Semblances entre velletes i nens i dones emparades

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una dona de més de huitanta anys i he capit la importància de fer amb els ancians lo mateix que amb els més xiquets: deixar-los parlar, fer-los valença i, sobretot, que se senten acollits, emparats i que els transmeten esperança.

Igualment, hem rebut un llibre de rondalles valencianes, "Rondalles de Beneixama" (de Francesc Gascó), en què el compilador reflecteix un interés per l'ús genuí de la llengua catalana, pel lector i per facilitar el seguiment del text.

Afegirem que, en un segon llibre de hui, lliges un exemple de la folklorista catalana Adelaida Ferré Gomis (1881-1955), qui, potser tinga punts en comú amb la maternitat.

Finalment, destacaré el goig de captar que, en una contarella valenciana, una dona bonhomiosa i deixondida és emparada pel seu marit, qui no l'havia traïda mai i que, a banda, sempre l'havia tractada bé. En altres mots, detalls que moltes vegades has arreplegat en nexe amb dones catalanoparlants nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, a través de vivències que, àdhuc, et reporten sobre les teues arrels i que et lliguen amb la marona i amb lo tel·lúric.

I tu, de bon matí, també vas a l'era,  com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Mestres debades d'adults i aprenents d'ancians

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una amiga de l'ànima (en ambdues direccions, entre ella i jo, perquè, en un cas de molta necessitat, cada u de nosaltres recorreria a l'altre). Per a nosaltres, Cristina.

Cristina és una dona que, ja en la seua joventut, com també féu un familiar acostat meu, ensenyava en un barri marginal de la vila d'Aldaia (l'Horta de València) per mitjà de l'alfabetització d'adults.

Mentres escrius aquestes línies, evoques el dia que ella s'acomiadà com a mestra d'adults en aquell barri, tot i no haver estudiat Magisteri. Poc o molt, Cristina et demanava com és que hi eres. I li responguérem que perquè ella ens ho havia tret.

Igualment, rememorem gent que, sense tenir estudis universitaris, compten amb un bagatge cultural que els permet viure i respondre com a caps de les seues vides, amb la seua identitat (mot que lliga amb el de ser u mateix, sense disfresses, ni complexos).

Per això, quan capte que hi ha qui, sense aquesta formació superior (com, formalment, se la sol considerar), és ell mateix, fa de rei de la seua vida (lo que també diem la lidera), és com la mare respecte del nen i de l'adolescent i del fill en plena joventut (les arrels i eixe fill, sia xic o sia xica) i, igualment, que viu amb bona consideració cap a la terra on està i cap a la cultura vernacla d'eixe territori (començant pel respecte unit a la promoció de la llengua autòctona), jo sent com unes noces amb l'altre i com quan ets receptiu a lo que et diu gent més versada que tu (principalment, persones de més de setanta anys).., i em relacione amb ells com el nen que mama de lo que li reporta la mareta mentres el xiquet xucla de la mamelleta: l'orgull és evaporat i la creativitat unida a la humilitat fan acte de presència. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Donar entrada als humils i als generosos de bon cor

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Fas un bon treball", Vicent Pla.

****

Molts anys arrere, llegia uns mots del pedagog brasiler Augusto Cury, els quals posí en pràctica en el 2012 i feren que un home que venia a sessions de franc que li feia en casa no tornàs a enganyar-me. Fins i tot, em demanà perdó, li'l doní i li permetí entrar en l'estatge.

A més, en parlar hui amb ma mare, ha eixit un tema molt present en la recerca i, més aïna, amb l'estil de treball, d'elaboració de la investigació. Així, com indiques a ta mare, hi ha una minoria molt vinculada amb partits, amb associacions feministes o bé pròximes a la línia de les autoritats polítiques espanyoles actuals i que, encara que no estan d'acord amb eixe model d'estudi, ni amb part del contingut, capten que, en temes punxosos i en nexe amb el món rural catalanoparlant, hi ha una quantitat ben alta de gent que empiula amb molts versos (de poemes i de cançons vernacles catalans)... del segle XIX i no cal dir que amb rondalles d'aquella centúria i del primer terç del segle XX.

Ben mirat, com hem tret en la conversa, és impossible contentar tots, però sí que és factible i molt positiu (per a tu i, altrament, per al treball i, de pas, per a la gran majoria) que rebem missatges en què, poc o molt, ens escriuen "Gràcies per la teua paciència", "Gràcies per haver acceptat aquestes paraules, encara que, potser, no siguen de la meua corda. Però, en la meua família, eren així", "Gràcies per haver-me fet possible que aquests versos no romanguen en l'oblit", "No pensí mai que podria parlar sobre aquests temes"... 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Ensenyaven sainets

Àvies (o padrines) i mares que ensenyaven sainets.

El 30 de maig del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaven sainets? Gràcies”.

Quant a missatges, el 30 de maig del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "No hi havia tele" (Àngels Sanas Corcoy), "Sí!!" (Àngels Benaiges Martí), "No: cançons populars (tant infantils, com també picants o bé de ball). Boleros i jotes mallorquines" (Maria Galmés Mascaró), "No és que m'ensenyés, però sí que, de vegades, recitava poemes" (Rosó Garcia Clotet), "No. Definitivament, no" (Angelina Santacana Casals), "Potser el pare en pogués fer referència a algun, però com a anècdota" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No ho sé" (Lurdes Closa), "Em sembla que no" (Joan Prió Piñol), "Nosaltres, a casa, cantàvem les cançons de les caramelles, les de les sardanes i de taverna, lletres fetes de poema i amb sàtira. Tot molt divertit" (Lydia Quera), "No” (Carmen Mahiques Mahiques), "No. L'àvia, segur que en sabia, però..." (Anna Babra), "A mi i als meus germans, no ho feia mai" (Roser Canals Costa).

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 30 de maig del 2026, per telèfon, em digué que els sainets "Era una crítica a la societat ('L'escaleta del dimoni': 'De rebot', una que vol festejar una filla i que envia son pare...). Me'n recorde, d'un altre, sobre el no parlar valencià i parlar castellà perquè això era més de luxe.

Els sainets, normalment, era en alguna festa o en alguna plaça de la vila, on actuava gent de la vila o que venia de fora. En canvi, els joguets còmics, majoritàriament, era la gent de la vila qui ho feia.

En Alaquàs, com en Aldaia [ , dues viles de l'Horta de València], hi ha hagut molta afició al teatre casolà. Jo he vist obres prou bones. Molts diumenges hi havia gent que actuava en el carrer de Sant Hipòlit, d'Alaquàs. Els joguets còmics solien fer-los la gent més jove; les obres més grosses, els qui tenien més rodatge". 

Adduirem que li parlí un poc sobre el sainet "El virgo de Vicenteta", del valencià José Bernat Baldoví (1809-1864), publicat en 1845, en què, fins i tot, es fa una defensa de la dona; com també de Pere Capellà i Roca (1907-1954), qui, en algunes obres de mitjan segle XX, defén la llengua catalana, la terra i exposa que, com diu un sainet seu, "Sa madona du es maneig". Pel 2021, llisquí ambdues obres.

Sainets, vocabulari vernacle i lligam mare-fill

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, no sols he plasmat els seus, sinó que he capit un nexe entre ella i jo: ens interessaven els sainets. Ella n'havia vist; jo, n'havia llegit i n'havia comentat per a la recerca i, fins i tot, molts anys arrere, en comprí uns quants (tots ells, valencians) amb intenció d'aprendre vocabulari.

Tot començà un dia d'abril del 2004, quan passí per ca Pere Riutort, en la ciutat de València. Em donà una bossa amb molts llibres (encara conserve els de llengua i algun altre) amb una valor total de 125€ ("Ací tens vint-i-cinc mil pessetes"). 

