Creativitat, bones collites i adults dialogants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Mercè Pagès Leal.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una festa de la vila on visc (Alaquàs, en l'Horta de València) i hi ha hagut coincidències seues amb comentaris que jo havia oït de matí.

Igualment, hem rebut uns missatges de Mercè Pagès Leal i de Joana Cabiscol Calvè (a qui hem respost "No m'esperava un comentari teu").

Ben mirat, capeixes un escrit en què l'amic Pere Ramon Nadal (qui t'ha reportat molt per a la recerca) et plasma uns mots sobre un familiar seu:

"— Gràcies, Lluís. El meu padrí es deia Ramon. Fou un home extraordinari. Jo em dic Ramon de cognom.

— Pensava que el teu nom era Pere Ramon".

Finalment, dir-vos que, en relació amb un tema que he copsat hui en la investigació, he enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, amb qui érem com cul i merda:

"— Sí. Hi ha tendència a identificar erotisme amb pornografia.

Per novembre del 2020, un estudiant (...) m'envià versos d'una cançó eròtica valenciana. Alçaren tanta polseguera, que, en el grup (...) digueren que m'expulsarien. 

Abans que ho fessen, el deixí. I, uns mesos després, quan els administradors, els moderadors,... ja s'havien calmat, m'admeteren". La composició plasmava que la dona és qui té la darrera paraula i que es fa lo que vol la dona.

Per tant, desenvolupes la creativitat, amb diàleg i informant sobre la recerca, com en eixes rondalles en què la creativitat va unida a bones collites, a dones que tenen fills o bé a presents del pare a les filles quan ell torna a casa.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Un ambient creatiu, amb bon coixí i en què alletes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, bé vist un missatge de Vicent Pla, un home molt generós, de bon cor, aficionat a la bici, relatiu a un tema de què li havia reportat uns dies arrere:

"— Bon dia, Lluís, 

És molt clar. Lo important no és el temps que passem davant del mòbil o de l'ordinador, sinó l'ús que fem de les xarxes".

Tot seguit, li respons:

"— Sí. Així pense jo".

Igualment, hem capit uns mots de Maria Dolors Sala Torras, a qui hem plasmat unes paraules:

"— Ara tinc cinquanta-cinc anys i puc dir-te que, quan millor n'he tret suc a  partir del 2004, ha estat del 2017 ençà, en passar a fer un estudi antropològic sobre els Sants de la Pedra (molt coneguts també com Sant Nin i Sant Non). Era març del 2017.

Per setembre i octubre d'eixe any, trobí un tema que és al que derivà aquella recerca: el matriarcalisme català.

En aquest segon estudi, m'ha fet una gran favor la pandèmia: més temps en un ambient més creatiu i en què tu decideixes. 

Ben mirat, he deduït que no és tan important estar entre molta gent, sinó, per exemple, comptar amb un bon coixí de persones que creguen en el teu projecte i de bon cor".

En acabant, t'ha amollat:

"— Una bona companyia creativa que t'acompanyi en el camí" (sic).

Finalment, dir-vos que, com em digué ma mare, per telèfon, l'11 de febrer del 2025, a vegades, una dona deia a una altra que necessitava llet per al seu fill. Llavors, la segona li comentava:

"— Jo, al meu fill, ja l'he deslletat. Però em cuidaré un poquet a veure [ si puc fer de mare de llet del teu]".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Contaven rondalles en què la dona salva l'home

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos contaven rondalles en què la dona salva l'home? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 2 de setembre del 2026 comentaren "No. No me n'explicava gaire" (Àngels Sanas Corcoy), "Ara no recordo. Si em ve alguna cosa al cap, ja te'n diré" (Àngels Benaiges Martí), "Rondalles, no me n'explicava gaire. Fets, sí!!!!" (Roser Canals Costa), "No" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No" (Lurdes Gaspar), "No me'n recordo" (Joan Prió Piñol), "No ho tenc present. És un tema que no domino i les meues àvies no en solien contar, de rondalles" (Xec Riudavets Cavaller), "Més que rondalles, era la vida mateixa, les pròpies vivències. Durant la guerra civil, el meu avi (qui ja no era un noiet), el volien reclutar els anarquistes que van pujar a Moià i la meva àvia el va amagar (no recordo on) i li duia menjar d'amagat. O quan van entrar els nacionals: el meu avi va ser empresonat a la Model de Barcelona i la meva àvia baixava de Moià estant, com podia, a dur-li menjar. No són rondalles, però era la dura realitat" (Àngel Blanch Picanyol), "Les àvies, en general, no et venien amb ximpleries. Tenien fills i filles i, en general, molts" (Margarita Pou Marfany), "Jo no recordo res de tot això. Les dones, quasi sempre, són molt importants en la vida de la família; abans, molt més que avui" (Júlia Aixut Torres), "No. Cantaven cançons catalanes, havaneres, cançons aragoneses... De sardanes..., escoltades per artistes de teatre que venien de Palamós.

