La figura del pagès en la tradició matriarcalista catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit un fragment de la recerca, el qual havia revisat hui:

<<Afegirem unes paraules que figuren en l’article “Deu refranys catalans intraduïbles” (https://www.vilaweb.cat/noticies/refranys-catalans-intraduibles), del lingüista Jordi Badia i Pujol i publicat en el diari digital “VilaWeb”, el 19 d’agost del 2022, qui, en relació amb la dita “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”, comenta uns mots que empiularem amb l’estudi sobre el matriarcalisme i que prioritzaven les dones nascudes abans de 1920: “trobem que l’equivalent castellà és 'Quien no quiera ver lástimas, que no vaya a la guerra' (…), però el 'Refranero de l’Instituto Cervantes' no en sap res i, a Google, n’hem trobat poques referències. Ara, que l’una llengua parli de la feina de pagès i l’altra de la guerra és digne d’estudi…”>>.

Doncs bé, com t'ha comentat ta mare, "Per a plorar, es pot anar prop i no a una guerra".

Llavors, li hem agregat que, així com la figura del pagès i la del llaurador són en nexe amb el matriarcalisme; la del guerrer i la del conquistador són ben presents en la cultura tradicional castellana.

Tot seguit, capeixes que ella és molt lligada al simbolisme del llaurador, al camp... Com a mostra, més d'un dia, et deia que hauria aprovat casar-se amb un hortolà, però que ho havia fet amb un home amb estudis de pèrit industrial. I, amb més de huitanta anys, encara fa gestions relacionades amb camps.

Finalment, direm que el pagés, en la cultura autòctona catalana, és arrelat a la terra, a lo vernacle, a la mare, gaudeix de la naturalitat i de la creativitat, és pacient i, més d'una vegada, ens han reportat amb mots sobre antecessors que consideraven la terra com una marona a qui respecten i per qui tenen amor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Hòmens de més de huitanta anys i creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un home que, durant la recerca sobre els Sants de la Pedra, m'envià una obra seua en què hi havia informació sucosa. Parlem de José Miguel García Beltrán, nascut en 1941 i de Benlloc, una vila valenciana. Uns anys després, en rebérem la segona part.

Afegirem que hem compartit una estona entre José Miguel i jo amb bona harmonia, en un ambient creatiu entre tots dos i en què hem coincidit en la senzillesa, en la didàctica i en què la part femenina de la persona és la que fa que estiguem arrelats a la terra i, com ell ens ha indicat, a la mare, a lo maternal.

Altrament, li expliques com es reflecteix el matriarcalisme i, per exemple, li dius frases que el plasmen i frases que no.

Llavors, captes que l'actitud de José Miguel va en línia amb la de molts participants en la recerca que ara tenen més de huitanta anys (o quasi), com ara, Rosó Garcia Clotet.

Finalment, dir-vos que m'ha comentat que la investigació que faig, en el fons, toca camps diversos i que els inclous en el projecte: folklore, cultura tradicional, sociologia, psicologia, literatura,... Ah! I, quan li he tret que la religiositat popular matriarcalista atorga molta importància a la mare, a lo vernacle, a la natura i a lo terrenal (com ara, en poemes de Rosa Rovira), primerament, la seua veu era pareguda a la del curiós que addueix un detall a lo que havia arreplegat,... i que, al capdavall, es posa de part teua.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Informadors de respecte i d'amor en ta vida

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu i acollidor.

Igualment, hem fet una qüestió a Ramona Ibarra, una de les persones que ens ha aportat informació clau per a la recerca i que ens ha encoratjat.

Ben mirat, evoques quan Pere Riutort et féu una demanda abans de rebre tu un treball que havia fet ell (la seua explanació). Aleshores, capeixes que cal primar qui, amb senzillesa, amb bon cor i de manera creativa, t'ha facilitat la tasca.

En eixe seny, aquests són dels qui, com que, per exemple, no pertanyen a cap partit (però sí que acullen la rectitud, el no voler simular res i no orientar la seua creativitat perquè els òbriguen els braços i, tot seguit, els donen hospitalitat, suport, etc.), són ells mateixos, et diuen les coses pel seu nom (ara bé, amb intenció de prosseguir en l'harmonia entre tu i ells) i adoben el terreny a un agraïment mutu.

Finalment, dir-vos que, de vesprada, he llegit uns mots de Miquel Vila Barceló en nexe amb els ancians que no vivien en la mateixa casa que els fills i els néts: els néts besaven la mà dels vellets en senyal "de respecte i d'amor" (sic), detall que podem vincular amb la tradició matriarcalista catalana i no cal dir que amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La creativitat, la senzillesa i la generositat,... tres germanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una mestra valenciana de secundària i m'ha dit que, a banda de l'ús del llenguatge inclusiu, els mestres, fins i tot, de matemàtiques, han d'ensenyar-les d'una "'perspectiva femenina'.

Un exemple, en la seua matèria (Matemàtiques):

'Si dues llanterneres i un home van pel carrer i hi veuen una dona, ¿quantes persones han coincidit en el carrer?'.

Encara que l'ofici de llanterner (lampista), tradicionalment, haja estat d'hòmens".

Altrament, li hem dit que, en Ginebra, en el 2022, fou prohibit l'ús del llenguatge inclusiu i, un any després, en França.

Mentrestant, hi ha coses que consideres prioritàries en ta vida, com ara, la creativitat, la qual m'ha millorat del 2020 (en començar la pandèmia) ençà. I, ara que ho escric, ho associe a la senzillesa tan pròpia de la majoria dels xiquets de pocs anys, junt amb lo creatiu.

En eixe seny, adduiré que, en aquests darrers dies, has evocat un mot que et digué un metge que et portà més de trenta-cinc anys: "Creativo". Era novembre del 2022. 

Ah!: en els Pobles matriarcalistes, la gent és més creativa, com em confirmà un amic que visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla.

Doncs bé, el metge, més de deu anys arrere, et responia "Sí: ayuda" després que li comentasses que, feia més d'any i mig que dormies bé quasi totes les nits i que, al teu coneixement (emparat en vivències durant eixos mesos), la generositat era bona per al sistema nerviós.

Ben mirat, vos agregarem que, pel 2021, ho amollí en una conversa amb Pere Riutort i que em digué:

"— I tant!" (sic).

Finalment, dir-vos que si, a més, incloem alguna foto d'una mare alletant un nadó o, com ara, somrient mentres el té als braços, el bon son és garantit i que, més d'una vegada, se te tanquen els ullets amb major facilitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Folklore i matriarcalisme catalans i fonts de creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!" i "Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient creatiu i acollidor.

Igualment, hem fet una qüestió a uns quants, sobre la possibilitat de traure un llibre sobre el matriarcalisme català i sobre continuar amb la web "Malandia" com a punt de publicació.

En eixe seny, quan Isabel Inés, una argentina descendent de valencians catalanoparlants, t'ha enviat un missatge, tu li respons amb mots que enguany havies rebut de persones interessades per la recerca:

<<— 1) "Jo ho editaria per a vendre'l. Molta gent ho pot trobar interessant. Tot és provar-ho", Esther.

2) "Podries fer una consulta a veure quantes persones són interessades (segurament, en seran poques). I, sobre la consulta, veure, més o menys, quant val el llibre i t'envien els diners per poder editar. És una opinió", Vicent Pla.

3) "Potser començaria per les persones que han participat en la recerca", Montserrat Cortadella.

4) "En diferents llibres: primera part, segona, etc., fins arribar al final. A poc a poc", Antonia Verdejo.

5) "Publicar-ho, Lluís, publicar-ho. La teva feina és impagable.

També podries fer una pàgina a Internet perquè, els que estudien filologia, literatura o matriarcalisme, tinguin ara i, en un futur, tot el que tu has recollit", Ramona Ibarra>>.

Ben mirat, agraeixes les propostes de Blogger (que capires ahir) i que cal dir que eren fetes amb bona empatia i que ho reflectien en això i, a banda, en l'estil d'escriure.

Finalment, he decidit continuar amb l'esmentada web, amb senzillesa, com si fos la mare i, quant als altres blogs i a una web, com si fossen els fills i, de pas, ponderar a cada fillet, una cosa molt comuna en la tradició matriarcalista i en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants. A més, agraesc els comentaris que m'han fet hui.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones en un ambient creatiu, acollidor i maternal

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu.

A més, hem rebut un missatge en relació amb la possibilitat de posar documents que només es poguessen consultar. I, altra vegada, la resposta que ens han fet ha estat com de mare a nadó en el bressol.

Igualment, capeixes que hi havia hagut dones nascudes en el segle XIX, dedicades al folklore i que foren fidels a lo que els deien, que plasmaven la paraula que els havien tret.

En eixe seny, algunes vegades m'ha demanat ma mare sobre què faig amb la informació que m'envien, amb la que m'aplega i amb els comentaris.

Llavors, li diem que quasi sempre (i no és una broma això de "quasi sempre") posem per escrit lo que ens diuen, lo que comparteixen, fins i tot, lo que pogués no ser políticament correcte o no ser de moda.

Adduiré que només he deixat fora insults, desqualificacions i, ben mirat, lo que m'ha pogut semblar fals, còpia o fora de la recerca. La resta, inclòs. Quant a rondalles, les que fossen de por. 

Així, per a tu, és una manera simple de compilar lo que et transmeten i, de pas, si el mateix dia (o, més avant), algú vol accedir a lo arreplegat, ho pot fer.

Per això, hi ha temes de moltes rames i, més d'una vegada, els mateixos que et reporten, ho fan entre ells..., com has indicat hui a ta mare.

Finalment, sents que eixa activitat de recerca et porta a la cova de la marona i, com més passen els anys, més. Altrament, t'hi sents emparat, creatiu i en un entorn receptiu, de sopluig, amb molta senzillesa i maternal, com el de moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Dones que tendeixen a emparar i compiladores

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, en un ambient acollidor, còmode, en què ambdues bandes aprenien de l'altra.

Altrament, hem rebut missatges d'eixos que fan que prosseguesques amb el tema, poc o molt, com quan una mare ho fa amb un fill de pocs anys i ell s'adhereix a lo autòcton, a lo matern.

A mes, lliges sobre folkloristes que rebien bé que les dones poguessen formar-se en el camp del folklore, de les tradicions ancestrals,... ben mirat, que fessen recerques entre la gent, com ara, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Així, per exemple, ell destacava el paper d'Adela Ferré i Gomis (1881-1955), una dona dolça, molt creativa, molt senzilla, molt maternal, com moltes dones del segle XIX, com es plasma en contarelles d'eixe segle.

No deixarem fora que, a les classes que feia Rossend Serra i Pagès, assistien, sobretot, dones... ¡i de bon espai! Això, altra vegada, reflecteix el nexe entre les dones i la tradició, matriarcalista, el qual, com ens comentava en desembre del 2021 un amic, era més propi del món rural.

Finalment, dir-vos que hui has parlat amb una dona senzilla, amb bona empatia i que devia tenir més de setanta anys:  t'ha dit que les dones solen ser protectores respecte dels fills, que tendeixen més a emparar, per exemple, els xiquets i els més febles. En eixe seny, jo inclouria tres grups de gent dèbil sota aquest sopluig que abraça lo femení i els sentiments, com quan la marona era prenyada: els xiquets, els vells (sobretot, les ancianes) i les dones. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.