Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
****
Hui, entre d'altres coses, he evocat el dia que un home entrà a la casa on jo vivia aleshores i em digué aquestes primeres paraules, tretes per una mestra seleccionada per al llibre "El que fan els millors mestres universitaris", de Ken Bain:
"— Al cervell, li *encanta [ = fascina] la diversitat".
Sí, les digué Jeanette Norden. I, qui ens les amollà, un home de cinquanta-nou anys, ho havia fet després d'un somriure sincer d'amic a amic.
Afegirem que el fet que un home que ha començat a estudiar ja adult (i per voluntat pròpia, no com el xiquet que ho fa per obligació legal), estiga interessat a aprendre i que ho manifeste, és un detall que, als qui hem fet de mestre (i, més encara, als qui ens gaudeix l'ensenyament a gent de qualsevol edat), és com un al·licient i vos puc assegurar que es genera un empelt que, si tot rutla bé, es pot mantenir anys i panys. En aquest cas, ja hi estem més de catorze anys.
Ben mirat, inclourem una altra vivència. Un dia estava en cals meus pares, on devia haver dormit la vespra. Jo era en el menjador i se m'atansà una neboda de set anys, si fa no fa, i em comentà:
"— 'Tio': tinc un problema.
— Digues.
— És que...".
En rematar ella el tema, li respongueres amb dolçor, com ho fas a un al·lot de tres anyets:
"— Fes una cosa molt diferent".
Llavors, se n'anà i, un poc després, ens deia que ja hi havia trobat una solució.
Per això, quan et prens una recerca com si fosses el típic mestre que, abans de començar una sessió, es demana "Què podria traure (o explicar) hui als alumnes?", "Com podria millorar la qualitat de les classes perquè se'n senten de gust?", "I si...?" i, a continuació, els tractes com quan jugues al teu joc preferit, flueixen ambdues bandes: tu i molts dels participants. Per exemple, en l'estudi sobre el matriarcalisme, en què, més d'una vegada, et ve al pensament com ens ensenyaven aquells mestres que et deixaren empremta i la figura de la mare junt al fill que li mama.
Gràcies a tots els qui m'han fet valença en la investigació i en el dia rere dia.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.




