Catalanoparlants i nouvinguts amb un alt sentiment de pertinença a la terra

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!"Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes!!", Tonet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat, amb un home de més de huitanta anys, sobre una jove nascuda en l'Índia, qui, amb vint anys, viu dos anys en Vic i parla català amb fluïdesa i de manera agradable d'oir:

"— Té vint anys, son pare viu en Catalunya vint anys i ella se n'ha vingut amb sa mare.

En l'India, estudiava i ací també.

Diu que li agrada la gent de Vic i que, una de les primeres coses que es proposà, fou aprendre la llengua de la terra".

Llavors, ens han respost:

"— Interessant. Sí que és de veres que, tenint estudis, li pot resultar més fàcil aprendre una llengua com també el fet d'interessar-se a fer-ho per a sentir-se de la terra".

En aquest seny, hi ha un amic teu de Ponent, qui, tot i que viu en el Brasil, té un alt sentiment de pertinença a Catalunya, es reporta sobre temes relacionats amb terres catalanoparlants i s'ha empeltat molt bé en el país, fins al punt que, en el seu mur de Facebook, posa informació en català i en portugués i que, més d'una vegada, et demana sobre temes relatius al País Valencià: Tonet.

Ben mirat, vos adjunte el vídeo de què parlàvem, un exemple del sentiment esmentat: https://www.threads.com/@mantincelcatala/post/DV-io5ZiJyh?xmt=AQF01ET2CbVO72lBOz6pd6BqiT9Z2kMRt2QBUeKdgPi47eLu06VS5hucwsw5CfD5j8D4-xIV&slof=1. 

Finalment, dir-vos que, si voleu relacionar-vos amb catalanoparlants, també podeu fer-ho en Xiuxiuejar, on l'única llengua que s'empra és la catalana. Ah! I per mitjà de rondalles i de llegendes, sovint, amb molt de vocabulari genuí: mots, expressions, refranys, frases fetes,... A més, si llegiu la recerca d'Oreto Doménech i Masià, podreu capir temes en nexe amb la maternitat i amb el lligam entre mare i fill. Interessant i, en bona mesura, novedós i creatiu.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarism, com moltes persones que coneixes.