La creativitat i la vida orientades cap a terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un parlament que ha fet un poeta mallorquí en defensa de la llengua catalana, de la terra i de la cultura vernacla.

Cal dir que, u dels primers detalls que captes quan ell passa cap al tema que centrarà lo més important del seu objectiu, és quan, en nexe amb el matriarcalisme, diu que cada llengua té una terra o, si ho preferiu, un territori, en què és autòcton, en què, com diu un refrany, té les seues arrels, en què és creativa  (https://elmon.cat/cultura/insurreccio-nit-lletres-catalanes-carles-rebassa-discurs-dur-1130393).

Per això, molt avançada la vesprada, hem capit que si, per exemple, fas una investigació de cultura tradicional i de folklore junt amb d'altres camps del punt de vista renovador i com si fosses un xiquet, ens convé desenvolupar-la a partir d'on són més presents, més ordinaris. Si no, seria com pretendre que, en una zona equatorial, hi hagués detalls de clima glacial: ens ens ho aplanaria més, com ara, realitzar-la en l'Antàrtida.

I, ¿quina relació té això amb la recerca sobre el matriarcalisme català? Doncs que, en tot cas, 

1) orientes la creativitat cap a terres catalanoparlants,

2) demanes i cerques a partir de gent que hi viu o que en té molta informació,

3) demanes, principalment, sobre lo que, popularment, es considere creatiu (rondalles, música, art), cap a la figura de la mare (el tema de la maternitat, íntimament lligat a la terra, a l'educació, a la transmissió de la cultura tradicional i de l'ancestral i tot...) i, és clar, sobre la sexualitat (és un empelt amb lo tel·lúric, amb la infància i amb el gaudi de la natura, a la fecunditat, en lloc de tractar de ser més productiu que el veí, puix que les persones no som màquines, però sí fills de mares i, ben mirat, de la terra en què nasquérem, si no n'hem emigrat).

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.