La tradició matriarcalista catalana no promou la mentira

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en un ambient creatiu, amb harmonia entre tots dos, cada u disposat a aprendre de l'altre.

Afegirem que és una d'eixes persones que t'influeix per a bé i de què has tingut interés a cercar informació, a enllaçar-la i, de pas, a ser tu el rei de la teua vida (en el seny simbòlic, unit al bon cor).

En línia amb això, hem capit uns mots de la psicòloga María José, en Twitter (https://x.com/majosevn/status/2105323032034066910):

"— Sé que menteixes.

Tu saps que menteixes.

I, fins i tot, saps que jo sé que menteixes.

I que jo també sé que tu saps que jo sé que menteixes.

Però, tot i així, continues mentint.

Resum: No hi ha res més decebedor que veure una persona que et menteix a la cara quan ja sap que tu saps la veritat".

Llavors, li amolles (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2105397835508363303):

"— Bon vespre, María José,

De bon principi, ja captí detalls que em feren pensar que una menor de sis anys i dos mesos m'havia fet una acusació falsa de tocaments i de violació de la intimitat. En setembre del 2006. 

En setembre del 2016, un home em féu una 'entrevista' entre vint o vint-i-cinc minuts i, mitjançant un refrany, em considerà innocent. Poc o molt, quatre mesos després, em digué que sabia l'opinió de la mare, perquè havia parlat amb ella uns tres mesos abans d'interrogar-me.

Ara bé: ell no me'n digué aquest darrer detall mentres que em féu qüestions.

En març del 2017, un altre home, a qui havia conegut per primera vegada una setmana arrere, em féu una 'entrevista' un poc més de mitja hora mirant-me la cara.

Em digué 'No eres culpable, no eres responsable, eres innocent, ho pots dir a qui vullgues'". https://malandia.cat/eres-innocent-ho-pots-dir-a-qui-vullgues.

Finalment, dir-vos que, ni en les rondalles anteriors a 1932, ni en cançons anteriors a 1966, ni en comentaris que ens he arreplegat relatius a dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, ni en el llibre "Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya" (del 2021), copsem que la tradició catalana vernacla siga una aliada de mentir. I això comença ja en la infantesa i en l'educació que reben els fills i els nens.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Creativitat i interés per qui et demana

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he trobat un escrit que fiu en octubre del 2009 i de què vos pose una part (https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/10/tu-meteme-en-tus-historias.html?m=0):

"Una amiga d'Alaquàs, quan ha vist que jo escrivia en el diari personal, m'ha demanat si era sobre 'històries'. Li he dit que, poc o molt, escrivia la realitat, a partir dels meus interessos. En acabant, ho he reflectit així:

'Tú méteme en tus historias' (Nieves). Fins i tot, les persones humils volen ser reconegudes com a creadores de la Història. Tothom en forma part'.

(...) Durant el meu aprenentatge en Magisteri, vaig fruir d'uns mestres que enfocaven, de formes diferents, el tema del valencià o de la cultura valenciana: de nacionalistes, fins a valencianistes, o bé fins a persones que ens empenyien a interessar-nos pels temes culturals valencians (com ara, els artistes de la darreria del segle XIX i de principi del segle XX). En qualsevol cas, em fa l'efecte que tinguí sort perquè es tractaren de mestres moderats, la qual cosa també es manifestava en les seues explicacions diàries. Potser n'hi hagués, de militants i tot, però eren partidaris del respecte per la diversitat. De Pere Riutort o Roser Santolària, fins a Enric Sebastià o Rafa Valls o el professor d'art, el nom del qual no recorde, hi havia un ventall interessant de persones del món de la universitat o de l'ensenyament (de la Història, de la llengua, de la didàctica de la Història, etc.).

També puc manifestar que u dels presents més joiosos que he pres de Magisteri, l'amor i la recerca de la veracitat, ha influït en la meua vida diària, fins a l'extrem que determinades visions de la Història poden resultar incòmodes per al ciutadà mitjà (...).

A més, al llarg del curs 1993-1994, vaig aprendre sobre la tolerància, sobre l'ensenyament real de la Història (a Europa i a l'Espanya espanyolista o a la Catalunya nacionalista), els models més clàssics o contemporanis d'ensenyament de la Història, mentres llegia articles sobre el respecte per les cultures".

Finalment, dir-vos que, si, on posa "Història", posem "Matriarcalisme",... com capim en algunes rondalles mallorquines de més de cent anys arrere, "estem a ses mateixes" i, per això, una actitud creativa és tan profitosa per a captar que les tradicions autòctones són u dels millors aliats per a un ambient en què, àdhuc, adobe allò que, si fa no fa, un mestre deia en el llibre "El que fan els millors mestres universitaris": "En les meues classes, no hi ha la qüestió estúpida, perquè allò que, per a un estudiant, pot ser considerat obvi, innecessari; per a un altre, li és bàsic per a poder continuar". Unes frases que tinc presents en la investigació sobre el matriarcalisme i en el dia rere dia, com si fos una relació entre mare i fill.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Llavors que colguen i gaubança creativa

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb unes veïnes i, en acabant, en entrar a ma casa, he sentit com qui capeix que la llavor ha colgat en bona terra i que hi ha fructificat. En altres mots, que havia triat residir en un barri que afavoria la creativitat.

Altrament, fas valença qui, en altres moments, te n'ha fet, el diàleg és senzill, de bon cor, comparteixes vivències en relació amb l'edifici (i una veïna, amb tu). Potser per l'ambient creatiu que hi havia on visquí fins a trenta-huit anys, tot seguit, prossegueixes més de gust la recerca. 

Cal dir que, una de les coses que aplana la creació de la nostra vida, és estar un temps (ací, de manera presencial) amb persones amb bona empatia.

Afegirem unes paraules que plasmàrem en febrer del 2010 (https://aprenambplaer.blogspot.com/2010/02/gossera-i-creativitat.html?m=1):

"Si algun dia comentàssem sobre gossera i creativitat, potser la primera idea fos que és una actitud poc formal respecte de la vida. No obstant això, l'experiència demostra el contrari (i, sobre això, hi ha estudis). Així, hi ha hagut persones que han estat creatives i que semblaven gossarres. Per exemple, Bertrand Russell, Mark Twain, Oscar Wilde o Robert Louis Stevenson. Són persones que prefereixen esperar el moment en què la creativitat els cride interiorment i, així, passar a la faena. Igualment, pareix que són persones més productives del que es podria imaginar.

(...) Resulta curiós que, quan trobem una activitat que ens fa goig, siga molt fàcil trobar-nos de gust en el moment en què en participem, tot i que bona part del dia la dediquem a fruir de la vida, de les coses senzilles, de les relacions humanes, de l'estudi interior (bàsic per a millorar) i de raonar amb persones". 

Finalment, dir-vos que, de vesprada, he comentat a una dona que, si jo hagués pogut, en acabar Magisteri, hauria estudiat "Antropologia", perquè, en el darrer curs, captí que era la matèria que més m'agradava i perquè no inclouria el llatí... Doncs bé, la investigació que faig ara, és la més extensa (i de bon tros!) entre les que he fetes i lliga amb allò.

Gràcies als participants, als qui m'heu reportat fins ara: tota pedra fa paret... creativa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Una educació atrevida, creativa i que arrela en l'estudiant

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he escrit a una mestra en relació amb el tema d'ahir i, en un missatge, m'ha respost:

"— S'ha de ser una mica diferent, si vols que la cosa tiri endavant. Ara: s'ha de jugar una mica entre les formes més atrevides i les formes més tradicionals. Entre això i allò, n'hi ha un espai intermedi que s'hauria de fer entenedor perquè, després, la persona pogués anar (perquè es pogués dirigir) cap a un lloc i cap a un altre sabent que, a cada lloc o a cada manera, què hi trobarà i si li és beneficiós o no" (Maria Dolors Sala Torras, mestra d'institut, nascuda en 1956). 

Més avant, li has posat una anècdota:

"— En el curs 2003/2004, aní a un curs de Política en una escola d'adults. Un dia, la mestra que el menava, començà a parlar sobre la Il·lustració i el segle XVIII i eixiren personatges masculins de l'època.

Jo demaní la paraula i vaig afegir:

'— Som més de quinze persones ací i em crida l'atenció que, essent la gran majoria dones, no haja demanat ningú si hi ha alguna dona que formàs part del moviment de la Il·lustració. N'hi hagué alguna, Lola?'.

Ella m'amollà:

'— Ai, Lluís: mira que ets punyeter!

— És que la gran majoria sou dones!'.

En acabant, respongué:

'— Bé: ho faré'.

I, en una de les sessions posteriors, entrà en classe i ens digué:

'— Sí. Sí que n'hi havia una dona d'aquesta època. L'aragonesa (...). Lluís...'.

I és que, en Magisteri, un mestre de 'Didàctica de la Història' ens havia parlat de la rama d'historiadors que es dedicava a investigar sobre la dona en la Història. I m'interessà allò".

Altrament, mentres hui redactaves part de la recerca, has trobat unes paraules que Conxita Pladevall Vila plasmava el 4 de maig del 2024 en el teu mur (i que ampliava l'endemà): 

"— Us expliqueu molt bé. Feu una bona tasca i vós també us expliqueu la mar de bé. Tenim unes maneres de profundes arrels catalanes i, és clar, emociona. Avant les atxes".

Tot seguit, el 5 de maig del 2024 li déiem:

"— Gràcies per les vostres paraules, que fan que u pense que continua tenint seny lo que fas".

Finalment, agregaré part d'una entrada meua de setembre del 2009 (https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/09/el-valor-de-la-contribucio-positiva.html?m=0):

"— La contribució positiva, comparable al respecte per la persona, és u dels punts forts del mestre interessat pels alumnes (bé a classe, bé en privat, bé durant una festivitat entre mestres i estudiants). Ara, mentres escric aquestes línies, n'he recordat una (...) que féu un mestre de l'institut d'Alaquàs (curs 1990-1991), Enrique, durant els exàmens del selectiu. Més enllà d'alguns aspectes en què manifestà el seu atreviment i la seua part creativa (...): hi fou present. I fou l'únic professor de l'institut que ho féu.

(...) una presència que anima a viure la prova amb un seny més humà, de sensibilitat i d'estima pel mestre. Són mestres que recordes tota la vida. A més de convidar-nos a un berenar al restaurant del local universitari en què ens examinàrem i de compartir els nostres riures i moltes emocions, demostrà que, més enllà d'haver estat mestre d'Història o de ser cap d'estudis, tenia un component humanista i de sensibilitat tan important o més que el fet de ser docent". 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"Les xiques són roses fines" i tradicions matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he presentat idees que se m'ocorrien (sovint, fruit de vivències i de lectures capdavanteres d'educació o bé de creativitat). És una cosa que m'agrada, puix que fruesc fent de mestre i, això sí, estant creatiu davant l'altre, tinga l'edat que tinga, perquè, potser, et diga (o t'escriga) res que t'adobe el terreny.

Altrament, hem enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, una amiga que també ha estat mestra (i que delectava de la professió), de més de setanta anys, i n'hem escoltat una responsió en què hi havia atreviment, moderació, soltesa i, com moltes vegades, una dona dialogant i que té un model de vida que segueix i que li va bé. 

Afegirem que, com escrigueres el 29 de setembre del 2009 en el primer blog que creares (https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/09/els-jocs-poligonals-o-de-ments.html?m=0),

<<mentres plovia amb coneixement i prou, un amic i psicòleg, d'ara en avant, Felip (mas que no siga el seu nom real), m'exposava amb espontaneïtat i amb interés el tema de les formes dels jocs d'ara, sobretot, dels electrònics (els autocompetitius). Interessen els que tinguen formes més diferents a la quadrada o a la rectangular, és a dir, aquelles que empenyen la persona cap a la creativitat. Felip em deia, poc o molt:

"Si has observat, els jocs infantils o per a adolescents, com de marcianets, estan organitzats amb formes quadrades, com la ment que pretenen preparar. Per tant, si volem una societat més lliure i creativa, hem de traure la persona cap a formes doblades -per exemple, les tres dimensions- o cap a formes corves... Els mareja, en aquests temps, perquè els envolta molta forma quadrada. I, davant això, hi ha una alternativa: la creativitat">>.

