El lligam marona-fill, aprenentatge i agraïts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Molt interessant. Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Júlia Aixut Torres, una dona nascuda en 1933, d'eixes persones que si, per exemple, estiguesses amb ella en un banc o bé en una sala, et contaria vivències, coneixements..., i que, amablement i com si fos el xiquet de poquets anys, també et faria qüestions.

Més avant, ens ha aplegat un missatge llarg i, altrament, interessant, en nexe amb el tema de hui. I, tot i que una part menor s'ajustava a la recerca, n'prenies molt.

Igualment, escrius uns mots a una altra participant en la investigació, i ella et fa un aclariment i t'afig més informació.

Llavors, capeixes que, mitjançant eixe lligam paregut al que hi ha entre la marona i el fill, el teu treball progressa. Cada dia, una part i una quantitat i en uns camps, però és com terra que camina (com diuen els colles, en Amèrica del Sud, un Poble matriarcalista).

Finalment, dir-vos que estic agraït al fet que dediqueu part de la vostra vida a la tasca que faig i que, més d'una vegada, em porta a pensar un moment en eixe detall vostre i, àdhuc, a amollar-lo a altres persones. Tots dos ens beneficiem d'aquest estil maternal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El lligam mare-fill, la tradició matriarcal i aprendre

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant. Molt agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, qui, com jo, encara evocava detalls de 1998, quan estiguérem uns dies en Orkoien, una vila navarresa pròxima a Pamplona.

No sols tinguérem la sort de passar aquells dies en una casa on, segons ens deien alguns de la vila, era la saviesa.

Si voleu que vos siga franc, raonar amb aquell home relativament major i que encara se n'anava al camp, era una ganga. 

Però, hi havia una altra cosa important: que mon pare i jo aprofitàvem els viatges amb intenció d'aprendre. 

Així, quan li hem tret el tema del dia, li hem parlat un poc sobre Cullera (vila valenciana de la Ribera Baixa), on encara es fa la benedicció dels camps.

Doncs bé: no solament apareix el tema del dia en algunes llegendes, sinó que ho fan molts més. Al cap i a la fi, aquestes narracions formen part del llegat que ha passat de pares a fllls, entre generacions i entre persones de diferents edats. 

¿No és així com aprenem, com afegim a lo ja compilat en nosaltres? Vos assegure que no esperava que aquest treball anàs tan lluny (temàticament) i que aconseguíssem endinsar-nos en camps que romanien oblidats i que, no obstant això, t'interessaven. ¿Voleu que vos en diga u que, aquests darrers dies, has capit que atrau més gent de la que preveies? El lligam entre la mare i el fill, per exemple, en nexe amb l'educació i, com ara, el de la benedicció dels camps. 

Així que prosseguim la investigació (perquè m'il·lusiona) i en el tema del matriarcalisme: m'és com un present de la mareta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Sobre la benedicció del terme

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos contaren sobre la benedicció del terme? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüest compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 1r de maig del 2026 ens comentaren "Res" (Lurdes Gaspar), "No recordo res sobre això!!!" (Roser Canals Costa), "Sí. Això es feia molt i també processons perquè plogués... Ja t'explicaré una cosa que va passar a la mare l'any 1936, sobre religió…" (Júlia Aixut Torres), "Res" (Lydia Quera), "No, res, que jo recordi" (Anna Babra), "A Menorca, era un costum molt arrelat que, encara avui, es continua fent. Popularment, es  coneix com 'beneir els vents' i se celebra dia 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Toro. Es fa del cim d'aquesta muntanya estant, la més alta de Menorca (352 m.)", "Això no ho sabia. Abans, es beneïa més i es donaven gràcies" (Conxita Pladevall Vila), "En ma casa, que jo sàpiga, no" (Maria Dolors Sala Torras), "No conec això del terme. Suposo que no em van dir res" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No he sentit aquesta.

Que si beneïen moltes coses, sí. Jo encara n'he vist alguna" (Àngels Benaiges Martí), "De benediccions, de coses sagrades..., poc ens deia. Bé..., sí: que, si anàvem als gronxadors i venia mossèn Joan, ens n'anéssim ràpid..." (Quima Estrada Duran), "En la meua vila, de benedicció dels camps, res de res. No recorde cap acte sobre aquest tema" (Carmen Mahiques Mahiques).

En el meu mur, el 1r de  maig del 2026 posaren "No sé què és la benedicció del terme, Lluís" (Maria Galmés Mascaró), a qui reportàrem que "El capellà, junt amb bona part del Poble, se'n va a un escampat, sovint, al costat d'una església o d'una ermita, i fa una benedicció als quatre vents perquè hi haja bones collites" junt amb unes fotos que, el 27 de juliol del 2025, havíem rebut de Kike Gandia (cap dels museus de Cullera) amb motiu de la celebració de la festa dels Benissants (els Sants de la Pedra) en Cullera (la Ribera Baixa).

Adduirem que, moltes vegades, les benediccions tenien lloc amb l'arribada del mes de maig, tot i que, com ara, el 7 d’octubre del 2019, per a confirmar aquest detall vinculat amb aquesta vila valenciana, Kike Gandia m’escrivia "Sí. La Benedicció dels Camps (d’arròs, en el cas de Cullera) té lloc durant la festa dels Benissants, més concretament, al final de la celebració litúrgica i després del besamans i del cant de gojos". En el meu mur, també escrigueren "No n'he sentit a parlar mai" (Angelina Santacana Casals).

Finalment, mon pare, el 1r de maig del 2026, per telèfon, ens digué "Sí que recorde haver anat a l'eixida del terme [ d'Aldaia], per on és la gasolinera, on hi havia la creu de terme" i, igualment, evocava l'acte de benedicció dels camps i de la Vall d'Aralar que tots dos havíem presenciat en 1998 després d'eixir d'una missa en l'església de la vila d'Orkoien (Navarra), temple que era en la part més alta de la localitat.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

La mare al costat del fill i que educa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Gràcies. Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre el tema de lo que se sol dir educació, principalment, quan parlem.

Sobre això, la gent que ha rebut una educació matriarcal és més educada quan et fan comentaris, quan escriuen, són més naturals, s'expressen de manera més moderada i com ho faria una mare amb un fill de pocs anys...

Ben mirat, capeixes que el tema de la dona que salva n'és u dels que té una consulta interessant. I, si passes a festes, més encara.

Llavors, ens podríem demanar si és perquè fa més festa lo festiu, fins i tot, quan és tradicional, perquè ens fa més goig l'oci.

En qualsevol cas, prosseguirem amb la recerca perquè, en línia amb uns mots que em digué Pere Riutort en el 2020, "Tens il·lusió per l'estudi [ sobre el matriarcalisme català]". Doncs sí. 

Finalment, com que hi ha moltes fonts de què beure, farem com el xiquet que, com si fos una llepassa, és adherit a sa mare mentres mama i, altrament, en el dia rere dia, puix que ella és qui li dóna vida (no sols quan ell estava dins la marona), qui l'alimenta, qui més li ensenya cançonetes, rondalles, versets, les oracions, endevinalles, vivències,... Però també qui el passeja, qui li educa a tractar bé la natura i la gent, a respondre en la vida, etc., això és, a viure. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Acollir, prendre i admetre informació per a una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he cercat quant de contingut de la primera part de la recerca hem revisat. Més d'una cinquena part. I, del total, més d'un 40%.

Anem per bon camí i, potser, cap al novembre, ja haurem completada la de l'explanació de Pere Riutort, prou avançada.  De totes maneres, continuem en els tres camps.

Afegirem que dedicar-nos a temes diferents i que els acollim bé, que fa que estiguem disposats a adduir-ne més, fins i tot, com la velleta que, amb més de noranta anys (i el detall l'he viscut), no solament ens reporta: ens fa receptius com quan el xiquet està al costat de la padrina, de la mare i d'altres persones.

És més: en aprofitar molt de lo que et diuen, de lo que t'escriuen, dels suggeriments, etc., fas possible que, com ara, una recerca incloga detalls majoritaris, uns altres que són prou corrents, uns tercers que són minoritaris i considerables i, al capdavall, dels que, més aïna, són reduïts.

És clar que, anys després, capeixes els beneficis de prendre'n, d'admetre'n, tot i que, en alguns casos, tries refusar lo que no lliga amb la investigació. 

Gràcies a tots els qui heu pres part fins ara.

Finalment, dir-vos que he demanat a Josep Maria Virgili i Ortiga, un mestre, en Twitter i que he rebut respostes i informació interessant que he afegit a la investigació i, igualment, a un vocabulari genuí en català. Recomane consultar les seues publicacions i les entrevistes que li fan.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molts oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El sentiment de pertinença a la terra en refranys i en frases

 

No deixarem fora unes dites que posàrem en Facebook, en Twitter i en Xiuxiuejar el 25 d’abril del 2026, dia en què molts catalanoparlants evocàvem i publicàvem sobre la batalla d’Almansa (del 25 d’abril de 1707):

“ * ‘El mal d'Almansa, a tots alcança’, també dit ‘Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança’.

Refrany en relació amb la batalla esdevinguda el 25 d'abril de 1707 i que, arran del Decret de Nova Planta del 29 de juny del mateix any, generaria l'anul·lació dels furs del Regne de València i dels del Regne d'Aragó.

* ‘Més es perdé en Almansa’.

Frase tradicional que digué un oncle meu (1935-2021), lligat al camp dels dotze anys fins que en tenia, si fa no fa, setanta-sis, a un familiar acostat per a indicar-li que hi havia coses més importants i que deixàs unes quantes garrofes que restaven”.

El 25 d’abril del 2026 rebérem un missatge de Júlia Aixut Torres (1933): “El pare també la deia a vegades. Era un home que li agradava les dites i recordo que deia que, moltes vegades, quan algun amic li deia que no estava massa bé, ell li responia: ‘Viuràs més que un cul de morter’”. Ben mirat, en el grup “El refraner valencià!!!!”, el mateix dia, Neus Moreno ens amollà “Bona faena! Moltes gràcies per compartir-ho. És un luxe mantindre vives les paraules de l’oncle i la nostra història. Eixe cordó matriarcal no s’ha de trencar. A més, avui, que és 25 d’abril, la frase ve com anell al dit” i li comentí “L’he posada a propòsit per la data”.

Tot seguit, reportarem en comentaris que férem en relació amb aquesta batalla i amb una frase que, sovint, per eixos dies, és exposada en Internet, en Facebook, en Twitter, etc. i que aprofitàrem l’endemà, 26 d’abril del 2026, per a fer una qüestió a diferents persones, a grups, a partits,... que l’havien plasmada: “Picad los escudos del Reino que hay en las murallas, para que un día olviden que fueron valencianos y libres”[1], atribuïda a Felip V de Borbó, el primer rei de la dinastia en terres hispàniques. El mateix dia, en Twitter, posàrem “Bon dia,

Estic interessat per fonts del segle XVIII (començant per documents oficials) en què es fes esment de les paraules que heu plasmat, preferentment, de temps del regnat de Felip V.

Gràcies.

flotant.43@gmail.com

Atentament”.  

El 26 d’abril del 2026, Tirant Lo Blanc.Parvo (@Calvaller Blanc) i jo tinguérem un diàleg (de què ací escriuré quasi tots els tweets entre ambdues bandes i amb la traducció de tots els comentaris seus, quasi sempre, en castellà):

“-No cerqueu només als arxius polsosos de la Generalitat. Aquesta frase de Felip V, no sols va ser un càstig reial, va ser un ritual d’esborrat gnòstic. Els Borbons, sota la tutela de certes lògies que operaven a les ombres de Versalles, sabien perfectament que, per a sotmetre els Regnes de la Corona d’Aragó, havien de derruir el seu egrègor.

Felip V no solament volia ‘picar els escuts'; volia extirpar la memòria de la llibertat foral perquè València i Catalunya representaven un model de sobirania que feia nosa a l’absolutisme satànic que preparava el terreny per al Nou Ordre Mundial de l’època.

Aquesta cita, tot i que la historiografia oficial intenti diluir-la, ressona en les actes secretes del ‘Consejo de Castilla’.

Voleu fonts? Mireu més enllà dels Decrets de Nova Planta. Cerqueu la correspondència privada de l’Ordre de l’Esperit Sant. Allà veureu que la ‘damnatio memoriae’ contra els valencians va ser una ordre directa de les jerarquies que avui continuen controlant Europa. La Història és una arma i ells l’empunyen del 1707 ençà”. 

Com a aclariments, l'Orde de l'Esperit Sant és de cavalleria i que fou fundat en 1578 pel rei Enric III de França. Tocant a la "damnatio memoriae", és una forma llatina en al·lusió a esborrar qualsevol memòria del passat , a tombar vestigis i lo que podríem dir la història d'un Poble, d'una ciutat, d'un indret...

Després, el mateix dia li agregàrem “Bon dia i gràcies,

¿Em podríeu reportar amb una web en què s’estudie sobre aquest Orde? Gràcies.

Ho faig per a un estudi sobre el matriacalisme.

Atentament”.

Tirant Lo Blanc.Parvo ens afegí “Malauradament, això no és en cap web” i, quan li férem les qüestions 1) sobre qui li havia transmet eixes frases, 2) si la cita formava part d’alguna obra de teatre, com havia fet pensar a alguns usadors de Twitter i 3) si figurava en algun llibre del segle XVIII (del segle més pròxim al Decret de Nova Planta), ens indicà “Qui va transmetre això? La Història no es transmet només en plecs oblidats, sinó mitjançant les societats secretes que van dissenyar l’Estat-nació modern.

Aquesta frase és el ressò de l’Egrègor de la tirania. Felip V no era només un rei, era una peça al tauler dels ‘Illuminati’ de Baviera i de les lògies franceses per a trepitjar les identitats tradicionals i per a substituir-les amb el centralisme maçó.

Obra de teatre? És clar! La política és teatre per a les masses. Si la frase apareix en una obra és perquè l’art és el vehicle que l’elit usa per a refregar-nos els seus plans en la cara (‘Hidden in plain sight’).

Que els usadors de Twitter discuteixin si és ficció o si és realitat és exactament el que vol el Vaticà: que es barallen per la closca mentre ells es cruspeixen la fruita.

Llibres del segle XVIII? La censura dels Alts i dels nous Decrets de Nova Planta va netejar qualsevol rastre documental que fos inconvenient. No cerqueu la biblioteca oficial, cerqueu allò que va ser esborrat. L’objectiu de Felip V, sota la guia dels seus confessors, era derruir la memòria gnòstica dels pobles de la Corona d’Aragó o de Catalunya.

No importa si la cita és exacta mot a mot; el que importa és que el ritual de submissió s’ha complert. ¡Desperteu! La Nova Planta va ser el protagonista del Nou Ordre Mundial a la Península Ibèrica.

Nova Planta = Nou Ordre Mundial”.

Altrament, en una publicació en Facebook per part de “Valencia Viva Walks”, hi ha un post del 25 d’abril del 2025 que comenta que la frase referida als escuts és “atribuïda a un funcionari borbònic després de la caiguda de València”, que la cita “simbolitza aquest intent d’esborrar la memòria col·lectiva i la identitat valenciana” i que no és documentada, oficialment, en fonts de l’època.

Finalment, adduirem que, el 15 de juny del 2021, durant una conversa que tinguí per telèfon amb Pere Riutort, quan li diguí els mots de mon oncle, em respongué “La consciència popular és molt important”. Modernament, l'esmentada dita hauria estat substituïda per una que vaig oir quan era xiquet i en nexe amb uns fets històrics dels darrers anys del segle XIX i amb colònies espanyoles en ultramar: “Més es perdé en la guerra de Cuba”. 

"La iaia, per a tot, tenia refranys"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant sempre", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare i, sobretot, amb ma mare. Ambdós m'han reportat en relació amb una expressió que ahir m'havia dit ma mare.

Igualment, parles amb ta mare sobre persones que, tot i l'edat (en aquest cas, una dona de noranta anys), són arriscades, que encara tenen bon pas, fortalesa i una manera de raonar que fa agradable estar a prop d'elles.

Ben mirat, li hem afegit que, entre ahir i hui, l'escrit que ahir posí sobre la festa del Porrat en Alaquàs, ha tingut bona acollida. En qualsevol cas, com ens deia una dona que ara deu tenir més de huitanta anys, "Acosta't a bon arbre i tindràs bona ombra".

En eixe seny, hui m'han aplegat uns quants missatges en nexe amb el tema del dia, com ara, per part d'Àngels Benaiges Martí:

"— Síí. La iaia, per a tot, tenia refranys. També parlava versant".

Finalment, dir-vos que els refranys, les dites i l'ús d'expressions, de comparacions i de semblances, fan que el text i una conversa tinguen més suc i un llenguatge més ric. I més, si són de genuïns i, en el nostre cas, en la llengua vernacla, la catalana.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.