"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Avant", Kike.
"Avant les atxes", Lola Carbonell.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Sempre endavant", Rosa Rovira.
"Avant sempre", Montserrat Cortadella.
****
Hui he escrit en Facebook aquest text, extens i, ací, quasi complet:
<<Bon dia,
Preferesc ser impopular [, com a sinònim de políticament incorrecte], coherent i de bon cor abans que ser un esclau del jornalisme i de línies polítiques o, per exemple, religioses, que s'inclinen per lo que no va en línia amb el matriarcalisme.
I dic això perquè demà se celebra la festivitat de Sant Jordi, u dels símbols patriarcals més famosos com també ho són altres sants (per exemple, Sant Miquel). Connecta amb la figura del cavaller alliberador de la dona (representada pel drac, el qual enllaça amb la dona).
Afegirem que el drac, igual que la serp, toca els peus en terra (és tel·lúric).
Sant Jordi fou declarat patró de Catalunya en el segle XV, en època d'expansió per la mar Mediterrània per part de la Corona Catalanoaragonesa.
En eixe seny, cal dir que la idea i les polítiques expansionistes empiulen amb els projectes de les cultures patriarcals. En les matriarcalistes, són secundàries i es posa més èmfasi en lo local, en lo pròxim i en el sentiment de pertinença a la terra i, com ara,, en la figura materna, en el diàleg entre generacions i en escoltar>>.
Després, et posen comentaris que, adés, penses que són un senyal que hi ha qui estima i respecta el passat i els ancestres com també la cultura vernacla en terres catalanoparlants:
1) "Pots estar segur que no ets impopular. Jo vaig descobrint moltes coses amb tu, i això m'encanta. Moltes gràcies!!!!", Ricard Jové Hortoneda (nascut en 1929).
2) "Moltes mercès, Lluís", Rosó Garcia Clotet (anys quaranta del segle XX).
3) "Jo no sé si políticament incorrecte o no. El que sí sé és que, amb tu, he après un munt de coses i agraeixo les teves correccions i, sobretot, la teva amistat.
Una abraçada.
Avant sempre", Montserrat Cortadella (íd.).
Finalment, hem accedit a un tweet sobre les Humanitats, en què una mestra retirada de Filosofia escrivia sobre els "anys de descrèdit absolut de les humanitats, d'allò cultural o intel·lectual, o que impliqui esforç o domini del llenguatge... Calen estudis d'humanitats que aportin el que demanarà el futur: pensament crític, connexió de coneixements i resolució creativa de problemes".
Com més va, més, capte un lligam per l'antropologia (civilitzacions i l'ésser humà), pel folklore (tradicions) i per l'etnologia (els Pobles de la Mare Terra) i, òbviament, en nexe amb l'interés per un ús genuí de la llengua catalana, com ja feies de xiquet (1971), tot i que eren poquíssimes les escoles del País Valencià en què s'ensenyava i en què s'educava en la llengua autòctona: https://malandia.cat/2020/02/als-pobles-belligerants-i-als-seus-governants-benedicte-xv-1915/
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com quan te'n vas a volar un catxirulo.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada