Nostra Senyora del Do (Alfafar), una marededéu trobada

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un amic un any més jove que jo i que, quan fou president d'un club (amb menys de quaranta anys), ho feia de manera que aconseguí 1) que participàs molta gent de la seua vila, 2) que els aficionats de fora fossen ben tractats, 3) que hi hagués esperit de germanor i, com ara, 4) que s'usàs la llengua catalana en els altaveus.

Igualment, li has dit que ahir havies trobat una llegenda d'Alfafar publicada en la web"Parroquia de Alfafar" (https://turismehortasud.es/portfolio/parroquia-de-alfafar), una vila de l'Horta de València, la qual exposaré tot seguit (amb lleugers retocs). És en nexe amb una marededéu apareguda (molt presents en Catalunya, com li has amollat):

"El 9 d’octubre de 1238, el rei En Jaume I va entrar a la ciutat de València. Segons la tradició dels nostres majors, aquest fet històric donà peu a la llegenda de la Mare de Déu del Do i, per tant, a la presència de cristians a Alfafar.

Segons la memòria oral, la llegenda es compta tal que així: 'És piadosa i ferma tradició, de la conquesta ençà, que, estant acampat en el terme d’Alfafar l’exèrcit de l’invicte Rei Conqueridor, per a prosseguir la conquesta del regne, van veure una nit els soldats al toc de les Avemaries, set resplendents esteles que baixaven sobre aquell lloc i que, al mateix temps, van sentir el so d’una campana. 

Després, van donar compte de la visió al Rei, qui, ja experimentat en semblants favors, va acudir prest i manà cavar la terra. 

A pocs passos, van descobrir l’inestimable tresor que, piadós, ocultava el sòl; i que, misteriós, descobria el cel. Allí van trobar una prodigiosa imatge de la Nostra Senyora Mare, moreneta, asseguda en la seua cadira, feta tota de pedra marbre, amb el seu preciós fill als braços i, tenint a les seues mans, un ocellet. Tot el sagrat embalum era dins de la pila baptismal (la qual hui serveix a la seua església) i coberta amb la campana que és a la torre. I, tanta de terror causà a l’infern: apartant els ennuvolats, granísols i tempestats. Agraït el Rei, va manar fabricar-li un temple en el mateix lloc i que, en memòria del do celestial, es diguera la Nostra Senyora del Do”.

Finalment, li envies el relat i, perquè vosaltres també el pugueu assaborir, vos l'he afegit ací hui. Gràcies per la vostra generositat (i vos ho dic sincerament).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.