Les catalanes mil anys arrere, el silenciament de la pandèmia i pacifistes

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys i he captat que, entre la gent que nasqué després de la guerra, hi ha més tendència a menysprear qui no pensa com ells, a una resposta del ram "Fote't i menja pa dur", principalment, entre els qui actuen com qui segueix els dictats d'un lider fort i poc dialogant.

També direm que, entre els nascuts cinc o sis anys abans de la guerra, podem capir que són més dialogants, possiblement, perquè el fet d'haver viscut una contesa ha fet que rebutgen els intents d'enfrontament, puix que una cosa és plantar cara i, ben diferent, és abraçar la violència per a assolir els objectius i, ben mirat, fer ús de la manipulació. 

Com a mostra, entre el 2009 i el 2013, coneguí i fiu amistat amb un home que era pacífic (molt pacífic), que havia anat a la guerra essent jove (havia nascut en 1918) i que, un dia, davant d'un provocador que devia tenir cinquanta anys o un poc més, li respongué suaument aquests mots (ací traduïts): "La vida és de tots". Li deien Julián. I, per a mi, fou un mestre de la vida.

Seure al seu costat i raonar amb ell representava allunyar-te de dogmatismes, de fanatismes i, de pas, hi adobava un ambient creatiu i dialogant, fins i tot, entre generacions diferents.

Finalment, dir-vos que, a hores d'ara, hi ha un important assaig de rebutjar l'existència de la pandèmia del Covid i de la influència que ha tingut en molts temes i en la vida social i en la marxa del procés cap a la independència de Catalunya. I, de rebot, uns altres en l'ensenyament i en camps que, a molts polítics, els resulta incòmodes,... però no a tu, perquè, amb una creativitat molt orientada a la recerca que ara fas, n'addueixes un altre que els fa nosa (bé a polítics, bé a partits polítics, bé a publicistes, bé a escriptors, bé a associacions que compten amb subvencions de les paeries: que, mil anys arrere, les catalanes eren més ben tractades en els comtats catalans que ara i que això continuà, sobretot, quatre segles més (fins al XVII) en terres catalanoparlants. D'esquerres, llibertaris, de centre, liberals...

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.