Educació matriarcal i semblances entre Pobles i entre persones

Paraules de hui:

"Avant les atxes",. Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies. Molt interessant", Anna Boyé.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut uns missatges de Rosó Garcia Clotet, una dona nascuda en els anys quaranta i que visqué en un ambient en què l'educació era matriarcal, un detall que també és reflectit en molts escrits de Rosa Rovira (de primeria dels anys cinquanta).

Afegirem que ens ha aplegat un comentari d'Anna Boyé, una antropòloga i fotojornalista que, en els seus escrits i en les entrevistes que li han fet, plasma molts trets que ens han reportat moltes persones que han pres part en la recerca, sobretot, els qui han viscut en un entorn de caire matriarcal.

Igualment, cerques i trobes que lo que uns et diuen, lo que redacten uns altres i, per exemple, cançons, rondalles, música autòctones... tenen molts punts en comú amb fonts sobre altres Pobles del mateix ram.

Ben mirat, hi ha artistes, familiars de persones dedicades a l'art o bé, per exemple, a la música, que t'informen,... i capeixes eixa semblança entre Pobles. I també antropòlegs en nexe amb altres cultures de la península ibèrica, com ara, l'asturiana.

Finalment, copses un tret que inclouen molts d'aquests informadors o d'aquestes fonts: la mare, la maternitat, que la dona té la darrera paraula i que la terra és ben tractada com també els nins, els ancians,...

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones que coneixes, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

La figura de la mare i la maternitat en alguns Pobles matriarcals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Montserrat Rius Malet (https://www.facebook.com/share/p/19aVMkyggs), qui, més d'una vegada, me n'ha enviat i que han servit per a diferenciar el gra de la palla i per a trobar semblances. El de hui n'era sobre noces:

"— Bona tarda, 

Crec que aquesta història et pot interessar"

Després de llegir el text, li hem respost:

"— Gràcies, Montserrat, i bon dia,

En els Pobles matriarcals, no es promou la virginitat, sinó que lo que les caracteritza, com aquell qui diu, com a punt de partida, és la mare i la maternitat. 

La Mare de Déu hi té un paper important i, com diu l'expressió, ella és la mare d'un home. Per tant, l'home procedeix de la dona.

En canvi, en una cultura patriarcal com la castellana, tradicionalment, ells parlen de 'virginitat': 'la Virgen de...'. En aquestes cultures, es considera que la dona procedeix de l'home (simbòlicament, per exemple, d'un déu solar, del cel).

Igualment, per si t'interessa, hi ha un llibre que dóna moltes pistes en molts temes en relació amb un Poble matriarcal: l'entrevista d'Elizabeth Burgos a Rigoberta Menchú.

A més, un amic que visqué cinc anys en contacte amb la cultura colla, d'Amèrica del Sud i matriarcalista, em digué que la mare era lo més important en el Poble colla.

I, en altres Pobles del mateix ram, el paper d'aquesta tia parenta el faria una tia materna. Un exemple: en la cultura basca, el padrí d'un fill és el germà de la mare, no el germà (ni la germana) del pare. I més, entre els bascs: el padrí (germà de la mare) fa de pare, en lloc del pare biològic".

Ben mirat, dir-vos que la meua intenció és arreplegar informació amb què pugues exposar trets que confirmen que la cultura tradicional i vernacla en terres catalanoparlants és matriarcalista. Doncs bé, ho capim en poesia dels segles XV-XVII, en cançons compilades pel folklorista Manuel Milà i Fontanals (segle XIX), en rondalles de Pineda de Mar (primeria del segle XX) escrites per Sara Llorens. I molt, en rondalles mallorquines recollides per Antoni Ma. Alcover (1862-1932)... i en cançons que transmeteren a Simona Gay (1898-1969) rossellonesos que havien nascut, àdhuc, a mitjan segle XIX... o abans de 1870.

Finalment, no cal dir que mitjançant comentaris en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i amb altres fonts. 

Gràcies a tots per la vostra generositat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Persones que deixen empremta, creatives i que responen

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Gràcies", Maria Dolors Sala Torras.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un escrit a Maria Dolors Sala Torras, qui, un poc després, m'ha amollat:

"— Gràcies. Sempre és un gust llegir-te.

Els temes són interessants. Aprofundeixes i m'has fet adonar de conceptes en què no em fixava. Fas un bon estudi".

Cal dir que, més d'una vegada, l'aprenent agraeix qui li ha fet possible descobrir, capir,... Així, en el darrer examen de "Valencià" amb Pere Riutort com a mestre (curs 1992/1993), hi havia una qüestió optativa: què t'havia semblat el curs.

Llavors, la responguérem i, a més, li diguérem que havíem aprés coses que no ens imaginàvem (o de què no havíem sentit parlar), com ara, el paper de l'Església en la llengua catalana. Ben mirat, t'havia paregut interessant el llibre sobre com explicar rondalles i relats. I aprendre la llengua per mitjà de les cançons...

Igualment, en aquelles classes, els estudiants li podien fer qüestions, comentaris sobre la llengua catalana per on vivien i, àdhuc, hi havia dies en què Pere Riutort i qui havia intervingut en l'aula eren com carn i ungla perquè ambdós eren disposats a aprendre dels altres.

Per això, algunes vegades, el docent feia una mirada suau i expectant per veure què diria l'estudiant, com la mare mentres que el nadó mama.

Bons records i aprenentatge de què tu (i més persones) traieu suc i que deixa empremta. Com a mostra, un dia, et digué un amic, Fernando, del Cabanyal:

"— Pere es un libro abierto" ('Pere és un llibre obert').

Finalment, molts anys després, parlant amb una amiga, Pilar, de Xiva, qui també estudià amb tu, ella em comentava: "Eren clarividents [ , aquells mestres]". Doncs, sí: eren intuïtius en els temes que dominaven. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

El gaudi de la bona compenetració i de la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Interessant", Maria Dolors Sala Torras.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, que tornava d'un viatge en què han estat en contacte amb la natura.

Igualment, hem tractat unes cançons eròtiques del Rosselló transmeses per catalanoparlants nascuts en el segle XIX, fins i tot, per una dona amb informació molt sucosa i que podria colpir més d'u que no hagués investigat sobre el matriarcalisme català.

A més, aquesta nit, Maria Dolors Sala Torras, en nexe amb aquestes composicions, ens ha escrit:

"— Interessant".

Tot seguit, li respons com qui gaudeix de la recerca:

"— Gràcies, Maria Dolors, i bon vespre,

El meu joc preferit és volar un catxirulo (estel) i alguns dies el recorde i capte que és ple de simbolisme i que fruesc quan faig algun estudi, encara que siga curt, en què en trobe.

En eixe seny, en la lletra de cançons i en poemes, resulta curiós que en copses i que, per exemple, una catalana que gaudeix de la poesia (Rosa Rovira, qui pots trobar en Facebook) i que em donà uns llibres seus i uns quants d'uns poetes i d'una poetessa, em digués que, en el cas d'un poema, jo havia capit detalls que ella havia considerat que concordaven amb el missatge del text i amb sentiments seus plasmats en la composició".

Això és com quan delectes de l'aprenentatge així com el mestre que, com es diu popularment, connecta amb els alumnes..., i com l'estudiant que està en un ambient educatiu que li permet fruir del seu esperit creatiu. 

En altres mots, hi ha bona compenetració entre tots dos i cada u deixa que l'altre entre en el seu camp, fet que podria evocar-nos un ball: lligats per les mans d'ambdós i com quan fiques aigua en vasos comunicants i veus que tots ells se n'omplin al mateix nivell. Són com un empelt afectiu i receptiu a l'altre, perquè, com em digué un amic, "Si t'agrada aprendre, aleshores, has d'estar obert". 

En el meu cas, m'agrada incloure-hi dolçor, suavitat i fer com la mare que acarona un nen i que li respon amablement quan ell, encuriosit, li fa qüestions o li demana sobre vivències, sobre el passat i no cal dir que sobre qualsevol tema.

I en eixa línia som. 

El meu sincer agraïment a tots els qui han pres part en l'estudi sobre el matriarcalisme català i als qui m'heu fet valença en algun moment.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Fer valença i humor creativa i fructuosa

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies. Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he tingut un dia, en alguns temes, com diem familiarment, "divertit". Però, igualment, m'ha permés capir que hi ha qui estableix un lligam amb tu i, quan ocorre alguna cosa imprevista del punt de vista tècnic, fa valença i és amable i de bon cor amb el parroquià.

A més, altra vegada has vist com el fet de tenir diferents alternatives, per si de cas, et va bé per a casos puntuals i, a banda, per a poder plasmar informació i que no caiga en sac foradat.

Ben mirat, hem gaudit d'una pintura en què, com si fos una mare amb el seu fill, tots dos s'abracen suaument, es miren amb fruïció,  hi ha un somriure franc i maternal que, com em digué un amic catorze anys arrere, "és la humor, l'estat anímic creatiu, de vida, d'eixe estat optimista pacífic estant", amb uns llavis que, simbòlicament, acaronen el nen amb dolçor. I ell li passa una mirada: pacient, expectant i esperançat. ¿No és així com, més d'una volta, aprenem dels altres i com més qualla l'educació?

Finalment, la dona i el fill s'empelten corporalment i cadascú és acollidor a l'altre: contacte físic agradable i delectable, el qual fecunda la creativitat i la bona harmonia entre ambdós junt amb un agraïment posterior i sincer que comença aleshores.

Ah! ¡I quin goig les cançons que hui has estudiat, en nexe amb el part o bé amb el festeig del punt de vista matriarcal! I aquest refrany que ens ha posat Teresa Maria Marquez Bartolomé, en nexe amb la dita"Sa naturalesa tira més que dos muls bons", compilada en una cançó mallorquina:

"— Aquesta no, però l'àvia Teresa deia... 'Tira més un pèl de cony que dos bous llaurant'".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Una vida fèrtil, amb gaubança creativa i maternal

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies!!!!", Ricard Jové Hortoneda.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, qui és de viatge, molt lluny, però amb la sensació d'estar amb ella i molt a prop.

Igualment, hem enviat un missatge amb una qüestió a Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929), amb qui hem tingut un diàleg agradable (amb aquests mots i més):

<<— Una psicòloga i sexòloga, en el 2007, em digué "Lluís: 'Sexe i drogues', no. 'Sexe i vida': les drogues maten".

Li agradava molt ser mare i la seua faena".

— Hi estic d'acord, Lluís. La vida no és sexe, però el sexe és vida!!!!>>.

Afegirem que adés has capit i has sentit, com també aquest matí, la importància que la faena que fas (o bé la professió) et resulte plaentera.

En eixe seny, puc dir que, en nexe amb la recerca, com més va, més la hi sents, perquè et centres més en aquells punts que més t'agraden, que més has fruït des que eres un xiquet i, si no, de quan tenies menys de deu anys ençà: cançons, rondalles, la maternitat, l'educació (especialment, als nins de menys de deu anys), la poesia popular en llengua catalana, aprendre dels majors i, àdhuc, dels provectes, el paper de la dona en la transmissió de la cultura tradicional, etc..

És com una continuïtat entre generacions (hi incloem entre tu i familiars acostats) i amb persones de diferents edats (i també amb gent, poc o molt, de la teua edat).

Altrament, acollim i ens inclinem 1) per lo maternal (la marona), 2) per la creativitat i pel bon cor (ambdós, del nen), 3) per tractar-los bé, 4) pel somriure sincer i suau que ens enllaça amb la fruïció i 5) per eixa dolcesa que, com els dolços que compràrem ahir, ens resulta una miqueta afrodisíaca i la delectes... com el nen creatiu que encara conserves cada dia. 

De pas, és ben adobada una vida fèrtil i amb gaubança com quan veig mamar un al·lot. ¡Quantes vegades en ma vida una mare m'ha fet valença, ha cregut en mi i hi ha hagut un eixart fructuós entre tots dos! A totes elles, el meu sincer agraïment.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Vos comentaren sobre dones fumadores

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaren sobre dones fumadores? Gràcies.

Hi ha un cas en una cançó compilada en el llibre "Aportació al Cançoner popular de Mallorca", d'Antoni Gili i Ferrer (Tom II, p. 77).

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 9 d'octubre del 2026 comentaren "L'àvia per part de pare no ho trobava gens malament: que cadascú era lliure de fer amb el seu cos lo que li semblés més adient. És més: jo, quan era joveneta, havia fumat i ella només em deia que no m'hi habitués, per a no estar enganxada" (Antonia Verdejo), "No ho va comentar mai, tot i que la seva consogra fumava molt. Era respectuosa" (Roser Canals Costa), "No. Abans no havia dones que fumessin" (Àngels Sanas Corcoy), "No ho recordo" (Rosó Garcia Clotet), "Eren, deien, dones de la vida . transgressores" (Maria Dolors Sala Torras), "Fumant espero a Pepe 'el cacauero'. 

Tots porten gorra i ell porta 'sombrero'" (Octavi Font Ten), "No. No va comentar mai res i va acceptar com a cosa normal que la meva companya fumara" (Josep Ferrer Ferrer), "No" (Lurdes Gaspar), "Ma mare té setanta-sis anys i conta que la dona que feia costureta (la que es feia càrrec dels xiquets mentre els pares treballaven) els donava un paperet perquè el rotllaren a modo d'un cigarret... I demanava: 'Com s'assenten els homes en el casino?'.  I tots els xiquets posaven una cama damunt l'altra... I el paperet rotlladet a la boca...

I aquella dona aprofitava per a rotllar-se'n un de deveres i fumar... Els xiquets més espavilats deien: 'Eixe trau fum'. I la costurera els deia que li ho havia manat el metge" (Jose V. Sanchis Pastor), a qui escriguí "Molt bona, l'anècdota"; "No. De fet, a casa, sempre van tenir alguna dona que fumés; de generació en generació..., fins i tot, jo" (Lydia Quera), "Sí. Més tard, te'n comentaré" (Àngels Benaiges Martí), "Abans era un tabú que les dones fumessin. Ja no haurien entrat en el perfil de les considerades 'normals'" (Rosa Bernat), "A casa, no fumaven.
Però, potser influenciats per Hollywood, deien que donava mala imatge per a una dona" (Joan Prió Piñol), "D'això, de les fumadores, no n'he sentit mai res" (Júlia Aixut Torres), "A ma mare, nascuda el 1918, no li feien gràcia" (Eusebia Rayó Ferrer), "A casa, totes fumaven" (Montserrat Cortadella).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.