dimecres, 18 de novembre del 2026

Mestres, educadors i aprenents empeltats

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.


****

Hui, entre d'altres coses, he evocat el dia que un home entrà a la casa on jo vivia aleshores i em digué aquestes primeres paraules, tretes per una mestra seleccionada per al llibre "El que fan els millors mestres universitaris", de Ken Bain:

"— Al cervell, li *encanta [ = fascina] la diversitat".

Sí, les digué Jeanette Norden. I, qui ens les amollà, un home de cinquanta-nou anys, ho havia fet després d'un somriure sincer d'amic a amic.

Afegirem que el fet que un home que ha començat a estudiar ja adult (i per voluntat pròpia, no com el xiquet que ho fa per obligació legal), estiga interessat a aprendre i que ho manifeste, és un detall que, als qui hem fet de mestre (i, més encara, als qui ens gaudeix l'ensenyament a gent de qualsevol edat), és com un al·licient i vos puc assegurar que es genera un empelt que, si tot rutla bé, es pot mantenir anys i panys. En aquest cas, ja hi estem més de catorze anys. 

Ben mirat, inclourem una altra vivència. Un dia estava en cals meus pares, on devia haver dormit la vespra. Jo era en el menjador i se m'atansà una neboda de set anys, si fa no fa, i em comentà:

"— 'Tio': tinc un problema.

— Digues.

— És que...".

En rematar ella el tema, li respongueres amb dolçor, com ho fas a un al·lot de tres anyets:

"— Fes una cosa molt diferent".

Llavors, se n'anà i, un poc després, ens deia que ja hi havia trobat una solució. 

Per això, quan et prens una recerca com si fosses el típic mestre que, abans de començar una sessió, es demana "Què podria traure (o explicar) hui als alumnes?", "Com podria millorar la qualitat de les classes perquè se'n senten de gust?", "I si...?" i, a continuació, els tractes com quan jugues al teu joc preferit, flueixen ambdues bandes: tu i molts dels participants. Per exemple, en l'estudi sobre el matriarcalisme, en què, més d'una vegada, et ve al pensament com ens ensenyaven aquells mestres que et deixaren empremta i la figura de la mare junt al fill que li mama.

Gràcies a tots els qui m'han fet valença en la investigació i en el dia rere dia.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal,  com moltes persones que coneixes.





dimarts, 17 de novembre del 2026

Mestres, alumnes i altres aprenents en la vida

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he comentat sobre una cançó mallorquina compilada per Rafel Ginard Bauçà en el llibre "Cançoner popular de Mallorca. Volum primer", p. 259, en línia amb uns mots que, un poc abans, havia escrit a Maria Dolors Sala Torras:

"— La llisquí anit i pensí en el tema de la parella catalanoparlant i en el de la sexualitat matriarcal.

El marit no mata la filla, ni el nuvi, ni la madona (qui, com diuen en Mallorca, 'Sa madona du es maneig', és qui mena).

En castellà, i en els jornals, podem trobar casos d'hòmens (jóvens o bé adults) castellanoparlants que, descontents amb la dona (una fadrina o una adulta), decideixen matar-la... i la maten".



A més, li has adduït:

"— Bartomeu Mestre, de Felanitx, ha escrit algunes vegades que, en la nostra cultura tradicional catalana, si fallava la relació entre home i dona, ell no la matava (allò de 'La maté porque era mía' castellà), sinó que se suïcidaven".

Ben mirat, hem escrit a Rosó Garcia Clotet, sobre l'ensenyament:

"— En l'entrevista, ell mira cap avall, però poc la jornalista: timidesa.

Ella el tracta amablement i li exposa un argument sòlid: un tema (una investigació) no pren força en dos dies.

Qui haja fet una recerca, sia un estudiant (bé d'institut, bé universitari), sia u que ho fa sense necessitat de tenir estudis reglats (oficials), sap que és així.

Indistintament que, per exemple, siga un treball de cinc fulls o si, com ara, és un document de més de deu.

Com a exemple, quan vos faig una qüestió, quasi tots els temes han tingut un principi i una redacció final (el punt tractat amb totes les respostes) de dos dies. Rarament només un dia (menys de vint-i-quatre hores des que envie el primer missatge)".

Finalment, dir-vos que he recordat l'evolució que féu un home nascut a mitjan del segle passat, qui, durant dos anys, vingué a ma casa, on li responia i l'orientava mentres que ell, per primera vegada, assistia a classes en una escola d'adults. 

En el segon any, en deixar fora eixa ceguesa a lo que no fos com deien algunes autoritats molt famoses i tot, s'endinsà en una disposició a aprendre, a fer-te qüestions, a comentar-te com li anava el curs (o a fer com el xiquet que exposa curiositats creatives fruit del seu aprenentatge, opinions sobre com ensenyaves i sobre temes més diversos,...). I, àdhuc, a fer-te suggeriments sobre com podies fer un plat de llentilles més gustós. Llavors, tots dos érem com un eixart, de la mateixa manera que ara ho ets amb una quantitat interessant dels qui participen en la investigació. Ell havia passat a ser receptiu a lo creatiu i com el nen mentres alleta de la marona.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


dilluns, 16 de novembre del 2026

Un ampli ventall en què flueixes com un catxirulo

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt bé. Gràcies. Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Un bon article, Lluís", Nuri Coromina Ferrer.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant les atxes", Andy Gimeno 


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un amic de més de setanta anys i que ha fet de mestre. Sobre l'ensenyament, sobre l'educació i sobre les humanitats.

Així, hem coincidit en la gran importància que tenen les humanitats en el dia rere dia i li hem amollat unes vivències dels darrers dies i en què veïns teus han estat decisius per a assolir tu un objectiu en què la participació d'altri (però acompanyada de bona empatia i de bonesa) eren imprescindibles.

Altrament, has consultat una muntonada de fotos que feres, a tot estirar, fins a la primera setmana de maig del 2009 i capeixes un interés per les cases de la vila on vivies (això sí, cercant l'harmonia cromàtica i detalls que feien singular aquelles imàtgens i que, possiblement, no eren enlloc de la vila).

Ben mirat, he llegit unes línies d'una entrevista a una dona, qui, primerament, treballà de comare (llevadora) i que, tot i que fruïa de l'ofici, havia decidit dedicar-se'n a un altre que li havia agradat des que era una xiqueta: la decoració de cases, interiorista. 

Doncs bé: mentres escric aquests mots, evoque que, menys de dues setmanes abans de declarar-se el confinament, una dona vingué a ma casa i em demanà a què em dedicava en el meu temps lliure. Li responguí que a revisar una recerca (per a veure si era editada i que ho fou) i a fer camí amb una altra, però iniciada més de mig any arrere (la del matriarcalisme català).

Finalment, els anys de la pandèmia et feien copsar que, amb un poc de vida social fora de casa unit a desenvolupar una investigació en un espai obert (la sala de més de 20m² on sols escriure, consultar, contactar amb comoditat i reportar com si volasses un catxirulo), també podies donar corda a lo relacionat amb la cultura tradicional, amb el folklore vernacle, amb literatura catalana popular (o festiva) i amb altres rames. La qüestió era assumir el vent i respondre com una marona amb el nen davant els missatges que ens enviassen i en el dia rere dia.

Gràcies a tots els qui m'heu escrit hui i als qui heu estat en contacte amb mi.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

diumenge, 15 de novembre del 2026

Gent de més de noranta anys, amb vida i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una catalana de huitanta anys i hi ha hagut bona avinença i moltes coincidències. 

A més, ha eixit el tema de gent major de noranta anys i que, tot i l'edat, tenen vida i... que són en contacte amb la terra, amb la mare, que són receptius a gent (àdhuc, amb els qui tenen més de quaranta anys de diferència): Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929) i Júlia Aixut Torres (nada en 1933). I també sobre una dona de la família de ma mare, la tia Vicenteta, de qui ma marona (1943), en l'entrevista que li fiu en febrer del 2020, m'amollà aquests mots sobre una anècdota (esdevinguda cap a 1960, amb aquesta bestia de, si fa no fa, noranta-dos anys):

"— Quan estava morint-se, morint-se, s’ajuntaren: la meua germana, la meua àvia, ma mare i jo. Les quatre, en l’habitació. Morint-se. I es gira [ , la tia Vicenteta,] a ma mare, i li diu: ‘Amparito: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la puntilla a la xiqueta’ (sic)".

Afegirem que adés hem evocat quan aquesta amiga ens comentà que una àvia seua, amb cent tres anys, anà a donar menjar a l'aviram.

Finalment, dir-vos que coneguí un home nascut en 1918, amb qui fiu amistat els darrers quatre anys de sa vida (2009-2013). Un home pacífic, amb molta facilitat per a fer-se amb gent de la seua edat, amb mi (1971), amb majors de seixanta anys, amb una dona de, poc o molt, seixanta anys acompanyada d'un nét d'uns tres anyets i a qui ell obrí els braços com quan la mareta ho fa al nin que se li acosta.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dissabte, 14 de novembre del 2026

Gloses autòctones i lligam amb la terra i amb la mare

Paraules de hui:

"Gràcies! M'agrada el que fas. És una informació excel·lent!", Maria Dolors Sala Torras.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Vaja!", Nuri Coromina Ferrer.


****


Hui, entre d'altres coses, he llegit un tweet de María José (https://x.com/majosevn/status/2121627465005334982?a=mcmEew-jsU5fEDolE_U&s=19):

"— Una pregunta aparentment senzilla.

Però no respongueu per impuls. Penseu bé abans de respondre:

•Quants anys us agradaria tenir ara? 🤔 😉".

Llavors, en un moment en què hi havia pocs escrits (menys de deu), li hem respost:

"— Els que tinc, María José: cinquanta-cinc. Bon vespre,

Avant les atxes".

Immediatament després, capeixes que la responsió ha estat encertada perquè són els anys que tens i perquè, així, acceptes el teu passat i, de pas, no descartes viure com aquells qui, fins i tot, passen dels noranta. 

Sí, en la recerca, hi ha participants de més de noranta anys: per exemple, Júlia Aixut Torres (1933) i Ricard Jové Hortoneda (1929) respectivament. Si na Júlia ens ha permés copsar la marona maternal, el sentiment de pertinença a la terra i el lligam amb la mare; en Ricard ens ha amollat eixa actitud dialogant, forta i, igualment, oberta a aprendre (àdhuc, amb gent més de quaranta anys més jove que ell). I tots dos, amables, com la mareta que acarona un nen.

Finalment, dir-vos que, de vesprada, he fet una qüestió en nexe amb uns mots en una cançó eròtica mallorquina compilada abans de 1966 (https://www.facebook.com/share/p/19oogegNWV) i que, no sols ens ha reportat Catalina Portell Buades, sinó que, més avant, li he enviat unes cançons de la Franja de Ponent i ella ens ha reportat, a més, amb uns versets prou pareguts als de la segona cançoneta que havíem triat:

"— Gràcies! Són gloses molt entenedores.


'Se fotria un plat ben gran i ple,

una quartera de menjar,

una arrova de patates

i, després, les figues seques'".


O siga que, com diem pel País Valencià, "Menja més que una revolta" de riu. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Deien "El peix, per a qui se'l mereix"

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien "El peix, per a qui se'l mereix" (eròtic)? Gràcies.

Figura en la rondalla eròtica valenciana "La dona i el capellà", arreplegada en Santa Pola per Ximo Caturla i que es pot llegir en el llibre "Rondalles del Baix Vinalopó".

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 13 de novembre del 2026 comentaren "No recordo que diguessin aquesta frase" (Rosó Garcia Clotet), qui, en llegir el passatge en què apareix, ens afegí "Molt bona" i, tot seguit, li adduírem "Sí, sí. És una rondalla graciosa.

A més, al capdavall, el marit és a punt de descobrir-ho, però la dona, aprofitant que comença a tronar, fa com si fes un missatge a Déu i li demana que amague [ el capellà] el peu.

