Dones del segle XIX, creatives, maternals i senzilles

Paraules de hui:

"Avant les atxes,", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

****

Hui, entre d'altres coses, he rebut molts missatges de Ramona Ibarra, una dona que, més d'una vegada, m'ha dit que, en sa àvia (com també en sa mare), es capien molts trets matriarcalistes.

Igualment, evoques comentaris de ta mare i de moltes persones sobre dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i copses un Poble matriarcal, "femení", acollidor, molt creatiu, en què la dona té la darrera paraula, en què les ancianes i les àvies (o padrines) són ben rebudes, en què, per exemple, la vaca és ben considerada (això és, la maternitat, com ho podem veure en rondalles anteriors a 1932), amb personatges femenins que lliguen molt amb una provecta, en què la dona marca les directrius als altres i li ho accepten.

Altrament, el camp, la figura del llaurador, la del jardiner i la de la mare, feien acte de presència i determinant. Com a mostra, la dona sense fills que dóna hospitalitat a tres nins que ha arreplegat el seu marit... amb dolçor, és a dir, la part creativa de la persona. Ah!, i la muller és la senyora ama (la mestressa o la madona) i, per això, com diuen per les Illes Balears, "Sa madona du es maneig".

Finalment, després de llegir uns mots de la mare relatives a Doloretes (una dona que visqué noranta-nou anys), hem remembrat  dones de més de huitanta anys i que eren senzilles i creatives, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.