El drac, un personatge mitològic matriarcal i femení

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Anna Babra.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit uns mots que ella oïa a sa àvia paterna, nascuda en 1878: 

"— Mira el guilopo / la guilopa, ¡com se n'ha eixit!".

Es refereix a qui, en altres indrets, qualificarien de murri.

Altrament, hem llegit un tweet de Donald, en relació amb Sant Jordi (https://x.com/i/status/2047025535528947947)i li hem respost:

"— Bon vespre, Donald,

Sant Jordi és u dels personatges mitològics que representa el triomf de l'heroi cavallesc patriarcal. En canvi, el drac, independentment de la interpretació que es farà a nivell popular i a nivell polític, lliga amb lo matriarcalista".

En aquest seny, ets conscient que, a vegades, pot més el simbolisme institucional que el de recerques que, si de cas, són com un empelt amb la terra, amb la realitat que es copsa mitjançant la creativitat junt amb el bon cor:

"— Podríeu consultar un treball d'Oreto Doménech i Masià sobre el cosmos femení en les rondalles valencianes.

El podeu baixar d'Internet".

Però, per què aquest treball? Doncs, per exemple, perquè fa una interpretació de detalls associats artísticament, oralment (llegendes i rondalles) i per escrit amb el drac i... veiem que és un personatge femení en nexe amb lo terrenal i, per tant, matriarcalista. Si ens el carreguem, és com si ho féssem a la mare, a la maternitat i a molts trets simbòlics. Per això, és tan important no deixar-nos seduir per articles favorables, ni en contra, sinó, com escriu Pere Riutort en la seua explanació, "que la veritat vaja sempre pel davant". 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"L'home a dur al cementeri", rondalla narrada per ma mare (1943)

Una altra contarella que hem compilat és una rondalla narrada per ma mare (1943), per telèfon, el 21 d'abril del 2026, després de llegir-li "La rondalla de ses Roques", de Tàrbena (vila valenciana de la Marina Baixa), exposada en la tesi "El patrimoni rondallístic de Tàrbena (Marina Baixa)" (p. 279), de Joan-Lluís Monjo i Mascaró, del 2022:

"— Doncs, ara, a dur el difunt al cementeri. 

Els qui l'havien de portar diuen:

— Un cotxe amb cavalls? — perquè, abans, tiraven dels carros que portaven el mort.

— En carro?

Al capdavall, l'home que hi havia en la caixa diu:

— Doneu-me cinquanta cèntims, que me'n vaig en el tramvia...

... que el duria al fossar".

 

Agraesc la generositat de ma mare per haver-me transmés aquesta contalla, a què no havia accedit abans. El 22 d’abril del 2026 la plasmí en diferents webs, en blogs i en Twitter.

Quatre generacions "maternals", senzilles i acollidores

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!" i "Agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he dit que havia posat un poema festiu de Manuel Nácher (1917-2008), un valencià nascut en Aldaia (l'Horta de València) i que fou ciclista i una miqueta poeta, que fou publicat en 1973.

És una composició que hem aprofitat per a la recerca i de què hem reportat en Facebook, com ara, amb versos en què parla sobre les dones, sobre els hòmens que s'hi atansaven i, igualment, sobre detalls de la natura junt amb tradicions i costums de la vila entre 1925 i 1940.

Ben mirat, li indiques que prefereixes la gent senzilla, la senzillesa, com la d'un home nascut en 1918 i amb qui feres amistat durant els darrers tres o quatre anys de sa vida, fins que es morí en el 2013 a noranta-cinc anys.

Així, un dia, ell i jo estàvem asseguts en un banc en la plaça. S'hi acostà una dona (si fa no fa, de seixanta anys) acompanyada d'un xiquet (quasi segur, un nét) d'uns tres anys. Jo en devia tenir quaranta-u o quaranta-dos.

Doncs bé, aquell home li obrí els braços decidit a acollir el nen. I la dona ho acceptà. Per això, he comentat a ma mare:

"— Més que bonic, és un senyal que una persona pot ser velleta i estar oberta als més senzills i tot, en eixe cas, a un xiquet de pocs anyets".

Finalment, dir-vos que, per mitjà d'aquesta planor, he vist (com li he afegit), un pintor nascut de família de la noblesa (Miquel Torner de Semir, en 1938) ensenyant a pintar al costat d'una colla de xiquets i, fins i tot, amb una xiqueta ben petita. Aquesta manera de viure adoba el terreny a una recerca en què la gran majoria se sent com en família, com en el lligam entre la mare i el nin i empiula amb la vida quotidiana de dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Maternitat i creativitat en els Pobles matriarcalistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant les atxes", Contxi Enjuanes.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la maternitat, m'ha dit que fruïa cantant als fills mentres que ens passejava i que ho considerava una manera de comunicació amb els xiquets.

Igualment, li hem comentat que, en una tesi (de què li hem llegit unes línies, la de Mariona Iribarren Nadal) de què hem tret moltes qüestions per a la recerca, l'autora indica que eixe lligam afavoreix la creativitat, que l'arbre té un simbolisme vinculat amb la dona mare i amb lo maternal i que, a diferència del capitalisme, defendre una maternitat (però no, com ara, com la que impulsava el règim franquista, ni com la de determinats grups feministes, i sí, per exemple, com Plataforma PETRA o com Mamare), adoba el terreny a la creativitat. Altrament, la investigadora exposa i explica per què l'any té dotze mesos (en lloc de tretze) i quina relació hi ha entre eixos tretze mesos i la menstruació...

Ben mirat, li agregues que, com posen el llibre "El matriarcalismo vasco" i Mari Carmen Basterretxea, les cultures matriarcalistes són en nexe amb la creativitat, mentres que les patriarcals (impulsores del capitalisme) ho fan amb la producció i amb la competitivitat.

Llavors, m'ha amollat:

"— És que la creativitat ens fa estar receptius als altres".

Per tant, ambdós preferim la creativitat.

Finalment, uns mots que Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929) m'ha plasmat hui en el meu mur:

"— Lluís, bon dia. Sempre és una joia dialogar amb tu, un plaer que avui es complementa podent acudir a felicitar-te en el teu aniversari, i expressar la meva cordial felicitació i el desig que en celebris molts més amb la mateixa dinàmica de salut i dedicació en la brillant tasca que estàs portant. I desitjo que sigui amb salut i benestar, també, dels teus pares, encara que sigui en una certa distància. Una forta abraçada!!!! Happy Birthday, Lluís! 🌟🎂🥳".

Aleshores, li he respost:

"— Bon dia, Ricard, i gràcies per les teues paraules, amb franquesa.

En vida teua.

Una forta abraçada i bona setmana".

Continuarem en la recerca i, potser, d'ací a poc, ens endinsarem en un camp de què ens han reportat molt i poc exposat en la web que porte. Gràcies a tots.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó: La foto ens ha estat plasmada per Assumpta Capdevila. Gràcies pel detall. En vida teua.

Preservar el passat, acollir-lo i didàctica maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i hi ha hagut bona avinença com també, de vesprada, arran d'un missatge d'Isabel Inés Aranda (una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants), qui m'ha demanat que li escrigués el refrany "Tira més un pèl...," i que li l'explicàs perquè ella ho pogués fer a una dona.

Llavors, li hem respost:

"— 'Tira més un pèl de figa que un calabrot de vaixell'.

Explicació: la dona, simbolitzada per la figa, o siga, per les parts genitals externes de la dona, té més espenta (fins i tot, en la vida quotidiana) que un calabrot, és a dir, que una corda gruixuda per a falcar les barques.

El calabrot representaria el marit.

La dona és més arriscada, més valenta que ell.

A banda, hi ha la variant 'Tira més un pèl de cony que cent cavalls de força'.

La dona (cony) té més força que molts hòmens, encara que ells tinguen força física".

Finalment, uns mots que he revisat hui de la recerca: "Les cobles eròtiques, com tota altra mena de cobles, constitueixen, si més no, un document del passat, que ens cal preservar. (...) El seu estudi i coneixement ens ajudaria a espigolar formes de vida i costums i a comprendre millor la nostra història que, vullguem o no, guarda una estreta relació amb la nostra manera de ser i de pensar” (p. 8 del llibre "Antologia eròtica", d'Aureli Puig Escoí i editat en el 2013). Llibres d'aquest ram, poesia vernacla del segle XIX i, igualment, rondalles autòctones anteriors a 1932 ens permeten capir un matriarcalisme ben manifest i el paper tan important de la mare.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Noces sota un arbre

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de noces sota un arbre? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 18 d'abril del 2026 comentaren "En quin seny vols dir 'a sota d'un arbre'?" (Antonia Verdejo), a qui reportàrem que "Davall dels arbres, sovint, d'alzines, era costum fer reunions dels veïns i també noces. Això lliga amb el comunalisme"; "No" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No" (Anna Babra), "No" (Àngels Sanas Corcoy), "A la qüestió, no. No recordo que les àvies ens contessin sobre noces sota un arbre..." (Rosó Garcia Clotet), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Res conegut per mi" (Lydia Quera), "No. D'això, no en recorde res" (Carmen Mahiques Mahiques).

Finalment, direm que, en la rondalla "La Regineta", compilada pel folklorista català Joan Amades (1890-1959), hi ha un passatge que posa que "el fill del rei va enviar a cercar el capellà de la vila i, allí mateix, sota de l'arbre (...), el va casar".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Àvia, mare i néta i el passat sucós

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he respost a una qüestió que m'havia fet Antonia Verdejo en relació amb el tema del dia:

"— En quin seny vols dir 'a sota d'un arbre'?".

Tot seguit, li plasmes un comentari:

"— Davall dels arbres, sovint, d'alzines, era costum fer reunions dels veïns i també noces. Això lliga amb el comunalisme".

Ben mirat, hem tractat sobre una rondalla en què es manifesta la maternitat, la connexió entre la mare i els fills (set xotets), això és, entre el passat i el present.

Igualment, aprofitant uns mots sobre un històric agutzil d'Aldaia (una vila de l'Horta de València), el tio Coa, exposes uns versets populars en línia amb uns que et digué en el 2009 un valencià de, si fa no fa, huitanta anys:

"— Tot pot ser, com diu Coliu, 

llevat d'una rata fer el niu 

davall la coa d'un gat viu".

Finalment, dir-vos que, gràcies a aquests empelts, àdhuc, amb els ancestres, capeixes molts detalls matriarcalistes que et permeten acollir fets històrics, vivències en cultura tradicional, folklore, art, poesia de caire matriarcalista i maternal, un respecte cap a la dona, una actitud receptiva com la de la nina que està junt amb l'àvia (qui li transmet rondalles, qui li ensenya cançons com també formes de respondre en la vida,...). Però un eixart en què ambdues bandes són part del present i, com hem vist més d'una vegada, amb la mare pròxima i que frueix del nexe entre la nena i la provecta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.