Informadors de respecte i d'amor en ta vida

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu i acollidor.

Igualment, hem fet una qüestió a Ramona Ibarra, una de les persones que ens ha aportat informació clau per a la recerca i que ens ha encoratjat.

Ben mirat, evoques quan Pere Riutort et féu una demanda abans de rebre tu un treball que havia fet ell (la seua explanació). Aleshores, capeixes que cal primar qui, amb senzillesa, amb bon cor i de manera creativa, t'ha facilitat la tasca.

En eixe seny, aquests són dels qui, com que, per exemple, no pertanyen a cap partit (però sí que acullen la rectitud, el no voler simular res i no orientar la seua creativitat perquè els òbriguen els braços i, tot seguit, els donen hospitalitat, suport, etc.), són ells mateixos, et diuen les coses pel seu nom (ara bé, amb intenció de prosseguir en l'harmonia entre tu i ells) i adoben el terreny a un agraïment mutu.

Finalment, dir-vos que, de vesprada, he llegit uns mots de Miquel Vila Barceló en nexe amb els ancians que no vivien en la mateixa casa que els fills i els néts: els néts besaven la mà dels vellets en senyal "de respecte i d'amor" (sic), detall que podem vincular amb la tradició matriarcalista catalana i no cal dir que amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La creativitat, la senzillesa i la generositat,... tres germanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una mestra valenciana de secundària i m'ha dit que, a banda de l'ús del llenguatge inclusiu, els mestres, fins i tot, de matemàtiques, han d'ensenyar-les d'una "'perspectiva femenina'.

Un exemple, en la seua matèria (Matemàtiques):

'Si dues llanterneres i un home van pel carrer i hi veuen una dona, ¿quantes persones han coincidit en el carrer?'.

Encara que l'ofici de llanterner (lampista), tradicionalment, haja estat d'hòmens".

Altrament, li hem dit que, en Ginebra, en el 2022, fou prohibit l'ús del llenguatge inclusiu i, un any després, en França.

Mentrestant, hi ha coses que consideres prioritàries en ta vida, com ara, la creativitat, la qual m'ha millorat del 2020 (en començar la pandèmia) ençà. I, ara que ho escric, ho associe a la senzillesa tan pròpia de la majoria dels xiquets de pocs anys, junt amb lo creatiu.

En eixe seny, adduiré que, en aquests darrers dies, has evocat un mot que et digué un metge que et portà més de trenta-cinc anys: "Creativo". Era novembre del 2022. 

Ah!: en els Pobles matriarcalistes, la gent és més creativa, com em confirmà un amic que visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla.

Doncs bé, el metge, més de deu anys arrere, et responia "Sí: ayuda" després que li comentasses que, feia més d'any i mig que dormies bé quasi totes les nits i que, al teu coneixement (emparat en vivències durant eixos mesos), la generositat era bona per al sistema nerviós.

Ben mirat, vos agregarem que, pel 2021, ho amollí en una conversa amb Pere Riutort i que em digué:

"— I tant!" (sic).

Finalment, dir-vos que si, a més, incloem alguna foto d'una mare alletant un nadó o, com ara, somrient mentres el té als braços, el bon son és garantit i que, més d'una vegada, se te tanquen els ullets amb major facilitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Folklore i matriarcalisme catalans i fonts de creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient creatiu i acollidor.

Igualment, hem fet una qüestió a uns quants, sobre la possibilitat de traure un llibre sobre el matriarcalisme català i sobre continuar amb la web "Malandia" com a punt de publicació.

En eixe seny, quan Isabel Inés, una argentina descendent de valencians catalanoparlants, t'ha enviat un missatge, tu li respons amb mots que enguany havies rebut de persones interessades per la recerca:

<<— 1) "Jo ho editaria per a vendre'l. Molta gent ho pot trobar interessant. Tot és provar-ho", Esther.

2) "Podries fer una consulta a veure quantes persones són interessades (segurament, en seran poques). I, sobre la consulta, veure, més o menys, quant val el llibre i t'envien els diners per poder editar. És una opinió", Vicent Pla.

3) "Potser començaria per les persones que han participat en la recerca", Montserrat Cortadella.

4) "En diferents llibres: primera part, segona, etc., fins arribar al final. A poc a poc", Antonia Verdejo.

5) "Publicar-ho, Lluís, publicar-ho. La teva feina és impagable.

També podries fer una pàgina a Internet perquè, els que estudien filologia, literatura o matriarcalisme, tinguin ara i, en un futur, tot el que tu has recollit", Ramona Ibarra>>.

Ben mirat, agraeixes les propostes de Blogger (que capires ahir) i que cal dir que eren fetes amb bona empatia i que ho reflectien en això i, a banda, en l'estil d'escriure.

Finalment, he decidit continuar amb l'esmentada web, amb senzillesa, com si fos la mare i, quant als altres blogs i a una web, com si fossen els fills i, de pas, ponderar a cada fillet, una cosa molt comuna en la tradició matriarcalista i en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. A més, agraesc els comentaris que m'han fet hui.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones en un ambient creatiu, acollidor i maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu.

A més, hem rebut un missatge en relació amb la possibilitat de posar documents que només es poguessen consultar. I, altra vegada, la resposta que ens han fet ha estat com de mare a nadó en el bressol.

Igualment, capeixes que hi havia hagut dones nascudes en el segle XIX, dedicades al folklore i que foren fidels a lo que els deien, que plasmaven la paraula que els havien tret.

En eixe seny, algunes vegades m'ha demanat ma mare sobre què faig amb la informació que m'envien, amb la que m'aplega i amb els comentaris.

Llavors, li diem que quasi sempre (i no és una broma això de "quasi sempre") posem per escrit lo que ens diuen, lo que comparteixen, fins i tot, lo que pogués no ser políticament correcte o no ser de moda.

Adduiré que només he deixat fora insults, desqualificacions i, ben mirat, lo que m'ha pogut semblar fals, còpia o fora de la recerca. La resta, inclòs. Quant a rondalles, les que fossen de por. 

Així, per a tu, és una manera simple de compilar lo que et transmeten i, de pas, si el mateix dia (o, més avant), algú vol accedir a lo arreplegat, ho pot fer.

Per això, hi ha temes de moltes rames i, més d'una vegada, els mateixos que et reporten, ho fan entre ells..., com has indicat hui a ta mare.

Finalment, sents que eixa activitat de recerca et porta a la cova de la marona i, com més passen els anys, més. Altrament, t'hi sents emparat, creatiu i en un entorn receptiu, de sopluig, amb molta senzillesa i maternal, com el de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones que tendeixen a emparar i compiladores

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, en un ambient acollidor, còmode, en què ambdues bandes aprenien de l'altra.

Altrament, hem rebut missatges d'eixos que fan que prosseguesques amb el tema, poc o molt, com quan una mare ho fa amb un fill de pocs anys i ell s'adhereix a lo autòcton, a lo matern.

A mes, lliges sobre folkloristes que rebien bé que les dones poguessen formar-se en el camp del folklore, de les tradicions ancestrals,... ben mirat, que fessen recerques entre la gent, com ara, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Així, per exemple, ell destacava el paper d'Adela Ferré i Gomis (1881-1955), una dona dolça, molt creativa, molt senzilla, molt maternal, com moltes dones del segle XIX, com es plasma en contarelles d'eixe segle.

No deixarem fora que, a les classes que feia Rossend Serra i Pagès, assistien, sobretot, dones... ¡i de bon espai! Això, altra vegada, reflecteix el nexe entre les dones i la tradició, matriarcalista, el qual, com ens comentava en desembre del 2021 un amic, era més propi del món rural.

Finalment, dir-vos que hui has parlat amb una dona senzilla, amb bona empatia i que devia tenir més de setanta anys:  t'ha dit que les dones solen ser protectores respecte dels fills, que tendeixen més a emparar, per exemple, els xiquets i els més febles. En eixe seny, jo inclouria tres grups de gent dèbil sota aquest sopluig que abraça lo femení i els sentiments, com quan la marona era prenyada: els xiquets, els vells (sobretot, les ancianes) i les dones. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Fills en la cova de la mateixa mareta

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit una anècdota de més de vint anys arrere. Així, després d'uns fets, cercàrem en una emissora alternativa, lliure i llibertària ("Ràdio Klara", de la ciutat de València) i poguérem escoltar-hi informació que no eixia eixos dies.

I, com que tu, moltes vegades, connectaves amb l'emissora, ella et diu:

"— M'he recordat de tu i d'aquell dia. Cercant, cercant en la ràdio, fins que ho trobàrem i presentaven el tema d'una altra manera".

Llavors, li hem comentat:

"— Ara, em passa una cosa pareguda, però des que porte un blog que, junt amb uns altres de temes diferents, són com fills emparats per la mateixa mare".

Afegirem que, captar que hi ha vies per les quals podem reportar, plasmar, capir quins temes pareix que interessen més i com respon la gent,... t'ajuda a encertar més per on van les tendències en el present. Tot això, m'ha fet decidir-me a abraçar la senzillesa, perquè és el fonament d'un bon resultat, així com l'emissora ("Ràdio Klara") donava entrada a col·lectius marginats socialment i pel seu punt de vista.

Així, direm que, si el títol és impactant i sensacionalista, solen haver-hi moltes lectures. 

Això sí, com a esperançador per a lo vernacle en terres catalanoparlants, agregarem que les llegendes, les anècdotes d'ancians i, igualment, temes en què apareix el paper de la dona autòctons, tenen bona rebuda. I, si les has compilades de gent nascuda abans de 1940, més.

Adduirem que hi ha una part interessant de lectors que copsen lo referent al matriarcalisme català (com és, com es manifesta en la seua base), potser perquè hi ha qui torna a romandre dins la cova (la casa pairal en què hi ha la padrina senzilla, maternal, tan plasmada en rondalles anteriors a 1932) en què la velleta conta lo que li passaren els seus antecessors.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El retorn a l'espluga maternal, senzilla i creativa

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, a més, he capit la conveniència de fer accessible lo que he compilat en nexe amb la recerca, de què ja podríem traure un primer volum. De totes maneres, ho deixaré per a més avant.

A més, capeixes que la gent que més et reporta és senzilla i, com que tu també abraces la simplicitat, a poc a poc i creativament, ho faràs.

Ben mirat, ens hem sentit acollits per gent que demana i que t'evoca el sopluig en què et cobreixes i, de pas, hi poses la llengua vernacla en terres catalanoparlants, el folklore, les tradicions matriarcalistes i lo autòcton junt amb lo maternal, amb lo femení i amb els sentiments.

Algú et podria demanar per què aquest interés creatiu pel passat, per lo ancestral, per les arrels catalanes i, altrament, per les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. Doncs, simplement, perquè et sents més còmode, emparat, perquè és com un retorn a l'espluga en què ta mare i altres dones, t'informaven, eixe lloc on tu et reportaves i en què arreplegaves detalls, a vegades, sucosos.

Com a exemple, un dia, quan jo devia tenir deu anys, ma àvia materna (nascuda en 1910) era en la vila on jo vivia i em digué que, quan ella era xiqueta, anà a una escoleta que hi havia molt pròxima a ma casa (a menys de trenta metres)... i en el mateix carrer!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.