Coincidències entre rondalles del segle XIX i antropòlogues

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en un ambient creatiu, en què ambdós ens sentíem còmodes, en què hi havia bona avinença i, fins i tot, amb qüestions i amb respostes com quan ets entre els teus, que solem dir.

Igualment, hem llegit altres pàgines de la recerca i captes que hem estat encertats en la tria de l'estudi, sobretot, en els punts més desenvolupats fins ara, i que eixos temes van amb tu i que, a banda, n'hi ha que ja t'interessaven quan eres petit i que no els deixaves fora.

Ben mirat, copses que va per bon camí el fet que introduesques el tema de la creativitat (ben unit al de l'educació i al de l'entorn en què viu l'entrevistat i les dones nascudes abans de 1920 i amb qui es crià).

En eixe seny, he escrit en una llibreta uns mots que em digué ma mare a principi de març del 2024: "[ Quan eres xiquet, ] Feies molta més lliga amb les xiques que amb els xiques" (sic).

A més, capeixes que el fet de viure i de respondre amb bon cor, no sols és present en rondalles compilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932)... en el segle XIX, sinó en moltes del primer terç del segle XX,... i en ta vida.

Llavors, ¿per què no prosseguir amb eixos punts amb què més s'identifiques i, si n'apareix algú del mateix ram, afegir-lo? Doncs sí: això em pareix creatiu i com quan la marona ensenya un altre joc al nen i ella veu que és bonic i agradable.

Finalment, dir-vos que adés, cercant "maternitat matriarcal", he trobat aquest article (https://es.quora.com/Existe-alguna-sociedad-matriarcal-actualmente), el qual recomane llegir. Hi ha noms interessants d'antropòlogues que han estudiat sobre Pobles matriarcalistes: Peggy Reeves Sanday, Ifi Amadiume i Phil Bartle, en línia, per exemple, amb la catalana Anna Boyé.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Mares que consideren preparades les filles i maternals

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit part de la rondalla que tractí ahir ("La més petita") i li he comentat sobre alguns detalls matriarcalistes que, més avant, he amollat a Rosó Garcia Clotet:

"— El text és significatiu com també el paper de la filla gran. I que ella fa de cap de la casa perquè la mare no cedeix eixa funció al marit: ja la considera preparada (té dèsset anys)".

Doncs bé, ta mare t'ha dit que, com que el pare era més temps fora de casa i poc entre les filles, era ben fàcil que la joveneta es fes càrrec del grup. I més: 

"— Abans, passaven molt prompte a ser adultes".

Altrament, li hem tret el tema de la fadrina com a educadora de la petita (de només sis anys). 

No deixarem fora que la xiqueta, ja arriscada a eixa edat, és receptiva a la mare  i, com aquell qui diu, a abraçar-la... fins al punt que preferiria que la marona tornàs prompte. En altres mots: la xicoteta accepta que encara viu en la seua infància.

Finalment, dir-vos que hui he escrit un intercanvi que férem entre una dona amb un fill mot creatiu en l'art i jo en març del 2024: ella li havia adobat la creativitat. 

En eixe seny, cap al vespre, plasmes quines són les valors que consideres més importants en la vida: 1) la creativitat, 2) la maternitat (lo maternal) i 3) bon cor. Per això, frueixes moltíssimes rondalles, sobretot, de fa més de noranta anys i, en una quantitat interessant, del segle XIX.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Sobre qui continuava en la terra

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què deien sobre qui continuava en la terra? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 31 de juliol del 2026 ens comentaren "No ho sé" (Lurdes Gaspar), "Una vall de llàgrimes. Anar-se'n!!" (Daniel Gros), "Res. Si era agricultor, sort en teníem.

En un món abocat al sector terciari, algú s'ha de cuidar de l'alimentació. Si et refereixes a habitants de la terra, a Vic, en concret, organitzaven la ciutat, no aspiraven a res més. Un espai per a tots. En aquell temps, costava canviar" (Maria Dolors Sala Torras), "'A casa, sempre' deien. Ni noi, ni noia: el jovent d'ara no vol saber res de treballar la terra; toots a ciutat" (Montserrat Cortadella), "La gent que tenia terra (parlem de finques que produïen), sempre feien hereus els homes, per continuar el nom de la casa. Els homes tenien prioritat a les dones: no importava l'ordre del naixement.

Aquí, al Pinell, casaven hereus i pubilles, però, com a la resta de Catalunya, el patrimoni de la pubilla continuava essent de la seva propietat.

I, de la terra, ja no se'n pot viure. Cada dia augmenten els camps erms" (Àngels Benaiges Martí), "Normalment, el fill major era el que treballava les terres" (Reme Canet), "La terra, a casa, sempre sagrada...: estimar-la dia rere dia i, així, sempre" (Lydia Quera), "No ho sé" (Lurdes Closa), "A Menorca, pràcticament, no hi ha pagesos propietaris. La propietat és d'un senyor i el pagès hi fa feina. Els ingressos i les despeses són a mitges.

El contracte es diu 'd'amitgeria'. Era i és un contracte escrit. Aquest sistema encara perviu, però és en retrocés. Algunes famílies conreaven la mateixa finca ('lloc', es diu aquí) durant generacions" (Xec Riudavets Cavaller), "L'hereu romania amb la casa i amb terres. Els germans, si eren de casa rica, anaven a estudiar; si no, a treballar a fora o estaven a casa com a mossos" (M Pilar Fillat Bafalluy).

En Xiuxiuejar, el 31 de juliol del 2026 posaren "Especifica una mica més la qüestió. La meva mare va néixer el 1913 i parlàvem molt. Et podria respondre, però em falten dades" (Montserrat), a qui responguérem "Hi ha qui considera que és millor continuar vivint en la terra on visqueren els seus pares, els seus antecessors, no abandonar-la".

Finalment, ma mare, el 31 de juliol del 2026, per telèfon, em digué "Si té faena i hi produeix, lo més normal és romandre-hi. Per a dur el camp, cal molta vocació ('Em vaig a fer una bona llavor').

A vegades, el fill major es casava i agafava les terres d'un altre dels germans".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.