Pares, mestres i altres persones que afavoreixen la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre,!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, per exemple, en relació amb una notícia que eixí ahir en el diari "ABC"(ací, en traduesc la síntesi, https://www.abc.es/espana/extremadura/democratizar-comunicacion-asistida-proyecto-extremeno-ia-voz-20260307175808-nt.html): "Una jove amb paràlisi cerebral aconsegueix comunicar-se de forma ràpida gràcies a un sistema de pictogrames amb el suport de Google, el qual pretén 'humanitzar' els diàlegs dels discapacitats".

Llavors, li afiges que, com en moltes coses, hi ha qui compta amb altres persones que li ho fan fàcil i que, gràcies a la creativitat d'ambdues parts, refusen acceptàr tot i confien en gent que pensen que els adobaran el terreny.

Igualment, li hem adduït que havíem llegit un llibre de l'irlandès Christy Brown, qui també tenia paràlisi cerebral i un peu esquerre amb què escrivia.

És més: passant a la recerca, m'han comentat sobre dones que no ho donaren per perdut, que portaren avant els seus projectes, molt creatives, d'eixes que, en un moment determinat, diuen "I si féssem...?". I, com m'ha dit ma mare sobre els seus quatre avis, com que els marits veien que elles tenien molta espenta, que eren valentes i molt competents, les deixaven fer.

Finalment, li dius que tu, quan has ensenyat (sobretot, si eren adults) i durant la recerca, deixes fer, que ells solten la seua creativitat com els pares (principalment, la mare) amb els fills, bé quan són xiquets, bé en les diferents etapes de la vida. I, així, es mouen, viuen i es relacionen de manera que connecten amb la vida, amb els altres i, de pas, es crea un entorn de gaudi, d'aprenentatge entre tots i, de rebot, se senten més còmodes, respectades i estimades com a persones..., fins al punt que, per exemple, un històric alumne de les classes que feies t'envia uns quants diaris en pdf i, així, pots accedir a articles que, sense eixa versió, estarien limitats als subscriptors. El meu agraïment a tots ells.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Un ambient més favorable per a la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes,", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, hem comentat sobre persones que faciliten les relacions i que, en el cas dels mestres, aplanen un ambient acompanyat de bona avinença entre l'ensenyant i l'alumne.

Així, li contes com explicaven i com ensenyaven alguns dels millors mestres que tingueres: paciència, didàctica, senzillesa en les explicacions, llenguatge específic i llenguatge popular i genuí, afavorien la participació dels alumnes...

Igualment, li hem llegit uns passatges del llibre (en castellà) "Els somnis de la vida", del religiós Anselm Grün, en què l'autor comenta que, en els jocs (o bé en les activitats d'esplai) que més ens agradaven i en què més fruïem quan érem xiquets (per exemple, a sis o, àdhuc, a onze anys), es reflecteix la nostra manera de ser, de veure la vida i, com ara, de fer les coses i de portar un grup.

Així, li he afegit que, en la recerca, moltes persones s'han sentit còmodes perquè els permets que exposen el seu punt de vista, les vivències, recursos, suggeriments, i, ben mirat, detalls, que, per a ells, tenen molta importància. 

Finalment, li dius que això adoba el terreny per a un ambient molt creatiu, sense forçar-lo, receptiu i plural. I en què, encara que els tractes com una mare amb un xiquet, tens present que o bé són jóvens o, com en la gran majoria, ja són adults. Això sí, com quan feies classes de franc i permeties que els alumnes es poguessen esplaiar per escrit i, altrament, en què els deixaves que et fessen qualsevol qüestió, perquè, si més no, podria ser-vos interessant i tots hi apreníem entre tots.

I tu, de bon matí també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Llegendes sobre maternitat, dones catalanes medievals i creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit el comentari de Joan Prió Piñol en relació amb el tema d'ahir. I, a més, li he narrat la llegenda de què jo havia escrit a l'informador, amic i molt col·laborador (i li ho agraesc). Igualment, m'ha dit que era interessada pel tema de la dona. 

Igualment, mentres escrivim aquestes línies, evoquem que, després de la introducció que un mestre de Magisteri ens féu a la "Història de les dones", no sols anàrem al despatx d'una mestra de Magisteri (*), sinó que, en la biblioteca municipal d'Aldaia (l'Horta de València), capírem l'obra "Historia de las mujeres" de què ens reportà la docent i un llibre sobre dones de la literatura catalana medieval. Parlem de mitjans dels anys noranta del segle passat, això és, cap al 1995.

(*)

Ben mirat, potser en el curs 2003/2004, estaves en una sessió en una escola d'adults i, com que el tema era sobre les dones i havies llegit sobre elles en l'Edat Mitjana (gràcies a les recomanacions d'aquella mestra universitària), la seguies amb interés.

Ara bé, en un moment de la sessió, dius a la mestra:

"— ¿Saps si hi ha alguna dona del segle XVIII en relació amb el tema que tractem? És que, em crida l'atenció que, ara, siguem ací quinze persones (quasi totes, dones) i que no ho haja dit ninguna dona. Alguna n'hi haurà... Tu, cerca'n" (sic).

Llavors, ella em respongué "Ai, Lluís, Lluís. Que punyeter que ets!" (sic), però acceptà la proposta i, unes sessions després, amb joia, en havent entrat a classe, digué:

"— He trobat una aragonesa del segle XVIII..." (sic).

I és que sempre és bo, si més no, al principi, tenir persones que et facen suggeriments o que t'engresquen de manera amigable perquè continue la creativitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vos deien sobre el ventre de la mare (simbòlicament i tot)

 

Àvies (o padrines) i mares que parlaven sobre el ventre de la mare (simbòlicament i tot).

El 7 de març del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre el ventre de la mare (simbòlicament i tot)? Gràcies”.

Quant a missatges, el 7 de març del 2026 i posteriorment ens comentaren "No en sé res" (Lurdes Gaspar), "No tenien temps per a gaires exquisideses simbòliques. Criaven fills i sobrevivien com podien" (Xec Riudavets Cavaller), a qui escriguí "No cal que facen exquisideses perquè, per exemple, hi ha llegendes en què apareix un pou i una dona que en treia xiquets, narració que lliga amb el paper de la comare. Per això, he posat 'simbòlicament'", "No recordo res d'això!!!" (Roser Canals Costa), "Que servia per a donar vida i calor amb estimació... en molts moments" (Lydia Quera), "No ho sé" (Lurdes Closa), "'Des que hem estat mares, no hi ha hagut manera que baixi la cintura'. No en deien res en especial. La mare era sastressa i modista. Tenia força vida social, com l'àvia.

L' àvia havia alletat altres nens. Els seus fills tenien germans de llet.

No es preocupaven gaire de tot això" (Maria Dolors Sala Torras), "Noo" (Àngels Sanas Corcoy), "La mare va nàixer molt abans del 1920... Jo, l'any 1933; i la guerra, al mig. El pare, militar, i van recórrer molts llocs de Catalunya. No van tenir massa temps per a anècdotes" (Júlia Aixut Torres), "Recorde que jo era molt petit i vaig fixar-me en una veïna que tenia la panxa inflada i li ho vaig demanar a ma mare, i ella em va respondre que era per un empatx de cireres. És clar que era embarassada" (Joan Prió Piñol).

En el meu mur, el 7 de març del 2026 plasmaren "Tema tabú" (Maria Galmés Mascaró).

Refranys, alfabetització en Mallorca i creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he comentat a un home que, en paraules de Pere Riutort, en la Mallorca de l'any 1900, el 60% de les dones eren alfabetitzades en castellà i que això tenia molta relació amb les fundacions femenines que s'hi havien creat.

Igualment, adés hem capit que, en la cançó eròtica que hem posat hui, del llibre "Aür! Versos de l'antigor", a cura de Cosme Aguiló Adrover junt amb Sebastià A. Adrover Vicens (publicat en el 2020), també apareix "de molt bona gana". Doncs bé: el poeta valencià Teodoro Llorente escrigué que la llauradora tenia aspecte de reina, un detall que lliga amb les formes senyora ama, mestressa, madona... i, per exemple, amb eixa cançó de la vila valenciana Altea de què el folklorista Francesc Martínez i Martínez recopilà una cançó que comença amb el vers "La llauradora, quan balla", en lloc de "La balladora, quan balla".

Finalment, direm que hi ha un refrany que, com hem posat a la psicòloga María José, diu "El llaurador, de bona gana, ho dóna". Vol dir que no ho dóna de conveniència, sinó de bon cor (https://x.com/i/status/2030389977427669047 i https://x.com/i/status/2030390384052859184). En eixe seny, agraeixes els comentaris que et fan, fins i tot, els qui van acompanyats de suggeriments per a reportar-te, bé per a l'estudi sobre el matriarcalisme, bé per a altres temes (i que adoben el terreny del desenvolupament creatiu i tocar els peus en terra) i per al tema de la maternitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Aprovaven fer a les bones, però no a les males

 

Àvies (o padrines) i mares que aprovaven fer a les bones. (6 març 2026).

El 6 de març del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿aprovaven a les bones? Gràcies”.

Quant a missatges, el 6 de març del 2026 comentaren "Sempre a les bones. A les males, segons els avis, arribes a soles" (Lydia Quera), "Les dues àvies, sempre a les bones. No els vaig sentir mai una paraula més alta que les altres" (Rosó Garcia Clotet), "Sempre a les bones i calma. A poc a poc" (Margarita Pou Marfany), "Ni idea" (Lurdes Gaspar), "Sí. A les bones, primer; i, després, a les males" (Àngels Sanas Corcoy), "Sempre hi havia bona harmonia. Ni ella, ni nosaltres volíem a les males.

Som o no ho som!!!!" (Roser Canals Costa), "Sempre a les bones. Mai van actuar a les males. Les parts implicades intentaven posar-se d'acord dins les seves idees. Si no podia ser, almenys, un entremig que afectés com menys possible parts afectades" (Antonia Verdejo), "Deixaven elegir, almenys, a casa. Mai hi havia imposicions, sempre oferien diferents opcions. No el que més crida té raó. No cal discutir amb qui no t'entén" (Maria Dolors Sala Torras), "Eren gent d'una altra època i, més aviat, estrictes" (Xec Riudavets Cavaller), "L'àvia Maria sempre feia les coses a les bones. Si les havia de fer a les males, ho tenies clar: perdries segur" (Àngel Blanch Picanyol), "A casa, totes les coses sempre les fèiem a les bones.

Mai ens imposaven a fer-ho a les males" (Rosa Rovira), "És clar!" (Josefina Moya Martínez), "Ah! Síííí. Tant la mare com la iaia sempre deien el mateix: 'Parlant, la gent s'entén' .

I, si una cosa no convé, a la força, res" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 6 de març del 2026 posaren "Fer a les bones crec que, en aquest cas, vol dir tant si vols com si no vols.

I sí, algunes ho deien.

Ni m'agradava, ni m'agrada.

Avui dia, a vegades, es fa, però perquè no hi ha altre remei. Això respon a una paraula que només se l'hauria d'imposar un mateix després d'una decisió madurada" (Anna Babra), "Sempre millor a les bones... Una de ses dues àvies sí que emprava lo que diem 'mà esquerra'. S'altra, no: fes lo que jo dic i punt" (Maria Galmés Mascaró).

Finalment, ma mare, el 6 de març del 2026, en relació amb els mots d'Àngels Sanas Corcoy, ens digué "Això solia ser lo més normal, sobretot, quan eren coses importants".

 

"Reina del cel i de la terra", la religiositat matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he vist que teníem molts punts en comú en el fet que una frase pot ser interpretada de diferents maneres.

Així, capeixes que hi ha qui, immediatament, respon i, nogensmenys, quan veus que, ampliant un poc més la informació, es pot captar més i millor la qüestió, llavors, et reporten més.

Igualment, hem vist que hi ha qui, tot i comptar amb molts comentaris ja rebuts i, àdhuc, plasmats en una entrada que li has enviat, encara ens diu "No sé què vols dir" (sic).

Llavors, li respons:

"— Gràcies. Si lliges els comentaris, et serà més fàcil fer-ne el teu".

Igualment, he arreplegat un altre escrit en Xiuxiuejar, on moltes respostes han estat interessants, més diversificades i, sobretot, en pro de l'opció "Mare, terra, natura". En Twitter, un 94% a favor (quinze de setze opinadors). En Facebook, quasi tots, sense combinacions; unes cinc persones. Tot seguit, vos adjunte la foto en Xiuxiuejar, per si voleu exposar-hi.

Finalment, dir-vos que, altra vegada, hem trobat una quantitat interessant de cançons mallorquines recopilades per Antoni Gili i Ferrer en què es plasma una religiositat terrenal, matriarcal, amb una relació amb bona avinença entre els habitants i la Mare de Déu, sia la de Lluc, sia una altra, algunes vegades, en línia amb uns versos de la Mare de Déu dels Desemparats (País Valencià), quan l'Himne de la Coronació diu "Reina del cel i de la terra". Però com si fos un membre més de moltes famílies mallorquines... Per això, continuaré en la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.