Una vida fèrtil, amb gaubança creativa i maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, qui és de viatge, molt lluny, però amb la sensació d'estar amb ella i molt a prop.

Igualment, hem enviat un missatge amb una qüestió a Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), amb qui hem tingut un diàleg agradable (amb aquests mots i més):

<<— Una psicòloga i sexòloga, en el 2007, em digué "Lluís: 'Sexe i drogues', no. 'Sexe i vida': les drogues maten".

Li agradava molt ser mare i la seua faena".

— Hi estic d'acord, Lluís. La vida no és sexe, però el sexe és vida!!!!>>.

Afegirem que adés has capit i has sentit, com també aquest matí, la importància que la faena que fas (o bé la professió) et resulte plaentera.

En eixe seny, puc dir que, en nexe amb la recerca, com més va, més la hi sents, perquè et centres mès en aquells punts que més t'agraden, que més has fruït des que eres un xiquet i, si no, de quan tenies menys de deu anys ençà: cançons, rondalles, la maternitat, l'educació (especialment, als nins de menys de deu anys), aprendre dels majors i, àdhuc, dels provectes, etc..

És com una continuïtat entre generacions (no ja entre familiars acostats) i amb persones de diferents edats (i també amb gent, poc o molt, de la teua edat).

Altrament, acollim i ens inclinem 1) per lo maternal (la marona), 2) per la creativitat i pel bon cor (ambdós, del nen), 3) per tractar-los bé, 4) pel somriure sincer i suau que ens enllaça amb la fruïció i 5) per eixa dolcesa que, com els dolços que compràrem ahir, ens resulten una miqueta afrodisíacs i els delectes... com el nen creatiu que encara conserves cada dia. 

De pas, és ben adobada una vida fèrtil i amb gaubança com quan veig mamar un al·lot. ¡Quantes vegades en ma vida una mare m'ha fet valença, ha cregut en mi i hi ha hagut un eixart fructuós entre tots dos! A totes elles, el meu sincer agraïment.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Vos comentaren sobre dones fumadores

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre dones fumadores? Gràcies.

Hi ha un cas en una cançó compilada en el llibre "Aportació al Cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer (Tom II, p. 77).

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 9 d'octubre del 2026 comentaren "L'àvia per part de pare no ho trobava gens malament: que cadascú era lliure de fer amb el seu cos lo que li semblés més adient. És més: jo, quan era joveneta, havia fumat i ella només em deia que no m'hi habitués, per a no estar enganxada" (Antonia Verdejo), "No ho va comentar mai, tot i que la seva consogra fumava molt. Era respectuosa" (Roser Canals Costa), "No. Abans no havia dones que fumessin" (Àngels Sanas Corcoy), "No ho recordo" (Rosó Garcia Clotet), "Eren, deien, dones de la vida . transgressores" (Maria Dolors Sala Torras), "Fumant espero a Pepe 'el cacauero'. 

Tots porten gorra i ell porta 'sombrero'" (Octavi Font Ten), "No. No va comentar mai res i va acceptar com a cosa normal que la meva companya fumara" (Josep Ferrer Ferrer), "No" (Lurdes Gaspar), "Ma mare té setanta-sis anys i conta que la dona que feia costureta (la que es feia càrrec dels xiquets mentre els pares treballaven) els donava un paperet perquè el rotllaren a modo d'un cigarret... I demanava: 'Com s'assenten els homes en el casino?'.  I tots els xiquets posaven una cama damunt l'altra... I el paperet rotlladet a la boca...

I aquella dona aprofitava per a rotllar-se'n un de deveres i fumar... Els xiquets més espavilats deien: 'Eixe trau fum'. I la costurera els deia que li ho havia manat el metge" (Jose V. Sanchis Pastor), a qui escriguí "Molt bona, l'anècdota"; "No. De fet, a casa, sempre van tenir alguna dona que fumés; de generació en generació..., fins i tot, jo" (Lydia Quera), "Sí. Més tard, te'n comentaré" (Àngels Benaiges Martí), "Abans era un tabú que les dones fumessin. Ja no haurien entrat en el perfil de les considerades 'normals'" (Rosa Bernat), "A casa, no fumaven.
Però, potser influenciats per Hollywood, deien que donava mala imatge per a una dona" (Joan Prió Piñol), "D'això, de les fumadores, no n'he sentit mai res" (Júlia Aixut Torres), "A ma mare, nascuda el 1918, no li feien gràcia" (Eusebia Rayó Ferrer), "A casa, totes fumaven" (Montserrat Cortadella).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Sexualitat, erotisme i gaudi creatiu i maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes, sempre", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit els comentaris del tema del dia i li ha fet gràcia el de Jose V. Sanchis Pastor.

