' (*), l'oncle. Cobrava com si treballara" i que, en part, li'ls sufragà.

En alguns moments del dia, hem pensat que hi ha gent que, tot i que puguen dedicar una part que no siga grossa en nombre, però que la podrien aportar a altres afers, el fet que una dona participe junt amb els parents de qui, ací, estudia, és una manera de plasmar:

1) que és interessada pel projecte, que l'empara,

2) que, com a dona, protegeix el nét 

i 3) que, tot i que era de qui procedia el taller, ella era en nexe amb els qui hi feien les faenes.

Finalment, això m'ha fet capir que, àdhuc, en la meua família, és a dir, en un ambient més pròxim, hi ha hagut una altra dona qui també era ama d'un local que, en acabant, altres persones acostades l'aprofitaven.

Un exemple més per a l'estudi sobre el matriarcalisme.

I, demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

(*) U dels hòmens rics de la vila d'Aldaia i amic del general Franco. Una de les seues propietats era quasi enfront de cals meus avis paterns i, a hores d'ara, és el centre de retirats i pensionistes d'Aldaia. 

Les "escoles noves" es digueren amb el nom de son pare durant molts anys, https://www.facebook.com/share/p/19ERSqBxQr.

Obres de teatre amb hòmens vestits de dona

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre obres de teatre amb hòmens vestits de dona? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 2 d'octubre del 2026 i posteriorment comentaren "Obres còmiques, sí" (Rosó Garcia Clotet), "No" (Lurdes Gaspar), "No" (Octavi Font Ten), "Sí. I, a les escoles, les noies vestides de nois" (Margarita Pou Marfany), "No ho recordo, a la vila. Després, sí que crec recordar-ho en alguna referència teatral!!!!" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "No ho recordo. Jo diria que no" (Àngels Sanas Corcoy), "Lo que recordo és que el pare deia que, en aquell temps, els homes els agradava vestir-se de dona i que era una diada en què hi havia crims per enveges entre la gent del camp" (Júlia Aixut Torres, nada en 1933), "Al teatre, no ho recordo, però, al carnestoltes, sí que es vestien homes de dones.

Jo recordo també (anys seixanta) homes en carnestoltes vestits de dones" (Àngels Benaiges Martí), "No" (Francisca Farre), "Doncs no es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No record haver-ho sentit mai" (Xec Riudavets Cavaller), "No, mai" (Josep Ferrer Ferrer), "En aquella època, sí que es feia molt" (Maria Dolors Sala Torras), "No tinc cap idea!! Però crec que, a la meva mare, poc li preocupava aquest fet" (Roser Canals Costa), "No. La meva mare vivia en ambient molt rural i amb gens de vida social fins que va venir la guerra i ompliren la casa de gent refugiada a qui van ajudar i alimentar tant com van poder" (Rosa Bernat), "De fet, fèiem teatre i un veí sempre es vestia de dona... i cap problema. Jo sabia d'amics de l'escola qui ho eren i érem igualment amics" (Lydia Quera), "No. No ho havia sentit mai" (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 2 d'octubre del 2026 plasmaren "La meua mare explicava que, als carnavals de Benigànim, es disfressaven els germans, d'una amiga molt guapa, de dones i que anaven pel carrer provocant els homes, pel carrer" (M Josep Barberà).

En Twitter, el 2 d'octubre del 2026 escrigueren "Al teatre comercial, no. Ara bé, a les parròquies on es feien 'Els pastorets' per Nadal (per cert, bressol de molts actors), fins i tot, la Mare de Déu eren nois. Triaven el més bonic, això sí. Jo vaig tenir un mestre a l’esbart, qui havia fet de pastoreta" (Montserratp).

Finalment, ma mare, el 2 d'octubre del 2026, per telèfon, em digué "Això passava en les escoles que eren de xics o simulaven que el protagonista femení passava a ser un xic. D'això, me n'ha parlat el pare (1942), de quan estudiava en els salesians.

I, en les de dones, també n'hi havia alguna".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.