Sobre qui continuava en la terra

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre qui continuava en la terra? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 31 de juliol del 2026 ens comentaren "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "Una vall de llàgrimes. Anar-se'n!!" (Daniel Gros), "Res. Si era agricultor, sort en teníem.

En un món abocat al sector terciari, algú s'ha de cuidar de l'alimentació. Si et refereixes a habitants de la terra, a Vic, en concret, organitzaven la ciutat, no aspiraven a res més. Un espai per a tots. En aquell temps, costava canviar" (Maria Dolors Sala Torras), "'A casa, sempre' deien. Ni noi, ni noia: el jovent d'ara no vol saber res de treballar la terra; toots a ciutat" (Montserrat Cortadella), "La gent que tenia terra (parlem de finques que produïen), sempre feien hereus els homes, per continuar el nom de la casa. Els homes tenien prioritat a les dones: no importava l'ordre del naixement.

Aquí, al Pinell, casaven hereus i pubilles, però, com a la resta de Catalunya, el patrimoni de la pubilla continuava essent de la seva propietat.

I, de la terra, ja no se'n pot viure. Cada dia augmenten els camps erms" (Àngels Benaiges Martí), "Normalment, el fill major era el que treballava les terres" (Reme Canet), "La terra, a casa, sempre sagrada...: estimar-la dia rere dia i, així, sempre" (Lydia Quera), "No ho sé" (Lurdes Closa), "A Menorca, pràcticament, no hi ha pagesos propietaris. La propietat és d'un senyor i el pagès hi fa feina. Els ingressos i les despeses són a mitges.

El contracte es diu 'd'amitgeria'. Era i és un contracte escrit. Aquest sistema encara perviu, però és en retrocés. Algunes famílies conreaven la mateixa finca ('lloc', es diu aquí) durant generacions" (Xec Riudavets Cavaller), "L'hereu romania amb la casa i amb terres. Els germans, si eren de casa rica, anaven a estudiar; si no, a treballar a fora o estaven a casa com a mossos" (M Pilar Fillat Bafalluy).

En Xiuxiuejar, el 31 de juliol del 2026 posaren "Especifica una mica més la qüestió. La meva mare va néixer el 1913 i parlàvem molt. Et podria respondre, però em falten dades" (Montserrat), a qui responguérem "Hi ha qui considera que és millor continuar vivint en la terra on visqueren els seus pares, els seus antecessors, no abandonar-la".

Finalment, ma mare, el 31 de juliol del 2026, per telèfon, em digué "Si té faena i hi produeix, lo més normal és romandre-hi. Per a dur el camp, cal molta vocació ('Em vaig a fer una bona llavor').

A vegades, el fill major es casava i agafava les terres d'un altre dels germans".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

El món rural i explicacions amenes i senzilles

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he escrit els seus mots i li he afegit que conec un metge (Pep Capdevila), nascut en la comarca de l'Urgell, arrelat a la terra, qui estima el camp, tot i que ha viscut molts anys en Girona (https://theladiesofvallbona.blogspot.com/?m=1).

A més, li hem adduït que Pep Capdevila, sovint, es presenta com metge rural, que captem que és humanista i que, com ell ens ha dit alguna vegada, participa ens activitats de voluntariat impulsades per Càritas.

Llavors, et comenta que el metge rural sol ser molt estimat, ben rebut, pacient, familiar en el tracte i en la seua manera de relacionar-se amb els qui visita i en el dia rere dia. Com a recompensa, més d'una vegada, li fan xicotetes donacions o algun present en forma d'aliments.

No deixarem fora que, quan et trobes amb persones senzilles, resulta més fàcil fer una mena d'empelt com quan dues persones són molt compenetrades (cul i merda, que diem col·loquialment), com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

Finalment, dir-vos que, hui, Rosó Garcia Clotet ens ha escrit"M'encativa el tema i, a més a més, escrius molt fluïd, es fa amè llegir-te". I li he respost:

"— Tinc molta facilitat per a la didàctica. Ma mare ja ho deia a mon pare cap a l'any 1991, quan jo li feia repàs".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Besties que conviden i rei del teu reialme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en relació amb els Sants de la Pedra i m'ha comentat que una bestia seua (la tia Patrocinio), qui devia haver nascut en els anys huitanta del segle XIX i que vivia en Aldaia (la vila on resideixen els meus pares), "em convidava a les festes d'Aldaia: era el Crist, els Sants de la Pedra i Sant Isidre". 

Igualment, li expliques part de la festa, algunes tradicions en nexe amb la festivitat, d'on provenen els dos sants i que ambdós formen part del matriarcalisme mediterrani.

Afegirem que, adés, després de cercar per a la publicació de l'explanació de Pere Riutort (en la versió del 2018) i d'enllaçar-ho amb ma mare, amb missatges que m'havien plasmat alguns amics i, a banda, amb algunes vivències que hem viscut, he decidit fer com l'històric mestre amb la seua obra, bé a les portes de Magisteri, bé abans de rebre tu aquest document de més de dues-centes pàgines. Per tant, per una banda, la posaré en la web "Malandia" (això sí, en pdf) i, per una altra, la compartiré amb persones que hagen contribuït a la recerca.

Al cap i a la fi, compensa més ser tu el rei del rei del teu reialme (en aquest cas, d'aquest projecte) que ser un súbdit de les editorials i de les modes que elles tinguen ara. Això sí, ho fas en línia amb la figura de la mare, arrelat a la terra, a lo vernacle, amb la creativitat, com la tia Patrocinio i com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920.

Finalment, agraesc els missatges que m'heu fet fins ara lligades a l'explanació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal,  com moltes persones que coneixes.

La figura del pagès en la tradició matriarcalista catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit un fragment de la recerca, el qual havia revisat hui:

<<Afegirem unes paraules que figuren en l’article “Deu refranys catalans intraduïbles” (https://www.vilaweb.cat/noticies/refranys-catalans-intraduibles), del lingüista Jordi Badia i Pujol i publicat en el diari digital “VilaWeb”, el 19 d’agost del 2022, qui, en relació amb la dita “Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era”, comenta uns mots que empiularem amb l’estudi sobre el matriarcalisme i que prioritzaven les dones nascudes abans de 1920: “trobem que l’equivalent castellà és 'Quien no quiera ver lástimas, que no vaya a la guerra' (…), però el 'Refranero de l’Instituto Cervantes' no en sap res i, a Google, n’hem trobat poques referències. Ara, que l’una llengua parli de la feina de pagès i l’altra de la guerra és digne d’estudi…”>>.

Doncs bé, com t'ha comentat ta mare, "Per a plorar, es pot anar prop i no a una guerra".

Llavors, li hem agregat que, així com la figura del pagès i la del llaurador són en nexe amb el matriarcalisme; la del guerrer i la del conquistador són ben presents en la cultura tradicional castellana.

Tot seguit, capeixes que ella és molt lligada al simbolisme del llaurador, al camp... Com a mostra, més d'un dia, et deia que hauria aprovat casar-se amb un hortolà, però que ho havia fet amb un home amb estudis de pèrit industrial. I, amb més de huitanta anys, encara fa gestions relacionades amb camps.

Finalment, direm que el pagés, en la cultura autòctona catalana, és arrelat a la terra, a lo vernacle, a la mare, gaudeix de la naturalitat i de la creativitat, és pacient i, més d'una vegada, ens han reportat amb mots sobre antecessors que consideraven la terra com una marona a qui respecten i per qui tenen amor.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Hòmens de més de huitanta anys i creatius

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un home que, durant la recerca sobre els Sants de la Pedra, m'envià una obra seua en què hi havia informació sucosa. Parlem de José Miguel García Beltrán, nascut en 1941 i de Benlloc, una vila valenciana. Uns anys després, en rebérem la segona part.

Afegirem que hem compartit una estona entre José Miguel i jo amb bona harmonia, en un ambient creatiu entre tots dos i en què hem coincidit en la senzillesa, en la didàctica i en què la part femenina de la persona és la que fa que estiguem arrelats a la terra i, com ell ens ha indicat, a la mare, a lo maternal.

Altrament, li expliques com es reflecteix el matriarcalisme i, per exemple, li dius frases que el plasmen i frases que no.

Llavors, captes que l'actitud de José Miguel va en línia amb la de molts participants en la recerca que ara tenen més de huitanta anys (o quasi), com ara, Rosó Garcia Clotet.

Finalment, dir-vos que m'ha comentat que la investigació que faig, en el fons, toca camps diversos i que els inclous en el projecte: folklore, cultura tradicional, sociologia, psicologia, literatura,... Ah! I, quan li he tret que la religiositat popular matriarcalista atorga molta importància a la mare, a lo vernacle, a la natura i a lo terrenal (com ara, en poemes de Rosa Rovira), primerament, la seua veu era pareguda a la del curiós que addueix un detall a lo que havia arreplegat,... i que, al capdavall, es posa de part teua.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Informadors de respecte i d'amor en ta vida

Paraules de hui:

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare en un ambient molt creatiu i acollidor.

Igualment, hem fet una qüestió a Ramona Ibarra, una de les persones que ens ha aportat informació clau per a la recerca i que ens ha encoratjat.

Ben mirat, evoques quan Pere Riutort et féu una demanda abans de rebre tu un treball que havia fet ell (la seua explanació). Aleshores, capeixes que cal primar qui, amb senzillesa, amb bon cor i de manera creativa, t'ha facilitat la tasca.

En eixe seny, aquests són dels qui, com que, per exemple, no pertanyen a cap partit (però sí que acullen la rectitud, el no voler simular res i no orientar la seua creativitat perquè els òbriguen els braços i, tot seguit, els donen hospitalitat, suport, etc.), són ells mateixos, et diuen les coses pel seu nom (ara bé, amb intenció de prosseguir en l'harmonia entre tu i ells) i adoben el terreny a un agraïment mutu.

Finalment, dir-vos que, de vesprada, he llegit uns mots de Miquel Vila Barceló en nexe amb els ancians que no vivien en la mateixa casa que els fills i els néts: els néts besaven la mà dels vellets en senyal "de respecte i d'amor" (sic), detall que podem vincular amb la tradició matriarcalista catalana i no cal dir que amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La creativitat, la senzillesa i la generositat,... tres germanes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb una mestra valenciana de secundària i m'ha dit que, a banda de l'ús del llenguatge inclusiu, els mestres, fins i tot, de matemàtiques, han d'ensenyar-les d'una "'perspectiva femenina'.

Un exemple, en la seua matèria (Matemàtiques):

'Si dues llanterneres i un home van pel carrer i hi veuen una dona, ¿quantes persones han coincidit en el carrer?'.

Encara que l'ofici de llanterner (lampista), tradicionalment, haja estat d'hòmens".

Altrament, li hem dit que, en Ginebra, en el 2022, fou prohibit l'ús del llenguatge inclusiu i, un any després, en França.

Mentrestant, hi ha coses que consideres prioritàries en ta vida, com ara, la creativitat, la qual m'ha millorat del 2020 (en començar la pandèmia) ençà. I, ara que ho escric, ho associe a la senzillesa tan pròpia de la majoria dels xiquets de pocs anys, junt amb lo creatiu.

En eixe seny, adduiré que, en aquests darrers dies, has evocat un mot que et digué un metge que et portà més de trenta-cinc anys: "Creativo". Era novembre del 2022. 

Ah!: en els Pobles matriarcalistes, la gent és més creativa, com em confirmà un amic que visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla.

Doncs bé, el metge, més de deu anys arrere, et responia "Sí: ayuda" després que li comentasses que, feia més d'any i mig que dormies bé quasi totes les nits i que, al teu coneixement (emparat en vivències durant eixos mesos), la generositat era bona per al sistema nerviós.

Ben mirat, vos agregarem que, pel 2021, ho amollí en una conversa amb Pere Riutort i que em digué:

"— I tant!" (sic).

Finalment, dir-vos que si, a més, incloem alguna foto d'una mare alletant un nadó o, com ara, somrient mentres el té als braços, el bon son és garantit i que, més d'una vegada, se te tanquen els ullets amb major facilitat.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.