Igualment, adés hem evocat un dia que anàrem a parlar amb una psicòloga i sexòloga molt oberta i que fruïa de ser mare.

Sobre això, dir-vos que, potser a la darreria dels anys noranta, havies llegit un llibre que deia que la sexualitat i la creativitat van unides i que, quan gaudim sexualment i eròticament, estem més creatius. En eixe seny, has recordat alguns moments de la teua vida i pots dir que és així.

Adduiré que una cosa semblant podem capir en moltes rondalles, en comentaris que ens han remés o que ens han fet i, a més, en cançons mallorquines compilades abans de 1966 i, a tot estirar, en els anys setanta del segle XX.

El resultat, com ara, és que un rei torna a ser pare i demana a sa mare... que la muller i el nounat siguen ben tractats, un tret que lliga amb lo matriarcal.

Altrament, el vocabulari és més vinculat amb la natura, amb plantes del camp, amb flors, suau, no hi ha competència entre l'home i la dona, ell (més que el personatge femení) li diu que el salvaria, que la dona faria que ell fruís més la vida,...I ella ho fa molt a gust. Paregut a un eixart entre tots dos.

Ben mirat, en les rondalles, hi ha un augment de la fecunditat, èpoques de bones collites, bona compenetració entre el cap d'estat i la resta dels qui viuen en el territori que ell governa. 

Finalment, si passes a pintures amb l'home i la dona en el llit, àdhuc, possiblement, del segle XIX, ella és dalt i, en lloc d'imposar, té un somriure sincer, agradable als ulls, maternal i que reflecteix bona avinença entre la dona i l'home puix que tots dos són com un empelt, com el nin que xupla de la mamella de la marona mentres que ella l'acarona (*).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

(*) https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Paul_Avril_-_Les_Sonnetts_Luxurieux_(1892)_de_Pietro_Aretino,_1.jpg

Poesia, música, rondalles i llegendes i la cosmovisió matriarcalista

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Molt bona", Sisco Beltran Uno.

****

Hui, entre d'altres coses, he capit que l'escrit que redactí anit tenia bon acolliment. El fet és que intuïa que podria ser així, tot i que direm que l'hem afegit en distints punts.

Tot i això, la poesia eròtica i la pornogràfica (potser més la primera, entre d'altres coses, molt més abundant) són dues vies amb què podem compilar informació per a un estudi sobre un Poble, sobre els parlants d'una llengua i, més encara, si resideixen on aquesta llengua és vernacla.

Una cosa pareguda esdevé amb la música: com més n'aculls del passat i, en acabant, la tractes, més detalls acumules empeltats amb els antecessors, amb els teus ancestres i tot i, de pas, entres més en les arrels i en la cosmovisió d'un Poble (ací, en la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants): cançons, balls, danses...

Finalment, si, ben mirat, investiguem rondalles, llegendes i, com ara, refranys i dites que apareixen en els relats, ens trobem que, en un possible report (com també en una conversació creativa, en què moltes persones participen perquè s'hi senten en un ambient maternal com si fossen el nen que xupla de gust de les mamelles de la marona), podem estar més preparats per a transmetre sobre el matriarcalisme catlà a persones que coneixem i no cal dir que per Internet, per Facebook, etc. Sempre hi haurà qui hi estarà interessat, àdhuc, del punt de vista antropològic o en relació amb el folklore.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Poesia eròtica, pornogràfica i cançons tradicionals matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Reme Canet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, a mitjan conversa, li he dit que, potser una setmana arrere, una investigadora m'havia escrit que, com aquell qui diu, en la península ibèrica, mil anys arrere, la societat era patriarcal. 

Llavors, li has afegit:

"— En acabant, li escriguí que, si recorrem a poesia eròtica dels segles XVI-XVII i, fins i tot, a pornogràfica del segle XVII...".

