Mestres que gaudeixen del mestratge i de l'educació "maternal"

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies. Genial", Maria Dolors Sala Torras.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tingut un intercanvi de missatges amb una dona de setanta anys, qui es presenta com a mestra i que ha estat criada en un ambient molt obert, creatiu, liberal i, igualment, amb bona empatia i li he posat:

"— El mestratge és lo que més m'ha agradat.

Passa que, en acabar Magisteri (en 1994), ma mare havia estudiat per a adults i començà a interessar-me aquesta rama de l'ensenyament.

Fins a mitjà curs 1998/1999, no em contractaren (encara que fos per poques hores a la setmana) per a exercir de mestre. Fou amb adults, a qui ensenyava català, per iniciativa de l'associació de pares i del director d'un institut.

Un mestre de Magisteri (Pere Riutort) em féu alguns suggeriments que donaren bons resultats.

En el 2011 i, més endavant, en el 2012, ensenyava un home de quasi seixanta anys. I, al curs vinent, a ell i, algunes setmanes, a adolescents junt amb ell.

Aleshores, captí que l'ensenyament de franc era poc valorat i que, després, hi havia queixes socials per l'ensenyament públic.

Ara bé: durant dos cursos, com a membre d'una coordinadora ecologista veïnal de la comarca (de dues viles), ensenyí català per mitjà d'Aldaia Ràdio.

M'ha agradat ensenyar i esbrinar. Aquell mestre de Magisteri, en setembre del 2020, em digué 'Tens il·lusió per l'estudi'.

A hores d'ara, mentres que, per una banda, aprenc, principalment, sobre cultura tradicional vinculada amb terres catalanoparlants i amb el folklore, per una altra, informe i, així, tots tenim accés a temes que, sense publicar-los, podrien permetre que molts continuàssem creient que les nostres arrels, el nostre passat i la història vernacla en terres catalanoparlants ha estat com indiquen molts polítics, molts mestres en les escoles i com indiquen en moltíssims mitjans de comunicació social.

No deixaré fora que sempre he procurat que els alumnes (i que els altres) no siguen manipulats i, a més, de bon cor.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Un poc després, hem rebut uns missatges en què copsàvem que, quan u ensenya amb intenció de fer possible que els alumnes (o que els aprenents), gaudesquen i que siguen lliures, el mestre és com una mare disposada a respondre, a orientar, a aclarir, a adobar la creativitat del xiquet i que ell se senta ben tractat, emparat i respectat com a persona. Això sí: també responsable de l'ús que caça d'eixa emancipació. 

Finalment, dir-vos que això evoca, per exemple, quan una xiqueta vol pintar i porta uns llapis de colors i, com ara, tu tens pintura tempera i, tot seguit, passeu a fruir de les relacions entre ambdues bandes i del dia, com quan una marona alleta el nin de poquets anys.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Vius ta vida amb llibertat, amb gosadia i amb humanisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient creatiu i maternal, de bona avinença, sobre la manera de respondre i de relacionar-se d'una metgessa que ella coneix.

Pels comentaris que ens ha fet, exerceix la professió amb estil humanista, com eixes que abraçarien les humanitats, amb bonesa, que són agradables en el tracte i que, de rebot, són ben considerades pels qui elles menen.

Altrament, has rebut un missatge d'un amic i, després de llegir el text, li escrius vivències teues i de què has aprés per a hui dia:

"— Bon dia i gràcies pel teu escrit,

Per a mi, la solució immediata passa per la independència respecte de Castella (ara, 'Espanya').

Així, quan u no està de gust en una casa, en un club, en una associació, etc., ¿no se'n va i, més d'una vegada, en crea el seu i passa a ser, en aquest segon lloc, el cap i a dirigir d'acord amb la seua manera de pensar i de veure la vida?

Doncs això val per a tot.

Una altra cosa és que presentar aquesta opció com a solució resulte incòmoda per a molts, bé polítics, bé no polítics.

Mentrestant, els qui la refusen prefereixen viure com el lloro que diu 'Llibertat, llibertat...', però abraça prosseguir en una gàbia amb la porta oberta.

I un comentari que em féu Pere Riutort, potser no més de dos anys després de les eleccions autonòmiques valencianes de 1995:

'— El darrer dia de campanya electoral, Eliseu Climent digué Voteu PSOE'.

Sobre la independència, a partir de vivències meues en relació amb els meus pares.

Nasquí en 1971 i, fins a maig del 2009, visquí en companyia dels meus pares. (...).

El 9 de maig del 2009 comencí a viure en la casa del carrer Major, de 55m², propietat de ma mare. La relació començà a orientar-se més cap a ella. Forta (en alguns temes), però dialogant. 

En la casa del carrer Major, podies fer molt.

Ara bé: quan passí a viure en la casa que comprí (i pagada, per voluntat pròpia, sense cap cèntim de ningú, ni de fora, per a evitar possibles 'Li has d'estar agraït'...), la relació amb ma mare s'amplia. En bona mesura, perquè els cinc anys viscuts en Alaquàs (2009-2014) havien creat un nexe mare-fill més fort.

Per tot això, si u vol que li responguen, ha de crear situacions en eixa línia i no esperar que un mentirós li ho adobe.

La llibertat és desitjada per pocs: comporta risc i fer-se càrrec de la nostra vida cada u de nosaltres".

Finalment, li he amollat:

"— Pel teu estil d'escriure el text de hui, es nota que els temes socials són els teus.

— Sí. Són part del present diari".

Doncs bé: els meus, com li has indicat, van units a la bondat en la teua manera de fer-te càrrec de la teua vida, a ser el rei del teu dia rere dia (com quan voles un catxirulo) i, com ja sap ell, a l'educació per a la llibertat així com la marona ensenya el fill a cantar i li permet que li reproduesca una cançó per a comprovar com va l'aprenentatge del nen.

Sí: m'agrada ensenyar i, més encara, estudiar... perquè no siguem governats per la maldat d'altri i perquè les humanitats i la tradició matriarcalista catalana facen acte de presència i, de pas (com he posat hui a un altre amic), compensar el silenci oficial de polítics, d'historiadors, d'articulistes i de mestres. 

Gràcies, a tots els participants en la recerca, per la vostra generositat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La Història "Annales", la matriarcal i les terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes,", Kike.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i hi ha hagut bona avinença i un ambient creatiu, maternal i de bon record i, més encara, d'agraïment,cap a una dona (Amparo Soria Barberá, 1936-2026, Amparín, de la família), de noranta anys, qui hem conegut i amb qui havíem mantingut molt bona relació fins que faltà ahir.

Amparín s'havia caracteritzat, sobretot, per la senzillesa i per la bonesa. Sa casa era oberta i, com a comerciant, tenia paciència amb els parroquians i, més d'una vegada, et comentava que les mares, a diferència dels pares, tenen un vincle més sòlid amb els fills, perquè els nou mesos dins de la mare no són oblidats per la marona, com tampoc l'etapa d'alletament i del lligam acompanyat del paper educatiu i de transmissió cultural entre la dona i el nen. Més d'una vegada em féu de consellera.

En eixe seny, afegirem que hui has escrit a una historiadora valenciana, na Sandra Bernabeu, qui a mitjan octubre havia exposat un article que li havien publicat i que ací adjuntem: "Les dones, cristianes i feudals en la València de Jaume I", dins del dossier "Més enllà de Jaume I". El podeu baixar i llegir amb facilitat.

Doncs bé, li he amollat en Twitter unes paraules (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2119539451391361440?a=y6b20AHiRfMH6Qh-My0&s=19):

"— Bon vespre, na Sandra,

El llisquí fa un temps i em paregué molt interessant, en línia amb un llibre de Teresa Vinyoles Vidal, de què vos adjunte unes fotos.

Encara no he rebut resposta per part de polítics valencians, ni catalans, ni de partits 'antipatriarcals', ni, fins i tot, dels partidaris de les valors occidentals, en relació amb què pensen sobre el fragment de la pàgina del llibre.

No n'hi ha respost ni u. Ni u.

Avant les atxes i amb els vostres projectes.

— Vinyoles és la gran inspiració!

— Sí. Jo em sent molt pròxim a la línia de l'Escola d'Annales. Quan estudiava en Magisteri (1992/1994), també".

Finalment, vos diré que, en Magisteri, em sentia millor tractant així la Història i, a més, enllaçant-la amb l'antropologia vinculada amb terres valencianes catalanoparlants (estudi de les falles) i amb la lectura de la vida en un Poble matriarcal (la cosmovisió de la cultura a què pertany Rigoberta Menchú) i amb les rondalles. Tenia menys de vint-i-quatre anys. I ara, mentres plasme aquests mots, capte l'eixart entre aquests punts i no cal dir que amb les dones, amb lo autòcton i amb la mare.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La "Història" que ens ensenyaren, la matriarcal i la terra on visc

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient creatiu, maternal i de bona avinença.

Igualment, has rebut un missatge de Sisco Beltran Uno:

"— Ets una de les persones més investigadores que he vist mai✌️".

Llavors, li hem respost:

"— Gràcies, Sisco, per les teues paraules".

A més, he redactat a Bartomeu Mestre, investigador en diferents camps de la història de Felanitx, de les dones en terres catalanoparlants i de temes lligats al matriarcalisme català:

"— Bon dia, Bartomeu,

La qüestió de l'enllaçament que t'he enviat abans ve perquè, uns dies arrere, una historiadora valenciana que ha escrit un article sobre les dones en el Regne de València en temps de Jaume I, em digué que tenia amistat amb un historiador valencià a qui havien publicat un article feia poc.

En llegir-lo, captí que l'autor 'es posava en la pell dels musulmans d'aleshores' i del silenci oficial en nexe amb la seua presència en la història valenciana.

Cap a 1996, llisquí un treball d'un anglosaxó sobre la vida dels musulmans del Regne de València en temps de Ferran II (*).

Aquest segon historiador comentava que, en el regne, el rei feia de jutge si hi havia algun tema entre membres de diferents comunitats culturals. Però, si no, cada una tenia les seues institucions i el monarca no ficava fava.

Avant les atxes i amb els teus projectes de recerca".

Ben mirat, un poc després, cerques sobre temes que tractava l'historiador valencià (de qui no diré el nom) i capeixes un detall comú en altres valencians que han estudiat sobre el passat: la tendència a centrar-se en les guerres, en la violència.

Això m'evoca quan un mestre de "Didàctica de la Història" (en el curs 1993/1994) ens comentava que aquesta línia (la positivista) fa precisament això junt amb una mena de lloança als personatges que, en l'àmbit escolar, se solen qualificar com famosos, mentres que oculten les minories, els discriminats, els menyspreats, les dones, els de grups lingüístics diferents als dels dèspotes, etc.

Finalment, dir-vos que, en el 2015, una adolescent valenciana de quasi quinze anys m'amollava que així era com els ensenyaven en les classes als del seu curs...

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: (*) "Els musulmans de València en l'època de Ferran i Isabel", de Mark D. Meyerson: https://www.alfonselmagnanim.net/libro/els-musulmans-de-valencia-en-l-epoca-de-ferran-i-isabel_114086. Publicat en 1994.

El pare besava la mà del fill

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren que el pare besava la mà del fill? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 6 de novembre del 2026 comentaren "És una tradició totalment desconeguda per mi" (Xec Riudavets Cavaller), a qui escriguí "En una rondalla mallorquina dels anys noranta del segle XIX arreplegada per l'Arxiduc, hi ha un passatge molt pròxim en què la mare diu al fill que el pare li done la mà: 'Donau-me sa mà a besar, mon pare'" i que ens afegí "Devia ser una forma d'acatament. De tota manera, jo diria que, a Menorca, no és coneguda"; "No sé quasi res de València, de la seva història" (Àngels Sanas Corcoy), "Mai" (Lurdes Gaspar), "No recordo que es comentés això. Quan érem petits, als avis materns, els parlàvem de 'vós' i els fèiem amistat (un bes a la mà)" (Rosó Garcia Clotet), "No" (Octavi Font Ten), "No, no. Mai" (Josep Ferrer Ferrer), "Això no ho havia vist mai" (Roser Canals Costa), "No" (Anna Babra), "Per part materna, de ben segur que no. Eren pagesos i estaven per damunt. I, per part paterna, tampoc. L'avi Ramon era actor i de pensament d'esquerres (tot i que molt creient i de missa) i els 'protocols' estaven fora del seu dia a dia" (Àngel Blanch Picanyol), "No he sentit àvies, ni iaies, mai això de besar la mà del fill" (Àngels Benaiges Martí), "No ho vaig veure, ni sentir mai" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Mai. No crec que els meus avantpassats fessin res d'això" (Lydia Quera), "No: a l'inrevés. El fill feia l'amistat: besava la mà del pare" (Joan Prió Piñol).

Finalment, ma mare, el 6 de novembre del 2026, per telèfon, em digué "És que, abans, això de besar la mà als majors estava al dia".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Rondalles que ensenyen i recollida d'informació i de vivències

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres (1933).

"Avant les atxes", Francisca Farre.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit el seu i li he amollat uns mots de la rondalla de què havia partit la qüestió.

Igualment, hem posat unes frases que, més avant, enviàvem a diferents persones:

"— En una rondalla mallorquina dels anys noranta del segle XIX arreplegada per l'Arxiduc, hi ha un passatge molt pròxim en què la mare diu al fill que el pare li done la mà:

'Donau-me sa mà a besar, mon pare'".

Ben mirat, hem rebut un missatge de Maria Dolors Sala Torras en nexe amb la recerca:

"— Gràcies! Uf!, quina feinada. Genial. Cal anar a poc a poc. Has fet molta feina".

Finalment, dir-vos que, en honor a la veritat, la persistència en un objectiu, en un projecte i, altrament, l'actitud creativa i maternal, com la mare que empiula amb el nen, fa que puguem arreplegar informació de fonts diverses, de gent, de catalanoparlants de punts ben diferents (fins i tot, d'Argentina, com ara, de Cati Cobas, qui escrigué sobre antecessors seus que ella conegué). 

En acabant, com a agraïment, els el reparteixes. I no cal dir que incloure-la a) en Internet i b) en algunes converses: amb intenció de deixar empremta i de fer possible que qualsevol curiós del tema puga reportar-se'n, no solament d'investigar.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Educació matriarcal, gloses mallorquines i parroquians

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike 

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, amb bona avinença i amb bona harmonia, sobre un forn i pastisseria d'Alaquàs (l'Horta de València), després que em digués que un familiar acostat hi anava amb intenció de juntar-se amb persones de la seua generació, i li he fet un comentari:

"— Són molt oberts, respectuosos amb els parroquians, indistintament de l'edat".

Igualment, hem rebut un missatge d'Àngels Benaiges Martí:

"— Bon dia!

Lluís. El ser fidel a tu mateix és el que sempre faig, perquè entra dintre de l'educació que he rebut dels meus pares i que he transmès als meus fills i als néts🥰🙅🏼".

Afegirem que ha respost a la qüestió de la setmana passada ("L'home fa la dona, la dona fa l'home"):

"— Sí sentia dir 'L'home fa la dona, la dona fa l'home'.

Penso que, si tots fossin ben avinguts, és l'harmonia de la família".

No deixarem fora que, de manera creativa i maternal, has enviat un missatge a Catalina Portell Buades, una dona vinculada amb la música en les Illes Balears:

"— Bon dia, Catalina,

Adés he vist que encara no havia compilat cap de les dues gloses que m'escrigueres ahir. Gràcies. Les he afegides a l'estudi.

Avant les atxes i amb els teus projectes.

Una forta abraçada".

Un poc després, t'ha amollat "Moltes gràcies!!"'.

Finalment, dir-vos que he fet unes qüestions a Gabriel Bibiloni sobre el mot "novedós" i que m'ha posat que és un castellanisme relativament nou i que hi aplegà d'Amèrica del Sud (https://x.com/bibiloni/status/2118448820870848807?a=uBmM8kXbElXn8zQ79XM&s=19). 

Gràcies a tots per la vostra generositat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.