Persones i entitats petites també poden fer valença

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un familiar d'un col·laborador en l'estudi sobre el matriarcalisme. Aquest familiar fou un exemple de persona amb un alt sentiment de pertinença a la terra, en aquest cas, mitjançant la promoció de la llengua catalana en l'Escola Pia en temps difícils políticament.

Com que aquest escolapi era mestre, ell deia als alumnes que, qui aprovàs "Català", automàticament, tindria aprovada la matèria "Religió". Si no, hauria d'examinar-se en setembre...

Llavors, dius a ta mare:

"— Jo no hauria anat a setembre. Sens dubte, era un home valent, atrevit".

Altrament, la mare ens ha comentat que un oncle meu estudià en les Escoles Pies de la ciutat de València i que ho féu amb una beca.

Tot seguit, penses en eixes persones i, per exemple, en eixos camps, que, d'alguna manera, fan que sigues com qui compta amb una cuirassa (una altra "beca" i més) i en nexe amb el matriarcalisme, amb la creativitat i en pro de la llengua catalana com també de la història autòctona i de les recerques que fan que estigues creatiu, sincer i que desenvolupes l'arquetip del rei (el personatge simbòlic amb què més et sents identificat des que eres un xiquet).

Finalment, una mostra: hui hem posat l'escrit d'ànit en un blog que portem i l'han consultat més de quatre-centes vegades en un blog petit i molt obert, detall que ens ve a dir que, àdhuc, els xicotets, també poden fer-nos valença (https://blog.mastodont.cat/2026/02/22/la-llengua-vernacla-la-llengua-materna-i-protectors-de-recerques).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Versos o cançons amb posta de sol

Àvies (o padrines) i mares que ensenyaren versos o cançons amb posta de sol.

El 21 de febrer del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaren versos o cançons amb posta de sol? Gràcies”.

Quant a missatges, el 21 de febrer del 2026 comentaren "Una de les cançons de bressol diu:

'Horabaixa, post el sol,

plorinyava l'infantó.

- No ploreu, angelet no,

que mumareta no ho vol.

No ploreu, angelet, no,

que mumareta no ho vol.

No, nin, no, no, nin, no,

una engronxadeta

al nin petitó,

no, nin, no, no, nin, no...'" (Miquel Vila Barceló), "No" (Lurdes Gaspar), "No. La mare, quan cantava, sempre eren trossos de sarsueles" (Maria Coca Juncosa), "No. No eren massa de cantar! Recitar algun poema, però res important" (Maria Dolors Sala Torras), "No. No ho tenc gens present" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Angelina Santacana Casals), "Altres, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No. Sóc sincera" (Anna Babra), "Sí. A casa, cançons i versos, i jo feia versos als casaments i a comunions. I tota festa, a casa (o a casa de família i d'amics) i cantar molt els avis. Tots dos cantaven molt bé, fins i tot, a les caramelles i, en tenir hostes, la cançó, diàriament" (Lydia Quera), "A mi, no m'ho havia cantat amb posta de sol" (Roser Canals Costa), "Disculpa'm Lluís... No ho recordo" (Daniel Gros), "No. Mai. La mare no recorde ni que em contara una rondalla" (Josep Ferrer Ferrer), "Ara per ara, només recordo

'Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,

les bruixes porten dol'.

 

'Sol, solet,

vine'm a veure'm,

vine'm a veure'm.

Sol, solet,

vine'm a veure'm

que tinc fred'" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 21 de febrer del 2026 plasmaren "'El no, nin, no' mallorquí: 'Horabaixa, post el sol, / plorinyava l'infantó...'" (Conxeta Fortesa).

Finalment, el 21 de febrer del 2026, a ma mare, amb qui parlàrem per telèfon, li diguí que molts passatges claus que figuren en rondalles o bé en poemes i en què domina lo femení o bé personatges femenins, esdevenen de vesprada, en pondre's el sol o, com ara, de nit: la senyora ama (mestressa o madona), les dones d'aigua, la velleta... O siga, en moments del dia que corresponen a la primavera d'hivern i a l'hivern respectivament.

 

 

La llengua vernacla, la llengua materna i protectors de recerques

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he fet unes xicotetes explicacions relatives a la qüestió.

Ben mirat, hem considerat adient escriure a Josep Maria Mallarach en nexe amb la llengua materna i amb la llengua vernacla:

"— Bon dia, Josep Maria,

Hi ha el 'Dia internacional de la llengua vernacla'? Gràcies" (https://x.com/i/status/2025197758689239195).

