Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
****
Adés, entre d'altres coses, he escrit a en Donald, un home que exposa en Twitter, de manera molt encertada, en línia amb un bon desenvolupament de l'arquetip del rei (https://x.com/i/status/2064080393255440808), ací, amb lleugeres adaptacions:
"— Bon vespre, en Donald,
El papa Lleó XIV és elitista.
He llegit uns quatre articles sobre la primera entrevista que li feren (publicats en setembre del 2025): ho reflecteix. Per exemple, lliga amb la figura del 'Desvalortis' del llibre 'Pideme la luna' de Rosetta Forner:
* 'Ciutadà del món' (desarrelament), místic i prioritat per les oracions i pels alts càrrecs.
'Desvaloratis':
* Suposadament refinat.
* És un embrutasopars.
* Lloa el poder i la fama, els contactes.
* Tracta de deixar en evidència en públic.
* Diu 'Tots pensem que tu...' quan vol dir 'Pense que tu...'.
Tracta de desmuntar la identitat de la persona.
En línia amb aquelles paraules de Groucho Marx: 'Aquests són els meus principis i, si no vos agraden, en tinc uns altres'.
Enllaça amb mots com 'Això és de poble', 'No sou prou famós',...
Avant les atxes i amb els vostres projectes.
Una forta abraçada".
Finalment, dir-vos que, mentres posàvem aquests mots, hem evocat uns articles en diferents diaris en juny del 2015, després d'un fet polític en Espanya. Així, el diari valencià "Levante-EMV" reportava suaument; en canvi, el diari britànic "The Guardian" deia sense embuts en un titular, poc o molt: "El rei despulla del títol la infanta enmig d'un escàndol per evasió tributària".
Per això, cal que diguem les coses pel seu nom. I si, com ara, un papa és elitista, dir-ho. Així, de pas, no ens deixem arrossegar pel culte al poder i, com en moltes rondalles vernacles en terres catalanoparlants, la fama, el reconeixement que rebem i la confiança externa cap a tu, no és el teu objectiu principal en la vida, sinó que en forma part.... perquè molta gent aprova com ets amb ells i, més encara, com governes la teua vida i com et relaciones amb els altres i amb la terra on vius. En altres mots: l'arquetip del rei.
Per eixe motiu, preferesc desenvolupar aquest model de governador en ma vida i adobar el terreny a lo vernacle en terres catalanoparlants i a la figura de la mare.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada