El cristianisme del segle I el matriarcalisme, molts punts en comú

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre els capítols 10 i 11 dels Fets dels Apòstols (una de les parts del Nou Testament, dins de la Biblia). Així, li he dit que, si fem una anàlisi a partir de la lectura, podem capir que exposa molts trets que caracteritzen el matriarcalisme.

Igualment, li hem afegit que Pepe Rodríguez, autor d'un llibre sobre mentires fonamentals de l'Església catòlica, deia que els Fets dels Apòstols no havien estat manipulats. Llavors ,ta mare et diu:

"— Eren autèntics".

I tu li respons que sí i que, "Això encara és més important, perquè eixa valoració és d'un home que potser fóra agnòstic o ateu, però que fa un estudi seriós i que em pareixia amb fonament.

A banda, la seua versió i l'oficial de l'Església coincideixen prou. Per exemple, en l'època i en l'autor. 

Lo més important és que ell havia deduït que, a diferència d'altres parts de la Biblia, no havien estat manipulats.

Després, fiu un estudi recomanat per Pere [ Riutort] i es plasmen molts detalls que van en la línia de l'epístola als Gàlates, quan diu que no es farà distinció entre jueu i grec, entre esclau i lliure, entre home i dona, perquè tots són fills d'un mateix Pare.

I això és clau. Altra cosa és la història del cristianisme i el seu vincle amb el poder. Però això és un altre tema".

Així, i més, capeixes que parlant amb arguments, amb dolcesa i reportant amb bonesa i receptiu a la creativitat, podem compartir amb els altres i en un ambient creador i constructiu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme com moltes persones que coneixes.

El seny de la justícia, la imparcialitat i la creativitat en una recerca

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre persones que tracten d'abusar dels altres. I, com que n'he conegut casos en què no ha reeixit qui jugava brut, li'ls traus.

Igualment, quan ens ha reportat sobre gent de bon cor i que procuren ser justs, li hem afegit:

"— Conec una dona que destaca per intentar complir amb la paraula, que té molt treballat el seny de la justícia i que, per això mateix, és de fiar.

Jo, si veig que algú no hi respon diàriament, el deixe caure. I, si és un polític, no vote mai més el partit que encapçala o en què té molta influència".

Per això, per exemple, quan captes que, darrere d'una persona o d'un grup, hi ha gent que reporta amb intenció d'informar sobre la realitat (que no únicament pensant en els interessos dels seus afiliats, en els del seu ram, en els dels alts càrrecs del partit o de lo que se sol dir la dictadura del partit), l'addueixes entre la teua gent de confiança.

Finalment, dir-vos que, en la recerca, la gran majoria dels participants (principalment, dels qui han tingut fins ara un paper més decisiu) són gent que pareix molt creativa i més encara, en els seus camps preferits, i que, ben mirat, tenen riquesa de vocabulari i no és prefabricat i tendeixen a ser imparcials. A tots ells, gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Mestres que coordinen, que fan equip i creatius

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!" i "Agraïda",  Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit bona part de lo que comenta l'antropòloga Josefina Roma en relació amb l'educació del segle XVIII ençà i dels intents de reformar la vida educativa creant contarelles en què es transmeten eixa mena de programa electoral de moviments socials o bé culturals minoritaris i, com m'ha dit algun home de més de huitanta anys, ja domesticats pel poder polític...

Enmig d'eixa realitat, captem que una part important de la societat veu que, en les rondalles, hi ha un mitjà molt bo per a aprendre coses del passat: 1) com vivien els nostres ancestres, 2) com es relacionaven, 3) quina era la seua manera d'educar, 4) mots, refranys, expressions, frases fetes, vocabulari geogràfic, 5) quin era el paper de les dones... I, és clar, que, amb elles, es pot educar per a la vida.

En eixe seny, comentes a ta mare que, quan tenies quinze anys, un mestre d'Ètica, molt obert, demanà per segona vegada en el curs 1985/1986, si volíeu que, com havien dit abans uns companys, empràsseu un llibre de faules i, així, tractar sobre temes. I la gran majoria (ací, la resta) acceptà la proposta del mestre i la dels minoritaris. Per això, dius a ta mare:

"— Allò era un equip! El mestre coordinava, moderava, era creatiu i molt obert".

