"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Agraïda", Rosó Garcia Clotet.
****
Hui, entre d'altres coses, he escrit "La cultura matriarcalista catalana està en la realitat".
Només abrace catalanoparlants que ho accepten i persones de bon cor".
Algú podrà demanar-se per què. I llavors, la resposta és perquè copses que, en la foscor, és on hi ha molta de la realitat que, després d'escriure, de telefonar i, per exemple, d'escoltar (molt important) a persones de bon cor i amb interessos comuns en la recerca sobre el matriarcalisme, pots rebre respostes, comentaris, publicacions, articles, recomanacions, etc. que fan que estigues en contacte amb la terra on nasqueren els teus ancestres i que la investigació resulte molt sucosa.
A banda, captem detalls que també es reflectien en els teus besavis i en moltes dones d'aquells temps, en persones nascudes en el darrer quart del segle XIX. Aleshores, et sents com el nen receptiu i que mama harmònicament de la mare (ací, en el seny simbòlic i col·lectiu) i que, després, la besa.
Finalment, he capit que vius com el rei que tracta bé els qui resideixen en el territori sota la direcció del monarca i que, com que ells se senten escoltats, hi ha bona avinença, facilites que, per exemple, la puguen llegir i, en acabant, plasmar-la o bé compartir-la amb altres persones.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei acollidor de bon grat dels qui viuen de bon cor, indistintament de l'edat.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada