Dones mecenes i dolçor en cançons i en rondalles mallorquines

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, he compilat el seu i, fins i tot, ha tret informació relativa als salesians de València, on estudià mon pare (això sí, en bona mesura, gràcies a l'ajuda facilitada per una dona de la família).

Ben mirat, hem afegit els anys en què nasqueren Ricard Jové Hortoneda (en 1929) i Júlia Aixut Torres (en 1933) perquè les seues responsions podrien ser en nexe amb una època diferent a la de generacions més jóvens.

Afegirem que, tot i el pas de generació en generació, hi ha vegades que en capeixes un lligam i continuïtat entre tres o més, malgrat que hi ha diferències per fets de les èpoques.

Així, en rondalles arreplegades per Antoni Ma. Alcover (abans de 1932, sovint, amb la figura de la padrina) i en cançons mallorquines plasmades per Rafel Ginard Bauçà abans de 1966, hi ha personatges femenins que parlen amb dolçor (o bé que eixe parlar, per exemple, és u dels motius pels quals un home fa un present a una jove fadrina).

Finalment, dir-vos que, com posa en un document sobre Pobles ancestrals, la dolcesa és en vincle amb el contacte amb la natura i, per tant, amb lo matern, fet que no exclou que, igualment, aquestes dones siguen vigoroses que hi haja hòmens del mateix ram i forts.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Agraïments a veïns i als qui ens adoben la creativitat

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he sentit que tocaven la porta, mentres que jo era en el bany. El fet és que, en obrir-la, he vist una veïna que, com una altra vegada, m'ha fet una favor. Tot seguit, li ho agraeixes.

Un poc després he pensat un moment que, si tractes amb afecte la gent i, més encara, 1) els acostats físicament, 2) els qui més t'han allargat la mà quan ho has hagut de menester i ells han pogut com també 3) els qui fan possible que la teua vida siga més agradable i senzilla, ambdues bandes ixen guanyant.

Com a mostra, quan ens veiem, les paraules són agradables, el somriure és sincer i suau, hi ha esperit de barri (i, si no hi viuen, bona harmonia i bona avinença). 

En acabant, hem copsat que, en veure algunes vegades aquesta veïna en companyia del seu marit, capim lo que alguns diuen una bona compenetració entre tots dos.

Igualment, has evocat aquells qui, quan encara no residies en la contrada, et deien que és una zona tranquil·la i en què hi ha bon ambient. Doncs, sí: ambdues coses són certes. Els agraesc eixa honestedat... i que vagen avant els seus projectes.

Finalment, dir-vos que eixos entorns, com indiquen estudis sobre la creativitat, adoben que la puguem soltar (desenvolupar) així com quan voles un catxirulo i dones fil a l'estel: el vent ho aplana i la relació és gratificant i com si fos la mare que alleta el nen i tots dos frueixen eixe nexe.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.