El marit entra en casa i no capta la jugada de la dona"; "No. De fet, a casa, hi teníem veïns pescadors de barca i, fins i tot, l'avi en tenia una, de petita, per a fer-hi també passejades als seus néts. I el peix era repartit per a tots els veïns i donat. I amb un gustet... amb matrícula: 10" (Lydia Quera), "Sííííí" (Àngels Sanas Corcoy), "No tinc cap idea" (Lurdes Gaspar), "No ho havia sentit, però m'agrada" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Sí" (Octavi Font Ten), "Una dita totalment desconeguda a Menorca" (Xec Riudavets Cavaller), "No ho havia sentit mai. Però jo sóc de muntanya... Poc peix" (Alexandre Perelló Perelló), "No la conec" (Roser Canals Costa), "No recorde que ho digueren per ací, [ per Xàtiva]" (Reme Canet), "'Qui vulgui peix, que es mulli el cul', he sentit a dir" (Maria Teresa Ortiga Mulet), "No, no ho havia oït mai" (Josep Ferrer Ferrer), "Mai sentit" (Lucila Grau), "Bona dita, Lluís. Un símil fóra 'La terra, per a qui la treballa'" (Daniel Gros).

En el meu mur, el 13 de novembre del 2026, Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), amb humor, responia al fragment en què figura el refrany ("El peix, per a qui se'l mereix; i les punxes, per al gat"), quan el marit demana que li òbriga la muller: "No sé per què hi ha marits tan inoportuns! Tan feliços que ho passaven [ la dona i el capellà]! Caldrà esperar. Que hi farem!". També inclogué "Jo sempre he sentit a dir 'Qui vulgui peix, que es mulli el cul'", dita a què Rosó Garcia Clotet agregà "Sí. No la recordava, però l'àvia la deia".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

divendres, 13 de novembre del 2026

Rondalles, cançons i poemes que reflecteixen la realitat d'un Poble matriarcal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres (nascuda en 1933).


****


Hui, entre d'altres coses, he tret una qüestió que feia temps que estava interessat a veure què comentarien i que considerava interessant i he tingut un intercanvi sucós i bona avinença amb Maria Dolors Sala Torras.

Així, com li hem escrit, "Un comentari al compilador de la rondalla, hui: <<Gràcies pel detall, Ximo [ Caturla]. No cal fer grans esforços per a capir eixe toc [ eròtic] del passatge.

A més, Pere Riutort em digué que, per exemple, Antoni Ma. Alcover, per motius de principis, no publicà les eròtiques que havia arreplegat. I, com ara, se sap que Enric Valor en va transformar dues que ho eren.

Però la cosa es posa més interessant quan veus que, en cançons mallorquines recollides per Antoni Gili i Ferrer (1932-2010) en 'Aportació al Cançoner popular de Mallorca', trobes en què hi ha les relacions extramatrimonials.

I n'hi ha de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976) en què he captat signes que, tot i que ell era religiós, reflecteixen la prostitució>>.

Afegirem que també li has agregat "El llibre de les rondalles que arreplegà l'Arxiduc, amb la col·laboració d'un ajudant, Antoni M. Penya, trau narracions eròtiques en què copsem una tradició matriarcalista que, quasi segur, ni es comentarà en els instituts, ni a nivell universitari".



I més:

"— Recomane el llibre, si t'agraden les rondalles.

El llibre de literatura eròtica i pornogràfica, com se sol dir, T'obri els ulls, per la relació suau entre l'home i la dona i perquè ella és qui dirigeix i ell ho accepta i ambdós es tracten bé: https://malandia.cat/2021/01/poesia-erotica-i-pornografica-catalana-del-segle-xvii.



Ben mirat, després de rebre responsió de Reme Canet, una valenciana de la comarca de la Costera, li amolles uns mots:

"— Gràcies pels teus comentaris, Reme, i bon dia,

Gràcies a gent lliure de prejuïns i obertes podem fer recerques com aquesta, entrant, fins i tot, en temes poc tractats en els mitjans de comunicació social i en l'ensenyament escolar, però que reflecteixen la realitat i la cosmovisió d'un Poble".

Finalment, agraesc la informació facilitada per Josep Ferrer Ferrer en nexe amb el verb "oir", el qual ell, de més de huitanta anys i nascut en la comarca de la Safor, usa.

Ah!, i la foto que ens ha enviat Esther, una catalana de més de setanta anys que fou mestre en un jardí d'infància, que ens evoca la tradició matriarcalista catalana i el lligam entre la mare i els fills.


I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.




Mestres, educadors i aprenents empeltats

Paraules de hui: "Avant les atxes", Kike. "Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet. "Endavant, sempre endavant"...