Paraules de hui:
"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he escrit i, després, he publicat uns mots que anit m'havia enviat Júlia Aixut Torres (una dona nascuda en Lleida en 1933, casada amb un valencià i, com he dit a ma mare, que et recorda el tarannà natural i creatiu del camp i dels llauradors, maternal, dolça i, igualment, forta, "Com qui té les dues parts de la persona").
Mentres els plasmàvem, notàvem un nexe, comoditat i, ben mirat, una defensa de l'estil d'escriure i de viure exposats en el comentari. Com a mostra, vos adjunte part d'un missatge seu:
"— Lluís: tu et creus que sóc un poc llesta, però, la veritat, he començat massa tard a posar-me amb aquestes coses… i, la veritat, la meva vida sempre amunt i avall. Escric en català del dia que em van donar aquest aparell ençà…
Tinc una màquina de escriure i vaig començar a escriure les meves memòries i, en faltar el meu marit, les vaig deixar de fer; i, fa uns anys, les vaig tornar a mirar, les vaig llegir i vaig veure que no era jo la que contava la meva vida. I les vaig trencar perquè eren en castellà i perquè el meu pensament, tot, era en català...
I, des que tinc el IPad, he procurat escriure en català. Sé qué faig moltes faltes, però jo... 'Endavant les atxes', com deia sempre el pare...
Recordo que, abans, sempre hi havia un saberut que et corregia i ja ho volia deixar, i un amic em va dir: 'Tu no et preocupis: escriu, que tothom t'entèn amb faltes o sense, i tu, a poc a poc, aprendràs dels altres'...
I així ho vaig fer...
De la meva vida, se'n podria fer una història, però ja he fet tard…".
Llavors, li has respost:
"—Simplement, t'ho he proposat, de bon principi, perquè, sincerament, més d'una vegada, pense:
'— Si Júlia Aixut Torres escrigués en un blog, amb la quantitat de coses que he capit i que són útils per a conéixer millor la realitat que ha estat silenciada en les escoles, en els partits, en campanyes feministes..., podrà deixar un llegat en Internet que resultaria profitós per a més d'un investigador (i per a més d'un curiós).
Té bon cap, escriu relativament bé el català i de manera estructurada, és un estil dolç, creatiu, maternal i, a vegades, d'una dona amb espenta i oberta a gent de totes les edats'.
El fet d'escriure en català et connecta amb la terra i, per això, preferies escriure així les memòries.
Estic a punt de rematar la traducció de quasi tota una explanació que féu un amic meu (1935-2021), qui el tinguí de mestre de Magisteri. Són unes 206 pàgines i, de desembre del 2022 ençà, quasi totes les setmanes hi he dedicat menys de mitja hora quatre dies, però hi ha hagut continuïtat. 1) Primerament, la traducció; 2) la revisió, 3) per octubre, la portaré a imprimir.
És un escrit seu sobre temes que no solien eixir o de què ell no havia informat a ningú abans".
I més.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada