Matriarcalisme, rondalles vernacles i femellisme

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

****

Hui, entre d'altres coses, he gaudit de la tasca folklorista i, igualment, he rebut comentaris a què tu respons com t'agrada que ho facen amb tu. 

Així, adés, un home et posa uns mots relatius al femellisme (el model de resposta oposat al matxisme i que he conegut en dones respecte als seus marits i, ben mirat, en poquíssimes narracions plasmades per folkloristes vernacles).

A més, hem escrit aquestes paraules, les quals posàrem en la recerca:

"I moltíssimes persones, per no dir a totes, ens han contat una rondalla quan érem xiquets, i n’hi ha que han deixat empremta en nosaltres. Però, hui, després de consultar, per curiositat, un enllaç que m’havia escrit una persona (en relació amb una de les darreres qüestions que he fet en Facebook vinculada amb les rondalles), he entrat, per primera vegada, en la web “Cordill. La cultura de casa”.

I, vés per on, hi ha un article de què vos pose l’enllaç i, com se sol dir, gràcies a Déu, hi ha moltes persones que continuen l’estil de transmissió i de relacions que ja tenien les seues àvies, les seues mares, els seus avantpassats: el matriarcalista i no, com ara, el patriarcal, tan en nexe amb el femellisme com també amb l’anarquisme, amb el comunisme i amb el misticisme.

I dic que també amb el comunisme, perquè, a poc que u llija sobre la música, per exemple, en la Unió Soviètica (hi ha un llibre en la biblioteca principal d’Aldaia, una població valenciana de l’Horta de València, en què ho podem fer, sobre la música en part d’Àfrica, d’Àsia i, fins i tot, d’Oceania), podrà veure que, àdhuc, en algunes repúbliques soviètiques en què els balls tradicionals no eren col·lectius, s’obligà a col·lectivitzar-los. El vaig llegir en la segona meitat dels anys noranta.

Doncs bé, una mena de comunisme acompanya, a hores d’ara, el tema de les rondalles en llengua catalana: https://cordill.cat/2021/12/06/adeu-rondalles .

Un article interessant".

Finalment, diré que, si em fan una qüestió de manera mínimament educada (amb bones paraules, amb bonesa, sense prepotència i sense victimisme), els responc: és una forma d'estar present i com el mestre que escolta i que ho fa amb l'alumne.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària, arriscada, benigna i que va acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.