Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Sempre endavant!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient creatiu i maternal, de bona avinença, sobre la manera de respondre i de relacionar-se d'una metgessa que ella coneix.
Pels comentaris que ens ha fet, exerceix la professió amb estil humanista, com eixes que abraçarien les humanitats, amb bonesa, que són agradables en el tracte i que, de rebot, són ben considerades pels qui elles menen.
Altrament, has rebut un missatge d'un amic i, després de llegir el text, li escrius vivències teues i de què has aprés per a hui dia:
"— Bon dia i gràcies pel teu escrit,
Per a mi, la solució immediata passa per la independència respecte de Castella (ara, 'Espanya').
Així, quan u no està de gust en una casa, en un club, en una associació, etc., ¿no se'n va i, més d'una vegada, en crea el seu i passa a ser, en aquest segon lloc, el cap i a dirigir d'acord amb la seua manera de pensar i de veure la vida?
Doncs això val per a tot.
Una altra cosa és que presentar aquesta opció com a solució resulte incòmoda per a molts, bé polítics, bé no polítics.
Mentrestant, els qui la refusen prefereixen viure com el lloro que diu 'Llibertat, llibertat...', però abraça prosseguir en una gàbia amb la porta oberta.
I un comentari que em féu Pere Riutort, potser no més de dos anys després de les eleccions autonòmiques valencianes de 1995:
'— El darrer dia de campanya electoral, Eliseu Climent digué Voteu PSOE'.
Sobre la independència, a partir de vivències meues en relació amb els meus pares.
Nasquí en 1971 i, fins a maig del 2009, visquí en companyia dels meus pares. (...).
El 9 de maig del 2009 comencí a viure en la casa del carrer Major, de 55m², propietat de ma mare. La relació començà a orientar-se més cap a ella. Forta (en alguns temes), però dialogant.
En la casa del carrer Major, podies fer molt.
Ara bé: quan passí a viure en la casa que comprí (i pagada, per voluntat pròpia, sense cap cèntim de ningú, ni de fora, per a evitar possibles 'Li has d'estar agraït'...), la relació amb ma mare s'amplia. En bona mesura, perquè els cinc anys viscuts en Alaquàs (2009-2014) havien creat un nexe mare-fill més fort.
Per tot això, si u vol que li responguen, ha de crear situacions en eixa línia i no esperar que un mentirós li ho adobe.
La llibertat és desitjada per pocs: comporta risc i fer-se càrrec de la nostra vida cada u de nosaltres".
Finalment, li he amollat:
"— Pel teu estil d'escriure el text de hui, es nota que els temes socials són els teus.
— Sí. Són part del present diari".
Doncs bé: els meus, com li has indicat, van units a la bondat en la teua manera de fer-te càrrec de la teua vida, a ser el rei del teu dia rere dia (com quan voles un catxirulo) i, com ja sap ell, a l'educació per a la llibertat així com la marona ensenya el fill a cantar i li permet que li reproduesca una cançó per a comprovar com va l'aprenentatge del nen.
Sí: m'agrada ensenyar i, més encara, estudiar... perquè no siguem governats per la maldat d'altri i perquè les humanitats i la tradició matriarcalista catalana facen acte de presència i, de pas (com he posat hui a un altre amic), compensar el silenci oficial de polítics, d'historiadors, d'articulistes i de mestres.
Gràcies, a tots els participants en la recerca, per la vostra generositat.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
