Paraules de hui:
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Kike.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit un comentari que, ahir, de vesprada, m'envià Àngels Santacana Casals, i que, com li he dit, reflecteix una maternitat que és ben acollida en la Catalunya rural i, per extensió, en la gran majoria dels indrets catalanoparlants, com en els Pobles matriarcalistes. Deia així:
"— Sí que ho feien. Era un treball remunerat. La meva àvia 'aguantava' fills de mares treballadores, sobretot, de les fàbriques tèxtils. Jo recordo un nen i una nena que van estar a casa molts anys.
El nen, el duia la mare abans de les cinc del matí. El deixava al llit i ens en cuidàvem tots els membres de la família. L'alimentàvem (li portava menjar, però també menjava amb nosaltres), el duiem a escola i el recollíem, si calia. N'era un més de la família. Aquest nen potser va estar a casa uns deu anys.
Aquesta era una feina que exercien les iaies. Era molt reconeguda. Hi havia moltes senyores grans que ho feien. També es podia fer sense cobrar, com a favor per ajudar les dones que no tenien prou xarxa a casa seva". Un segon escrit molt sucós i que ens adobava molt el tema.
Per això, el 6 de juny del 2026 escriguérem a Angelina Santacana Casals: "Gràcies per la teua generositat, Angelina, i bon dia,
Com deia un oncle meu respecte d'uns camps de mon avi matern, 'Eren privilegiats', amb el significat de 'Molt bons'.
La teua informació és prou nova i reporta en un camp, en 'llibres oficials' (políticament correctes), que és tabú i en què el paper de la dona apareix degradat i com si ser mare fos pecat (com també la maternitat).
La comentaré a ma mare (de 1943)".
Agregarem que, quan hem tret el mot "degradat", ens ha amollat com qui demana una explicació. Llavors, li hem indicat que, bé en Internet, bé en llibres que hem llegit sobre les dones en les Illes Balears (o bé en la Catalunya) del segle XIX, se centren més en la ciutat i en nexe amb la indústria,... justament, en un moment en què moltíssims catalanoparlants no vivien de la indústria, ni en zones urbanes.
Finalment, la seua responsió ha estat que primava un ambient en què la dona era ben considerada i en què, de bon espai, era qui portava les regnes en la casa, en la família i que això influïa en les viles i en l'entorn en què estaven. Les seues àvies (del darrer quart del segle XIX) i moltes més d'aquella època i, si no, nascudes abans de 1920, també hi visqueren.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada