Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he sentit que tocaven la porta, mentres que jo era en el bany. El fet és que, en obrir-la, he vist una veïna que, com una altra vegada, m'ha fet una favor. Tot seguit, li ho agraeixes.
Un poc després he pensat un moment que, si tractes amb afecte la gent i, més encara, 1) els acostats físicament, 2) els qui més t'han allargat la mà quan ho has hagut de menester i ells han pogut com també 3) els qui fan possible que la teua vida siga més agradable i senzilla, ambdues bandes ixen guanyant.
Com a mostra, quan ens veiem, les paraules són agradables, el somriure és sincer i suau, hi ha esperit de barri (i, si no hi viuen, bona armonia i bona avinença).
En acabant, hem copsat que, en veure algunes vegades aquesta veïna en companyia del seu marit, capim lo que alguns diuen una bona compenetració entre tots dos.
Igualment, has evocat aquells qui, quan encara no residies en la contrada, et deien que és una zona tranquil·la i en què hi ha bon ambient. Doncs, sí: ambdues coses són certes. Els agraesc eixa honestedat... i que vagen avant els seus projectes.
Finalment, dir-vos que eixos entorns, com indiquen estudis sobre la creativitat, adoben que la puguem soltar (desenvolupar) així com quan voles un catxirulo i dones fil a l'estel: el vent ho aplana i la relació és gratificant i com si fos la mare que alleta el nen i frueix eixe nexe.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada