Lligams maternals i reis protectors dels menuts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut molts missatges en la xarxa Threads i els he respost com a agraïment al detall de presentar-se ells com a catalanoparlants que escriuen la llengua.

Igualment, hem tractat una rondalla en què el lligam mare-fill (encara que ho faça entre una dona jove i un xiquet) és present en diferents moments.

Sobre això, cal escriure que és prou comú en moltes contarelles: l'àvia i el nét (o acompanyada d'una xiqueta)...

Afegirem que aquestes narracions trauen dos grups dels més febles i que, més d'una vegada, són empeltats: els qui simbolitzen la vellesa i els qui representen la infància.

Ben mirat, hi ha contalles en què, sia el rei, sia la reina,... el cap d'estat d'un territori es posa de part dels més dèbils, dels més petits, dels més indefensos... 

En eixe seny, diré que, uns quants anys arrere viu uns mots que escrigué Jaume I en el segle XIII, implícitament, també en relació amb aquests dos grups: "Amar i protegir totes les persones i el poble, fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no opremesquen els menuts".

¡Quantes semblances hi ha, més d'una vegada, entre les contalles i la realitat i el passat històric!

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Educar a discernir, a enllaçar i a exposar un tema

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre" i "Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, quan m'ha fet esment de les dues bandes de música que, al seu coneixement, hi havia en Alaquàs (vila on nasqueren els seus pares). Després, li he tret que, quan fas una recerca (i, igualment, quan tractem un tema i ho fem amb intenció de tenir un resultat més enllà de lo que uns quants diguen o, com ara, d'ideologies i, és clar, de contentar a uns quants a canvi de vendre'ns), cal fer algunes coses que un mestre de Magisteri (de la matèria "Didàctica de la Història") ens explicava:

1) Traure les idees prèvies abans d'entrar de manera pregona en el tema: què en sabem?

2) Tenir present les dades i els fets històrics, per exemple, persones, regnats, documents escrits, obres escrites,...

3) Assumir que, sovint, hi haurà temes i detalls que caldrà tractar-los a partir de vivències i de versions diferents.

4) Enllaçar molts punts de l'apartat anterior. I, de pas, fer un punt nou sobre uns altres que isquen. Per exemple, "Uns ens han reportat que,... n'hi ha qui indica que,... fins i tot, uns altres comentaven que...

També direm que, mentres recollíem sobre aquest tema, veiérem que podia ser interessant estudiar el relatiu a... i que, en un principi, no teníem previst".

I 5) Fer-ne una exposició acompanyada d'un resum i d'unes conclusions: "Per tant, podríem dir que,... i, finalment, que...".

Llavors, et diu ta mare:

"— Però això no em fa,... molt elevat...".

I li ho hem explicat senzillament:

"— En la vida diària, el vocabulari és més simple, però es fa d'una manera pareguda, per exemple, amb lo que uns i uns altres diuen, comenten...".

Finalment, m'ha respost:

"— Sí. I ser mínimament crítics".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: Threads ha tornat a blocar el meu compte, immediatament després d'haver-hi exposat el tema d'aquesta nit, aquest.

Educació matriarcal, maternal i el lligam mare-fill

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, quan li he dit que havia llegit una rondalla, m'ha demanat:

"— Tot són rondalles?" (sic).

Llavors, poc o molt, li respons:

"— No. Passa que, en les rondalles, en les cançons i en poesia és on més detalls hi ha en relació amb lo matriarcal. I més: si ho reduïm a la línia que predomina en els polítics i en moltes associacions feministes, en un any (o en dos), ja tens una recerca.

Ara bé: també és present en pintura (he tractat alguns pintors) i en escultura.

Però, sobretot, en rondalles, en música cantada i en poemes. Bé del segle passat com també del segle XIX i, fins i tot, del segle XVIII".

Tot seguit, ens ha reportat sobre son pare (1906-1992), mon avi matern, qui, com ens ha tret, li agradava molt la música, cantar, assistir a actes de bandes de música... i comences a escriure bona part de lo que et transmet (i, després, ho plasmes en una llibreta).

Finalment, dir-vos que, aquest lligam amb ma mare i en nexe amb avantpassats meus, fa que actues com un aprenent disposat, àdhuc, a aprofitar la saviesa i els coneixements que et transmeten i que, més avant, mentres els escrius, et sents un afortunat i, per un moment, penses en el gran paper que poden fer (i de què pots traure suc) per a la recerca, per a l'esdevenidor i per al teu dia rere dia.

Per tot això, gràcies a tots i, principalment, als qui més m'informeu com la marona que alleta el nadó.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Enllaços amb la mare, senzillesa i semblances entre generacions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he pogut parlar un instant amb ma mare i, més encara, continuar amb eixe lligam que, com quan vole un catxirulo, empelta amb l'altre i, així, amb el passat i amb lo maternal.

¿Qui ens alletava, qui ens educava, qui era la principal persona que ens transmetia la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb lo vernacle en terres catalanoparlants, qui solia tenir més paciència i ser més acollidor en moments difícils o bé puntuals,...? Majoritàriament, la mare. 

Afegirem que, en ta casa, ella t'ha dit que lo més important en la vida és la senzillesa, fruir dels petits detalls, pensar que "Si algú segueix lo que et proposes, ja pots estar content" (sic) de la teua tasca, que no cal fer obres faraòniques...

És més: aquest vespre he vist una foto d'una amiga catalana, de més de setanta-cinc anys i que ha estat mestra d'educació infantil. I li he posat:

"— Tens unes pintures que, sovint, transmeten amabilitat, suavitat i senzillesa. En altres casos, creativitat.

M'encisen els paisatges de la natura: m'evoquen la bonesa i la grandiositat, lo maternal".

Finalment, dir-vos que hui, altra vegada, he captat el paper tan clau de deixar entrar quan fas una recerca: aplana el camí a plasmar informació de distintes persones, però amb molts punts en comú i, ben mirat, amb un alt sentiment de pertinença a la terra i, així, amb un fort enllaç amb la marona i, ambdós, amb il·lusió.

Això, com he escrit a Donald en un tweet seu (https://x.com/i/status/2050677677355577594), ho capesc en l'estudi sobre el matriarcalisme, quan em comenten (o, fins i tot, entre ells i tu copsant què diuen) coses com "Pensava que això era només d'on visc", "Pensava que eixe refrany era una cosa de mon pare / de la meua padrina, però veig que hi ha gent amb vivències semblants a les meues".

Llavors, els dic: 

"— Sí, sí: això és més estés de lo que podríem pensar. Per exemple, en tal lloc, en tal comarca i també en..., es diu / es viu així / ha estat tradicional de generació en generació". Un exemple, un refrany que deia mon avi matern i que m'ha passat ma mare: "Manen els hòmens, però es fa lo que vol la dona", el qual hem explicat altres dies.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El lligam marona-fill, aprenentatge i agraïts

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Molt interessant. Avant les atxes", Vicent Pla.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Júlia Aixut Torres, una dona nascuda en 1933, d'eixes persones que si, per exemple, estiguesses amb ella en un banc o bé en una sala, et contaria vivències, coneixements..., i que, amablement i com si fos el xiquet de poquets anys, també et faria qüestions.

Més avant, ens ha aplegat un missatge llarg i, altrament, interessant, en nexe amb el tema de hui. I, tot i que una part menor s'ajustava a la recerca, n'prenies molt.

Igualment, escrius uns mots a una altra participant en la investigació, i ella et fa un aclariment i t'afig més informació.

Llavors, capeixes que, mitjançant eixe lligam paregut al que hi ha entre la marona i el fill, el teu treball progressa. Cada dia, una part i una quantitat i en uns camps, però és com terra que camina (com diuen els colles, en Amèrica del Sud, un Poble matriarcalista).

Finalment, dir-vos que estic agraït al fet que dediqueu part de la vostra vida a la tasca que faig i que, més d'una vegada, em porta a pensar un moment en eixe detall vostre i, àdhuc, a amollar-lo a altres persones. Tots dos ens beneficiem d'aquest estil maternal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El lligam mare-fill, la tradició matriarcal i aprendre

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant. Molt agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb mon pare, qui, com jo, encara evocava detalls de 1998, quan estiguérem uns dies en Orkoien, una vila navarresa pròxima a Pamplona.

No sols tinguérem la sort de passar aquells dies en una casa on, segons ens deien alguns de la vila, era la saviesa.

Si voleu que vos siga franc, raonar amb aquell home relativament major i que encara se n'anava al camp, era una ganga. 

Però, hi havia una altra cosa important: que mon pare i jo aprofitàvem els viatges amb intenció d'aprendre. 

Així, quan li hem tret el tema del dia, li hem parlat un poc sobre Cullera (vila valenciana de la Ribera Baixa), on encara es fa la benedicció dels camps.

Doncs bé: no solament apareix el tema del dia en algunes llegendes, sinó que ho fan molts més. Al cap i a la fi, aquestes narracions formen part del llegat que ha passat de pares a fllls, entre generacions i entre persones de diferents edats. 

¿No és així com aprenem, com afegim a lo ja compilat en nosaltres? Vos assegure que no esperava que aquest treball anàs tan lluny (temàticament) i que aconseguíssem endinsar-nos en camps que romanien oblidats i que, no obstant això, t'interessaven. ¿Voleu que vos en diga u que, aquests darrers dies, has capit que atrau més gent de la que preveies? El lligam entre la mare i el fill, per exemple, en nexe amb l'educació i, com ara, el de la benedicció dels camps. 

Així que prosseguim la investigació (perquè m'il·lusiona) i en el tema del matriarcalisme: m'és com un present de la mareta.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Sobre la benedicció del terme

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos contaren sobre la benedicció del terme? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüest compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 1r de maig del 2026 ens comentaren "Res" (Lurdes Gaspar), "No recordo res sobre això!!!" (Roser Canals Costa), "Sí. Això es feia molt i també processons perquè plogués... Ja t'explicaré una cosa que va passar a la mare l'any 1936, sobre religió…" (Júlia Aixut Torres), "Res" (Lydia Quera), "No, res, que jo recordi" (Anna Babra), "A Menorca, era un costum molt arrelat que, encara avui, es continua fent. Popularment, es  coneix com 'beneir els vents' i se celebra dia 8 de maig, festivitat de la Mare de Déu del Toro. Es fa del cim d'aquesta muntanya estant, la més alta de Menorca (352 m.)", "Això no ho sabia. Abans, es beneïa més i es donaven gràcies" (Conxita Pladevall Vila), "En ma casa, que jo sàpiga, no" (Maria Dolors Sala Torras), "No conec això del terme. Suposo que no em van dir res" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No he sentit aquesta.

Que si beneïen moltes coses, sí. Jo encara n'he vist alguna" (Àngels Benaiges Martí), "De benediccions, de coses sagrades..., poc ens deia. Bé..., sí: que, si anàvem als gronxadors i venia mossèn Joan, ens n'anéssim ràpid..." (Quima Estrada Duran), "En la meua vila, de benedicció dels camps, res de res. No recorde cap acte sobre aquest tema" (Carmen Mahiques Mahiques).

En el meu mur, el 1r de  maig del 2026 posaren "No sé què és la benedicció del terme, Lluís" (Maria Galmés Mascaró), a qui reportàrem que "El capellà, junt amb bona part del Poble, se'n va a un escampat, sovint, al costat d'una església o d'una ermita, i fa una benedicció als quatre vents perquè hi haja bones collites" junt amb unes fotos que, el 27 de juliol del 2025, havíem rebut de Kike Gandia (cap dels museus de Cullera) amb motiu de la celebració de la festa dels Benissants (els Sants de la Pedra) en Cullera (la Ribera Baixa).

Adduirem que, moltes vegades, les benediccions tenien lloc amb l'arribada del mes de maig, tot i que, com ara, el 7 d’octubre del 2019, per a confirmar aquest detall vinculat amb aquesta vila valenciana, Kike Gandia m’escrivia "Sí. La Benedicció dels Camps (d’arròs, en el cas de Cullera) té lloc durant la festa dels Benissants, més concretament, al final de la celebració litúrgica i després del besamans i del cant de gojos". En el meu mur, també escrigueren "No n'he sentit a parlar mai" (Angelina Santacana Casals).

Finalment, mon pare, el 1r de maig del 2026, per telèfon, ens digué "Sí que recorde haver anat a l'eixida del terme [ d'Aldaia], per on és la gasolinera, on hi havia la creu de terme" i, igualment, evocava l'acte de benedicció dels camps i de la Vall d'Aralar que tots dos havíem presenciat en 1998 després d'eixir d'una missa en l'església de la vila d'Orkoien (Navarra), temple que era en la part més alta de la localitat.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.