Això és, un altre mestre dels qui pots dir que t'ha deixat empremta. I vosaltres? ¿Com eren els vostres millors mestres o bé les persones que més vos han influït, positivament, en la vida? Gràcies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Josefina Roma, les rondalles de Perrault, les dels Grimm i el matriarcalisme català

Una altra rondalla en què es reflecteix el matriarcalisme i que apareix en el llibre “Rondallari de Pineda”, a cura de Josefina Roma, és “El lladre de la mà de goma (variant A)”, recopilada en 1902. Començarem dient que, en aquest relat, com escriu l’antropòloga, intervé “La noia que pren la iniciativa i que és capaç de sortir-se’n de les situacions de perill que afecten a tots o a ella sola. Es tracta d’una actitud que no té res a veure amb la visió que ens han donat les rondalles manipulades en publicacions infantils i que, des de Perrault i, sobretot, els germans Grimm, tracten d’adoctrinar-nos cap a uns valors de feminitat passius i dòcils, tot esperant que un dia es presenti el príncep a rescatar-nos d’un entorn negatiu, que relega la noia a un paper secundari, fins i tot, per a decidir el seu futur. Aquesta manipulació es fa palesa quan s’adapten les rondalles tradicionals per a la formació dels infants i es produeix una doble mutilació” (p. 456). Els germans Grimm (segles XVIII i XIX) feren recerques sobre folklore vinculat amb l’alemany i, en 1806, escrigueren la seua obra de contarelles.

En eixe seny, diré que el 10 de novembre del 2023, mentres escrivíem aquests mots, recordava, per exemple, com una cançó valenciana, eròtica i molt coneguda, “La manta al coll”, en què, àdhuc, unes quantes jóvens apleguen a tenir diners, els gestionen i decideixen comprar-se una balança romana sense haver de seguir els dictats de ningun home, era accessible en Internet.

Doncs bé, no faria ni un any, en aquesta cançó, en un vídeo que hi havia en Internet i per a ensenyar música valenciana a xiquets, es podia oir una estrofa cantada pel grup musical Carraixet, però que deia “tot són bonegons” (*) i no prosseguia la música. El fet és que, amb la lletra completa de la versió del grup, podem escoltar “ahí teniu a Pep tocant-se els collons”. I tot, en una època de suposada democràcia.

Aquest detall encaixa amb quan Josefina Roma diu que, “En primer lloc, s’edulcoren les rondalles, per a fer-les aptes a les oïdes dels nens, segons el concepte d’infantesa que en tenia la classe burgesa europea dels s. XVIII i XIX” (p. 456) i, de rebot, “creix la creença que les rondalles són masclistes en els seus valors” (p. 456).

Per això, i hi estic totalment d’acord, “No cal, doncs, tornar a escriure rondalles que desfacin el mite de la rondalla masclista, sinó redescobrir el patrimoni rondallístic tradicional en tota la seva amplitud i veure’n no l’home ni la dona, sinó la persona total que ha de créixer i completar-se” (p. 456).

(*) Font: YouTube https://share.google/j40NvevuBt4UoM7e3

Deien la frase "Déu va dir esposa, no esclava"

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien "Déu va dir esposa, no esclava"? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 28 de febrer del 2026 i posteriorment comentaren "En nom de Déu, el comentàvem, però, de tant en tant, en aquest aspecte (ni esposa, ni esclava), companys de vida i de camí. I, si no era així, parlar; i, cadascú, el seu camí" (Antonia Verdejo), "No" (Lurdes Gaspar), "A mi, m'ho va dir la meva esposa [ , nascuda en 1931]. No ho havia sentit a dir mai" (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), "Esposa" (Àngels Sanas Corcoy), "De fet , sempre sentia a dir a l'àvia a l'avi : 'Sóc la teva dona, no la teva empleada'. I feia el que li donava la gana, amb respecte; però, essent de pagés i tenint hostes, ella sabia molt bé el que li pertocava.  Bé: jo sóc molt com ella" (Lydia Quera), "Mai" (Xec Riudavets Cavaller), "Aquesta no l'havia sentida mai.

T'agraeixo que me l'hagis ensenyada" (Anna Babra), "La meva mare no hagués consentit ser esclava, ni rebre maltractament" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No recordo que ho diguessin. Aquesta frase m'és coneguda, però no de casa" (Rosó Garcia Clotet), "A casa, es pactava tot i es parlava de tot. Sense tabús" (Maria Dolors Sala Torras), "Jo ja la sabia" (Dolors C. Serra), "Aquesta frase de 'Déu va dir Esposa et done, no esclava', ací també l'he sentida molt.

Però, després, amb humor, responen ',... però es clava en tot'" (Vicent Pla), "No l'havia sentida mai. Però, en certa manera, relacionada, sí, i era 'Quan t'aixeques, t'has de lligar fort les espardenyes', en el seny que et passaries el dia treballant sense parar. Aquesta expressió la feien servir a pagès. A Barcelona, no l'he sentida mai" (Àngel Blanch Picanyol), "Això ho he sentit dir als homes; entre ells, mon pare. 'Déu va dir esposa i no esclava' i '... ¡No de clavar!: es clava en tot!'" (Lourdes Hernandis), "Bé. La iaia i la mama deien 'No som les minyones'" (Montserrat Cortadella), "Noooo em sona" (Daniel Gros).

En el meu mur, el 28 de febrer del 2026 posaren "Mai sentida. Llevant de Mallorca" (Maria Galmés Mascaró), "Jo vaig viure dues besàvies fins els dos o set anys. Una, per part de mare; i l'altra, per part de pare. La de part de la mare, hi vaig viure fins a sis anys.

De fet, no els calia dir res: el respecte cap a elles era descomunal i se li consultava tot. Per la part de pare, la recordo com si fos ara. Eren a pagés, era la que vigilava el menjar i en feia la distribució, calculada, com si fos la gerent d'una multinacional. No parlava gaire i només faltava que tothom li fes una reverència quan passava" (Elisabeth Orpa), "Aquesta frase en concret, no. Però sí que la meva àvia deia que 'Malament quan, en una casa, no hi mana la dona'" (Glòria Reverter).

En el grup "Història, llengua, cultura, folklore i política de la Nació Catalana", el 28 de febrer del 2026 ens plasmaren "I continuem així!! Amb justícia i amb coherència!!!!!" (Roser Canals Costa).

Cal dir que, com indicàrem a algunes persones, "Aquesta frase té diferents lectures: sexual, social i eròtica (el penis 'es fica', 'es clava', encara que la forma genuïna no és 'es posa').

Me la posà Ricard Jové Hortoneda (1929), en el 2022, en un comentari a una cançó eròtica recopilada per Gabriel Janer Manila. Ell escrivia 'Déu va dir ESposa, no ESclava'". De fet, el dia que férem la qüestió, a migdia, Ricard Jové Hortoneda inclogué un símbol de riure en el meu mur.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Imparcialitat, germanor, bonesa i creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home (ací, Marià), amb qui , en el curs 1985/1986, quan jo fiu els quinze anys, veia una cosa que anys enrere ja captava en ma casa: l'interés per plasmar la realitat i la imparcialitat. 

Així, en una redacció que feres aquell curs, per a la matèria "Ètica", i sobre el tema de les dones en aquell temps, aprenguí uns mots del Nou Testament (la segona part de la Bíblia): una lletra (als Gàlates 3,28) en què ens conviden a no discriminar ningú i, en canvi, a la germanor i a la solidaritat (terme que procedeix del llatí "in solidum" i que connecta amb "sòlid"). Diu així: "Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou u de sol en Jesucrist".

Per això, mentres parlàvem Marià i jo, hem deduït (i, després, hem acceptat cada u de l'altre) que l'agermanament no és un fet per art d'encantament, sinó, en bona mesura, resultat de fer com deia ma àvia materna (1910-2000), qui era senzilla, molt oberta i benparlada: "Seamos tú y yo buenos, y habrá dos pillos menos" ("Siguem tu i jo bons i hi haurà dos rabosers menys").

Finalment, diré que potser açò resulte incòmode per a una minoria activista, però, partint de la recerca sobre el matriarcalisme, he capit que la gent és més de gust quan no els jutges, quan els tractes com una mare al nen petit i quan, en lloc de criticar-los, els aportes proves que, més avant, no te les poden tombar. I, en qualsevol moment, estar creatiu i viure en pro de lo que adoba el terreny de la creativitat. Per exemple, la condescendència de què una setmana arrere, m'escrivia l'ensenyant i escriptora Anna Babra, una dona molt encertada en el llenguatge.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà,  més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Vos parlaven sobre festes a la vida

Àvies (o padrines) i mares que parlaven sobre festes a la vida.

El 27 de febrer del 2026 en el meu mur, en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿parlaven sobre festes a la vida? Gràcies”.

Quant a missatges, el 27 de febrer del 2026 escrigueren "No, però parlava dels envelats que es feien quan era jove" (Rosó Garcia Clotet), "Les festes de la vida són les que vivíem tota la família junts a la platja, a la muntanya, al bosc, a una taula ben preparada o a la vora de la llar explicant tot el passat i el present; o una bona lectura compartida i, fins i tot, ballant sardanes i sentint la dolçor de l'acordió de l'avi amb cançons i amb cantades pels avis. Era estar com a festes de paradís" (Lydia Quera), "No" (Lurdes Gaspar), "Bé. Els naixements eren una gran festa. La família i amics, junt amb els padrins del nadó, feien una festa, moltes vegades, a casa.

Alguns tenien una entrada gran i es preparava amb cura un bon dinar.

Sortint de l'església, els padrins, de dalt d'un balcó estant, tiraven ametlles per a tota la concurrència del carrer, que felicitava a la família.

El carrer de Gurb era un lloc de germanor. Tothom hi era per a tot, per a lo bo i per a lo dolent. Teníem dividit el carrer en dos espais ben delimitats. Nosaltres, els del cap d'avall, érem molt ben avinguts (dels quatre cantons avall)" (Maria Dolors Sala Torras), "Com es podia abans" (Àngels Sanas Corcoy), "La veritat és que jo era massa jove per a parlar amb elles i recordar-ho" (Daniel Gros), "I tant!! Les festes de Festa Major, religioses i també les festes familiars de pares, germans i més família. Tots hi col·laboràvem!

Bonics records" (Roser Canals Costa), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Crec que, a part de les festes religioses o patronals, no en vaig sentir parlar mai" (Xec Riudavets Cavaller), "Algunes vegades ho sentia comentar amb les seves amigues" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Festa major, envelat,..

Més que parlar, feien que les gaudissin. Crec que veient-nos feliços, elles ho eren" (Anna Babra), "No" (Lurdes Closa).

En Xiuxiuejar, el 27 de febrer del 2026 ens posaren "1915; però, la veritat, no recordo que l'àvia ens parlés de festes" (Aya_ZholvaX).

Finalment, ma mare, el 27 de febrer del 2026, per telèfon, em digué "És que, ací, [ en València], entre la festa i menjar, ho fem per a tot: trons, traques, menjars... Tot. Per exemple, en les falles, abans, anaven per les cases arreplegant ('una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, per a la falla del meu carrer' que deia la cançó). Sant Josep era una excusa. Una festa clarament pagana". 

Adduirem que, com escriguérem a algunes persones (com ara, a ma mare), les festes de les falles en són del ram: en principi, eren de barri i, sobretot, de la ciutat de València, i tenen un origen llunyà, almenys, en el temps.

Pareix que són paganes i que tenen relació amb el començament de la primavera com a símbol del retorn de la vida i, com assenyalà ma mare, de purificació.

La gent treia andròmines i materials que ja no els eren útils o massa vells i feien una foguera.