En eixe seny, adés hem vist que ens havia fet un tweet (https://x.com/i/status/2025257189338722417):

"— Que un servidor sàpiga, no. Quina diferència hi hauria entre el concepte de llengua materna i el de llengua vernacla?".

Llavors, li respons:

"— Gràcies, Josep Maria,i bon vespre,

La llengua vernacla és la pròpia de la zona on vivim; la llengua materna, en el cas d'una família catalanoparlant (pares i fills), és la catalana.

'Vernacla' és sinònim del mot 'autòctona'.

Per exemple, en la meua família, un cosí féu un arbre genealògic, si fa no fa, de 1815 ençà.

Tots els familiars directes meus eren catalanoparlants, com també els que viuen.

Els meus besavis, els meus avis, els oncles, les ties i els altres. 

Només una germana d'un avi de mon pare i algun familiar més acostat per part de ma mare i un home que hauria nascut cap a 1900 o 1905 són casats amb un castellanoparlant.

Per tant, la llengua materna de quasi tots coincideix amb la vernacla.

Avant les atxes.

Una abraçada".

Finalment, dir-vos que, de vesprada, els meus pares han vingut a ma casa i que m'han demanat sobre la recerca, la quantitat de contingut i sobre quanta gent la llig i què feia amb tot lo que escric per a la investigació. Aleshores, els he tret:

"— L'envie a moltes persones, la passe a una web (com he fet adés), a dos blogs. La web, la creà un home en la tardor del 2014, i ell em fa, com aquell qui diu, de guarda. És un informàtic. Jo hi pose el contingut; ell la prepara".

Gràcies a tots els qui seguiu amb interés el treball i, més encara, als qui hi preneu part i als qui ho han fet.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folklore català, folklore valencià i ambients creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia i, igualment, li he dit que, almenys, dues de les rondalles valencianes que arreplegà Enric Valor eren eròtiques, encara que ell les retocàs després, com han indicat en alguns estudis. A més, li he adduït que hi ha moltes narracions amb detalls eròtics.

Ben mirat, hem cercat en Internet en relació amb entrades com "folklore català" i "folklore valencià" i hem capit la diferència en cada una. Així, les referències al valencià, van molt en línia amb balls i danses, mentres que el català és més diversificat (i, de pas, més obert). Més encara: si passem al del segle XV o bé al del segle XVIII, també ho fa, tot i que, en el segon cas, s'acosta més al literari.

Finalment, continues en el projecte, puix que, en el fons, és com un xiquet a qui eduques, a qui formes, a qui ensenyes i que vols que cresca fruint amb creativitat i lligant amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants i no cal dir que en els altres camps que li agraden més i que li permeten gaudir la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vos contaren sobre personatges femenins grossos

Àvies (o padrines) i mares que contaren sobre personatges femenins grossos 

El 20 de febrer del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos contaren sobre personatges femenins grossos? Gràcies.

Hi ha narracions en què aquests personatges ho són més que els masculins”.

Quant a missatges, el 20 de febrer del 2026 comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "No" (Àngels Sanas Corcoy), "A mi, la mare no va comentar-me res d'això" (Roser Canals Costa), a qui escriguérem "Hi ha una rondalla en què la princesa és més grossa que el mig pollastre i, en els mosuo, la mare representa lo gros i el pare és en nexe amb la petitesa", "No, rei" (Maria Dolors Sala Torras), "Doncs no, perquè no era un tema ocurrent per a elles. Tampoc es veien persones tan grosses com ara" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Totalment desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No. De fet, a casa, tots prims i tampoc coneixíem a ningú, com ara, gras. A més, en ser de pagés, és treballar moltes hores; i aquestes rondalles, desconegudes" (Lydia Quera), "Al costat de casa de la bestia, vivia una dona grossa i ma mare em deia que es menjava una cassola per a ella i que hi mullava pa; i que sempre era asseguda. De malnom, li deien 'la caldosa'" (MCarmen Bañuls), "No recorde res sobre personatges grossos..." (Carmen Mahiques Mahiques).

En el meu mur, el 20 de febrer del 2026 plasmaren "Nooo. Les dones de casa, mai. Varen ser primes" (Montserrat Cortadella).

Cançons i rondalles molt paregudes entre catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre cançons que figuren en el llibre "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", del capellà, historiador i folklorista mallorquí n'Antoni Gili i Ferrer (1932), i que també són conegudes i populars en Catalunya i en el País Valencià:

"— Hi ha una cançó que és eròtica i que me l'han escrita per a l'estudi. I, per exemple, la de 'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen', encara que aparega amb versions molt pròximes i amb l'article salat"

Llavors, ta mare et diu la lletra que ella canta i, altrament, t'afig uns mots:

"— Això és fàcil, que hi haja semblances".

Després, li n'hem llegit unes quantes i li hem adduït:

"— En fets com aquests, igual que en balls, rondalles, etc., lo que captes és que hi ha una mateixa llengua, indistintament del nom que li donen els parlants.

Fins i tot, en les rondalles que arreplegà Antoni Ma. Alcover, poc o molt, de 1885 a 1930, hi ha paraules que diem pel País Valencià, per exemple, 'jas', "mos',... i una flexió verbal amb punts en comú, encara que els noms de les poblacions siguen diferents".

Tot seguit, m'ha respost:

"— Això, al principi, són unes quantes paraules, però, en acabant, pel context, captes que vol dir".

Ben mirat, li dius que, més d'una vegada, les relacions entre catalanoparlants que havien nascut en llocs diferents (per exemple, valencians que se n'havien anat a Catalunya) feia més fàcil que una cançó passàs a Catalunya.

Així, la cançó "La manta al coll", creada en la comarca valenciana de l'Alacantí, apareix en versions paregudes per les Terres de l'Ebre, comarques catalanes que, en el segle XX, reberen molts valencians que hi anaren a conrear arròs i, a banda, la cançó "A ta mare, l'han vista" en Mallorca. Això també val per a a altres composicions, però en la Franja de Ponent, és clar, i per a rondalles.

Finalment, agraesc les paraules que m'ha escrit Ramona Ibarra, una de les dones més participatives en la recerca sobre el matriarcalisme, i l'interés d'Isabel Inés, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folkloristes de les Illes Balears i estudis sobre les dones

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre l'obra "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", del capellà, historiador i folklorista mallorquí n'Antoni Gili i Ferrer (nascut en 1932) i li he comentat que, tot i ser mossén, també hi recopila cançons eròtiques i, àdhuc, en què apareix el tema de la prostitució, a diferència (almenys, segons fonts que he cercat) del cançoner ingent del pare Rafael Ginard (1899-1976), qui, com em digué Pere Riutort, era un camp en què a penes entrà per la seua condició religiosa (https://www.mallorcaliteraria.cat/ca/casaRG) (*).

Ben mirat, li afiges que hi hagut un altre folklorista que, a banda d'arreplegar més de quatre-centes rondalles, Antoni Ma. Alcover (1862-1932), la seua obra ha estat aprofitada per a fer una tesi sobre el paper de les dones en la Mallorca d'aquella època i vàlida per a èpoques més pròximes i en què es capeix el matriarcalisme català.

Afegirem que, quan li hem tret el tema de la tesi, ens ha respost amb sorpresa. Ací teniu un enllaç per a poder accedir a una entrevista a Magdalena Gelabert en el 2017,(https://www.ultimahora.es/noticias/cultura/2017/07/29/282517/que-piensen-las-rondaies-son-misoginas-conoce-bien.html), la investigadora.

Finalment, dir-vos que continuaré orientant la recerca, sobretot, en relació amb les rondalles, amb les cançons tradicionals, amb la poesia vernacla, amb el sentiment de pertinença a la terra, amb els refranys, amb la dona en la família, en l'educació i en la transmissió de la cultura autòctona, amb els balls i amb la maternitat. Així, guanyem tots dos, principalment, els qui més em seguiu i jo. Gràcies pel vostre paper.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

(*) <<L’amor per aquest tresor de la tradició oral i la curolla de recollir-ne el testimoni li va néixer en aquesta casa, especialment de la font materna: “Contrastant amb el mutisme de mon pare, [ma mare] xerra pels colzes i té una conversa molt agradosa i pintoresca, amb imatges i comparacions populars, amb frases i refranys i acudits que no sé d’on treu, suposat que és completament analfabeta. Dóna gust sentir-la. Quantes vegades jo, llapis en mà, m’he passat llargues estones escoltant i prenent notes d’aquell doll interminable de paraules. Basta que l’escoltin. Molts de pics he desitjat saber taquigrafia per reproduir exactament el que diu, per la bellesa del llenguatge. A ella li crida molt l’atenció que, al temps que me parla, jo escriga. És que el cor no em basta per deixar perdre aquelles maneres de dir tan elegants, tan vívides i fresques”>>.