A continuació, ens ha respost:

"— Pornogràfica...".

Tot seguit, li he adduït:

"— Sí: tinc un llibret, potser dels anys huitanta, en què també n'hi ha d'eixe ram. I una obra del segle XV, en poesia eròtica i amb un frare.

El fet és que, en aquestes obres, en un moment en què la cultura castellana no havia penetrat com del segle XVIII en avant, trobes que, per exemple, la dona és ben tractada, que els personatges masculins demanen ajuda als femenins, que ella té la darrera paraula...

Doncs bé, és lo mateix que m'han comentat en relació amb la majoria de les dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. I en rondalles i en cançons de mallorquins nascuts en el segle XIX (per exemple, Antoni Ma. Alcover) o que arreplegaren narracions en la Mallorca dels anys noranta del mateix segle..., com ara, l'Arxiduc [ Lluís-Salvador] o bé cançons eròtiques mallorquines dels anys seixanta i setanta del segle passat".

Finalment, li he amollat que això lliga amb el fet que, en la península ibèrica, la cultura gallega, l'asturiana, la basca i la catalana, són matriarcals. I encara hi podem agregar-ne una: l'occitana. En canvi, la castellana i l'aragonesa són patriarcals.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Folklore que et remembra ta mare i ambients creatius

                                                                  

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Adés, mentres preparava per a aquest escrit, he evocat la figura de la mare en companyia del nen i, igualment, la dels típics retirats (hòmens i dones) que són en un parc o bé en un local junt amb altres persones.

Entre totes elles, aprenen, intercanvien vivències, la bonesa fa acte de presència al costat d'eixes paraules que permeten que, com aquell qui diu, hi haja una mena de grup en què, com se sol dir, tots formen una família.

Afegiré que això adoba la creativitat, un ambient creatiu i acollidor: ara parle jo; després, tu; en acabant, un altre altre...

Doncs bé: en la recerca, passa, poc o molt, lo mateix. Així, els demanem informació, ens en posen (o ens n'envien) i, fins i tot, amb el temps, n'hi ha qui ens en remet de la que a penes era coneguda (per exemple, només entre amics i familiars que celebren aplecs i altres persones acostades).

Per això, t'entra la curiositat de cercar sobre la vila (o sobre la comarca o més) on viuen els qui t'han fet arribar aquesta informació. Com a mostra, abans, he rebut un missatge de Vicent Pla (de Benigànim, una vila de la Vall d'Albaida): sobre balls de la comarca.  L'he fruït i, altrament, captes un folklore que et remembra ta mare i l'alegria de viure i la importància de conservar lo ancestral, lo tradicional i vernacle en terres catalanoparlants i de prosseguir amb la investigació, orientar-la més cap a lo femení com eixe eixart entre la mare, el nen i la terra on nasqueren els teus antecessors i... amb altres indrets catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

"Cor dolç, llavis de sucre", dita de 1926

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he vist que una amiga, Assumpta Capdevila, havia posat aquesta foto amb un refrany que jo no havia sentit, ni llegit encara: "Cor dolç, llavis de sucre". És una "Dita recollida l'any 1926".

Ben mirat, direm que, en el volum primer de l'obra "Cançoner popular de Mallorca", de Rafel Ginard Bauçà, hi ha cançons en què la dolçor (o bé el parlar agradable i com quan una mareta es dirigeix amb afecte al seu fill de pocs anyets) és present.

Igualment, aquest estil de parlar lliga amb l'esperit que capim en alguns poemes creats per catalanoparlants amb  un alt sentiment de pertinença a la terra: en el tema de la maternitat, en com escriuen al qui passa per un mal moment, en versets adreçats a nounats o a nens...

Finalment, dir-vos que, com algunes vegades he comentat a ma mare, procure relacionar-me (amb els qui participen en la recerca) com si fossen xiquets. Llavors, alguns dies m'ha respost:

"— Com a un xiquet?".

I li addueixes:

"— Sí, perquè això fa que respongues de manera que, en acabant, et reporten amablement i que pugues continuar amb ells, encara que ja siguen adults".

Per això, hi ha dies que et feliciten (o que t'agraeixen) eixa cordialitat, la paciència i la senzillesa en les explicacions. Una actitud creativa i maternal ho adoba.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.