Creativitat i interés per qui et demana

 Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he trobat un escrit que fiu en octubre del 2009 i de què vos pose una part (https://aprenambplaer.blogspot.com/2009/10/tu-meteme-en-tus-historias.html?m=0):

"Una amiga d'Alaquàs, quan ha vist que jo escrivia en el diari personal, m'ha demanat si era sobre 'històries'. Li he dit que, poc o molt, escrivia la realitat, a partir dels meus interessos. En acabant, ho he reflectit així:

'Tú méteme en tus historias' (Nieves). Fins i tot, les persones humils volen ser reconegudes com a creadores de la Història. Tothom en forma part'.

(...) Durant el meu aprenentatge en Magisteri, vaig fruir d'uns mestres que enfocaven, de formes diferents, el tema del valencià o de la cultura valenciana: de nacionalistes, fins a valencianistes, o bé fins a persones que ens empenyien a interessar-nos pels temes culturals valencians (com ara, els artistes de la darreria del segle XIX i de principi del segle XX). En qualsevol cas, em fa l'efecte que tinguí sort perquè es tractaren de mestres moderats, la qual cosa també es manifestava en les seues explicacions diàries. Potser n'hi hagués, de militants i tot, però eren partidaris del respecte per la diversitat. De Pere Riutort o Roser Santolària, fins a Enric Sebastià o Rafa Valls o el professor d'art, el nom del qual no recorde, hi havia un ventall interessant de persones del món de la universitat o de l'ensenyament (de la Història, de la llengua, de la didàctica de la Història, etc.).

També puc manifestar que u dels presents més joiosos que he pres de Magisteri, l'amor i la recerca de la veracitat, ha influït en la meua vida diària, fins a l'extrem que determinades visions de la Història poden resultar incòmodes per al ciutadà mitjà (...).

A més, al llarg del curs 1993-1994, vaig aprendre sobre la tolerància, sobre l'ensenyament real de la Història (a Europa i a l'Espanya espanyolista o a la Catalunya nacionalista), els models més clàssics o contemporanis d'ensenyament de la Història, mentres llegia articles sobre el respecte per les cultures".

Finalment, dir-vos que, si, on posa "Història", posem "Matriarcalisme",... com capim en algunes rondalles mallorquines de més de cent anys arrere, "estem a ses mateixes" i, per això, una actitud creativa és tan profitosa per a captar que les tradicions autòctones són u dels millors aliats per a un ambient en què, àdhuc, adobe allò que, si fa no fa, un mestre deia en el llibre "El que fan els millors mestres universitaris": "En les meues classes, no hi ha la qüestió estúpida, perquè allò que, per a un estudiant, pot ser considerat obvi, innecessari; per a un altre, li és bàsic per a poder continuar". Unes frases que tinc presents en la investigació sobre el matriarcalisme i en el dia rere dia, com si fos una relació entre mare i fill.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.