Aleshores, comencí a extraure'n vocabulari, a interessar-me pel que hi havia en el País Valencià del segle XIX i, després, de l'existent en poemes i en escrits publicats en Aldaia (la vila de l'Horta de València on jo vivia), en els llibres de festes patronals... 

Per això, quan lliges cançons, poemes de qualsevol època (però en llengua catalana), en altres escrits..., sents un lligam amb la mare, amb la terra i no atorgues tanta importància als partits polítics, ni a associacions activistes i, en canvi, molta més a lo tel·lúric, perquè no te n'apartes

Finalment, direm que és com un eixart entre la marona i el nin que vol aprendre, descobrir, afegir i, així, comptar amb més temes de què tractar amb els altres, però, majoritàriament, de gust de ser fill de les arrels i acollidor dels qui li reporten sobre la cultura vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Rondalles del segle XIX amb reines i fills ben acollits pel poble

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre rondalles del segle XIX compilades pel folklorista català Francesc de S. Maspons i Labrós (1840-1901) en l'obra "Lo Rondallaire". 

Llavors, et fa una qüestió i li respons que, en eixes contarelles, es reflecteix molt el matriarcalisme i detalls que, igualment, capim en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. Per exemple, el fet que una dona diu a un home què ha de fer, que ell segueix les indicacions feminals i que, com que ella era reina legítima (i ben considerada pel poble), no sols l'home passa a casar-se amb la sobirana, sinó que la dona continuarà regentant el territori... i ell li ho accepta. En altres mots: el poble aprova tots dos. 

Ben mirat, direm que hui, en la tercera sèrie d'eixa obra del segle XIX, hem captat una contalla en què un monarca estimava més el fill gran, mentres que els pròcers del sobirà (amb els qui ell tira junta) i els habitants del reialme, prefereixen el petit (qui, com en molts relats, és qui millor respondria en línia matriarcal) i, per això, hi ha bona avinença entre la gran majoria de la població i el fill xicotet. És la primera vegada que llig una narració així.

Finalment, dir-vos que, en contarelles d'aquest estil, sempre guanya el personatge més bondadós, el qui té present els altres i que fa valença, especialment, als justs, als de bon cor, als febles, als marginats, i que lliga amb ells, així com la mare que acull el nin i que li respon a cada qüestió (i, com ara, a cada proposta que li fa l'al·lot). Jo triaria el fill més petit.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones senzilles, que salven i receptives en rondalles del segle XIX

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, m'han aplegat missatges de persones senzilles, agraïdes, que han tingut àvies en una línia molt pareguda a un personatge femení (ací, Agnès) que hui he capit en una rondalla catalana del segle XIX.

Així, un home (ací, Esteve) demana ajuda a Agnès i ella, immediatament, li diu quines passes haurà de fer amb intenció d'assolir el seu objectiu. I ell les compleix i, per tant, es fa lo que vol la dona i hi ha un lligam entre tots dos, com la marona amb el nadó i acollidora de noves qüestions que li fa el nin.

Passa que l'home, sovint, recorre a la dona (qui, igualment, li fa de mare). Llavors, Agnès li torna a fer valença.

Afegirem que aquesta contarella és dels anys setanta del segle XIX i, fins i tot, la dona el salva i Esteve, contínuament, segueix les directrius feminals.

Ben mirat, la dona li convida a davallar del castell i, a banda, Agnès porta la iniciativa i ell va darrere.

Doncs bé: això també ens ho han comentat i ho hem plasmat a partir de vivències que ens han aplegat referides a dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX (àdhuc, en els anys setanta de l'esmentada centúria).

Finalment, dir-vos que la senzillesa de la dona, l'ambient d'harmonia i el fet que predomina lo femení i el paper maternal i acollidor d'Agnès, lliguen amb lo matriarcal i amb la tradició vernacla en terres catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.