"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Avant les atxes", M Teresa Hortoneda.
"Sempre endavant", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he notat una relació fraternal amb la terra on visc, amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i amb la noblesa de moltes persones de bon cor (fins i tot, tinc amistat amb algú que és d'arrels nobiliàries). Així, Rosa Rovira, poetessa, m'ha escrit:
"— Sí. A casa, tots units, com un arbre amb moltes branques.
Una família unida".
A més, escrius sobre la terra (per exemple, comentaris en nexe amb les festes de Pasqua (les quals, en el País Valencià catalanoparlant, s'inicien Diumenge de Pasqua i acaben huit dies després, amb la festivitat de Sant Vicent Ferrer, el patró del Poble Valencià) i captes que estàs entre els teus, en un indret prou conegut i de què encara hi ha més a recopilar, a ordenar per idees i, per decisió teua (i en línia amb escrits que hui t'han posat), a preservar-ho (en llibretes, en Internet i per altres vies) i a difondre-ho (pels mateixos canals i de paraula).
I podreu demanar-vos: "¿Dedicar-nos a l'agrupació i a la connexió de temes relatius a la part folklòrica, a l'artística (com ara, la pintura i la poesia) i a l'ancestral que, com aquell qui diu, es perd en els temps, això és, de fa més de mil cinc-cents anys i tot, però que té a veure amb el nostre present?".
La resposta és "Sí: compensa".
Com més va, més, copses que els qui tenen sentiment de pertinença a la terra són els qui toquen els peus en el terreny i el tracten amb la mateixa amor que ho feien a la mareta, quan ella els alletava amb bona harmonia, amb simpatia, somrient, acaronant-los amb tendror, mentres que els cantava dolçament (perquè s'hi establís un lligam afectuós i cordial) i aplanava un bon dormir nostre (i de la mare). I jo i més persones hi estem d'acord. I, per això, hi responem en la vida.
Finalment, vos adjunte una foto que he posat en un tweet que hui ha publicat un compositor català, junt amb l'enllaç. És una de les meues cançons tradicionals preferides i l'he cantada a xiquets, quan eren ben petits. Es diu "Mareta, mareta": https://x.com/LluisBarbera50m/status/1911335284085494191?t=h4lVG5dhs7Ct__QmxkoWnA&s=19.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que defén el seu regne, la cultura autòctona i els qui hi viuen i les persones de bon cor.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada