Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
****
Hui, entre d'altres coses, he escrit a una mestra en relació amb el tema d'ahir i, en un missatge, m'ha respost:
"— S'ha de ser una mica diferent, si vols que la cosa tiri endavant. Ara: s'ha de jugar una mica entre les formes més atrevides i les formes més tradicionals. Entre això i allò, n'hi ha un espai intermedi que s'hauria de fer entenedor perquè, després, la persona pogués anar (perquè es pogués dirigir) cap a un lloc i cap a un altre sabent que, a cada lloc o a cada manera, què hi trobarà i si li és beneficiós o no" (Maria Dolors Sala Torras, mestra d'institut, nascuda en 1956).
Més avant, li has posat una anècdota:
"— En el curs 2003/2004, aní a un curs de Política en una escola d'adults. Un dia, la mestra que el menava, començà a parlar sobre la Il·lustració i el segle XVIII i eixiren personatges masculins de l'època.
Jo demaní la paraula i vaig afegir:
'— Som més de quinze persones ací i em crida l'atenció que, essent la gran majoria dones, no haja demanat ningú si hi ha alguna dona que formàs part del moviment de la Il·lustració. N'hi hagué alguna, Lola?'.
Ella m'amollà:
'— Ai, Lluís: mira que ets punyeter!
— És que la gran majoria sou dones!'.
En acabant, respongué:
'— Bé: ho faré'.
I, en una de les sessions posteriors, entrà en classe i ens digué:
'— Sí. Sí que n'hi havia una dona d'aquesta època. L'aragonesa (...). Lluís...'.
I és que, en Magisteri, un mestre de 'Didàctica de la Història' ens havia parlat de la rama d'historiadors que es dedicava a investigar sobre la dona en la Història. I m'interessà allò".
Altrament, mentres hui redactaves part de la recerca, has trobat unes paraules que Conxita Pladevall Vila plasmava el 4 de maig del 2024 en el teu mur (i que ampliava l'endemà):
"— Us expliqueu molt bé. Feu una bona tasca i vós també us expliqueu la mar de bé. Tenim unes maneres de profundes arrels catalanes i, és clar, emociona. Avant les atxes".
Tot seguit, el 5 de maig del 2024 li déiem:
"— Gràcies per les vostres paraules, que fan que u pense que continua tenint seny lo que fas".
Finalment, agregaré part d'una entrada meua de setembre del 2009 (https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/09/el-valor-de-la-contribucio-positiva.html?m=0):
"— La contribució positiva, comparable al respecte per la persona, és u dels punts forts del mestre interessat pels alumnes (bé a classe, bé en privat, bé durant una festivitat entre mestres i estudiants). Ara, mentres escric aquestes línies, n'he recordat una (...) que féu un mestre de l'institut d'Alaquàs (curs 1990-1991), Enrique, durant els exàmens del selectiu. Més enllà d'alguns aspectes en què manifestà el seu atreviment i la seua part creativa (...): hi fou present. I fou l'únic professor de l'institut que ho féu.
(...) una presència que anima a viure la prova amb un seny més humà, de sensibilitat i d'estima pel mestre. Són mestres que recordes tota la vida. A més de convidar-nos a un berenar al restaurant del local universitari en què ens examinàrem i de compartir els nostres riures i moltes emocions, demostrà que, més enllà d'haver estat mestre d'Història o de ser cap d'estudis, tenia un component humanista i de sensibilitat tan important o més que el fet de ser docent".
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada