Mestres, estudiants i catalans sense gorra i creatius

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys (ací, Manuel) que, potser, a primeria dels anys huitanta, li proposaren afiliar-se a un partit. Però ell els digué:

"— No, perquè, si no, hauré de votar lo que diga el partit".

Poc o molt, més de quinze anys després, Pere Riutort, en sa casa, ens acostà un carnet d'afiliat a Unitat del Poble Valencià (UPV), nacionalista i amb lligams amb CiU. I li diguérem que no i li amollàrem els mots que havia tret Manuel. I l'històric mestre no insistí, sinó que continuàrem com a amics.

Uns anys després, t'ho presenta un ecologista de la teua vila. I li dius lo mateix que a Pere Riutort.

I, possiblement, en el 2003, un candidat local pel Bloc Nacionalista Valencià (BNV). I li respongueres com ja havies fet amb l'ecologista.

Adduiré que no he estat mai afiliat a cap partit polític, ni en cap llista de cap candidatura d'aquest ram.

Ben mirat, afegiré que, en haver-se celebrat les eleccions autonòmiques valencianes del 2019, Pere Riutort et demanà quina candidatura havies votat. Li ho diguí, però no li demaní què hi havia fet ell. El motiu: perquè vaig preferir no saber-ho i, així, prosseguir amb la bona avinença amb ell. Es morí en novembre del 2021 i no li havia tret mai més el tema. Això sí: entre aquests dos moments, tots dos fórem vasos comunicants, perquè cada u aprenia de l'altre.

Com a mostra, un dia li fiu una qüestió. I ell, amb un toc d'amic, em responia:

"— ¡Però si tu saps més que jo en aquests temes!".

En acabant, raonàrem en un ambient creatiu, com si fóssem un eixart. Jo, com l'alumne receptiu; ell, com el mestre disposat a informar l'estudiant com si ell fos la mareta junt amb el nin. I no cal dir que amb bon cor.

Finalment, dir-vos que, en els darrers dies, he rebut missatges de tres dones de caire maternals, creatives, bonhomioses, molt interessades per la llengua catalana i amb qui, com se sol dir, "Es pot parlar". Gràcies. M'evoquen moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.