Vos parlaren de dones pobres que havien fet molt per la vila

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de dones pobres que havien fet molt per la vila? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

**** 

Quant a missatges, el 14 de febrer del 2026 ens comentaren "Mai ho he sentit" (Xec Riudavets Cavaller), "Parlaven de persones pobres que havíem d'ajudar, en restar soles per la guerra, amb marits, fill i tot morts. No miraven si havien fet el bé o no; era necessari fer el que calgués per tots i prou. Jo em sento orgullosa dels meus avis, que tant bé van fer" (Lydia Quera), "No en recordo res" (Àngels Sanas Corcoy), "No ho solien fer" (Angelina Santacana Casals), "A mi, concretament, no m'ho deia o no sabia res d'això!!!" (Roser Canals Costa),"A casa, prou feina tenien per tirar endavant i fer pujar els fills; no podien pas ajudar.

Actualment, sí que ho podem fer, estant retirats. I, encara que no cobrem gaire, personalment, dedico moltes hores a la setmana treballant per la vila" (Rosa Rovira), "No. Jo era massa petit per recordar coses que havien dit les padrines..." (Daniel Gros), "Dones pobres, a casa, ho eren totes. I tots. Però no tenien res seu i ajudaven com podien.

La tia i l'oncle de Barberà, quan acabaven el dia (dissabte), anaven a l'església i ajudaven el mossèn" (Montserrat Cortadella), a qui escriguérem "Ma mare tenia molta amistat amb una dona que es morí fa poc. La coneguí prou. Alguna vegada, aquesta dona, María, em deia 'Pobra, però honrada'.

I ma mare, quan me n'ha parlat, alguna vegada m'ha tret:
'— María és d'eixes dones que, com se sol dir, no tenen res i ho donen tot. És una dona molt ajudosa'.

I poques setmanes arrere, em digué:
'— És d'eixes persones que Déu tindrà guardat un espai en el cel perquè se l'ha guanyat'.

Llavors, li comentí:
'— Era una dona bondadosa'".

Per correu electrònic, el 14 de febrer del 2026 ens plasmaren "No, en el cas de les meves àvies" (Nuri Coromina Ferrer).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Empeltats amb la mare i creatius

Paraules de hui: 

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!", Rosa Rovira.

****

Hui, entre d'altres coses, ha estat un dia creatiu i com qui és empeltat amb la terra i gaudeix de llibertat, fins al punt que he evocat una cançó de Pasqua en què es convida a ballar, a cantar i, altrament, a viure la vida.

Ben mirat, hem rebut un missatge en relació amb el tema del dia:

"— Pobres, a casa, ho eren totes. I tots. Però no tenien res seu i ajudaven com podien.

La tia i l'oncle de Barberà, quan acabaven el dia (dissabte), anaven a l'església i ajudaven el mossèn".

Aleshores, li escrius:

"— Ma mare tenia molta amistat amb una dona que es morí fa poc. La coneguí prou. Alguna vegada, aquesta dona, María, em deia 'Pobra, però honrada'.

I ma mare, quan me'n parlava, alguna vegada em treia:

'— María és d'eixes dones que, com se sol dir, no tenen res i ho donen tot. És una dona molt ajudosa'.

I poques setmanes arrere, m'afegí:

'— És d'eixes persones a qui Déu tindrà guardat un espai en el cel perquè se l'ha guanyat'.

Llavors, li comentí:

'— Era una dona bondadosa'".

Finalment, dir-vos que, en resposta a un tweet de María José, psicòloga, https://x.com/i/status/2022782656832766250, sobre la llibertat absoluta, li he plasmat aquests mots (https://x.com/i/status/2022786959379222669):

"— Bon vespre, Maria José,

La llibertat absoluta és com l'aigua que és evaporada del tot.

Per això, en les cultures matriarcalistes, hi ha una connexió amb la terra, amb lo maternal, encara que, per exemple, la mare siga prou permissiva amb el fill.

L'home, complement de la dona.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Per consegüent, tu prefereixes fer i viure com quan voles un catxirulo: prou emancipat i amb uns principis matriarcals que et fan possible un ambient en pro de la creativitat, àdhuc, en les teues recerques.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Influïen en menestrals (artesans)

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿influïen en menestrals? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 13 de febrer del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "En el meu cas, res de res" (Roser Canals Costa), "No. Bé, l'àvia sempre comprava a tot artesà. Com la ceràmica de la Bisbal, els cistells comprats al cisteller de Palamós. La cristalleria, igualment, feta amb cura i de casa" (Lydia Quera), "No" (Àngels Sanas Corcoy), "No puc respondre a aquesta qüestió" (Rosó Garcia Clotet), "No, en el meu cas" (Angelina Santacana Casals), "Ma mare treballava de modista i podem dir que sí. Mon pare era manyà. L'àvia havia treballat en una indústria de llonganisses. La iaia era massa..., tenia molts contactes, molt avançada per a l'època.

Els agraeixo molt com em van tractar i com em van educar. Cada un tenia el seu rol" (Maria Dolors Sala Torras), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "No ho sé. Sé que el pollaire, el carboner, el drapaire, el qui venia 'gel' eren respectats al barri" (Anna Babra), "Sí, i tant! Si venien obrers, fusters o pintors a casa, el vistiplau era el de l'ama" (Ximo Caturla), "Era el salari dels artesans..." (Daniel Gros), "No sé què dir- te. És que elles eren artesanes de la llata, feien llata amb pas, llunes dels ullols del margalló i, després, cosien i feien cabassos (grans, menuts, de totes les grandàries)" (Carmen Mahiques Mahiques), "A l'època de les meves àvies i, a casa, en particular, elles sabien fer una miqueta de tot, ja que jo recordo que es feien els conillets, les gàbies per a fer criar conills i que arranjaven moltes coses. Al meu oncle, li agradava la fusteria i, a casa, hi havia totes les eines de fuster" (Joana Cabiscol Calvès).

En el meu mur, el 13 de febrer del 2026 plasmaren "A casa l'àvia, no hi havia temps per a això.

L'àvia Teresa portava ella sola tota la hisenda (que era quantiosa)... i tots els treballadors, els quals depenien d'ella...

El marit era manescal... No estava per la hisenda..." (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Recerques fetes amb principis matriarcalistes i en pro de la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia i, a més, li he dit que, en relació amb la qüestió de hui, hi havia una resposta que em recordava el dia que em traguí "el Superior" en l'examen oral.

Així, una dona et féu una qüestió i tu, sense deslligar-te'n, li respons:

"— Mira: jo, sobre el tema que m'has tret, a penes sabria què dir. Ara bé, sí que puc dir-te que, u dels temes que més m'agrada, és...".

Tot seguit, addueixes a ta mare:

"— Aleshores, la mestra se somrigué perquè hi veié que jo havia respost de manera creativa i que, en el fons, lo que més importava era un parlar genuí".

Doncs bé, una cosa pareguda passa en alguns temes de la recerca, fet semblant a quan, per exemple, volem un catxirulo (estel)  i veiem que el vent (i altres detalls necessaris per al vol) podria ser-nos més ajudós en un altre lloc o fent alguns canvis moderats (i, així, poder mantenir el joguet, l'esperança i l'optimisme).

És més, això també va en la mateixa línia que, quan capeixes que determinats temes ens podrien desviar del nostre propòsit inicial i dels nostres principis matriarcalistes i, àdhuc, de la tradició autòctona (la mare i el teu lligam amb la figura simbòlica de la mare), posem orde i, mitjançant el nostre paper de reis (cada u, rei de la seua vida), regulem l'estel i fem més senzill eixe empelt entre tu i el Poble matriarcal amb què més et sents identificat, en el meu cas, el vernacle en terres catalanoparlants. 

Per això, la investigació va molt més en nexe amb temes relatius a la cultura tradicional, al folklore i a manifestacions expressives (literatura, art...) i antropològiques i lo masculí apareix com a complement de lo feminal, de lo tel·lúric.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Protectors culturals, de la terra i dels estudis

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera de ser i de respondre del lleidatà n'Antoni Gelonch, un mecenes cultural, escriptor, un home que, fins i tot, ha fet uns llibres sobre dones, detall que no s'esperava ma mare.

Per això, li dius:

"— Sí, de dones.

I més: l'any passat, arran de la celebració de Dia de la Dona, una dona li vingué a dir que eixe era el dia de les dones, com qui menysprea.

I ell, immediatament, li escrigué i moltes dones li comentaren que continuàs escrivint, que la seua aportació al tema i a la cultura era molt important i d'agrair".

Més avant, una amiga et demana què vol dir "mecenes" i tu li poses "Protector. Que investeix perquè es puguen fer projectes [ , en aquest cas, culturals]".

Ja de vesprada, mentres escrivíem part dels poemes que hem analitzat hui, hem sentit com si algú ens digués que ens convenia interpretar (ací, composicions).

Sobre interpretar, dir-vos que, u dels moment més feliços que passí en l'estudi sobre els Sants de la Pedra (Sant Nin i Sant Non), fou quan, seguint un suggeriment de Pere Riutort, estudií els capítols 10 i 11 del Fets dels Apòstols. En resultà unes set pàgines i sentíem que féiem "lo nostre". ¿No és això lo que fem quan juguem al nostre joc preferit i, així, connectem amb la nostra manera natural de viure i de respondre en la vida, sense forçar, en el meu cas, com molts reis en contarelles vernacles catalanes? 

Sí: com la mare (el rei, la reina,...) que empelta amb la part creativa, amb la bonhomiosa, amb la realista i amb la que organitza i ordena, segons les necessitats (i atenent al context) i no cal dir que com a governant de sa vida. És a dir, en línia amb lo que, en psicologia, es diu "l'arquetip del rei". I amb esperança, com qui va avant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Humanistes, dialogants, tolerants i amb criteri

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home nascut en els anys quaranta del segle passat i han eixit temes interessants, sobretot, des que m'ha dit que havia començat a llarg el llibre "Encara ets de missa?" (https://editorialalbada.com/ca/products/encara-ets-de-missa), de n'Antoni Gelonch (https://x.com/i/status/2021592696624742900), mecenes cultural.

Així, ens ha comentat:

"— Està molt bé. M'agrada com escriu perquè aporta arguments, hi veus un home obert, dialogant, tolerant, però amb criteri. I es nota que té passió per l'art".

Llavors, li dius:

"— Jo, cada dia, llig la gran majoria de lo que publica en Twitter i, a vegades, en el diari 'Segre' i en un diari digital català.

És un apassionat de l'art i li agrada la música. En Twitter, posa de temes molt diversos: d'art, de música, de ciència, de descobertes, d'història, de celebracions, de literatura, de guerres, de Nobels, de dones, de pensadors, de política, d'actualitat... És humanista".

Després, t'afig:

"— Es nota que és un home format i amb interés de formar-se, de fiar".

Ben mirat, li he adduït "És un home en la línia que reflecteix Gandhi en la seua autobiografia. Ell, per exemple, en un viatge, aprofitava per a parlar amb altres persones i els deia 'Ara per ara, pense així. Si, en algun moment, lo que tu dius em convenç i trobe que és veritat, em passaré a la teua posició. Però, mentrestant, aquest és el meu punt de vista'.  D'eixes persones amb qui raones de gust". 

Finalment, he evocat ma mare, qui, per exemple, per mitjà de la seua educació, des que era xiquet, m'ha ajudat a tenir present els xicotets detalls i la importància d'una vida senzilla, amable i dialogant.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota. L'humanisme i el matriarcalisme tenen molts punts en comú.

Les rondalles ensenyen a viure i eduquen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha tret comentaris sobre una novel·la que, com li he dit, té punts en comú amb algunes rondalles (per exemple, eixes en què Jesús i Sant Pere van pel món) i en què acaben guanyant les dones.

Així, com li hem comentat, n'hi ha en què ambdós se'n van a un hostal, els hi acullen molt bé i, quant a l'apòstol, com ara, veu que una nit ha eixit escaldat i demana que el Mestre canvie de lloc en el llit. Llavors, el profeta ho fa de manera lliberal. 

Ara bé, com que l'amo canvia de política i ara decideix pegar una palissa a qui dorma a l'altra banda, el deixeble n'ix doblement perjudicat.

També li addueixes que n'hi ha en què un home raboser diu a Sant Pere que respectarà les indicacions del sant. Passa que no ho fa així. 

Aleshores, aquest senyor se'n va a l'infern, però, com que els dimonis també el tenien fitxat, no el deixen viure amb ells. Per això, dius a ta mare: 

"— En la segona narració, lo que ve a dir és que la gent que fa mal als altres, no és ben rebuda en molts llocs. 

Les rondalles van acompanyades de simbolisme, de missatges per a viure i van més enllà dels personatges: tenen la seua part educativa. Per això, qui capta detalls d'eixa línia, les gaudeix més".

Hi estàvem totalment d'acord.

Finalment, dir-vos que he rebut un missatge acompanyat d'una cançó eròtica tradicional que m'ha enviat Fernando Iñigo en què la dona té la darrera paraula. Gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.