Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre un article publicat en el 2014 i hi hagut bona avinença i aconsegueixes portar l'aigua al teu molí i amb bon cor.
Altrament, has fet una qüestió a ta mare i aprens sobre una dona que, encara que no era familiar directe teu, et tenia com si en fosses un nebot. Així, en el tema de la lletra de la cançó "Alaquàs és molt bonica" (la qual et transmeté ella ni junt amb la seua germana en novembre del 2020), et diu:
"— Possiblement, la cantara la tia Rosita: recitava versos, poesies,...".
Així, altra vegada, capim la dona com a pont amb altres generacions. Més encara: en una casa amb moltes dones fadrines.
Ben mirat, m'ha agregat que, més d'una vegada, evoca cançons, fets, vivències,... de més de seixanta anys arrere, un detall de què ens han reportat dones que han col·laborat en la recerca i que tenen més de setanta-cinc anys.
Finalment, la responsió de Joana Cabiscol Calvès sobre una qüestió del tema de la setmana:
"— Elles van ser priores, quan eren fadrines; i, quan eren casades, per a la Festa Major i, després de midar, es posaven a la porta i, en sortir la gent, els oferien estampes i flors segons l'època".
Llavors, li afiges:
"— Gràcies pel detall".
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada