Vos parlaren de dones que feren d'escolans

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de dones que feren d'escolans? Gràcies.

Apareix en una cançó arreplegada per Antoni Gili i Ferrer en el Tom II de l'obra "Aportació al Cançoner popular de Mallorca" (p. 41): "Una formiga i un gri [ = grill] / feien d'escolans a Randa".

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 18 de setembre del 2026 ens comentaren "No. No n'havíem parlat" (Daniel Gros), "No. I jo, quan era petita, sempre vaig veure que eren nens. Ara seria diferent: les nenes pugen a l'altar i ajuden" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Mon pare tenia una parenta que, quan era jove, va ser uns anys escolana i, a la vila, la coneixien com a Rosario 'l'escolana'" (Octavi Font Ten),"No ho recordo, però, en aquella època, no ho crec. Jo sí que he conegut dones que portaven la Comunió a persones malaltes" (Rosó Garcia Clotet), "Que jo recordi, els escolans eren sempre fillets, mascles" (Xec Riudavets Cavaller), "No" (Francisca Farre), "No. Mai" (Lydia Quera), "No recordo haver-ho sentit mai. Demanaré al meu marit si ha sentit alguna cosa" (Àngels Benaiges Martí), "No. Fer d'escolanes, en aquella època, no. Més endavant i ara, sí" (Maria Dolors Sala Torras), "Les àvies de casa només deien que eren 'priores'. N'hi havia una, de casada; i una, de fadrina, que donaven flors a la sortida de l'església. Molt abans, als anys seixanta [ del segle passat], donaven estampes de sants.

I, després, jo mateixa havia fet d'escolana (a l'adolescència) i també de lectora" (Joana Cabiscol Calvès).

En el meu mur, el 18 de setembre del 2026 posaren "No ho sé" (Lurdes Closa), "Lluís: mai de la vida.

No eren catòlics a casa l'àvia. La mama, sí, però no em va dir mai res; però l'àvia Teresa deia 'Als sants i als minyons, no els prometis si no els dons'" (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

Finalment, ma mare, el 18 de setembre del 2026, per telèfon, em digué "'L'escolanet'. 'Mira l'escolanet: que espavilat que és!'. En Alaquàs, en el carrer Venerable Sarrió, hi havia u que feia d'escolà i, a la filla, li deien Lolin 'l'escolana' (encara que ella no ho fou i que 'l'escolana' li venia pel pare)". En nexe amb els mots de Rosó Garcia Clotet, ens adduí que "[ En Alaquàs,] Hi havia qui era de la 'Pastoral de la Comunió', persones que es dedicaven a ajudar a la parròquia... Abans, si de cas, ho feia el capellà o el seminarista; però, fa uns anys, ja ho feien algunes dones.

Quan hi havia algun soterrar, el xiquet també hi anava, acompanyava el capellà".

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.