L'agraïment i les dues parts de les dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre avant", Reme Canet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, la lletra de la cançó i, a més, li he dit que les rondalles i la música vernacla solen plasmar detalls de la cultura tradicional i que, en eixe seny, no descartava que algú dels participants escrigués sobre alguna dona que havia estat sabatera (i, més encara, tenint present mots que ens havien posat sobre mallorquines dels anys seixanta). I així ha estat. 

Ben mirat, hem posat unes paraules a la Neus (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2102856237515714971), una mestra del barri de Gràcia (de Barcelona), en resposta a un tweet seu (https://x.com/neusparce/status/2102841409661280258), 

"— Bon vespre, na Neus,

Adés pensava un moment en el paper dels meus pares fins que tenia trenta-huit anys i passí a independitzar-me.  

Ell em pagà quan jo no podia i em donà un consell molt encertat.

Ma mare m'aplanà que hi pogués viure. Entre el 2009 i el 2014, visquí en un estatge seu. Ella em proposà comprar-me'n u i ho fiu.

En acabar la reforma, em donà un consell que jo ja tenia assumit. I hi encertàrem. Quan he necessitat ajuda puntual, he pogut comptar-hi amb ella. I, en una recerca que faig, molt.

Això, junt amb la gran quantitat de gent que ha pres part en l'estudi sobre el matriarcalisme català, m'ha fet capir la importància de ser agraïts, si volem tenir més possibilitats de comptar amb la col·laboració d'altres persones en un futur (més o menys, llunyà). Fins i tot, hi ha hagut una dona que, poc o molt, m'escrigué unes setmanes arrere que, qui és respectuós, rep generositat d'altri.

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que la gent podem prescindir del pare Estat; però els polítics, no, de la gent. Mentrestant, vius com en eixes situacions (o bé celebracions matriarcalistes) en què una dona adulta acompanya una jove. Cada una representa les dues parts de la dona: a) la que va de la primavera de la vida a la joventut i b) la maduresa i els consells fruit de la vida. Potser per això, en moltes cançons (o en rondalles) mallorquines, la mare i la filla sí que apareixen i, en canvi, la del pare hi és baixa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Pobles matriarcals: hòmens i dones dialogants i tractats com a persones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres (1933).

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

En desembre del 2010, aní a parlar amb un home que havia estat cinc anys en contacte amb la cultura tradicional colla (en el nord de Xile i matriarcalista). 

En un moment de la visita, ens digué:

"— La cultura valenciana és matriarcal".

Llavors, li demanes:

"— Com que és matriarcal?

— Sí. Mira: abans d'eixir de casa, la dona diu a l'home: 'Has agafat diners?' i, quan van pel carrer, junts, ell (amb el seu braç dret, solt), mou la mà i saluda... Però la dona (amb el seu braç dret),... ¡l'agafa!: mana la dona".

A més, per desembre del 2020, ens comentà que això anava unit a un detall: en les parelles valencianes (valencianoparlants), es tractaven bé entre tots dos, com en aquell Poble d'Amèrica del Sud.

Afegirem que, no solament ho captem en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, sinó, per exemple, en cançons mallorquines compilades seixanta anys arrere o més (abans de 1966): ella administra i, fins i tot, pot pagar el seu marit i, ben mirat, es fa lo que ella vol. 

Per consegüent, un ambient amb presència molt important de les valors femenines i de lo matern, de la dona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La música vernacla en la infantesa de ma mare

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Molt agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare (1943) per si podríem fer un enregistrament d'una cançó que ensenyava Agustí Alaman Rodrigo (1912-1994) en la Parròquia de Sant Agustí de la ciutat de València quan ella, a tot estirar, tenia dotze anys (https://malandia.cat/2026/09/senyora-de-gracia-porteu-nos-a-vos):

"Camins eucarístics

als peus dels camins,

els quals ens dugueren

pintors pelegrins,

per fer-vos Senyora

dels bons agustins.

València cristiana

vos cantarà a vós,

Senyora de Gràcia:

'—Porteu-nos a vós'".

És d'eixes obres que, a més d'estar en llengua catalana, fou transmesa en un moment en què a penes es devia cantar-hi i, més encara, tenint present que la guerra havia finit en 1939.

En escriure açò, hem evocat que ton avi matern (1906) era molt amic de la música, fins al punt que li hauria agradat ser músic i que tenia gust per al cant.

Cal dir que, quan eres un xiquet i encara et portava ta mare, ella solia cantar com una manera més de relacionar-se amb els fills i de fer que ells aprenguessen una part més de la vida: la musical.

Afegirem que, més d'una vegada, ma mare m'ha amollat que, quan Agustí Alaman oïa gent parlant en castellà (en un moment en què la gran majoria dels valencians no l'usava), deia "Xurros!, xurros!".

Ben mirat, dir-vos que, possiblement, dos anys arrere, trobí un escrit en "Memòria valencianista" sobre aquest compositor, mestre i promotor de la llengua autòctona: https://memoriavalencianista.cat/biografies/alaman-rodrigo-agusti. 

Finalment, com a mostra, exposem part de l'escrit biogràfic amb paraules d'un fill seu en aquest enllaçament: "coherent amb la cultura. Allunyat de determinats corrents polítics, perquè el país, la terra, la llengua no té a veure amb la qüestió variable de segons el pensament. Si u ho és, ha de demostrar què és. Fou un valencià pràctic i coherent amb l’acció sense mai ser feridor a les nostres senyes en tots els sentits, culturals, sociològics; el preocupava que nosaltres no tinguérem una llengua culta. (...). D’altra banda, ell tampoc no se sentia rebaixat per dir-se valencià, perquè llegia i escrivia en valencià, parlava valencià i estimava València i, fins i tot, quan érem menuts, em contava la història de València, cosa que hui quasi ningú la vol conèixer".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones que transmetien poesia i cançons tradicionals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre un article publicat en el 2014 i hi hagut bona avinença i aconsegueixes portar l'aigua al teu molí i amb bon cor.

Altrament, has fet una qüestió a ta mare i aprens sobre una dona nascuda abans de 1935 i que, encara que no era familiar directe teu, et tenia com si fosses un nebot seu. Així, en el tema de la lletra de la cançó "Alaquàs és molt bonica" (la qual et transmeté ta mare junt amb la seua germana en novembre del 2020), et diu:

"— Possiblement, la cantara la tia Rosita: recitava versos, poesies,...".

Així, altra vegada, capim la dona com a pont amb altres generacions. Més encara: en una casa amb moltes dones fadrines.

Ben mirat, m'ha agregat que, més d'una vegada, evoca cançons, fets, vivències,... de més de seixanta anys arrere, un detall de què ens han reportat dones que han col·laborat en la recerca i que tenen més de setanta-cinc anys.

Finalment, la responsió de Joana Cabiscol Calvès sobre una qüestió del tema de la setmana:

"— Elles van ser 'priores', quan eren fadrines; i, quan eren casades, per a la Festa Major i, després de midar, es posaven a la porta i, en sortir la gent, els oferien estampes i flors segons l'època".

Llavors, li afiges:

"— Gràcies pel detall".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Creativitat i compartir arrelats a la mare i a l'àvia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he demanat que em cantàs els versets d'una cançó típica d'Alaquàs que ella i, després, la seua germana Amparo, m'havien transmés el 25 de novembre del 2020, però de què encara jo no tenia enregistrament oral.

Així, l'has captada, hi has fet alguns afegits i, tot seguit, li l'amolles per si calgués rectificar. Llavors, poc o molt, et diu que així era.

Immediatament, l'hem enregistrada, l'hem enviada a un músic i estudiós de la música local d'Alaquàs, qui, dies arrere, ens havia respost a una qüestió, com li havíem indicat aquell dia: David Gómez Zambrano.

Adduirem que és d'agrair que, allà on ets i allí on vius (i, sobretot, en la vila i en la comarca), hi haja qui també siga interessat per lo local, per lo més pròxim, puix que, com aquell qui diu, no cal viure per a fer exotisme i sí, al meu coneixement, estar arrelat entre els més acostats, entre els veïns, entre gent del redol i, igualment, enllaçar amb els teus germans de llengua vernacla.

Per què? Perquè això fa que estigues creatiu al llarg del dia, que alliberes la part maternal de la vida (deixar-la fer, com he escrit hui a una dona participant en la recerca), que sigues com el xiquet que confia en sa marona i en sa àvia (parlem en seny simbòlic)... i com la padrina i com la mare que tenen una actitud matriarcalista en la vida, com molts hòmens (i com moltes dones) en altres Pobles d'aquest ram.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Vos parlaren de dones que feren d'escolans

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de dones que feren d'escolans? Gràcies.

Apareix en una cançó arreplegada per Antoni Gili i Ferrer en el Tom II de l'obra "Aportació al Cançoner popular de Mallorca" (p. 41): "Una formiga i un gri [ = grill] / feien d'escolans a Randa".

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 18 de setembre del 2026 ens comentaren "No. No n'havíem parlat" (Daniel Gros), "No. I jo, quan era petita, sempre vaig veure que eren nens. Ara seria diferent: les nenes pugen a l'altar i ajuden" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Mon pare tenia una parenta que, quan era jove, va ser uns anys escolana i, a la vila, la coneixien com a Rosario 'l'escolana'" (Octavi Font Ten),"No ho recordo, però, en aquella època, no ho crec. Jo sí que he conegut dones que portaven la Comunió a persones malaltes" (Rosó Garcia Clotet), "Que jo recordi, els escolans eren sempre fillets, mascles" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Francisca Farre), "No. Mai" (Lydia Quera), "No recordo haver-ho sentit mai. Demanaré al meu marit si ha sentit alguna cosa" (Àngels Benaiges Martí), "No. Fer d'escolanes, en aquella època, no. Més endavant i ara, sí" (Maria Dolors Sala Torras), "Les àvies de casa només deien que eren 'priores'. N'hi havia una, de casada; i una, de fadrina, que donaven flors a la sortida de l'església. Molt abans, als anys seixanta [ del segle passat], donaven estampes de sants.

I, després, jo mateixa havia fet d'escolana (a l'adolescència) i també de lectora" (Joana Cabiscol Calvès).

En el meu mur, el 18 de setembre del 2026 posaren "No ho sé" (Lurdes Closa), "Lluís: mai de la vida.

No eren catòlics a casa l'àvia. La mama, sí, però no em va dir mai res; però l'àvia Teresa deia 'Als sants i als minyons, no els prometis si no els dons'" (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

Finalment, ma mare, el 18 de setembre del 2026, per telèfon, em digué "'L'escolanet'. 'Mira l'escolanet: que espavilat que és!'. En Alaquàs, en el carrer Venerable Sarrió, hi havia u que feia d'escolà i, a la filla, li deien Lolin 'l'escolana' (encara que ella no ho fou i que 'l'escolana' li venia pel pare)". En nexe amb els mots de Rosó Garcia Clotet, ens adduí que "[ En Alaquàs,] Hi havia qui era de la 'Pastoral de la Comunió', persones que es dedicaven a ajudar a la parròquia... Abans, si de cas, ho feia el capellà o el seminarista; però, fa uns anys, ja ho feien algunes dones.

Quan hi havia algun soterrar, el xiquet també hi anava, acompanyava el capellà".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Encaixades de mans, àvies "priores" i escolanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia, he afegit els seus i, a més, li he tret que la qüestió (com altres dies) prové d'una cançó (en aquest cas, de Mallorca) i he aprés un poc més sobre una part de la vila on visc, Alaquàs.

Igualment, hem rebut un missatge de Júlia Aixut Torres (una lleidatana nascuda en 1933, molt creativa i que, més d'una vegada, ens plasma la figura de la mare):

"— A Lleida, molts anys enrere, hi havia el costum que, al mercat dels animals, si hi havia acord en la compravenda, es feien una encaixada de mans i deien 'D’acord'… I es complia... Era un temps molt diferent del que avui es viu: donar la paraula era molt important per a les dues parts…".

Ben mirat, capeixes un escrit que reps de Joana Cabiscol Calvès:

"Bona nit, Lluís,

Les àvies de casa només deien que eren 'priores'. N'hi havia una, de casada; i una, de fadrina, que donaven flors a la sortida de l'església. Molt abans, als anys seixanta [ del segle passat], donaven estampes de sants.

I, després, jo mateixa havia fet d'escolana (a l'adolescència) i també de lectora".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.