I també tenien colles fetes. I, després, els nostres balladors venien a la nit a cantar-nos a les finestres. Recordo que em dedicà una nit ''Muñequita linda Escuela de Sirenes'" (Lydia Quera).

En Twitter, el 2 de setembre del 2026 posaren "No ho tinc present. Només s'esqueia si era la Mare de Déu" (Montserratp), a qui escriguí que, "En les cultures matriarcalistes (i la vinculada amb la llengua catalana ho és), tant en les rondalles com també en les cançons autòctones, la dona salva l'home, no és ell qui ho fa. I, si ho fa, molt sovint, seguint les indicacions que ella li dóna i, a més, al capdavall, ell no fa ostentació d'haver-la salvada i la dona li ho agraeix". 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Comentaris i escrits creatius, dialogants i didàctics

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Bonic. Fas una bona feina", Maria Dolors Sala Torras.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit uns mots que em plasmà Lourdes Hernandis després d'haver-la felicitada pel seu natalici i amb què ma mare combregava:

"— Per molts anys i gràcies per la teua generositat.

— Gràcies. Quan el contacte és respectuós, es pot ser generós".

Altrament, has escrit a Josep Maria Virgili i Ortiga, de qui també li has amollat l'estil de respondre (creatiu i dialogant) amb els qui són interessats pel seu ensenyament:

"— Una qüestió.

Quins mots empraríeu per a indicar que un adult ha posat per escrit un comentari (o una resposta) curts? Gràcies.

Jo: 'comentar', 'dir', 'escriure', 'reportar', 'exposar', 'amollar'... 

Ho dic perquè, en l'estudi que faig, algunes vegades m'informen per mitjà de sis (o de set) fonts diferents (en el meu mur de Facebook, en grups, en Twitter, en Xiuxiuejar, per telèfon...) i no m'agrada que el text transmeta pobresa lingüística. 

Gràcies.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics".

La seua responsió, aquesta:

"— Jo faria servir els mateixos verbs que vós heu dit".

Finalment, adduir-vos que, com he afegit a Maria Dolors Sala Torras, "Jo procure que el text siga fàcil d'entendre 1) per a un xiquet de deu anys, 2) per a una persona sense estudis primaris i 3) per a una velleta.

Per això, al costat d'una paraula d'un tema específic o poc comú, sovint, pose un aclariment (explicació, comparació, 'Això és com quan...')...

Ho aprenguí d'un llibre de Dale Carnegie per a parlar amb facilitat en públic".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: Agraesc la paciència i la col·laboració que ha tingut Maria Dolors Sala Torras durant l'intercanvi que hem tingut hui, com a mestres i com a gent avesada a escriure i que ens decantem per l'ús genuí del llenguatge i per la creativitat.

La creativitat, la llengua autòctona i gent dialogant

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Emili Rodríguez-Bernabeu.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu, nascut en 1940 i que, més d'una vegada, ha participat en la recerca, qui considerava que escrivies un gran tractat sobre matriarcat perquè comptava amb moltes dades enciclopèdiques.

Tot seguit, li respons:

"— Bon dia, Emili,

La veritat és que sí, perquè no estava molt espigolat. 

Sincerament, al principi (comencí en agost del 2019), pensava que seria més fàcil fer-lo, potser pel ressò d'alguns temes entre els polítics i en grups feministes.

En juny del 2020, quan vaig entrar en el tema de la música eròtica, no esperava rebre tants suggeriments de llibres que tracten o que estudien temes poc tocats (com és el cas de la música mallorquina) i de què es pot traure molt de suc partint d'unes quantes obres, per exemple, del llibre 'El matriarcalismo vasco' (dels anys huitanta i que, per a aquesta recerca, fa un poc com els fonaments d'una casa) i de fets etnològics comuns en tot l'àmbit lingüístic catalanoparlant.

En acabant, si recorres a la creativitat, pot passar que, com en aquest estudi, supere (...) (una part molt important gràcies a rondalles, a llegendes i a música eròtica) junt amb qüestions sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. 

I, en menor mesura, poemes de gent molt arrelada a la terra (nascuda entre 1929 i 1955) o bé, moltes vegades, plasmats en el segle XIX.

A més, si deixes que la gent puga tractar temes que, en altres grups, serien tabú, silenciats o considerats políticament incorrectes i admets que puguen ser creatius i, únicament, exigint-los (...) educació en expressar-se, pot que et reporten (o que, fins i tot, et facen presents per a la recerca) sense tu demanar-los res. Com a mostra, hi ha hagut alguns poetes sense renom que m'han donat llibrets seus i, a vegades, d'escriptors del mateix ram i que has conegut: Joan Sala Vila (1929) i Rosa Rovira (1952).

Avant les atxes i amb els teus escrits.

Una forta abraçada".

Finalment, uns mots que ahir plasmàrem a Oreto Doménech Masià i que has comentat a ta mare, en un ambient dialogant:

"— Bon dia, Oreto,

Fa, poc o molt, dos anys, ma mare (1943) em comentava sobre la violència cap a les dones i em demanava quin creia jo que n'era el motiu. 

Li diguí:

'— Potser no agrade a més d'un polític, però, d'acord amb la recerca, hi ha una relació directa amb el grau d'introducció del castellà en la societat i en cada u'.

Callà".

I Oreto ens amollà:

"— Sense dubte, la cosa té a vore amb la llengua materna" (sic).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molts oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Els Pobles matriarcals són creatius i dialogants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, qui té bones mans per a temes de maquinària i per a coses relacionades amb l'arquitectura, dos dels seus camps preferits. I captes que la seua creativitat hi predomina.

Igualment, has passat informació que, durant uns dies, havies intercanviat amb Rosa Canela i, mentrestant, capeixes el paper tan bo i tan favorable que et fa l'actitud creativa en la vida, eixa que et connecta amb la part infantil, amb l'interés per l'aprenentatge i, en acabant, com faria un nin, amb comentar a altres persones allò que has afegit, allò que has llegit (o allò de què t'han parlat).

Finalment, dir-vos que adés hem accedit a un tweet de La Neus (https://x.com/neusparce/status/2094496958471626841), una mestra d'escola:

"— Aquesta noia ho explica perfectament. Per si ho voleu compartir amb qui diu que la catalanofòbia no existeix".

Llavors, li he plasmat aquestes paraules:(https://x.com/LluisBarbera50m/status/2094523013895004370):

"— Bon vespre, la Neus,

Hui, revisant la recerca que faig sobre el matriarcalisme català, he copsat uns mots de l'himne de la República: 'vencer o morir' (esquerra).

I de l'himne de 'las Juventudes Católicas de España': 'vivir o morir por la cruz' (dreta).

Immediatament, he pensat que la cultura tradicional vernacla en terres catalanoparlants és dialogant, no emotiva.

Moltes rondalles autòctones anteriors a 1932 ho reflecteixen".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La cultura tradicional i el folklore catalans i la poesia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre algunes rondalles en què apareixen un capellà, la dona que viu junt amb ell (i que, en el fons, és la mestressa) i l'escolanet, algunes de les quals he trobat en obres relacionades amb Catalunya.

Llavors, captes que ta mare no devia haver-ne oït i, igualment, t'amolla que eixe lligam entre home i dona és fruit d'un ambient "familiar". Aleshores, li dius que sí, que així es reflecteix en eixes narracions i que, a banda, ho devia fer en moltes viles i en molts indrets rurals, majoritaris més de cent anys arrere.

Ben mirat, hem respost a Rosa Canela, amb un diàleg de què expose una part, començant per uns mots seus d'ahir:

"— No interessa donar veu a les dones. Les que surten pels mitjans papallonejant no ens representen. Avui només tenen sortida aquestes papallones i les del cap tapat o en burca. Les que tenen veu pròpia són silenciades.

Avui he respost la teva lletra. Continuem en contacte".

Hui, primerament, li has enviat fotos de moltes obres que has emprat per a la recerca. I Rosa Canela t'indica:

"— Excel·lent literatura per a estudiar a fons i tanta ignorància alimentada de dalt estant perquè la majoria no en tingués coneixement.

Gràcies. Has compilat moltíssima informació. Molta feina has fet. Has dedicat la vida.

— I, sobretot, fer com un xiquet: estar molt creatiu.

— Totalment, perquè ho has contemplat de diferents perspectives".

Com diu ma mare, "En honor a la veritat", la cultura tradicional vinculada amb els territoris catalanoparlants i el folklore és lo que més vida em dóna. I també m'ha atret la poesia popular, la festiva i, en menor mesura, però, igualment, la pintura.

Finalment, gràcies a tots els qui, voluntàriament, m'heu donat publicacions de què, en acabant, he pogut traure suc per a la investigació. I als qui m'heu reportat oralment. I als qui ho feren abans i ja no són entre nosaltres, però sí que els remembrem.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.