dilluns, 24 d’agost del 2026

Convé triar rondalles compilades abans de 1985

Sobre per què cal llegir rondalles de 1980/1985 cap arrere i mirar amb lupa les posteriors


Si féssem cas a polítics com Mónica Oltra, Joan Baldoví o bé com Joan Ribó (anterior batle de València), ens trobaríem que, en nom de "la modernitat", acollirien

1) un relat en què un home (capellà de fa poc) fa un repartiment la nit de Nadal en cals seus pares. Sa mare confia en el fill ("perquè sap molt, perquè té estudis") i també ho fa el pare.

2) Llavors, ell, aprofitant el bon cor dels pares, s'adjudica la part més sucosa del peix.

3) Relats en què un home se'n va de la seua vila a unes altres i hi ensenya coses que, per a ell, són evidents, senzilles.

En canvi, en relació amb aquestes narracions, però en la versió de més de cent anys arrere, abans de 1926 (o, si no, de 1932, quan es morí Antoni Ma. Alcover):

1) una filla noble i senzilla fa el repartiment i son pare, sa mare i ella en beneficien del seny de la justícia de la filla;

2) la filla no tracta d'aprofitar-se de la bondat dels seus parents i ella s'adjudica la part que li correspon en funció de l'edat i de les seues necessitats reals.

3) Qui passa per aquestes tres viles és un home que considera que la seua dona és curta i, quan retorna, li diu que la prefereix com també la terra (la vila) on ell vivia.

¿Capteu ara un motiu més per a no renegar de les arrels i per a no votar els qui fan ostentació de seguir la moda?

La recerca ens diu que, en moltíssims casos, eixe afany de modernització va unit a una castellanització cultural i, de rebot, com hem pogut veure, a una desaparició de trets matriarcalistes.

diumenge, 23 d’agost del 2026

Com més cap al segle XI, més matriarcalisme

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i li he llegit bona part d'un escrit en què un home comentava sobre el seu avi, qui eixe dia havia fet els noranta: una salut de ferro, bona avinença amb la dona, dedicat al camp des que era petit, transmissor de la cultura ancestral catalana i en qui el nét ha trobat a qui seguir.

Igualment, hem escoltat uns comentaris que ens havia fet Maria Dolors Sala Torras, una dona criada en una família molt oberta, democràtica i en què ella podia desenvolupar la seua creativitat, com també havia permés als alumnes.

Afegirem que has rebut un missatge de Rosó Garcia Clotet:

"— Mai t'estaré prou agraïda, per tot".

Potser, una de les poquíssimes persones que t'havia dit això en ta vida. I, per eixe motiu, li poses "Bon dia, Rosó, i gràcies,

Jo, tampoc, a tu. Els teus testimonis junt amb el de Rosa Rovira i els d'alguns altres han estat decisius en el tema de l'educació perquè van molt en línia amb Pobles amb menor influència externa, sovint, qualificats de 'primitius'...".

Ben mirat, m'han entrat uns mots de Rosa Canela, en relació amb les dones en la tradició autòctona en terres catalanoparlants. Aleshores, li he amollat:

"— Gràcies pels teus comentaris, Rosa, i bon vespre,

És curiós com, llegint i analitzant rondalles anteriors a 1932, poemes del segle XVIII i del segle XIX i alguns escrits del primer quart del segle passat (però en diaris), hi ha un alt sentiment de pertinença a la terra i una defensa de la dona.

Ara bé, els poetes del segle XX, a mesura que més tracten de modernitzar la poesia i de trencar amb el passat (per menyspreu), més ho fan (en el simbolisme i tot) amb trets tradicionals i, alhora, ancestrals, de la cultura vernacla catalana.

En la música, igual. Un participant en la recerca, cap al 2021, em deia que comença a canviar cap a 1970, potser, coincidint amb l'etapa dels hippies.

Si cerquem cançons eròtiques dels anys noranta i de les que he rebut de músics, cal deixar-ne moltes a banda: festes nocturnes, la dona és tractada com un drap, amor romàntica, participants en Facebook que retoquen la lletra tradicional i la 'patriarcalitzen' (àdhuc, simbòlicament),..

I això, sovint, per gent que vota 'esquerres', 'progressistes'... No cal passar a partits nascuts en Castella".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

David Algarra Bascón, les xarxes socials i l'ostracisme i la creativitat


Tot seguit, un escrit de David Algarra Bascón en la seua pàgina de Facebook, el 8 d'agost del 2021:

<<Els autors que són difícilment classificables, que són difícilment apropiables per una tendència ideològica i especialment aquelles que tenen suficient poder de transmissibilitat en el món, estan condemnats a l'ostracisme i per tant a l'oblit.

Avui dia, encara perdura la creativitat i profunditat sobre reflexions del món, la capacitat de pensar quelcom nou i d'endinsar-se en la realitat, però els motors de cerca i les xarxes socials els amaguen perquè els seus algorismes i els seus filtres donen veu majoritàriament als dogmatismes.

Igualment, els continguts educatius, si durant un temps incorporaven només un coneixement humanístic acceptat pel poder, ara es tracta d'eliminar inclús les assignatures d'humanitats, es tracta de retallar la capacitat de pensar que no s'ha de limitar només a allò que ens fa força de treball del mercat. La mediocritat patològica ha de ser substituïda per una societat que potenciï en l'ésser humà l'actualització del seu potencial de veure, estimar i actuar>>.

dissabte, 22 d’agost del 2026

L'etnopoètica, instrueix; el folklore matriarcal, ensenya i arrela

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot. Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, quan li he dit "rondalles", m'ha demanat:

"— Quantes?".

Llavors, li dius que, poc o molt, n'havies llegit (i analitzat) unes dues mil. Més avant, has fet comptes, has cercat obres i has capit que sí, que devia ser cert. I, això, sense comptar les que hi ha en Internet o les que t'han enviat.

Altrament, hem llegit uns mots de la Neus, una dona que és mestra i amant dels balls i de la cultura tradicional catalana (https://x.com/neusparce/status/2090859191288152272):

"— Gairebé tots els països i altres llocs de la Península veneren amb honor el seu vestit típic, tots, llevat dels catalans. Per què no els fem servir en celebracions i festes nostrades? Per què ens fa vergonya i ens limitem a treure'ls per fer de pastorets per Nadal? És lamentable".

Tot seguit, li he respost (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2091256496244011374):

"— Bon vespre, la Neus,

No he estudiat el tema, però sí que he capit que, en relació amb el mot 'folklore', en articles, poc o molt, del 2013 ençà, es prefereix emprar 'etnopoètica':

1) 'folklore' s'associa a la superficialitat en temps del franquisme, a lo que, despectivament, es diu 'folklore': 'Això és pur folklore'...

2) En canvi, he observat que gent molt arrelada a la terra, a la llengua catalana i no a partits polítics (vull dir, dels qui no semblen com els gossos de l'amo), que no decideixen en funció de les línies del partit, sí que aproven l'ús del terme 'folklore' i actes en què es plasme. Això sí, com una part més de la cultura tradicional catalana. 

Un exemple: entre el 2017 i el 2020, torní a una recerca sobre Sant Nin i Sant Non. Quan un històric mestre de Magisteri, Pere Riutort Mestre, ja havia consultat l'exemplar que li doní editat, em digué:

'— Cultura i folklore'.

Com que l'estudi anava unit a la cultura autòctona, ell considerava que n'omplia un buit.

Avant les atxes i gràcies pels vostres escrits.

Una forta abraçada".

Finalment, vos diré que, en distints moments de la vesprada, he captat que, com ja indicava ahir a Catalina Portell Buades, "En les cançons, en les rondalles i en els poemes, com més antics, més solen reflectir trets de caire matriarcalista.

Les cançons, millor si són anteriors a 1980. Si, per exemple, són gloses (no cançons tradicionals), d'abans de 1940.

Les rondalles, poc o molt, millor si no són dels noranta o posteriors.

I els poemes, preferiblement, de gent amb un alt sentiment de pertinença a la terra, i que no siguen poetes de renom del segle XX o d'ara.

El motiu: són més en línia amb la tradició autòctona".

Com em digué un amic valencià, "Un 'professor', instrueix; un 'mestre', crea deixebles'", puix que el mestre no fa ostentació del seu títol, ni fa lloança de qui el protegeix, sinó que compta amb aliats i arrela en la terra, entre els autòctons.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.




Filles que donaven órdens al pare

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de filles que donaven órdens al pare? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 21 d'agost del 2026 comentaren "... ordres, no; però 'consells' per a complir, sí" (Joan Marrugat), a qui indicàrem que "Hi ha narracions, per exemple, en què una sirena, una dona o un altre personatge, diu a un home que, si vol salvar-se, li haurà de portar les filles.

Llavors, cada una diu al pare què haurà de fer ell.

I n'hi ha exemples en què és més manifest", "Síí. Moltes", (Àngels Sanas Corcoy), "No, Lluís. No va escaure's" (M Pilar Fillat Bafalluy), "No" (Lurdes Gaspar), "Potser en alguna rondalla, però no" (Rosó Garcia Clotet), "Ordres, no; més aviat, consells amb cura segons quina era l'edat dels pares, qui havien de menester una mica d'ajuda" (Antonia Verdejo), "Jo no ho sé. No recordo res d'això!!!" (Roser Canals Costa), "No" (Anna Babra), "Jo no ho tenc present" (Xec Riudavets Cavaller), "No. En ma casa, no" (Carmen Mahiques Mahiques), "Les dones tenien poca veu; algunes, gens, fins i tot, als anys cinquanta, als seixanta i als setanta del segle passat.

En la meva joventut, les amigues, companyes de treball, més grans que jo la majoria, tenien por dels seus pares.

Sa meva casa: la mare parlava de moltes coses amb el seu pare. Jo i els meus fills, amb el pare, sempre vam parlar de tot amb molta confiança i amb coherència, sense ordenar a ningú. Tot estava donar consells, opinions, etc.

Amigues meves recorden els meus pares amb estima.

Els pares i els iaios d'una amiga meva, també estava igual. Els altres, els recordo amb un líder de la seva casa, qui era el pare,...; i la resta, a callar" (Àngels Benaiges Martí), "Jo, a casa, parlava amb tots. La meva mare ens va treure la il·lusió d'anar a Austràlia. No va voler que jo hi anés a viure.

El meu pare i jo sempre coincidíem. Ell era qui em portava al cinema. Ell era acomodador, em presentava els actors i, allà, parlava amb ells.

La meva mare coneixia també un munt de gent. Quan era més gran, jo la substituïa. Feia de bitlletera i també de bitlletera al 'football'. Ella era modista i sastressa, de bona.

Els avis eren gent avançada a l'època. Tots quatre: els materns i els paterns. Jo, feliç" (Maria Dolors Sala Torras), "Mai. Les ordres, a casa, eren donades pels avis i, directament, als fills i als néts. I les seves paraules eren un fet" (Lydia Quera), "'Ordres', en el seny de 'donar ordres', no" (Joan Prió Piñol), "Em sap greu, no ho sé" (Lurdes Closa).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

divendres, 21 d’agost del 2026

Felipe González (PSOE) retirà les Humanitats de Magisteri

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda per tot. Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Sempre endavant!", Àngels Benaiges Martí.

"Molt interessant. Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre la intel·ligència artificial, sobre els polítics i la seua mediocritat (juntament amb el seu silenci quan els fan qüestions que els poden paréixer incòmodes o bé impopulars, perquè haurien d'afegir la creativitat en les seues vides): hem estat com un empelt.

Igualment, has capit un escrit de la psicòloga María José (https://x.com/majosevn/status/2090811416739471508):

"— Si poguéssiu sortir demà a dinar amb una sola persona, sabeu amb qui?...🤔

(No val dir família i amics. Val qualsevol persona o personatge, d'ara i de tots els temps)".

Llavors, li hem respost:

"— Bon vespre, María José,

Amb Pere Riutort (1935-2021), un històric mestre de Magisteri en la matèria 'Valencià'. Sinceritat, generositat, bon cor, amor per la natura, senzillesa, molta pedagogia, saviesa, creativitat en el camp de l'ensenyament, amor per la llengua catalana i per la cultura vernacla en terres catalanoparlants, lluitador contra la manipulació, etc.

La persona que més empremta m'ha deixat en la vida. Tinc cinquanta-cinc anys. Sense la seua generositat, no hauria accedit a informació molt desconeguda".

Ben mirat, has escrit a Xavier Díez, sobre la pedagogia en les darreres dècades (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2090895287116276107):

"— Bon vespre, Xavier,

Si l'esquerra (durant els anys de Felipe González com a president del govern espanyol) elimina l'especialitat Humanes de Magisteri i la resta de partits 'progressistes' no fan res per restaurar-la, ¿quina pedagogia podem esperar sinó una, més aïna,.... en línia amb la potenciació de l'individualisme, de lo econòmic, de lo que no represente haver de pensar un poc per a no ser manipulats i, com ara, de tenir empatia (abans, se solia dir 'comprensió'? 

Com més va, més veig que els governants 'd'esquerres', els 'progressistes', els partidaris del famós "eixamplar la base", els 'inclusius', els 'transversals',... en el fons, prefereixen una instrucció mediocre i amb intenció de crear gent més dòcil i més manipulable.

Quan feia de mestre d'adults, de franc, els ho deia".

Finalment, si després ve l'augment de la violència de gènere, de la violació dels drets humans (àdhuc, dels lingüístics als catalanoparlants en terres catalanoparlants), l'homofòbia, etc. i els polítics que assisteixen a concentracions, a manifestacions,... no promouen les Humanitats, per a mi, són uns hipòcrites i, per això, els deixe caure: "Tal faràs, tal trobaràs".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dijous, 20 d’agost del 2026

"M'agrada com ensenyes" (sic)

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un escrit que he enviat a una històrica mestra de Magisteri, Estrella Somoano Ojanguren, qui m'ensenyà "Filosofia" (el segon curs) i "Antropologia" (en el següent, el darrer). 

Mentres escrius aquestes línies, evoques que un dia digué als alumnes:

"— M'agradaria que l'any que ve, algú de vosaltres triàs 'Antropologia', una matèria voluntària que ensenye en tercer".

Doncs bé, el curs vinent, en una de les primeres classes, em demanà personalment:

"— Com és que ets ací, en les classes?".

Llavors, li amollàrem:

"— ¿Tu no deies l'any passat que t'agradaria que, algú dels alumnes a qui ensenyaves 'Filosofia', fes 'Antropologia' en tercer? Doncs, ací em tens. A més, m'agrada com ensenyes".

No deixarem fora que, en eixe tercer curs, llisquí un llibre que és el resultat d'una entrevista a Rigoberta Menchú. M'hi sentia molt identificat, per exemple, en la seua consideració cap a la Mare Terra, cap a la natura. Ben mirat, captí el tema dels indígenes, dels "ladinos" (els indígenes que han renunciat a les seues arrels autòctones) i dels qui, clarament, són, per dir-ho així, els castellanitzadors de soca-rel, els opressors.

Altrament, em cridava l'atenció el diàleg entre la mare prenyada i el futur nadó.

Passaren, poc o molt, cinc anys, i una dona que seria mare, comentà a uns quants que li havien dit que era interessant parlar al nen, tot i que estigués dins de la marona. Era d'eixes que, més d'una vegada, et diuen que tal cosa és de poble. Llavors, li comentàrem que això devia ser molt antic en la cultura tradicional de què reportava Rigoberta Menchú. La seua resposta fou de sorpresa. 

Finalment, dir-vos que hi ha moltes semblances entre aquesta cultura i la vernacla en terres catalanoparlants. En aquest cas, les coses, com són.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


Nota: La foto és de l'exemplar del llibre que llisquí, en la versió que eixí en aquells anys.



dimecres, 19 d’agost del 2026

Emprar la llengua catalana afavoreix la creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de Júlia Aixut Torres, una dona molt arrelada a la terra, que té un estil maternal d'escriure i interessada per la llengua catalana i per les tradicions autòctones.

A més, adés hem capit un escrit de La Neus (https://x.com/neusparce/status/2090094905913704585), en què deia:

"— Els fa més ràbia que defensem la nostra llengua que qualsevol altra cosa. Salten bordant i insultant com energúmens. És el tema que més els treu de polleguera. Per què creieu que passa tan exageradament només en això?".

Llavors, li poses aquests mots (https://x.com/LluisBarbera50m/status/2090175072963051941):

"— Bon vespre, la Neus,

Al meu coneixement, perquè la llengua va unida a la identitat. Si deixes una llengua (no, per exemple, mentres n'aprens, en aquest cas, una tercera, com ara, l'anglés, per creativitat) que és la materna i que és l'autòctona, però no l'oficial de l'Estat, hi ha qui li fot que tu, jo i més persones, fem ús de la llengua catalana.

Quan jo aprenia anglés amb un irlandés, captí que m'identificava més amb la cultura anglosaxona (més 'creativa') que amb la castellana i trobí motius per a reduir l'ús del castellà quan parlava amb estrangers que sí que dominaven prou més l'anglés que el castellà, encara que només fos en una fruiteria i verduleria i en altres llocs.

Avant les atxes.

Una forta abraçada".

Finalment, dir-vos que, en la recerca, després d'haver plasmat molt del contingut que hi havia, vaig decidir traduir a la llengua vernacla entrevistes, documents, escrits, articles,... encara que, en la font original, haguessen estat en castellà. 

U del motius fou perquè consideràrem 1) que la major part dels lectors interessats pel tema serien catalanoparlants, 2) perquè, de pas, creixia la presència de la llengua en l'estudi i senties la investigació com més pròxima a tu i als catalanoparlants (més enllà dels qui han aprés el castellà en Espanya) i 3) perquè, així, la llengua dels teus pares i dels teus antecessors passava a ser la del projecte, indistintament de la de les fonts de partida. Al capdavall, quan ho lliges, et sembla més acostat.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dimarts, 18 d’agost del 2026

Ancianes que feien detallets, ben tractades i senzilles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, qui, un dia, una tia seua li digué que tractàs bé la muller. I així ho ha fet.

Com a mostra, més d'un dia et diu que, si la seua dona li amolla que no, ell segueix els dictats de la dona. I ella tracta bé el marit.

Afegirem que les àvies de ma mare, nascudes en els anys setanta i huitanta del segle XIX, es desenvolupaven en un ambient creatiu, molt acollidor, en què les dones tenien la darrera paraula, en què la maternitat era un tema ben rebut, amb un contacte habitual amb la natura (puix que, la gran majoria dels catalanoparlants d'aquell temps, es dedicaven al camp), la qual era considerada una mare.

Altrament, tant l'àvia paterna (Consuelo , 1878) de ta mare com també ta àvia materna (Amparo, 1910) feien detallets als néts i, fins i tot, als familiars i a altres persones. Per exemple, la besàvia, amb coques Cristines als néts i a una bestia de ta mare; la padrina, amb rosquilletes (per als néts) i amb pastissets de moniato per a familiars. I hi eren ben rebuts.

També ens han reportat que, a aquestes dues padrines del segle XIX, els marits les deixaven fer i en tenien bona opinió. Ben mirat, eren gent senzilla, disposada a fer valença a persones de bon cor, deien molts refranys, eren emprenedores i, com en cançons catalanes del segle XIX, amb molta espenta i arriscades, tot i l'edat.

Finalment, dir-vos que, a mitjan de la tardor del 2021, rebérem un esborrany relatiu al passat, en què hi ha una dona de les Illes Balears que era petita, però amb molta força i de qui l'autora havia arreplegat molts detalls i evocacions "femenines" que encara perduraven en ella. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


Nota: Les besàvies esmentades i el marit (1874) de l'àvia Consuelo, en una foto junt amb els dos primers besnéts, feta cap a gener de 1965.




dilluns, 17 d’agost del 2026

Dones del segle XIX, creatives, maternals i senzilles

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.


****

Hui, entre d'altres coses, he rebut molts missatges de Ramona Ibarra, una dona que, més d'una vegada, m'ha dit que, en sa àvia (com també en sa mare), es capien molts trets matriarcalistes.

Igualment, evoques comentaris de ta mare i de moltes persones sobre dones catalanoparlants nascudes en el segle XIX i copses un Poble matriarcal, "femení", acollidor, molt creatiu, en què la dona té la darrera paraula, en què les ancianes i les àvies (o padrines) són ben rebudes, en què, per exemple, la vaca és ben considerada (això és, la maternitat, com ho podem veure en rondalles anteriors a 1932), amb personatges femenins que lliguen molt amb una provecta, en què la dona marca les directrius als altres i li ho accepten...

Altrament, el camp, la figura del llaurador, la del jardiner i la de la mare feien acte de presència i determinant. Com a mostra, la dona sense fills que dóna hospitalitat a tres nins que ha arreplegat el seu marit... amb dolçor, és a dir, la part creativa de la persona. Ah!, i la muller és la senyora ama (la mestressa o la madona) i, per això, com diuen per les Illes Balears, "Sa madona du es maneig".

Finalment, després de llegir uns mots de la mare relatives a Doloretes (una dona que visqué noranta-nou anys), hem remembrat  dones de més de huitanta anys i que eren senzilles i creatives, com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

diumenge, 16 d’agost del 2026

Àvies del segle XIX i les mares de llet

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, a qui, en febrer del 2025, en relació amb el desalletament, li diguí:

"— Hui he acabat de llegir la tesi sobre maternitat. I, no sols he aprés molt, sinó el paper tan important que té la relació mare-fill en el futur de tots dos i en la vida (fins i tot, en la sexualitat i en la part afectiva)".

A més, et deia que, a vegades, una dona comentava a a una altra (qui necessitava llet):

"— Jo, al meu fill, l'he deslletat. Però, mira: em cuidaré un poquet, a veure" (sic) si podia fer de mare de llet del xiquet.

A banda, poguérem plasmar aquests mots, en nexe amb un familiar meu que, en nàixer prematur, en l'hospital on el tractaren, li hagué de menester llet i unes gotetes de llet de la de sa mare:

"— El xiquet s'agarrà i el tragueren avant. Això, en ma casa, ho contaven la mare [1910], les ties i les àvies [ del darrer quart del segle XIX]" (sic).

Doncs bé: per rondalles, per cançons i, ben mirat, per comentaris sobre dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants, hem capit que les mares de llet (les dides) eren prou comunes en aquella època. 

Agregarem que el paper de l'àvia (o padrina) incloïa que, com ara, en moltes cases, ella era qui presidia la taula i que hi havia un ambient creatiu, d'acolliment i en què l'àvia tenia la darrera paraula.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


dissabte, 15 d’agost del 2026

Paganisme ancestral i rondalles anteriors a 1932

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Agraïda. Sempre endavant", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, per exemple, sobre la benedicció dels camps. I li he dit:

"— Pere Riutort em digué que era una cosa antiquíssima, pagana. Ja es feia en temps de l'imperi romà.

I, quan anàrem a Orkoien [ , una vila molt pròxima a Pamplona], en acabar la missa, el capellà, mirant cap a la vall, ho féu.

Doncs això també es fa, per exemple, en Cullera [ , una vila de la Ribera Baixa]".

Afegirem que hi ha hagut molts detalls pagans (això és, dels qui conservaren les seues tradicions camperoles i que no abraçaren el cristianisme) que encara perduren, de què reporta Pere Riutort en la seua explanació.

Cal dir que, en més d'una conversa telefònica amb ell, ens confirmà que hi havia molts signes anteriors al naixement del cristianisme, com ara, de l'antiga Grècia, i que havien passat a nosaltres. I més: ens n'agregà uns altres. Sempre consideràrem que eixe detall informatiu provenia d'una persona de bon cor.

Finalment, dir-vos que, en les narracions mallorquines compilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) com també en les que no havia publicat l'Arxiduc Lluís-Salvador (1847-1915) i de què reportà Caterina Valriu, en les catalanes de Pineda de Mar i arreplegades per Sara Llorens (1881-1954),... hi ha personatges amb un llenguatge "femení", la dona (l'anciana i tot) és ben tractada, copsem un ambient creatiu i amb passatges de caire maternal,... sense deixar fora que la dona té la darrera paraula.

Per això, recomane llegir, transmetre i, si també vos interessa, consultar, explicar, analitzar..., rondalles, llegendes i, igualment, cançons, del segle XIX (o anteriors); i, si passeu al segle XX, sobretot, d'abans de 1932. Hi hem capit molts trets matriarcals, molts,... i que es reflecteixen en dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


divendres, 14 d’agost del 2026

El folklore, la vida quotidiana i la creativitat

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant sempre!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i, sobretot, he captat que em sent de gust amb els xicotets detalls, amb la gent senzilla, amb temes relacionats amb la vida quotidiana.

Són camps molt amples com també el nombre de persones que hi poden prendre part.

Amb qui és senzill, et resulta més fàcil raonar de molts temes, de manera creativa, com si ho fesses amb una velleta que t'amolla sobre el folklore ancestral i sobre el dels seus avis i, sovint, molt en relació amb sa padrina i amb sa mare i amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i que eren d'arrels catalanoparlants.

Afegirem que el folklore inclou tradicions, música, rondalles, llegendes, endevinalles, refranys i dites, vida quotidiana, la natura, el paper de la mare i el de l'àvia, lo que ha passat de generació en generació, l'art, etc., més d'una vegada, sense haver estat compilat, difòs i, fins i tot, només conegut per alguns (i que, com que t'ho donen, tu els ho agraeixes).

Sobre aquest darrer punt, com algunes vegades he dit a ma mare, hi ha hagut qui ens ha enviat llibres, cançons que encara no havien compartit amb ningú, escrits que consideren que ens poden ser profitosos, informació que romania com si fos un testament i que t'indiquen que no sabien què fer amb ella... i que te la remeten.

Gràcies a tots els qui heu pres part en la recerca i als qui ho feren. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dijous, 13 d’agost del 2026

Preservar el folklore català dels antecessors

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare i ha eixit el tema de la llengua catalana, del seu ús en les terres on és la llengua vernacla.

Més avant, he rebut els volums del "Cançoner popular de Mallorca", de Rafael Ginard i Bauçà (1899-1976), i, una de les primeres reaccions ha estat pareguda a quan, en 1998, comprí el DCVB. 

Així, captes la riquesa informativa que hi ha en l'obra, detalls lingüístics i, més encara, la paciència, la continuïtat i l'interés pel folklore autòcton de Mallorca i fins i tot, ús del femení genuí en més d'un mot.

Però bé: primer, les fonts que ja hi ha en la llista i, una rere l'altra, la resta.

Afegirem que adés hem evocat uns mots que hi ha en aquesta entrevista en què un historiador, Josep Guzmán, comenta sobre el sentiment de pertinença a la terra i sobre preservar (http://zona-sec.cat/2024/04/02/josep-guzman-coneixer-la-historia-local-genera-sentiment-de-pertinenca): "Sempre dic: escriviu i preserveu. Escriu un dietari i preserva, ja que vivim en un món digitalitzat amb la generació que té més imatges i de la que perduraran menys imatges. (...) Fes vint fotografies i, almenys, una en paper. Si no, perdràs el disc dur, canviaràs el mòbil… La immediatesa va molt bé, però cal pensar de cara al futur. (...) Si no, què ensenyarem a les generacions que vindran?".

Finalment, no deixarem fora que, com has plasmat a Maria Dolors Sala Torras, una dona molt creativa, després de capir, tu, dues composicions mallorquines, "Dues cançons tradicionals mallorquines. Si falla una relació sexual, l'home no es proposa matar la dona, ni ella es revenja.

Un altre tret en línia amb el matriarcalisme.

Del llibre 'Aportació al Cançoner Popular de Mallorca. Tom I', d'Antoni Gili i Ferrer (1932-2010)", una obra en què copsem molts trets de caire matriarcal.

Cal dir que això va en línia amb moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants.

Ah! I unes paraules a Rosó Garcia Clotet, una dona que ha rebut una educació matriarcalista, senzilla, amb bonesa, creativa i maternal:

"— Estic molt agraït als qui, a més de fer valença, sou com sou i defeneu el català genuí i la terra".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



Deien "obrir l'armari" (passar a ser jove)

 Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿deien "obrir l'armari" (passar a ser jove)? Gràcies.

Figura en "Rondalla de Juniveldana", de l'Alguer, compilada per Pasqual Scanu, com a símbol del pas a la joventut: un xic obri un armari i n'ix na Juniveldana, qui tenia ja quinze anys.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 12 d'agost del 2026 i posteriorment ens comentaren "Nooo" (Àngels Sanas Corcoy), "Lluís: digues-me què significa, per a tu, 'obrir l'armari' o passar a ser 'jove'... És una cosa sexual" (Júlia Aixut Torres), a qui responguérem "Pel context, és el pas d'adolescent (simbòlicament, tenir la primera regla, quan ja pot tenir fills, quan ja pot ser mare), però, com diu un passatge del relat, ho fa a quinze anys.

Aquesta edat (els quinze), en molts Pobles, és vinculada, bé amb el xic, bé amb la xica que ja han passat 'la fase intermèdia'. la següent, en un minyó, és quan té al voltant dels vint anys; però, si és una fadrina, quan té un primer fill (abans, hi havia jovenetes que eren mares cap a vint anys)", qui ens adduí "Jo m'ho havia pensat que voldria dir això. En el meu temps, a casa, no es parlava de la sexualitat. La meva germana tenia tres anys més; i, el dia que em va venir la menstruació, ho vaig dir a la meva germana (això que era bastant espavilada en moltes coses i, si no ho sabia, ho demanava).

Amb el temps, amb una amiga, anàvem a les firetes del passeig de Boters i ens trobàvem algunes vegades amb dos amics. En aquell temps, devíem tenir uns dotze anys i un dia ens van dir que, si volíem anar al cinema, havíem de deixar-nos tocar les cuixes... I jo vaig dir que sí, però que havíem d’anar a platea; i, quan vam entrar amb l'amiga, vam anar al 'galliner' i ells ens cercaven a platea. En sortir, ens esperaven i es van enfadar i ja vam deixar de trobar-nos...

Amb el meu nuviet dels setze anys, besos i abraçades. I la resta era pecat, però ens hagués agradat alguna cosa més…

A vegades, he pensat amb les ocasions que hem tingut i que no vam fer res mai… L'any 1950 vam anar a viure a Badalona… I l'any 1956 em vaig casar: sempre hi ha alguna ocasió per a fer res, però sempre em va respectar les meves decisions. Va ser l'únic home de la meva vida. El meu marit era un home que l’agradava guardar les coses i vaig trobar totes les lletres que jo li vaig escriure i, fa uns anys, vaig donar al meu fill el plec de lletres lligades amb un cordill.

El matrimoni és una loteria, Lluís. Jo hi vaig tenir molta sort: en poc temps, coneguts i casats"; "No recordo que em parlés d'això" (Rosó Garcia Clotet), "No, rei" (Maria Dolors Sala Torras), "A casa, explicava sense embuts la sexualitat... Ben feta..., sense cap risc i sí amb plaer. Molt avançada al seu temps" (Lydia Quera), "Totalment desconegut" (Xec Riudavets Cavaller), "No ho sé" (Lurdes Closa), "No" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Mai sentit. Demanaré a un fill meu, lexicògraf.

El meu fill diu que és una al·lusió sexual, lo d''obrir l'armari'" (Lucila Grau, en dos moments), a qui plasmí "Això, pel context de la rondalla, era d'esperar".

En Xiuxiuejar, el 12 d'agost del 2026 posaren "No en tenc record" (Pilar).

Finalment, ma mare, el 12 d'agost del 2026, per telèfon, em digué "No ho havia sentit mai". 

No deixarem fora que, en línia amb informació per a l'estudi que férem sobre els Sants de la Pedra (Abdó i Senent), coincidint amb unes paraules que vaig enviar a Joan Roig i Montserrat, després d’intuir que la 'mort dels dos jóvens' fos, fins i tot, vinculada amb el pas de ser xiquets (o adolescents) a ser persones que manegen la seua vida i que es tractàs d’una espècie de ritu, observí que podia ser així. A més, em cridava l’atenció el fet de l’edat que assenyalaven alguns goigs: a setze anys (en el cas del més gran) i a quinze (en el més jove). Ben mirat, en el llibre 'La religiosidad medieval en España. Alta Edad Media (siglos VII-X)', de Francisco Javier Fernández Conde, en què, curiosament, se’n parla d’un ritu i, altrament, en nexe amb aquest detall, apareixen… els mateixos anys i lliga amb jóvens del gènere masculí, malgrat que referit a territoris de l’històric Regne de Lleó (nord-oest peninsular) i sense que es parle dels sants Abdó i Senent, i en relació amb un altre Poble matriarcalista: l'asturià, associat a Astúries i a l'esmentat reialme.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

dimecres, 12 d’agost del 2026

Sinceritat, creativitat i dones respectades pel marit

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit alguns comentaris del tema del dia i, a més, m'ha dit "bonhomiosos", un mot derivat de "bonhomia" i que no recordava haver-li'l oït abans. 

Sí que hi ha qui empra "bonesa" (i, a més, prou): per exemple, el folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946).

Ara bé, hem tingut un diàleg amb Maria Dolors Sala Torras, una catalana molt receptiva i que es crià en un ambient molt creatiu, a qui hem reportat:

"— Figura en 'Rondalla de Juniveldana', de l'Alguer, compilada per Pasqual Scanu, com a símbol del pas a la joventut: un xic obri un armari i n'ix na Juniveldana, qui tenia ja quinze anys.

