El matriarcalisme plasmat, sobretot, en tradicions i en el folklore autòctons

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre una cançó mallorquina recopilada per Antoni Gili i Ferrer, en el Tom III de l'obra "Aportació al Cançoner Popular de Mallorca" en què una família convida Déu a menjar amb ells. Un altre detall de matriarcalisme autòcton.

Igualment, hem rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet, a quin hem escrit:

"— Bon vespre, Rosó, i gràcies per les teues paraules i per ser com ets,

Aprenc molt de persones com tu, que heu rebut una educació matriarcal i que vos heu criat en un ambient així, perquè, més d'una vegada, aporteu lo que podríem dir novetats, perquè eixa informació no sol aparéixer en escrits actuals, però sí, per exemple, es reflecteix en poesia i en literatura dels segles XVIII i XIX i, és clar, en estudis sobre el matriarcalisme basc, el qual ha estat més investigat i, darrerament, per gent atrevida i creativa, com ara, Mª Carmen Basterretxea".

Més avant, veus un comentari en Xiuxiuejar (https://xiuxiuejar.com) en nexe amb una qüestió sobre la preferència Mare/terra/natura o per Pare/cel/Estat i li exposes:

"— En primer lloc, no he dit 'matriarcat'. Igualment, no he fet divisions per gèneres, sinó d'acord amb el simbolisme.

Jo, quan era xiquet, ja em decantava per lo maternal, per la terra (m'encisa contemplar la natura i estar-hi en contacte), les persones de bon cor i, això sí, el meu arquetip ha estat el rei (ser u sobirà de la seua vida, en la presa de decisions, no deixar-se manipular...).

De totes maneres, gràcies pels vostres comentaris.

Tracte d'orientar l'estudi cap a COM ÉS el matriarcalisme català a partir de trets que apareixen en Pobles de la mateixa corda i que, poc o molt, han estat analitzats.

La meua intenció no és fer cap investigació per a justificar, per exemple, la necessitat (o la conveniència) d'una revolució contra lo patriarcal, ni amb intenció de demostrar que l'altre és equivocat. Eixe no es el meu estil de fer una recerca, ni ho era quan estudiava Magisteri (1991/1994)".

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.