Comentaris i escrits creatius, dialogants i didàctics

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Bonic. Fas una bona feina", Maria Dolors Sala Torras.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit uns mots que em plasmà Lourdes Hernandis després d'haver-la felicitada pel seu natalici i amb què ma mare combregava:

"— Per molts anys i gràcies per la teua generositat.

— Gràcies. Quan el contacte és respectuós, es pot ser generós".

Altrament, has escrit a Josep Maria Virgili i Ortiga, de qui també li has amollat l'estil de respondre (creatiu i dialogant) amb els qui són interessats pel seu ensenyament:

"— Una qüestió.

Quins mots empraríeu per a indicar que un adult ha posat per escrit un comentari (o una resposta) curts? Gràcies.

Jo: 'comentar', 'dir', 'escriure', 'reportar', 'exposar', 'amollar'... 

Ho dic perquè, en l'estudi que faig, algunes vegades m'informen per mitjà de sis (o de set) fonts diferents (en el meu mur de Facebook, en grups, en Twitter, en Xiuxiuejar, per telèfon...) i no m'agrada que el text transmeta pobresa lingüística. 

Gràcies.

Avant les atxes i amb els vostres projectes pedagògics".

La seua responsió, aquesta:

"— Jo faria servir els mateixos verbs que vós heu dit".

Finalment, adduir-vos que, com he afegit a Maria Dolors Sala Torras, "Jo procure que el text siga fàcil d'entendre 1) per a un xiquet de deu anys, 2) per a una persona sense estudis primaris i 3) per a una velleta.

Per això, al costat d'una paraula d'un tema específic o poc comú, sovint, pose un aclariment (explicació, comparació, 'Això és com quan...')...

Ho aprenguí d'un llibre de Dale Carnegie per a parlar amb facilitat en públic".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Nota: Agraesc la paciència i la col·laboració que ha tingut Maria Dolors Sala Torras durant l'intercanvi que hem tingut hui, com a mestres i com a gent avesada a escriure i que ens decantem per l'ús genuí del llenguatge i per la creativitat.

La creativitat, la llengua autòctona i gent dialogant

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Emili Rodríguez-Bernabeu.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge d'Emili Rodríguez-Bernabeu, nascut en 1940 i que, més d'una vegada, ha participat en la recerca, qui considerava que escrivies un gran tractat sobre matriarcat perquè comptava amb moltes dades enciclopèdiques.

Tot seguit, li respons:

"— Bon dia, Emili,

La veritat és que sí, perquè no estava molt espigolat. 

Sincerament, al principi (comencí en agost del 2019), pensava que seria més fàcil fer-lo, potser pel ressò d'alguns temes entre els polítics i en grups feministes.

En juny del 2020, quan vaig entrar en el tema de la música eròtica, no esperava rebre tants suggeriments de llibres que tracten o que estudien temes poc tocats (com és el cas de la música mallorquina) i de què es pot traure molt de suc partint d'unes quantes obres, per exemple, del llibre 'El matriarcalismo vasco' (dels anys huitanta i que, per a aquesta recerca, fa un poc com els fonaments d'una casa) i de fets etnològics comuns en tot l'àmbit lingüístic catalanoparlant.

En acabant, si recorres a la creativitat, pot passar que, com en aquest estudi, supere (...) (una part molt important gràcies a rondalles, a llegendes i a música eròtica) junt amb qüestions sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920. 

I, en menor mesura, poemes de gent molt arrelada a la terra (nascuda entre 1929 i 1955) o bé, moltes vegades, plasmats en el segle XIX.

A més, si deixes que la gent puga tractar temes que, en altres grups, serien tabú, silenciats o considerats políticament incorrectes i admets que puguen ser creatius i, únicament, exigint-los (...) educació en expressar-se, pot que et reporten (o que, fins i tot, et facen presents per a la recerca) sense tu demanar-los res. Com a mostra, hi ha hagut alguns poetes sense renom que m'han donat llibrets seus i, a vegades, d'escriptors del mateix ram i que has conegut: Joan Sala Vila (1929) i Rosa Rovira (1952).

Avant les atxes i amb els teus escrits.

Una forta abraçada".

Finalment, uns mots que ahir plasmàrem a Oreto Doménech Masià i que has comentat a ta mare, en un ambient dialogant:

"— Bon dia, Oreto,

Fa, poc o molt, dos anys, ma mare (1943) em comentava sobre la violència cap a les dones i em demanava quin creia jo que n'era el motiu. 

Li diguí:

'— Potser no agrade a més d'un polític, però, d'acord amb la recerca, hi ha una relació directa amb el grau d'introducció del castellà en la societat i en cada u'.

Callà".

I Oreto ens amollà:

"— Sense dubte, la cosa té a vore amb la llengua materna" (sic).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molts oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.