La cultura matriarcalista catalana està en la realitat

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit el comentari que posà ahir Rosa Rovira, poetessa:

"— Sí. A casa, tots units, com un arbre amb moltes branques.

Una família unida".

Després, li addueixes que, d'acord amb els  mots de l'amiga (ahir, en relació amb altres qüestions i, per exemple, amb els seus poemes), reflecteixen una educació matriarcal:

"— És una educació que, com es diu en molts estudis de psicologia, aplana el desenvolupament creatiu, un ensenyament obert (en què no se censura l'aprenent), una relació íntima amb els acostats i que les persones se senten part d'on viuen i, igualment, realistes".

Afegirem que hem rebut un missatge d'un amic que, a la darreria del 2010, ens digué "La cultura valenciana és matriarcal", ens posà uns quants exemples (els quals evoques i connectes amb molts més que trobes durant la recerca que fas) i, altrament, li hem plasmat un escrit:

 "— Estic totalment d'acord amb el teu escrit, en línia amb el que feres el 13 de gener del 2019 per a la parròquia.

Hi ha molts polítics, molts capellans i molts religiosos o, per exemple, mestres de 'Religió catòlica', que prefereixen fer una lloança de tal polític, de tal punt de vista de la política (i, en el camp religiós, del Papa, de determinat sant, d'una religiosa, o, com ara, d'una autoritat moral religiosa o bé cristiana), abans que ser ells qui escriguen, qui parlen, qui comenten, qui facen una recerca, o, igualment, qui porten un partit, una parròquia, una diòcesi o un Estat,... o, per descomptat, la seua vida, com a caps de la mateixa.

O, com posa el títol d'un llibre sobre sectes destructives escrit per un valencià, viure entre 'Barrots daurats'.

Per això, més d'una vegada, recorren a tractar de fer fora o de relegar, si pot ser, a l'ostracisme i tot, qui es desmarca un poc (o més) i diu les coses pel seu nom.

Ara bé, això no té res a veure amb la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana, amb el matriarcalisme".

Finalment, diré que, arran d'alguns dels escrits que, entre ahir i hui, m'han posat per a una qüestió que he fet per diferents canals, he considerat important prosseguir reportant sobre el matriarcalisme català. 

Gràcies pels vostres mots, els quals ens permeten tocar els peus en terra i connectar amb vosaltres i amb la realitat, essencial per a viure en un ambient de confiança i en què abracem els qui són de la mateixa corda que nosaltres.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com a rei de la teua vida, com els monarques de bon cor que apareixen en moltes rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932).

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquest és el text que redactà l'amic.