Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit bona part d'un escrit en què un home comentava sobre el seu avi, qui eixe dia havia fet els noranta: una salut de ferro, bona avinença amb la dona, dedicat al camp des que era petit, transmissor de la cultura ancestral catalana i en qui el nét ha trobat a qui seguir.
Igualment, hem escoltat uns comentaris que ens havia fet Maria Dolors Sala Torras, una dona criada en una família molt oberta, democràtica i en què ella podia desenvolupar la seua creativitat, com també havia permés als alumnes.
Afegirem que has rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet:
"— Mai t'estaré prou agraïda, per tot".
Potser, una de les poquíssimes persones que t'havia dit això en ta vida. I, per eixe motiu, li poses "Bon dia, Rosó, i gràcies,
Jo, tampoc, a tu. Els teus testimonis junt amb el de Rosa Rovira i els d'alguns altres han estat decisius en el tema de l'educació perquè van molt en línia amb Pobles amb menor influència externa, sovint, qualificats de 'primitius'...".
Ben mirat, m'han entrat uns mots de Rosa Canela, en relació amb les dones en la tradició autòctona en terres catalanoparlants. Aleshores, li he amollat:
"— Gràcies pels teus comentaris, Rosa, i bon vespre,
És curiós com, llegint i analitzant rondalles anteriors a 1932, poemes del segle XVIII i del segle XIX i alguns escrits del primer quart del segle passat (però en diaris), hi ha un alt sentiment de pertinença a la terra i una defensa de la dona.
Ara bé, els poetes del segle XX, a mesura que més tracten de modernitzar la poesia i de trencar amb el passat (per menyspreu), més ho fan (en el simbolisme i tot) amb trets tradicionals i, alhora, ancestrals, de la cultura vernacla catalana.
En la música, igual. Un participant en la recerca, cap al 2021, em deia que comença a canviar cap a 1970, potser, coincidint amb l'etapa dels hippies.
Si cerquem cançons eròtiques dels anys noranta i de les que he rebut de músics, cal deixar-ne moltes a banda: festes nocturnes, la dona és tractada com un drap, amor romàntica, participants en Facebook que retoquen la lletra tradicional i la 'patriarcalitzen' (àdhuc, simbòlicament),..
I això, sovint, per gent que vota 'esquerres',, 'progressistes'... No cal passar a partits nascuts en Castella".
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada