"Sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
****
Hui, entre d'altres coses, he respost a Antonia Verdejo, una dona molt oberta, amb molta espenta, que toca els peus en terra i que t'aporta informació molt sucosa.
A més, escrius sobre uns poemes de Rosa Rovira i, més encara, et ve al pensament unes paraules que et digué Pere Riutort, en el 2018, amb què, com més va, més, aculls com si fossen un lema (encara que siguen en llatí): "Ars longa, vita brevis" ("L'art és llarg; la vida, breu").
Per això, en l'estudi sobre el matriarcalisme, ens dediquem més als punts, als temes i a plasmar-lo i a comentar-lo de manera que ens sentim en harmonia amb nosaltres i amb la major part de la gent.
És, poc o molt, com quan vole un catxirulo (estel) el dia de Pasqua: canvien els vents, la força, la intensitat,... però preferesc eixa mena de suavitat que permet que es moga i, sobretot, que hi haja com en l'enllaç entre la mare (molt oberta i realista) i el nen (qui connecta amb ella, com si fos el xiquet que mama de la mareta). Afegirem que és un tret que empiula amb els Pobles matriarcals.
Però ací ho fem per a una recerca i, de rebot, tenim més temes de què raonar i de què escriure.
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei harmoniós, realista i amb bones intencions, que ho fa amb els seus súbdits en el seu regne.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada