La maternitat i la "religiositat matriarcal" en terres catalanoparlants

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant"Antonia Verdejo.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i, per exemple, hem tret que, amb la natura, no es pot jugar, com aquell qui diu, a conillets a amagar i que, fins i tot, com escriguí en Facebook en el 2018, la Mare Natura pot prescindir de les persones, però nosaltres no ho podem fer de la Mare Natura.

Això pot evocar-nos eixes cançons mallorquines recopilades per Antoni Gili i Ferrer en què veiem que hi ha una religiositat matriarcal de caire terrenal, familiar, en què la Mare de Déu és convidada a casa, en què la maternitat és ben manifesta, en què les paraules amables i afectuoses fan acte de presència (Ninet, Salvadoret, Jesuset...) junt amb Nostra Senyora com a protectora dels creients, dels habitants, de viles, etc. i que, com indica l'antropòloga Mari Carmen Basterretxea (però en nexe amb la cultura tradicional basca), els punts de trobada amb els sants i amb altres personatges del cristianisme, molt sovint, són a prop, no en terres llunyanes, ni en el cel.

Ben mirat, has llegit composicions en el llibre "Aportacions al Cançoner Popular de Mallorca. Tom III", en què gent de la terra s'atansa a la cova on Nostra Senyora és junt amb el Nin i, àdhuc, versos en què eixe aplec (o bé de la mateixa corda) va unit al mot "visita", com qui va a casa d'un familiar, d'un amic o a passar un temps en una activitat social.

Finalment, això em porta a dir que, més enllà de la presència de trets més aïna de caire espirituals i, alhora, celestials, hi ha una quantitat sucosa d'exemples que reflecteixen que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista i que primem més una mena de gregarisme que no el culte al l'individualisme, ni a tallar amb les arrels, encara que atorguem importància al desenvolupament creatiu de la persona, a tocar els peus en terra i a la bonesa.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.