La cultura tradicional i el folklore catalans i la poesia

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre algunes rondalles en què apareixen un capellà, la dona que viu junt amb ell (i que, en el fons, és la mestressa) i l'escolanet, algunes de les quals he trobat en obres relacionades amb Catalunya.

Llavors, captes que ta mare no devia haver-ne oït i, igualment, t'amolla que eixe lligam entre home i dona és fruit d'un ambient "familiar". Aleshores, li dius que sí, que així es reflecteix en eixes narracions i que, a banda, ho devia fer en moltes viles i en molts indrets rurals, majoritaris més de cent anys arrere.

Ben mirat, hem respost a Rosa Canela, amb un diàleg de què expose una part, començant per uns mots seus d'ahir:

"— No interessa donar veu a les dones. Les que surten pels mitjans papallonejant no ens representen. Avui només tenen sortida aquestes papallones i les del cap tapat o en burca. Les que tenen veu pròpia són silenciades.

Avui he respost la teva lletra. Continuem en contacte".

Hui, primerament, li has enviat fotos de moltes obres que has emprat per a la recerca. I Rosa Canela t'indica:

"— Excel·lent literatura per a estudiar a fons i tanta ignorància alimentada de dalt estant perquè la majoria no en tingués coneixement.

Gràcies. Has compilat moltíssima informació. Molta feina has fet. Has dedicat la vida.

— I, sobretot, fer com un xiquet: estar molt creatiu.

— Totalment, perquè ho has contemplat de diferents perspectives".

Com diu ma mare, "En honor a la veritat", la cultura tradicional vinculada amb els territoris catalanoparlants i el folklore és lo que més vida em dóna. I també m'ha atret la poesia popular, la festiva i, en menor mesura, però, igualment, la pintura.

Finalment, gràcies a tots els qui, voluntàriament, m'heu donat publicacions de què, en acabant, he pogut traure suc per a la investigació. I als qui m'heu reportat oralment. I als qui ho feren abans i ja no són entre nosaltres, però sí que els remembrem.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.