Preservar el folklore català dels antecessors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la llengua catalana, del seu ús en les terres on és la llengua vernacla.

Més avant, he rebut els volums del "Cançoner popular de Mallorca", de Rafael Ginard i Bauçà (1899-1976), i, una de les primeres reaccions ha estat pareguda a quan, en 1998, comprí el DCVB. 

Així, captes la riquesa informativa que hi ha en l'obra, detalls lingüístics i, més encara, la paciència, la continuïtat i l'interés pel folklore autòcton de Mallorca i fins i tot, ús del femení genuí en més d'un mot.

Però bé: primer, les fonts que ja hi ha en la llista i, una rere l'altra, la resta.

Afegirem que adés hem evocat uns mots que hi ha en aquesta entrevista en què un historiador, Josep Guzmán, comenta sobre el sentiment de pertinença a la terra i sobre preservar (http://zona-sec.cat/2024/04/02/josep-guzman-coneixer-la-historia-local-genera-sentiment-de-pertinenca): "Sempre dic: escriviu i preserveu. Escriu un dietari i preserva, ja que vivim en un món digitalitzat amb la generació que té més imatges i de la que perduraran menys imatges. (...) Fes vint fotografies i, almenys, una en paper. Si no, perdràs el disc dur, canviaràs el mòbil… La immediatesa va molt bé, però cal pensar de cara al futur. (...) Si no, què ensenyarem a les generacions que vindran?".

Finalment, no deixarem fora que, com has plasmat a Maria Dolors Sala Torras, una dona molt creativa, després de capir, tu, dues composicions mallorquines, "Dues cançons tradicionals mallorquines. Si falla una relació sexual, l'home no es proposa matar la dona, ni ella es revenja.

Un altre tret en línia amb el matriarcalisme.

Del llibre 'Aportació al Cançoner Popular de Mallorca. Tom I', d'Antoni Gili i Ferrer (1932-2010)", una obra en què copsem molts trets de caire matriarcal.

Cal dir que això va en línia amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Ah! I unes paraules a Rosó Garcia Clotet, una dona que ha rebut una educació matriarcalista, senzilla, amb bonesa, creativa i maternal:

"— Estic molt agraït als qui, a més de fer valença, sou com sou i defeneu el català genuí i la terra".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.