"És que es vivia així", dones del segle XIX i d'arrels catalanoparlants

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he capit exemples de mediocritat, però també de molt d'encert i, adés, he vist que hi ha estats on es promou ser el gos de l'amo, eixe submís que, encara que li oferesquen una merda freda per a sopar, se la menja i, fins i tot, diu que és bona (https://blog.mastodont.cat/2026/06/22/aemet-lagencia-meteorologica-del-regim-i-mediocre-alternatives).

En eixe seny, en les recerques sobre Pobles matriarcalistes, copsem una cosa pareguda: 1) escriure'n poc, 2) esbrinar poc, 3) interessar-se, principalment, per temes generals, per eixos que podrien agradar més els règims, els mitjans de comunicació social, els qui cerquen en Internet i en les xarxes socials...

Ara bé, quan reps informació (fruit de la teua baixada a la terra), les coses es tornen 1) més maternals, 2) més acollidores, 3) els enllaçaments, majoritàriament, són de gent de bon cor, que et diuen "És que es vivia així" (com m'amollà un dia, ma mare, en nexe amb les seues àvies) i 4) t'adones que, simplement, et reporten perquè, com quan eres petit, veges que són persones de fiar, que no dissimulen, que no pretenen que digues que una roba és de blau marí, quan veiem que és de tres colors, com ara, marró fosc, blau marí i amb unes floretes de color rosa.

Per això, davallem a la terra, li traiem molt de suc al fet de romandre lligats a la terra, a lo vernacle i, no cal dir que a la llengua catalana, la dels teus pares, la dels teus avantpassats i, àdhuc, la dels ancestres de la teua família que havien nascut en la primera meitat del segle XIX i que se sentien en empeltats amb lo tel·lúric i amb lo autòcton. I ho fem com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants: amb humilitat, amb senzillesa i com el nin que mama de la marona, o siga, amb una actitud creativa, maternal i d'aprenent.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.