Aprovaven que les xiques anassen a soles

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿aprovaven que les xiques anassen a soles? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 17 de juliol del 2026 comentaren "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "Fins major d'edat, no. Llavors, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "Segons l'hora del dia" (Octavi Font Ten), "No" (Eusebia Rayó Ferrer), "Nooo. Sempre volia la típica CARRABINA. La mama, igual o més" (Montserrat Cortadella), "La mare va donar-me plena llibertat. Confiava en mi. No volia fer-la infeliç" (Roser Canals Costa), "No. En general, no" (Anna Babra), "No. Sempre venia alguna mare (o més) darrere quan anàvem a qualsevol lloc. Era un poc vergonyós... Tot pel que podia dir la gent de nosaltres (sobretot, a les xiques, perquè els xics tenien més llibertat)" (Carmen Mahiques Mahiques), "No. Estava mal vist" (Xec Riudavets Cavaller), "Uf! Que va!  Quan jo era joveneta, van obrir una discoteca ací, en Xàtiva, que es deia 'El parador la nit'. La meua mare no em deixava anar-hi. Jo cascava prou que volia anar-hi. A les meues amigues, no les deixaven tampoc.

Solució: ma mare se'n venia amb nosaltres, s'asseia en una tauleta i tota la vesprada sense llevar-nos ull de damunt. 'Vejam què veieu. Un San Francisco té alcohol, nom i...', 'Eixe xic que està parlant, qui és? Conec jo sa mare?'. Potser sí que la coneixia i no en deia res. Però, si era foraster, 'Prou de ballar amb ell'. Bo: lo que es deia la típica carrabina.

Les mares d'aquesta època volien que fores decent i que et casares amb un bon xic. I ja tenies la vida resolta" (Reme Canet), "Als anys 1960-1970, no podíem anar a soles i, principalment, amb els nuvis al ball: ni de viatge, etc. Hi havíem d'anar amb els pares, amb les mares o amb alguna veïna.

Una vegada vam anar a veure un partit de futbol a Cambrils el meu nuvi i jo amb la meva germana i amb dues amigues amb la condició d'estar junts tot el dia. I així va estar. Ha, ha, ha, ha.

No vaig estar mai a soles en tots els més de sis anys de festeig.

Quan ens vam casar, la meva germana sortia amb nosaltres i, quan vaig tenir fills, ella sortia sola amb el seu nuvi i la iaia s'enfadava molt: trobà la mare i sempre li deia 'No sé com no en passa més, de coses'" (Àngels Benaiges Martí), "A casa, cap problema. Però deien 'Compte amb els xulos'.

A casa, primava la igualtat. Sempre. Homes i dones tenen els mateixos drets i deures!

Feliç de tenir una família que ens deixava ser a tots. Un gust" (Maria Dolors Sala Torras), "Sí, totalment" (Lydia Quera), "Sí, però, si tenien nuvi, per exemple, la meva mare, segons on anava, havia de dur l'espelma (la tieta)" (Rosó Garcia Clotet).

En el meu mur, el 17 de juliol del 2026 indicaren que "Les meues iaies, a determinades hores de la nit, em deien que o a casa o acompanyada. Preferiblement, d'algun xic conegut. I si, damunt, eren amigues de les iaies del meu amic, redó i perfecte: era un xicon de fiar" (Llum Grau Borrás).

En el grup "La cultura valenciana és matriarcal", el 17 de juliol del 2026 plasmaren "A la nit, no. Però, durant el dia o durant la tarda, sempre anava sola amb les amigues... Era una vila petita on tots ens coneixíem" (Rosa Bernat).

En Twitter, el 17 de juliol del 2026 posaren "Segons el lloc, l’hora i el motiu. De nit, mai" (Montserratp).

Finalment, ma mare, el 17 de juliol del 2026, per telèfon, em digué "Una torrentina valenta. El 'Festival de Bandes de Música', que això era un concurs.

I ella, a qui son pare li digué que ella no hi aniria amb el nuvi. Llavors, ella li respongué:

'— Com que no? M'envies a les quatre de la matinada a regar... ¿I no puc anar amb el nuvi?'.

Després de casar-se, no tornà mai més per la vila". 

Adduirem que, en nexe amb el comentari de ma mare, el mateix dia l'enviàrem a unes quantes dones que ens havien reportat i ens respongueren: "Valenta!!!!" (Reme Canet),  "Uff" (Maria Dolors Sala Torras), "Molt bona!!

La meva germana, quatre anys més petita que jo, van obrir la primera discoteca a Gandesa i volia anar-hi amb el nuvi. Un amic va venir a casa nostra i li digué:

'Dona: deixeu-los vindre'. 

I la mare contestà 'No i no'.

La meva germana treballa en una fàbrica de punt i deia a la mare: 'Mare: hi vaig tots els dies. I, a festes, a casa d'una amiga!'. 'No i no'

El meu cunyat: 'Que no us fixeu de mi!'.

La mare: 'Separat, sí; junts, no. Ja hi anireu quan us caseu!'.

'Dona: només faria falta', respongué el nuvi.

I ja no va demanar més.

(...) he pensat en el teu comentari" (Àngels Benaiges Martí).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Dones valentes i realitats de les zones rurals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant sempre", Reme Canet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, m'ha dit uns mots sobre una dona que ella conegué:

"— Una torrentina valenta. El ‘Festival de Bandes de Música’, que això era un concurs.

I ella, a qui son pare li digué que ella no hi aniria amb el nuvi. Llavors, ella li respongué:

‘— Com que no? M’envies a les quatre de la matinada a regar… ¿I no puc anar amb el nuvi?'.

Després de casar-se, no tornà mai més per la vila".

Més avant, hem enviat aquestes paraules a unes quantes dones que ens havien reportat i ens han respost: "Valenta!!!!" (Reme Canet),  "Uff" (Maria Dolors Sala Torras), "Molt bona!!

La meva germana, quatre anys més petita que jo, van obrir la primera discoteca a Gandesa i volia anar-hi amb el nuvi. Un amic va venir a casa nostra i li digué:

'Dona: deixeu-los vindre'. 

I la mare contestà 'No i no'.

La meva germana treballa en una fàbrica de punt i deia a la mare: 'Mare: hi vaig tots els dies. I, a festes, a casa d'una amiga!'. 'No i no'

El meu cunyat: 'Que no us fixeu de mi!'.

La mare: 'Separat, sí; junts, no. Ja hi anireu quan us caseu!'.

'Dona: només faria falta', respongué el nuvi.

I ja no va demanar més.

(...) he pensat amb el teu comentari" (Àngels Benaiges Martí).

Ben mirat, hem enviat un missatge a Maria Dolors Sala Torras, una dona de més de setanta anys, molt oberta i que es crià en un ambient acollidor i creatiu:

"— Hi ha uns quants tòpics que es poden desmuntar, d'acord amb la informació i, més encara, si la reforcem amb comentaris en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants:

1) en les zones rurals, la dona era més ben considerada que en la ciutat;

2) l'Església rural era més respectuosa amb la dona i amb la tradició matriarcalista,

3) la dona de ciutat podia tenir més tendència a abraçar la cultura tradicional castellana i, així, trets patriarcals. I el marit, a tractar-la com un drap.

L'arrelament a la terra va unit a un arrelament a la mare, a lo maternal i a més harmonia en la família i en la parella. Poemes del segle XIX també ho reflecteixen. 

Cal dir que hi ha molta gent posada en política i que es defineix com d'esquerres, progressistes, antiPP, etc., que prefereixen el buenrollismo i fer com si aquestes realitats que em comenten no haguessen format part de la Història.".

Finalment, com ara, ens ha plasmat:

"— Uff. Fas un bon estudi, però la gent, a vegades, ni ho han pensat i van a la seva. Ostres: és interessant el que fas. L'antropologia aporta seny a les relacions de la comunitat. 

També depèn, de les famílies, el seguiment de normes establertes (escrites o no)".

Gràcies a tots vosaltres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Catalanoparlants sense el confit de l'amo encisador

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Més d'una vegada, et conviden a agafar el confit de l'opressor, de qui, durant segles, ha tractat de fer xixines i, fins i tot, d'anihilar tot un Poble... i més, en nom de la cultura, de la civilització, del progrés, de la urbanitat, de les modes, de lo políticament correcte i, sobretot, perquè no volen que perdure cap Poble diferent al seu (com ara, fer-ho a l'autòcton en terres catalanoparlants).

Això passa en el cas de la cultura castellana i en el de les que no són del seu ram (bé en la península ibèrica, bé allà on hi ha hagut colònies castellanes). Però també en l'anglesa (vegeu el cas d'Austràlia) i en la dels Estats Units i no cal dir que en l'associada a la llengua francesa.

És més: si consultem, per exemple, polítics de partits que es presenten com que són d'esquerres, progressistes, transversals,... podem capir que, si no ets dels seus, no et responen.

Uns exemples: potser fa més de cinc anys, vaig enviar un missatge a un polític i líder molt conegut, en relació amb la recerca sobre el matriarcalisme: silenci absolut. De partit transversal. En el 2019, un batle, per telèfon, em demanà en què podia ajudar-me (ell i el seu equip). Li ho diguí: no hi hagué cap responsió. Políticament correcte i d'esquerres.

A vegades, ha estat a polítics "pel poble": més callats que un mort. Aquests darrers dies.

Igualment, a filàntrops i a publicistes. Poques setmanes arrere.

¿Sabeu què hi ha darrere, moltes vegades?  Que els acollona que els seus mots vagen més enllà de les quatre parets del despatx, de lo que el partit considera acceptable i, ben mirat, que veuen que el seu punt de vista en serà u més i no, en canvi, el parer que, com aquell qui diu, romandrà dalt del pedestal de la plaça de la vila o de la ciutat.

Adduirem que, sortosament, hem decidit no acceptar que ens posen cap collaret daurat, sinó que hem preferit no ser un gos més de l'amo. 

Per eixe motiu, a vegades, pense que, gràcies a la gran majoria de la gent que ha pres part en la recerca, la investigació va avant i ho fa amb creativitat, amabilitat maternal i, quan cal, dient les coses pel seu nom, com ja feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La bellesa de la natura, senzillesa i creativitat maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he dit que, per on visc, hi ha un convent que, com que compta amb molta natura, deu fer de pulmó per al barri.

La veritat és que, quan passes i el veus, hi trobes alguns arbres i palmeres. I si, a més, ho fas d'una zona més oberta estant, la sensació de comptar amb detalls de vegetació que t'agermanen més a la terra, que donen diversitat cromàtica i "pictòrica"...,  és preciosa i em recorda lo matern.

Altrament, en acostar-nos cap al barri on vivim, copsem que hi ha arbrets en bandes més senzilles de l'entorn.

Fins i tot, mentres dinàvem, hem capit eixe silenci relatiu que hi ha per la rodalia. ¡Quina sort o, millor dit, quin encert, haver triat, quasi dotze anys abans, un estatge en un indret prou còmode i en què encara hi ha com gemmes que un dia creixeran ací (xiquets de pocs anys, cares noves) i vells que prossegueixen amb eixe esperit comunitari que han acollit!

Finalment, sents que, mentres preparava un escrit, mentres llegia alguna narració o bé, per exemple, en respondre a un amic que pren part en la recerca,... és cert que tinc cinquanta-cinc anys, però també que, en revisar lo que plasmí des que comencí la investigació, evoque eixes llavors que el llaurador colgà en el camp i que, mesos després, fructifiquen i que són compartides amb els qui t'han adobat el terreny. A tots vosaltres, gràcies per afavorir-me la creativitat, gràcies per la vostra i pels qui, més d'una vegada, teniu més paciència que Job, com quan la mare està junt amb el nen que, ja colgat en el llit, li demana que li conte una rondalla o que li diga cosetes tradicionals que ella aprengué de sa padrina, com feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal,  com moltes persones que coneixes.

Un ambient creatiu, fresc, maternal i folklore

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes mercès, per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he dit que, per a més d'un tema, em reporte sobre què escriuen, què comenten,... persones de punts de vista diferents, de professions distintes i, així, el resultat, afegit al teu parer, és una creativitat que, en fer eixe recull, et fa més senzill i, en el cas de la recerca, més acollidora i de què molta gent se sent part.

A dir veritat, és una cosa que has abraçat de molts anys arrere ençà. Per exemple, quan, en una associació, feies de cap de colla d'un taller i, de manera simple i fàcil de seguir, hi havia 1) qui tenia problemes per a parlar i que hi era com u més i experimentava comoditat, 2) la dona que no tenia estudis i que parlava de vivències que havia tingut, 3) la dona de mitjana edat i que, puntualment, intervenia, però que ho feia (i et tractava) com una marona, de manera maternal.

Per això, féiem rogle. I, en la recerca, passa uns cosa semblant i, altra vegada, ens sentim agafats a la terra: dones de qui t'arriben escrits, mots que t'evoquen la velleta tradicional i, fins i tot, alguna telefonada que adoba una vida més natural, més simple,  més creativa i, ben mirat, amb lo femení per damunt, així com la dona ho fa en moltes contarelles.

Finalment, sovint, i, com més va, més, sent un arrelament amb els meus ancestres del segle XIX, amb ma àvia materna i, altrament, amb altres persones de la terra, amb lo vernacle, amb lo folklòric, amb lo tel·lúric i amb la llengua catalana. Això sí, i en un ambient fresc i feminal i que et lliga amb aquells antecessors i amb dones d'aquella època i que eren d'arrels catalanoparlants i que havien nascut abans de 1920.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones serps molt senzilles i hòmens que penetren en la terra en el segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit una rondalla del segle XIX ("Les aubardes") en què una dona es mor i el marit, com que vivia en una terra diferent a la seua (a la d'aquella en què ell havia nascut), és obligat a ser soterrat al costat de la muller.

Ara bé, un personatge femení i terrenal (una serpent), en plena foscúria, passa menjar a aquest marit, li obri un lloc per on alenar. Al capdavall, ell va darrere de la serp i, ja en una platja, s'endinsa en l'arena i, així, ho fa amb lo matern, com si tornàs a l'interior de la mare protectora.

Afegirem que és la primera vegada que accedim a un relat així. 

Ara bé, com en molts moments i com en molts indrets catalanoparlants, és capeix la força femenina i que ell és lligat a la marona, a l'obscuritat, a la terra i a l'aigua.

Ben mirat, la serpent és més vigorosa i, com que és per damunt de l'home, on va la serp (animal terrestre vinculat amb la maternitat), o siga, on va la corda (ella), va el poal. I més: en un ambient molt senzill, planer, fresc i creatiu, com el de moltes dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i d'arrels catalanoparlants.

Per consegüent, copsem una altra narració i, de pas, un altre exemple, de matriarcalisme... en la Catalunya d'aleshores.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones arriscades, bonhomioses i molt senzilles del segle XIX

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una dona de més de huitanta-cinc anys i de qui molta gent diu que és bondat, dona en qui moltes vegades captes que parla, que actua i que respon com el típic xiquet de quatre anys i bonhomiós.

Altrament, hem llegit una qüestió de María José (https://x.com/i/status/2076319577399607478) psicòloga:

"— ¿Podrieu recordar i compartir quina és aquella cosa que el vostre pare o la vostra mare sempre us repetia/repeteix? 🤍😉".

I tu li poses:

"— Bon vespre, María José,

Mon pare (1942), sovint, sobretot, quan jo era jove, em remarcava el seny de plasmar la veritat, de no permetre que ningú tractàs de manipular-me (i que la desaprovàs).

Ma mare (1943) ha insistit molt en la senzillesa".

També ha demanat (https://x.com/i/status/2076374587852382587) "A quina edat considereu que una persona ja no és jove?". 

Llavors, li hem agregat: 

"— Quan deixa de ser un xiquet, un adolescent i una persona que encara no es fa responsable de la seua llibertat. Aleshores, passa a ser adult.

En maig del 2016, un home em deia '[ Els polítics del Congrés dels Diputats] Estan actuant com si foren adolescents'. I encara ho fan".

Finalment, dir-vos que molt de lo que he plasmat en aquest escrit, ho he capit en dones catalanoparlants que ara tenen més de setanta anys i no cal dir que en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i, més encara, si nasqueren en el segle XIX: molt senzilles, de bon cor, arriscades, maternals, ames de la seua vida i en un ambient fresc i creatiu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.