Lligam amb la terra, senzillesa i la llengua vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he llegit algunes rondalles del segle XIX que m'han portat al tema de la senzillesa i, més encara, amb el lligam amb la terra.

A més, capeixes un enllaçament amb la maternitat, amb la mare (simbòlicament), fins al punt que et sents com el nen que compta amb una marona que li ofereix molts lleteta (perquè en té) i ell en mama.

Adduirem que, en paraules de ma mare, la seua àvia Consuelo (nascuda en 1878 i que visqué noranta anys) féu de mare de llet (dida).

En eixe seny, quan algú ens demana si li podem ajudar en un tema (i no és eixe el nostre fort), el millor present que li fas es un "No et puc ajudar".

Tornant a la humilitat, prefereixes baixar (com has copsar en una contarella) i, així, poder estar entre més gent, encara que ho faces en ta casa. Ah, això sí: en la terra on nasqueren els teus ancestres, els avantpassats que has conegut (i els qui encara viuen), amb la llengua vernacla i com qui es mostra receptiu amb qui respecte la cultura tradicional autòctona vinculada amb les terres catalanoparlants (començant per la llengua catalana).

Final, dir-vos que, no sols entre familiars acostats meus, sinó entre uns part molt important dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme, la gent més senzilla és acollidora, agraïda, d'eixos que, com alguns veïns de l'edifici on vius, si hi ha hagut alguna qüestió, t'han adobat el terreny. Ah!, preferesc viure en una vila. Qüestió de prioritats.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.