"No coneixen el retir", creativitat, constància i realisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema d'actualitat i, més encara, sobre persones 1) que es fiquen un objectiu en el cap i que van a tractar de fer-lo realitat, 2) que no es deixen arrossegar pels qui voldrien marcar-los el compàs i que pertanyen a partits, a sindicats o bé a agrupacions clarament tendencioses en la manera de reportar.

Després, hem prosseguit amb el Tom III de l'obra "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca", de n'Antoni Gili i Ferrer i hem capit uns quants versos en què, en lloc de la figura del pur i el puritanisme, es plasma que, com en més d'una contarella, es prioritza que una persona tinga alguna taca i que, per consegüent, toque els peus en terra.

Més avant, has rebut un missatge i, tot seguit, demanes sobre la publicació de la recerca i li afiges:

"— Una qüestió. Tu, què faries per a fer-lo accessible al gran públic en llengua catalana? Gràcies.

Ara per ara, l'opció més pràctica que trobe és combinar familiars, amistats, Internet (blogs i webs que facen de protectors de gent creativa), Twitter (no és controlada pels governs estatals, ni pels autonòmics) i Facebook (grups amb administradors permissius i creatius).

Ja he revisat més de set-centes pàgines del treball".

Finalment, dir-vos que, mentrestant, prosseguim en la investigació, puix que, com em digué un informàtic, en relació amb Pere Riutort (encara vivia, amb huitanta-sis anys), "No conocen la jubilación". Jo, una cosa pareguda. 

I tu, de bon matí també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Recerques obertes, creatives i fecundes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera d'estudiar, de dirigir i de respondre que té una dona de qui hui han eixit moltes noves.

El fet és que li hem dit que, en la recerca que fem, la desenvolupem amb un estil paregut. 

Així, com que molt prompte veieres que el teu treball requeriria molta informació per mitjà de qüestions (com si fosses el xiquet que en fa moltes) i que hi havia Facebook i el telèfon, ho adoptares com una de les formes de recopilació. I, en honor a la veritat, és molt recomanable i dóna bons fruits.

Ben mirat, aquests fruits són com les collites del llaurador: a vegades, més; altres voltes, no tant; puntualment, molt altes. Això sí, en qualsevol cas, 1) hi ha fertilitat i l'arbre és viu, 2) la terra és fecunda i 3) ben tractada i ben considerada.

Finalment, dir-vos que, pel 2006, en un aplec amb unes persones que ens reuníem sovint, una dona, si fa no fa, de cinquanta-cinc anys, em digué:

"— Tu escriu. T'agrada escriure (i més, en valencià). Podries fer un diari, com qui fa una autobiografia. Així, en l'esdevenidor, hi haurà qui, en accedir a lo que tu redactes, podrà aprendre sobre la vida i sobre la realitat del dia rere dia".

Per això, a dir veritat, amb el "diari", a partir de lo plasmat fins ara, captes que, mentres que hi haja espais en què poder plasmar la investigació (per exemple, tirant també per "Mastodont.cat", https://blog.mastodont.cat, aquests dies hi ha hagut una entrada amb més de cinc-centes consultes...), podràs trobar, àdhuc, que @grok (el cercador en Twitter), com més va, més, exposa informació sobre el matriarcalisme i que ho fa més tocant els peus en terra gràcies a l'aportació del resultat d'abraçar la creativitat com la mare que lliga amb els fills i a publicacions que han reportat altres persones: grans, mitjans i xicotets són importants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Aprenentatge d'una llengua, simbolisme i didàctica

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat en un ambient d'harmonia amb ma mare i fruint creativament del moment i de la relació.

Igualment, adés, hem vist que una dona que ha decidit passar a viure en Catalunya demanava com podria aprendre el català. Llavors, unes quantes persones li han reportat i tu li has comentat que podria recórrer a discs de música del valencià Paco Muñoz (1939) i, per exemple, de Dani Miquel.

A més, li indiques que, amb música de Paco Muñoz, aprengueres moltes cançons tradicionals valencianes.

Afegirem que, mentres escric aquestes línies, recorde que Pere Riutort (en el curs 1992/1993), en una classe, ens posà música i que, com ara, sobre la cançó la de "La vall del riu vermell", ens digué que n'era de negre espiritual i que la lletra, en part, tractava sobre l'esclavatge dels negres en Estats Units. En altres paraules, ens en desglossà simbolisme.

Finalment, direm que, de la mateixa manera que en l'ensenyament de la llengua, la didàctica resulta profitosa per a fer que un tema (o bé una matèria) siga més fàcil de seguir i que el públic (o bé els interessats), fins i tot, el puguen gaudir. M'agrada explicar així a gent de qualsevol edat. 

Nota: Fa més de vint-i-cinc anys, Pere Riutort em donà un exemplar d'aquest diccionari. Té les paraules per derivats, com ara, "estar", "estat", "estable"...

El recomane, com ja he fet adés a Josep Maria Virgili i Ortiga. Senzill de seguir: "Nou diccionari de la llengua catalana", de Joan B. Xuriguera i publicat per Editorial Claret. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Persones i entitats petites també poden fer valença

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un familiar d'un col·laborador en l'estudi sobre el matriarcalisme. Aquest familiar fou un exemple de persona amb un alt sentiment de pertinença a la terra, en aquest cas, mitjançant la promoció de la llengua catalana en l'Escola Pia en temps difícils políticament.

Com que aquest escolapi era mestre, ell deia als alumnes que, qui aprovàs "Català", automàticament, tindria aprovada la matèria "Religió". Si no, hauria d'examinar-se en setembre...

Llavors, dius a ta mare:

"— Jo no hauria anat a setembre. Sens dubte, era un home valent, atrevit".

Altrament, la mare ens ha comentat que un oncle meu estudià en les Escoles Pies de la ciutat de València i que ho féu amb una beca.

Tot seguit, penses en eixes persones i, per exemple, en eixos camps, que, d'alguna manera, fan que sigues com qui compta amb una cuirassa (una altra "beca" i més) i en nexe amb el matriarcalisme, amb la creativitat i en pro de la llengua catalana com també de la història autòctona i de les recerques que fan que estigues creatiu, sincer i que desenvolupes l'arquetip del rei (el personatge simbòlic amb què més et sents identificat des que eres un xiquet).

Finalment, una mostra: hui hem posat l'escrit d'ànit en un blog que portem i l'han consultat més de quatre-centes vegades en un blog petit i molt obert, detall que ens ve a dir que, àdhuc, els xicotets, també poden fer-nos valença (https://blog.mastodont.cat/2026/02/22/la-llengua-vernacla-la-llengua-materna-i-protectors-de-recerques).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Versos o cançons amb posta de sol

Àvies (o padrines) i mares que ensenyaren versos o cançons amb posta de sol.

El 21 de febrer del 2026, en el meu mur i en distints grups de Facebook, demanàrem “Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaren versos o cançons amb posta de sol? Gràcies”.

Quant a missatges, el 21 de febrer del 2026 comentaren "Una de les cançons de bressol diu:

'Horabaixa, post el sol,

plorinyava l'infantó.

- No ploreu, angelet no,

que mumareta no ho vol.

No ploreu, angelet, no,

que mumareta no ho vol.

No, nin, no, no, nin, no,

una engronxadeta

al nin petitó,

no, nin, no, no, nin, no...'" (Miquel Vila Barceló), "No" (Lurdes Gaspar), "No. La mare, quan cantava, sempre eren trossos de sarsueles" (Maria Coca Juncosa), "No. No eren massa de cantar! Recitar algun poema, però res important" (Maria Dolors Sala Torras), "No. No ho tenc gens present" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Angelina Santacana Casals), "Altres, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No. Sóc sincera" (Anna Babra), "Sí. A casa, cançons i versos, i jo feia versos als casaments i a comunions. I tota festa, a casa (o a casa de família i d'amics) i cantar molt els avis. Tots dos cantaven molt bé, fins i tot, a les caramelles i, en tenir hostes, la cançó, diàriament" (Lydia Quera), "A mi, no m'ho havia cantat amb posta de sol" (Roser Canals Costa), "Disculpa'm Lluís... No ho recordo" (Daniel Gros), "No. Mai. La mare no recorde ni que em contara una rondalla" (Josep Ferrer Ferrer), "Ara per ara, només recordo

'Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,

les bruixes porten dol'.

 

'Sol, solet,

vine'm a veure'm,

vine'm a veure'm.

Sol, solet,

vine'm a veure'm

que tinc fred'" (Montserrat Cortadella).

En el meu mur, el 21 de febrer del 2026 plasmaren "'El no, nin, no' mallorquí: 'Horabaixa, post el sol, / plorinyava l'infantó...'" (Conxeta Fortesa).

Finalment, el 21 de febrer del 2026, a ma mare, amb qui parlàrem per telèfon, li diguí que molts passatges claus que figuren en rondalles o bé en poemes i en què domina lo femení o bé personatges femenins, esdevenen de vesprada, en pondre's el sol o, com ara, de nit: la senyora ama (mestressa o madona), les dones d'aigua, la velleta... O siga, en moments del dia que corresponen a la primavera d'hivern i a l'hivern respectivament.

 

 

La llengua vernacla, la llengua materna i protectors de recerques

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, li he fet unes xicotetes explicacions relatives a la qüestió.

Ben mirat, hem considerat adient escriure a Josep Maria Mallarach en nexe amb la llengua materna i amb la llengua vernacla:

"— Bon dia, Josep Maria,

Hi ha el 'Dia internacional de la llengua vernacla'? Gràcies" (https://x.com/i/status/2025197758689239195).

En eixe seny, adés hem vist que ens havia fet un tweet (https://x.com/i/status/2025257189338722417):

"— Que un servidor sàpiga, no. Quina diferència hi hauria entre el concepte de llengua materna i el de llengua vernacla?".

Llavors, li respons:

"— Gràcies, Josep Maria,i bon vespre,

La llengua vernacla és la pròpia de la zona on vivim; la llengua materna, en el cas d'una família catalanoparlant (pares i fills), és la catalana.

'Vernacla' és sinònim del mot 'autòctona'.

Per exemple, en la meua família, un cosí féu un arbre genealògic, si fa no fa, de 1815 ençà.

Tots els familiars directes meus eren catalanoparlants, com també els que viuen.

Els meus besavis, els meus avis, els oncles, les ties i els altres. 

Només una germana d'un avi de mon pare i algun familiar més acostat per part de ma mare i un home que hauria nascut cap a 1900 o 1905 són casats amb un castellanoparlant.

Per tant, la llengua materna de quasi tots coincideix amb la vernacla.

Avant les atxes.

Una abraçada".

Finalment, dir-vos que, de vesprada, els meus pares han vingut a ma casa i que m'han demanat sobre la recerca, la quantitat de contingut i sobre quanta gent la llig i què feia amb tot lo que escric per a la investigació. Aleshores, els he tret:

"— L'envie a moltes persones, la passe a una web (com he fet adés), a dos blogs. La web, la creà un home en la tardor del 2014, i ell em fa, com aquell qui diu, de guarda. És un informàtic. Jo hi pose el contingut; ell la prepara".

Gràcies a tots els qui seguiu amb interés el treball i, més encara, als qui hi preneu part i als qui ho han fet.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Folklore català, folklore valencià i ambients creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del dia i, igualment, li he dit que, almenys, dues de les rondalles valencianes que arreplegà Enric Valor eren eròtiques, encara que ell les retocàs després, com han indicat en alguns estudis. A més, li he adduït que hi ha moltes narracions amb detalls eròtics.

Ben mirat, hem cercat en Internet en relació amb entrades com "folklore català" i "folklore valencià" i hem capit la diferència en cada una. Així, les referències al valencià, van molt en línia amb balls i danses, mentres que el català és més diversificat (i, de pas, més obert). Més encara: si passem al del segle XV o bé al del segle XVIII, també ho fa, tot i que, en el segon cas, s'acosta més al literari.

Finalment, continues en el projecte, puix que, en el fons, és com un xiquet a qui eduques, a qui formes, a qui ensenyes i que vols que cresca fruint amb creativitat i lligant amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb les terres catalanoparlants i no cal dir que en els altres camps que li agraden més i que li permeten gaudir la vida.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.