Vos ensenyaven jocs amb el paper de la dona

 

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos ensenyaven jocs amb el paper de la dona? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 19 de juny del 2026 comentaren "No" (Àngels Sanas Corcoy), "No" (Lurdes Gaspar), "No. A casa, no. Eren massa tradicionals. Cada un tenia la seva veu i discutia els pros i els contres de cada situació. No es comptava ni l' edat, ni el sexe" (Maria Dolors Sala Torras), "No. La realitat s'imposava sola, de manera tradicional. La dona a casa i a cuidar fills i marit. Tot i que la iaia paterna Carme tenia una botiga petita de queviures i quatre fills, tots nois" (Nuri Coromina Ferrer), "Jo crec que no. Almenys, a casa nostra: ja sabíem el que havíem de fer. No era normal veure un xiquet jugar a les cuinetes i les xiquetes al buli-dali…" (Júlia Aixut Torres), a qui escriguérem que "Hi ha jocs valencians arreplegats abans de 1947 que són mixts i en què la dona, fins i tot, fa de cap de colla ('de mare')"; "No jo recordo. Hi havia igualtat i tolerància. Per sort!!!" (Roser Canals Costa), "Sí: m'ensenyava a jugar amb el paper de dona" (Rosó Garcia Clotet).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Persones que davallen a la terra i predomini femení i de foscor

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb Aldaia (la vila on viu ella, de l'Horta de València) i a unes fotos que hem rebut en nexe amb com eren alguns dels seus punts el matí del 29 d'octubre del 2024, abans de la DANA.

Llavors, hem raonat sobre el tema de quan es moren veïns del barri on vius i no en tens notícia fins a uns mesos (o més) després.

Igualment, has capit exemples de rondalles en què els personatges de la noblesa davallen cap a la terra, cap a la senzillesa, cap a la gran majoria de la població, en un ambient en què predomina lo femení (passatges de la nit, fragments en què es diu que la gent dormia...), tan habitual en les narracions vernacles catalanes i que evoca Nadal, en què Jesucrist descendeix a la terra així com les llavors són colgades. O, per exemple, en què una velleta és receptiva a una jove i a un personatge més gros que ella. En tots, hi ha un lligam amb lo tel·lúric.

Finalment, dir-vos que això lliga, com ara, amb el paper molt abundant i predominant de contarelles, de llegendes,... que es desenvolupen ben avançada la vesprada i en la nit i en què la dona és per damunt de l'home: té la darrera paraula, porta la iniciativa, ella governa l'home, el simbolisme és molt paregut al d'altres Pobles matriarcals... Ah! I ho captes en relats de terres catalanoparlants compilats en el segle XIX i de caire maternal.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Lligam maternal amb els teus avantpassats i amb la terra

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les arrels per part de la seua família, les quals, gràcies a la creativitat d'un cosí meu i a les aportacions de familiars ja vells i d'àvies que demanaven a capellans i a unes altres que tenien afició als arbres genealògics (o bé a la documentació), permeteren que, en Nadal del 2013, quan ens férem una foto amb moltíssims cosins i amb més gent, estiguéssem agraïts a la dedicació i a la constància de qui havia tingut la idea i la iniciativa. Ací la teniu, treta del seu mur. El paper, ben estés per les taules.

Doncs bé, gràcies a aquest treball i amb el que fas, hi ha un lligam maternal amb els teus avantpassats (en aquest cas, els més antics, poc o molt, nasqueren cap a 1815), amb la terra i amb lo matern.

Ben mirat, una de les participants en la recerca que fem, mitjançant el seu arbre genealògic, ha deduït que, malgrat que les seues arrels del segle XX no són catalanes, ni de Catalunya, ni catalanoparlants, una branca, si fa no fa, del segle XV, havia partit de Catalunya cap a les terres d'on tornaren després de la guerra... 

Igualment, el fet de reportar-nos sobre els nostres ancestres (per exemple, sobre les teues besàvies, nascudes en 1878 i en 1885) adoba la connexió entre present i passat i ens ajuda a compilar sobre altres temps, sobre gent que visqué, sobre estils de vida, sobre cosmovisió matriarcalista i, al capdavall, això ens compensa lo que no havíem arreplegat en altres moments i, de pas, actuem de manera acollidora, creativa i com el nen que mama de la marona. Ah! I sense ajornar-ho, perquè aquests provectes no viuran dos-cents anys i, per consegüent, cal aprofitar el present i respondre com l'al·lota encuriosida i bonhomiosa. 

Finalment, agraesc la informació del 7 de desembre del 2020 que m'ha passat Jose V. Sanchis Pastor, de Benigànim (una vila de la Vall d'Albaida) en relació amb familiars seus nascuts en el segle XIX, per mitjà d'una foto i d'una explicació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal com moltes persones que coneixes

Ancians, desvalguts i petits sota la capa maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant", Àngels Benaiges Martí.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha comentat sobre un capellà que coneguérem més de trenta anys arrere i que, tot i ser fill d'una família pobra, era senzill, interessat pels més febles, obert a les novetats, un home acollidor que, si podia, feia possible que la seua capa també cobrís els desvalguts. 

A banda, tenia bon seny de la humor i estava lligat a la terra. Altrament, hem deduït que era molt agraït als qui, malgrat ja ser ancians, aportaven en la parròquia i hi donaven vida..., fins al punt que, quan aquests vells ja s'havien mort, si ell captava que alguns antics parroquians estaven en una missa que ell feia en una altra vila, era capaç d'evocar-los quan passava al record pels difunts.

Igualment, àdhuc, entre gent que no són capellans, hi ha qui, de manera simple i creativa, acull amb gratitud.

Tot seguit, afegirem una anècdota en relació amb la figura de la mare. Més de vint anys arrere, una xiqueta que devia tenir tres o quatre anys, em demanà per què els hòmens no teníem mamelles tan grosses com les dones. Llavors, li dius:

"— És que els hòmens les tenim de segona categoria. 

Però, quan tu seràs com ta mare, si tens algun fillet, veuràs que ell mamarà la lleteta que tu, gràcies a les teues mamelles, li podràs donar perquè ell cresca ben alimentat i, de pas, li diràs cosetes, l'acaronaràs, li ensenyaràs cançons, veuràs què et vol dir... I més coses que fan les dones amb fills".

Aleshores, amb paciència i amb paraules fàcils i per a l'edat, els xiquets capeixen el missatge i hi ha bona harmonia. Ah!: qui diu xiquets, diu persones d'altres edats, fins i tot, ancianes, com ja feien moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, mitjançant la senzillesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Mares (i xiquets) amb mantellina lligats a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he comentat que quan, per exemple, molta gent viu una DANA i tu, en canvi, no ets afectat (en el seny més obert de la paraula), pots dir lo que li he amollat: "He tingut sort".

A més, li hem tret que un amic meu nascut en 1929 i que encara viu, Ricard Jové Hortoneda, català, aquells dies ens havia dit que allò li evocava la guerra: https://plomalliure.blogspot.com/2024/10/comentaris-sobre-les-inundacions-de-fa.html?m=0 i https://plomalliure.blogspot.com/2024/11/respostes-sobre-les-inundacions-en-el.html?m=0.

Llavors, quan veiem que hi ha qui et fa com un mantell, com la típica mantellina amb què mudaven moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, ens sentim (i romanem) emparats, protegits, com el nin de la foto que hui he posat, d'un quadre del segle XIX i que expose tot seguit (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare).

Ben mirat, li he afegit: 

"— He observat que, quan sóc agraït i quan escric sobre temes relacionats amb el lligam entre la mare i la terra (com també entre el xiquet que mama i sa mare), dorm millor... i que, fins i tot, hi ha dies que note que els ulls se me comencen a tancar i que, en acabant, m'és molt més fàcil dormir.

L'agraïment i la creativitat, com la del xiquet al costat de la mare, fan molt. I ets més lligat a la terra, a les arrels...".

Mentrestant, ta mare romania callada: ni una crítica, ni un mot. Simplement, com aquell qui diu, com la marona receptiva al fillet des que era nadó, com un perllongament de quan ella era prenyada.

En fi: un nexe entre la creadora i el creat, entre la part forta i que fa de sopluig i la creativa i de bon cor. I, quan els fills es fan grans, entre la mare ara velleta i el descendent de la primera generació i que és agraït a qui moltes vegades el posava davall eixa capa que li feia viure i dormir amb la confiança que, en la vida, sempre hi ha hagut gent (i encara n'hi ha) que fa valença els més més petits i, altrament, la gent creativa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Agraïments, empelt amb la terra i amb la tradició vernacla

 Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i m'ha dit que un home de més de huitanta anys rebria un agraïment pel seu paper d'arxiver en un orfeó de l'Horta de València, potser, durant més de vint anys.

Afegirem que el fet que tingués bona part de la documentació musical, ha permés conservar obres que es perderen com a resultat de la DANA, com ell ens ha indicat, perquè hem capit molt de temps la tasca (ben mirat, altruista) que ell feia, ja retirat amb cinquanta-cinc anys.

Igualment, copses que, gràcies a la protecció que has fet de lo que escrivies, ara roman sota un sopluig i, de pas, has donat entrada a fonts que no figuraven en Internet.

Altrament, per mitjà de la creativitat, fem com el nin que mama de la mare: lliguem amb la terra, amb els nostres avantpassats i, més encara, quan et parlen d'aquells ancestres i de dones catalanoparlants d'arrels catalanoparlants nascudes abans de 1920.

Finalment, aquesta actitud d'aixopluc et permet estar com en les zones rurals: en una disposició a rebre com la del nen que demana a la marona i, principalment, com un empelt amb la terra, com moltes persones del segle XIX, senzilles, acollidores, que baixen a terra perquè el llegat vernacle romanga emparat per lo tel·lúric i per lo maternal, com l'anciana que ho fa per una mantellina.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Lligam amb la terra, senzillesa i la llengua vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit algunes rondalles del segle XIX que m'han portat al tema de la senzillesa i, més encara, amb el lligam amb la terra.

A més, capeixes un enllaçament amb la maternitat, amb la mare (simbòlicament), fins al punt que et sents com el nen que compta amb una marona que li ofereix molta lleteta (perquè en té) i ell en mama.

Adduirem que, en paraules de ma mare, la seua àvia Consuelo (nascuda en 1878 i que visqué noranta anys) féu de mare de llet (dida).

En eixe seny, quan algú ens demana si li podem ajudar en un tema (i no és eixe el nostre fort), el millor present que li fas es un "No et puc ajudar".

Tornant a la humilitat, prefereixes baixar (com has copsat en una contarella) i, així, poder estar entre més gent, encara que ho faces en ta casa. Ah!, això sí: en la terra on nasqueren els teus ancestres, els avantpassats que has conegut (i els qui encara viuen), amb la llengua vernacla i com qui es mostra receptiu amb qui respecte la cultura tradicional autòctona vinculada amb les terres catalanoparlants (començant per la llengua catalana).

Finalment, dir-vos que, no sols entre familiars acostats meus, sinó entre una part molt important dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme, la gent més senzilla és acollidora, agraïda, d'eixos que, com alguns veïns de l'edifici on vius, si hi ha hagut alguna qüestió, t'han adobat el terreny. Ah!, preferesc viure en una vila. Qüestió de prioritats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.