Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una catalana de huitanta anys i hi ha hagut bona avinença i moltes coincidències.
A més, ha eixit el tema de gent major de noranta anys i que, tot i l'edat, tenen vida i... que són en contacte amb la terra, amb la mare, que són receptius a gent (àdhuc, amb els qui tenen més de quaranta anys de diferència): Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929) i Júlia Aixut Torres (nada en 1933). I també sobre una dona de la família de ma mare, la tia Vicenteta, de qui ma marona (1943), en l'entrevista que li fiu en febrer del 2020, m'amollà aquests mots sobre una anècdota (esdevinguda cap a 1960, amb una tia de, si fa no fa, noranta-dos anys):
"— Quan estava morint-se, morint-se, s’ajuntaren: la meua germana, la meua àvia, ma mare i jo. Les quatre, en l’habitació. Morint-se. I es gira [ , la tia Vicenteta,] a ma mare, i li diu: ‘Amparito: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la puntilla a la xiqueta’ (sic)".
Afegirem que adés hem evocat quan aquesta amiga ens deia que una àvia seua, amb cent tres anys, anà a donar menjar a l'aviram.
Finalment, dir-vos que coneguí un home nascut en 1918, amb qui fiu amistat els darrers quatre anys de sa vida (2009-2013). Un home pacífic, amb molta facilitat per a fer-se amb gent de la seua edat, amb mi (1971), amb majors de seixanta anys, amb una dona de, poc o molt, seixanta anys acompanyada d'un nét d'uns tres anyets i a qui ell obrí els braços com quan la mareta ho fa al nin que se li acosta.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



