Vos parlaven sobre festes a la vida

Àvies (o padrines) i mares que parlaven sobre festes a la vida.

El 27 de febrer del 2026 en el meu mur, en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿parlaven sobre festes a la vida? Gràcies”.

Quant a missatges, el 27 de febrer del 2026 escrigueren "No, però parlava dels envelats que es feien quan era jove" (Rosó Garcia Clotet), "Les festes de la vida són les que vivíem tota la família junts a la platja, a la muntanya, al bosc, a una taula ben preparada o a la vora de la llar explicant tot el passat i el present; o una bona lectura compartida i, fins i tot, ballant sardanes i sentint la dolçor de l'acordió de l'avi amb cançons i amb cantades pels avis. Era estar com a festes de paradís" (Lydia Quera), "No" (Lurdes Gaspar), "Bé. Els naixements eren una gran festa. La família i amics, junt amb els padrins del nadó, feien una festa, moltes vegades, a casa.

Alguns tenien una entrada gran i es preparava amb cura un bon dinar.

Sortint de l'església, els padrins, de dalt d'un balcó estant, tiraven ametlles per a tota la concurrència del carrer, que felicitava a la família.

El carrer de Gurb era un lloc de germanor. Tothom hi era per a tot, per a lo bo i per a lo dolent. Teníem dividit el carrer en dos espais ben delimitats. Nosaltres, els del cap d'avall, érem molt ben avinguts (dels quatre cantons avall)" (Maria Dolors Sala Torras), "Com es podia abans" (Àngels Sanas Corcoy), "La veritat és que jo era massa jove per a parlar amb elles i recordar-ho" (Daniel Gros), "I tant!! Les festes de Festa Major, religioses i també les festes familiars de pares, germans i més família. Tots hi col·laboràvem!

Bonics records" (Roser Canals Costa), "No. Mai" (Angelina Santacana Casals), "Crec que, a part de les festes religioses o patronals, no en vaig sentir parlar mai" (Xec Riudavets Cavaller), "Algunes vegades ho sentia comentar amb les seves amigues" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Festa major, envelat,..

Més que parlar, feien que les gaudissin. Crec que veient-nos feliços, elles ho eren" (Anna Babra), "No" (Lurdes Closa).

En Xiuxiuejar, el 27 de febrer del 2026 ens posaren "1915; però, la veritat, no recordo que l'àvia ens parlés de festes" (Aya_ZholvaX).

Finalment, ma mare, el 27 de febrer del 2026, per telèfon, em digué "És que, ací, [ en València], entre la festa i menjar, ho fem per a tot: trons, traques, menjars... Tot. Per exemple, en les falles, abans, anaven per les cases arreplegant ('una estoreta velleta per a la falla de Sant Josep, per a la falla del meu carrer' que deia la cançó). Sant Josep era una excusa. Una festa clarament pagana". 

Adduirem que, com escriguérem a algunes persones (com ara, a ma mare), les festes de les falles en són del ram: en principi, eren de barri i, sobretot, de la ciutat de València, i tenen un origen llunyà, almenys, en el temps.

Pareix que són paganes i que tenen relació amb el començament de la primavera com a símbol del retorn de la vida i, com assenyalà ma mare, de purificació.

La gent treia andròmines i materials que ja no els eren útils o massa vells i feien una foguera.

 

 

 

Gent per la llengua catalana, per la Història de les dones i per les rondalles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit part de lo que m'ha dit i ho he fruït.

Igualment, hem trobat una xarxa creada pocs dies arrere per un català d'origen sirià (https://www.dbalears.cat/ara/tendencies/2026/02/20/416547/xiuxiuejar-nova-xarxa-social-per-catalanoparlants.html), amb punts pareguts als de Twitter. I, hem passat a provar-la.

Ben mirat, capeixes en Threads una resposta de Lorena A. Martí, una escriptora i mestra valenciana d'ensenyament infantil, qui, dies arrere, demanava per persones que emprassen el model WordPress (https://www.threads.com/@lorena_a_marti/post/DVK-c0ajNwe?xmt=AQF0lrJvk0S3zUmMaYlf4-wd-oiqAQNIPK0NCuCx45PsL3jWf8Ih-nFEGq6eoJwyNr76Ot5d&slof=1):

"— Bon día! Sigo intentando hacerme una web como carta de presentación... Lo haré en un blog de wordpress, pero necesito inspiración. ¿Me enseñáis vuestras webs de autores/as?

(...) Bon dia, Lluís! ✊Quin contingut més interessant tens a la web!

— Gràcies. Quan era xiquet, ja era interessat per una festa de barri, la de Sant Antoni, que organitzaven les dones. 

Ma mare m'ha dit que, igualment, gaudia jugant amb una cuina quan tenia uns deu anys, i que ella no m'hi posà cap parapeu.

Ben mirat, estudií Magisteri (especialitat Humanes, 1994). Un mestre [, Rafa Valls] ens parlà sobre uns historiadors que es dedicaven a cercar sobre el paper de les dones en la Història. Això m'atreia. De fet, al curs següent, ja havent acabat els estudis, aní al despatx d'un altre mestre de Magisteri [, Enric Sebastià]. Ell em comentà que hi havia una mestra de Magisteri que em podria reportar sobre la Història de les dones. 

Ella em digué un títol de dues obres. En recorde una i que vos adjunte.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

— Preciós 👏

Quanta falta fan estes recerques i estos continguts! Gràcies infinites per donar visibilitat!".

Tot seguit, com he indicat a una catalana, "Jo, de vesprada, he notat com una sensació d'empara per part d'una dona, en relació amb l'estudi".

¡Quant progressarem, hòmens i dones, si ens donem la mà, de bon cor i usem la creativitat (la figura del xiquet) per a aprendre entre tots i pel bé de la gran majoria, en el present i en l'esdevenidor! Ja hi ha gent que ho fa  i jo vaig en eixa línia. Així, com es diu en alguns ambients, és fer Poble.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Afegitó: Una cançó mallorquina que ens evoca la cultura colla: el déu Sol envia els raigs a la Pachamama (la Mare Terra), perquè hi haja vida en la terra. En el cristianisme, el naixement de Jesús, qui baixa del cel. L'estudiarem. Figura en el llibre "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca. Tom III", d'Antoni Gili i Ferrer (p. 87).

Agraïments, llegendes catalanes i sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Isabel Inés Aranda, una argentina descendent de pares valencians catalanoparlants i que ha fet de mestra d'educació infantil, fet que, com diu ma mare, suposa ser pacient, qui m'havia enviat un missatge:

"— Sempre llig amb delectació el darrer paràgraf [ dels escrits nocturns]... 'agraïda',... 'de ment oberta'... Així cal ser a tota hora".

Llavors, li hem respost:

"— Gràcies, Isabel Inés, i bon dia,

Ets la primera persona que em diu això respecte dels escrits que faig de nit.

L'estudi és possible, en bona mesura, gràcies a la gran quantitat d'informació que m'envien gent amb un alt sentiment de pertinença a la terra (no sols comentaris, sinó, igualment, recomanacions de bibliografia, de pàgines d'Internet i, més d'una vegada, d'obres pròpies per part d'escriptors o de persones dedicades a les cançons, als balls o a fer poemes per a familiars i per a amics o bé de persones dedicades a l'art o amb familiars que ho fan) . He llegit el teu enviament, el qual em feres a principi de 2024 i els teus comentaris.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Ben mirat, adés he trobat la "Llegenda del Castell de Conclús" (http://llegendescatalanes.blogspot.com/2011/02/llegenda-del-castell-de-montclus.html), en el blog "Llegendes catalanes", el qual viu pocs dies arrere. En començar el relat, posa uns mots que reflecteixen la realitat en fets pareguts simbòlicament, àdhuc, ara:

"A començaments del segle XVIII, la zona en la qual s'alça el castell era pròspera, doncs les collites eren bones, els pagesos vivien tranquils amb la satisfacció de la feina ben feta i el senyor del castell era ben rebut allà on anés, tant entre els seus súbdits com entre altres nobles, degut al seu bon fer com a administrador de les seves terres i a la seva fama de senyor just i generós".

Finalment, vos adjunte un article en relació amb el sentiment de pertinença a la terra, publicat hui: "El país com a responsabilitat històrica" (https://unilateral.cat/2026/02/26/el-pais-com-a-responsabilitat-historica), plasmat per Mireia Juanola en la web "L'Unilateral". Recomane la lectura. Té detalls que emprarem per a la recerca.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

"No coneixen el retir", creativitat, constància i realisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema d'actualitat i, més encara, sobre persones 1) que es fiquen un objectiu en el cap i que van a tractar de fer-lo realitat, 2) que no es deixen arrossegar pels qui voldrien marcar-los el compàs i que pertanyen a partits, a sindicats o bé a agrupacions clarament tendencioses en la manera de reportar.

Després, hem prosseguit amb el Tom III de l'obra "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", de n'Antoni Gili i Ferrer i hem capit uns quants versos en què, en lloc de la figura del pur i el puritanisme, es plasma que, com en més d'una contarella, es prioritza que una persona tinga alguna taca i que, per consegüent, toque els peus en terra.

Més avant, has rebut un missatge i, tot seguit, demanes sobre la publicació de la recerca i li afiges:

"— Una qüestió. Tu, què faries per a fer-lo accessible al gran públic en llengua catalana? Gràcies.

Ara per ara, l'opció més pràctica que trobe és combinar familiars, amistats, Internet (blogs i webs que facen de protectors de gent creativa), Twitter (no és controlada pels governs estatals, ni pels autonòmics) i Facebook (grups amb administradors permissius i creatius).

Ja he revisat més de set-centes pàgines del treball".

Finalment, dir-vos que, mentrestant, prosseguim en la investigació, puix que, com em digué un informàtic, en relació amb Pere Riutort (encara vivia, amb huitanta-sis anys), "No conocen la jubilación". Jo, una cosa pareguda. 

I tu, de bon matí també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Recerques obertes, creatives i fecundes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera d'estudiar, de dirigir i de respondre que té una dona de qui hui han eixit moltes noves.

El fet és que li hem dit que, en la recerca que fem, la desenvolupem amb un estil paregut. 

Així, com que molt prompte veieres que el teu treball requeriria molta informació per mitjà de qüestions (com si fosses el xiquet que en fa moltes) i que hi havia Facebook i el telèfon, ho adoptares com una de les formes de recopilació. I, en honor a la veritat, és molt recomanable i dóna bons fruits.

Ben mirat, aquests fruits són com les collites del llaurador: a vegades, més; altres voltes, no tant; puntualment, molt altes. Això sí, en qualsevol cas, 1) hi ha fertilitat i l'arbre és viu, 2) la terra és fecunda i 3) ben tractada i ben considerada.

Finalment, dir-vos que, pel 2006, en un aplec amb unes persones que ens reuníem sovint, una dona, si fa no fa, de cinquanta-cinc anys, em digué:

"— Tu escriu. T'agrada escriure (i més, en valencià). Podries fer un diari, com qui fa una autobiografia. Així, en l'esdevenidor, hi haurà qui, en accedir a lo que tu redactes, podrà aprendre sobre la vida i sobre la realitat del dia rere dia".

Per això, a dir veritat, amb el "diari", a partir de lo plasmat fins ara, captes que, mentres que hi haja espais en què poder plasmar la investigació (per exemple, tirant també per "Mastodont.cat", https://blog.mastodont.cat, aquests dies hi ha hagut una entrada amb més de cinc-centes consultes...), podràs trobar, àdhuc, que @grok (el cercador en Twitter), com més va, més, exposa informació sobre el matriarcalisme i que ho fa més tocant els peus en terra gràcies a l'aportació del resultat d'abraçar la creativitat com la mare que lliga amb els fills i a publicacions que han reportat altres persones: grans, mitjans i xicotets són importants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Aprenentatge d'una llengua, simbolisme i didàctica

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat en un ambient d'harmonia amb ma mare i fruint creativament del moment i de la relació.

Igualment, adés, hem vist que una dona que ha decidit passar a viure en Catalunya demanava com podria aprendre el català. Llavors, unes quantes persones li han reportat i tu li has comentat que podria recórrer a discs de música del valencià Paco Muñoz (1939) i, per exemple, de Dani Miquel.

A més, li indiques que, amb música de Paco Muñoz, aprengueres moltes cançons tradicionals valencianes.

Afegirem que, mentres escric aquestes línies, recorde que Pere Riutort (en el curs 1992/1993), en una classe, ens posà música i que, com ara, sobre la cançó la de "La vall del riu vermell", ens digué que n'era de negre espiritual i que la lletra, en part, tractava sobre l'esclavatge dels negres en Estats Units. En altres paraules, ens en desglossà simbolisme.

Finalment, direm que, de la mateixa manera que en l'ensenyament de la llengua, la didàctica resulta profitosa per a fer que un tema (o bé una matèria) siga més fàcil de seguir i que el públic (o bé els interessats), fins i tot, el puguen gaudir. M'agrada explicar així a gent de qualsevol edat. 

Nota: Fa més de vint-i-cinc anys, Pere Riutort em donà un exemplar d'aquest diccionari. Té les paraules per derivats, com ara, "estar", "estat", "estable"...

El recomane, com ja he fet adés a Josep Maria Virgili i Ortiga. Senzill de seguir: "Nou diccionari de la llengua catalana", de Joan B. Xuriguera i publicat per Editorial Claret. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones i entitats petites també poden fer valença

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un familiar d'un col·laborador en l'estudi sobre el matriarcalisme. Aquest familiar fou un exemple de persona amb un alt sentiment de pertinença a la terra, en aquest cas, mitjançant la promoció de la llengua catalana en l'Escola Pia en temps difícils políticament.

Com que aquest escolapi era mestre, ell deia als alumnes que, qui aprovàs "Català", automàticament, tindria aprovada la matèria "Religió". Si no, hauria d'examinar-se en setembre...

Llavors, dius a ta mare:

"— Jo no hauria anat a setembre. Sens dubte, era un home valent, atrevit".

Altrament, la mare ens ha comentat que un oncle meu estudià en les Escoles Pies de la ciutat de València i que ho féu amb una beca.

Tot seguit, penses en eixes persones i, per exemple, en eixos camps, que, d'alguna manera, fan que sigues com qui compta amb una cuirassa (una altra "beca" i més) i en nexe amb el matriarcalisme, amb la creativitat i en pro de la llengua catalana com també de la història autòctona i de les recerques que fan que estigues creatiu, sincer i que desenvolupes l'arquetip del rei (el personatge simbòlic amb què més et sents identificat des que eres un xiquet).

Finalment, una mostra: hui hem posat l'escrit d'ànit en un blog que portem i l'han consultat més de quatre-centes vegades en un blog petit i molt obert, detall que ens ve a dir que, àdhuc, els xicotets, també poden fer-nos valença (https://blog.mastodont.cat/2026/02/22/la-llengua-vernacla-la-llengua-materna-i-protectors-de-recerques).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.