Ben mirat, dir-vos que, de vesprada, mentres revisava la recerca, he capit uns comentaris que deien que l'ambient en què es criaren i en què foren educades àvies i mares nascudes abans de 1920 era matriarcalista i també la seua manera d'educar els fills i els néts. 

En resum, amb un estil en què hi havia moltes roses fines amb bona avinença amb clavells daurats, com diu la lletra d'una cançó tradicional d'Alaquàs (l'Horta de València).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes 

 

Cançons, rondalles i ambients creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit unes quantes vegades la lletra d'una cançó eròtica mallorquina anterior a 1966 i que figura en el "Cançoner popular de Mallorca. Volum primer", de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976): un home desitjaria casar-se amb una dona i, si no fos possible així, romandre fadrí i, més encara, com posen alguns versos,

"i li diràs: — Camarera: 

tu ja seràs sa darrera 

fadrina que miraré;

que, si no em vols, faré fer 

una fossa i em faré 

sepultar davant ca teva" (p. 20).

Després, li hem afegit que, per tant, el jove no li fa xantatge, ni es proposa matar-la, si no és acceptat..., detall en què ta mare hi estava d'acord. 

Cal dir que hi ha rondalles, cançons i, per exemple, comentaris a qüestions que hem fet i que lliguen amb eixa actitud masculina. A banda, en el cas de moltes dones que capim en cançons igualment mallorquines, la dona fa lo mateix amb l'home, això és, aprova la decisió de qui aspirava a ser el seu futur marit. 

Ben mirat, aquestes responsions i signes així vénen aplanats per un ambient creatiu, així com, en una classe amb alumnes, si el mestre permet que els estudiants (o bé els xiquets) amollen el seu parer, les seues opinions, experiències que han tingut, remembrances...

Finalment, dir-vos que, en el 2022, un home que havia començat a conéixer-me més de trenta-cinc anys arrere, em digué "Creativo" i que m'ha agradat molt adobar els entorns creatius, fins al punt que alguns participants en la recerca t'agraeixen que no els censures vivències que encara no havien compartit amb ningú (o bé amb poca gent), puix que fa que prosseguesques amb eixe estil: 1) demanar, 2) arreplegar, 3) enllaçar i escriure-ho i, al capdavall, 4) fer que més persones puguen aprendre de lo que has compilat i, fins i tot, que et puguen reportar més. Com en un ambient maternal i amb un paper femení molt important i en línia amb la tradició vernacla catalana.

Gràcies a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

****

Una qüestió. Què opineu sobre els versos plasmats? Gràcies.

Música valenciana i rondalles i cançons tradicionals mallorquines

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, de matí, he vist que ahir m'havien enviat un correu electrònic en relació amb la recerca sobre els Sants de la Pedra... a un missatge que els havia remés fa un poc més... de nou anys. Així, com sona:

"Bona vesprada...,

La 'Crida dels Sants de la Pedra' del Genovés es toca com a crida que van a començar les danses al carrer dels Sants de la Pedra...

Tinc al voltant de tres mil temes valencians...: dansades, jotes, crides, dianes, processons... La institució 'Els xirimiters de Castelló de la Ribera' fem, d'ací a dos anys, mig segle d'existència tocant pels pobles del món... Som els darrers joglars europeus".

Llavors, has pensat que val més tard que mai i has cercat què era lo que t'havia portat a reportar-te:

"— U dels punts que m'agradaria desglossar amb informació és, precisament, el musical, el qual, a vegades, podria anar unit al de la poesia popular, d'on, per ara, només compte amb dos poemes: u, d'Alcàsser; i u, d'Aielo de Malferit".

Finalment, dir-vos que hui he parlat amb ma mare i li he comentat sobre una cançó mallorquina anterior a 1966 en què una xica diu que, quan aplegarà el nuvi i es vegen tots dos, ho sentirà com si allò fos sa mare ressuscitada: 

"— Com en moltes rondalles, la dona apareix molt amb un paper que, en el cas de l'home (per exemple, el del pare), és secundari".

Finalment, copsem que la música i les contarelles encara ens interessen. Gràcies a tots els qui me n'heu enviat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"