— Que bo!

—En la cultura asturiana, matriarcalista, cap a quinze anys, el xic (adolescent) passa a la comunitat i, com aquell qui té dret a votar. Això, segons Francisco Javier Fernández Conde (1937), estudiós dels territoris del futur Regne de Lleó en els segles VII-X.

— Collins! Impresionant.

— És una edat, al meu coneixement, present en moltes cultures: 'quasi un xic'.

—I sembla que els estudiosos actuals no cerquen veritats. Tu, sí. Em cativa".

Llavors, li respons:

"— Hui, m'ha dit ma mare (1943): 'Tu ets sincer, tu no ets diplomàtic'.



I Maria Dolors Sala Torras, després d'accedir a aquest fragment en què es tracta aquest tema, m'ha afegit:

"— Nen. Ostres! Com ho organitzes!

Perquè, total: qui ens ha de reconèixer la feina, es deixen comprar".

Finalment, vos pose unes paraules que m'ha enviat Júlia Aixut Torres (nascuda en 1933 amb un estil maternal, creativa, de bon cor i arrelada a la terra i a la llengua catalana, qui evoca moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 que eren d'arrels catalanoparlants), en un missatge extens:

"— I l'any 1956 em vaig casar: sempre hi havia alguna ocasió per a fer res, però sempre em va respectar les meves decisions. Va ser l'únic home de la meva vida...".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dimarts, 11 d’agost del 2026

Mestres, estudiants i catalans sense gorra i creatius

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Molt agraïda", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys (ací, Manuel) que, potser, a primeria dels anys huitanta, li proposaren afiliar-se a un partit. Però ell els digué:

"— No, perquè, si no, hauré de votar lo que diga el partit".

Poc o molt, més de quinze anys després, Pere Riutort, en sa casa, ens acostà un carnet d'afiliat a Unitat del Poble Valencià (UPV), nacionalista i amb lligams amb CiU. I li diguérem que no i li amollàrem els mots que havia tret Manuel. I l'històric mestre no insistí, sinó que continuàrem com a amics.

Uns anys després, t'ho presenta un ecologista de la teua vila. I li dius lo mateix que a Pere Riutort.

I, possiblement, en el 2003, un candidat local pel Bloc Nacionalista Valencià (BNV). I li respongueres com ja havies fet amb l'ecologista.

Adduiré que no he estat mai afiliat a cap partit polític, ni en cap llista de cap candidatura d'aquest ram.

Ben mirat, afegiré que, en haver-se celebrat les eleccions autonòmiques valencianes del 2019, Pere Riutort et demanà quina candidatura havies votat. Li ho diguí, però no li demaní què hi havia fet ell. El motiu: perquè vaig preferir no saber-ho i, així, prosseguir amb la bona avinença amb ell. Es morí en novembre del 2021 i no li havia tret mai més el tema. Això sí: entre aquests dos moments, tots dos fórem vasos comunicants, perquè cada u aprenia de l'altre.

Com a mostra, un dia li fiu una qüestió. I ell, amb un toc d'amic, em responia:

"— ¡Però si tu saps més que jo en aquests temes!".

En acabant, raonàrem en un ambient creatiu, com si fóssem un eixart. Jo, com l'alumne receptiu; ell, com el mestre disposat a informar l'estudiant com si ell fos la mareta junt amb el nin. I no cal dir que amb bon cor.

Finalment, dir-vos que, en els darrers dies, he rebut missatges de tres dones de caire maternals, creatives, bonhomioses, molt interessades per la llengua catalana i amb qui, com se sol dir, "Es pot parlar". Gràcies. M'evoquen moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



dilluns, 10 d’agost del 2026

En defensa de les rondalles, dels indígenes i de la llengua catalana

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he començat el dia amb un missatge de Júlia Aixut Torres (una dona nascuda en 1933 i amb comentaris sucosos per a la recerca).

Igualment, has parlat amb ta mare sobre el tema de lo públic, de lo privat i, a més, li dius:

"— Muhammad Yunus ('el banquer dels pobres') deia 'Del capitalisme, agafe la llibertat. Del comunisme, del socialisme, la igualtat. I pose la creativitat'.

I, així, no entra en cap guerreta entre els dos grups".

Altrament, hem capit uns mots que Pere Riutort ens digué el 10 d'agost del 2021:

"— Les rondalles reflectien la cultura popular: televisió, res; ràdio, res; premsa, pràcticament, ningú no llegia".

Igualment, has copsat un post d'una amiga catalana:

"— Registreu-us i tingueu sempre present aquesta frase d'un gran home, d'un home bo, d'un home sant (dels de debò):

'La causa indígena m’ha fet més català. Les tribus prohibides m’han ajudat a retrobar la meva sempre maltractada tribu. El fet de ser català m’ha tornat més sensible al problema de la llengua i de la identitat dels indis i m’ha ajudat a no caure en l’imperialisme cultural'.

BISBE PERE CASALDÀLIGA".

Finalment, dir-vos que, tant en Catalunya, com en el País Valencià, com en les Illes Balears, hem trobat polítics no ens responen a temes punxosos, com ara, què opinen sobre l'Edat Mitjana, tenint present que la dona era més ben considerada i més ben tractada en la Corona Catalanoaragonesa que ara.

Saben que, si hi responen, han de canviar molts punts del programa, molts prejuïns i ser més creatius, fet que comporta que no sempre estaran en possessió de la veritat, com hui he amollat a ma mare.

Com a afegitó, vos adjunte aquestes fotos (la del segle XVIII figura en un escrit de Bartomeu Mestre i Sureda).







I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.





diumenge, 9 d’agost del 2026

Escrits i diàleg amb una dona de més de noranta anys

Paraules de hui:

"Endavant les atxes", Júlia Aixut Torres.

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he escrit i, després, he publicat uns mots que anit m'havia enviat Júlia Aixut Torres (una dona nascuda en Lleida en 1933, casada amb un valencià i, com he dit a ma mare, que et recorda el tarannà natural i creatiu del camp i dels llauradors, maternal, dolça i, igualment, forta, "Com qui té les dues parts de la persona", com moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants).

Mentres els plasmàvem, notàvem un nexe, comoditat i, ben mirat, una defensa de l'estil d'escriure i de viure exposats en el comentari. Com a mostra, vos adjunte part d'un missatge seu:

"— Lluís: tu et creus que sóc un poc llesta, però, la veritat, he començat massa tard a posar-me amb aquestes coses… i, la veritat, la meva vida sempre amunt i avall. Escric en català del dia que em van donar aquest aparell ençà…

Tinc una màquina de escriure i vaig començar a escriure les meves memòries i, en faltar el meu marit, les vaig deixar de fer; i, fa uns anys, les vaig tornar a mirar, les vaig llegir i vaig veure que no era jo la que contava la meva vida. I les vaig trencar perquè eren en castellà i perquè el meu pensament, tot, era en català...

I, des que tinc l'IPad, he procurat escriure en català. Sé que faig moltes faltes, però jo... 'Endavant les atxes', com deia sempre el pare...

Recordo que, abans, sempre hi havia un saberut que et corregia i ja ho volia deixar, i un amic em va dir: 'Tu no et preocupis: escriu, que tothom t'entèn amb faltes o sense, i tu, a poc a poc, aprendràs dels altres'...

I així ho vaig fer...

De la meva vida, se'n podria fer una història, però ja he fet tard…".

Llavors, li has respost:

"—Simplement, t'ho he proposat, de bon principi, perquè, sincerament, més d'una vegada, pense:

'— Si Júlia Aixut Torres escrigués en un blog, amb la quantitat de coses que he capit i que són útils per a conéixer millor la realitat que ha estat silenciada en les escoles, en els partits, en campanyes feministes..., podria deixar un llegat en Internet que resultaria profitós per a més d'un investigador (i per a més d'un curiós).

Té bon cap, escriu relativament bé el català i de manera estructurada, és un estil dolç, creatiu, maternal i, a vegades, d'una dona amb espenta i oberta a gent de totes les edats'.

El fet d'escriure en català et connecta amb la terra i, per això, preferies plasmar així les memòries.

Estic a punt de rematar la traducció de quasi tota una explanació que féu un amic meu (1935-2021), qui el tinguí de mestre de Magisteri. Són unes 206 pàgines i, de desembre del 2022 ençà, quasi totes les setmanes hi he dedicat menys de mitja hora quatre dies, però hi ha hagut continuïtat. 1) Primerament, la traducció; 2) la revisió i 3),  per octubre, la portaré a imprimir.

És un escrit seu sobre temes que no solien eixir o de què ell no havia informat a ningú abans".

I més.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dissabte, 8 d’agost del 2026

Reportar-nos i dominar la situació amb bona intenció i esperançats

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un dia en què l'esperança, l'autocontrol i confiar en Internet i en una emissora ("Ràdio Klara") féu possible que ma mare i jo trobàssem informació que ens permeté tenir una visió més pròxima a uns fets que havien ocorregut eixe dia.

Així, tu li dius:

"— Recorde eixe dia, de vesprada, en la classe de l'escola d'adults on ens reuníem. Solíem haver-hi unes quinze persones o un poc més. La majoria, allí, mig plorant. I només tres persones podem dir que teníem la sang freda, que dominàvem la situació".

Llavors, ta mare et comenta:

"—Pensa que lo que havia passat eixe dia era fort i que hi havia gent sensible...".

Li hem respost:

"— Sí. El fet és que captí que només tres persones ens sentíem d'una manera prou diferent. A més, Paco (el mestre) em demanà '¿Creus que això se sabrà en menys de tres dies, abans de les eleccions?'. I jo li diguí 'Jo crec que, actualment, hi ha mitjans que ens poden ajudar a accedir a informació abans de tres dies'. I ell m'afegí 'Esperem que siga així'. I ho fou.

El motiu és perquè, en altres temes, havies capit que Internet, per exemple, et facilitava informació de Xile, enllaçar-la amb la d'altres llocs i... fer-te'n una idea prou completa i encertada"

Ben mirat, t'amolla:

"— Recorde que cercàvem per la ràdio, per diferents emissores i que, al final, en trobàrem una ('Ràdio Klara') que en presentava, de més lliure. I jo, quan vaig sentir 'por la democracia...', pensí que hi havia qui pretenia que no es descobriren coses claus".

Igualment, li he dit que, ahir, una amiga m'havia enviat un missatge de felicitació en què indicava que el tema de què jo havia escrit la vesprada era estructurat, lligat i que, poc o molt, el considerava sucós.

Finalment, li agregues que, com ara, en fer un estudi, la teua intenció és reportar a partir de lo que saps i de lo que has arreplegat, però sense ometre res que fos bàsic. I, si no ho fas, però, més avant, amb creativitat, hi accedeixes, adduir-la a la que ja havies compilat. I t'ho ha aprovat: "perquè ho fas amb bona intenció".

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


"Voler" i "estimar" i la sexualitat matriarcal catalana en el segle XV

Però ací no fineix el tema, puix que, el mateix jorn, Rosanna Cantavella (https://x.com/i/status/2085096698246725831), una valenciana que havia llegit molt sobre Ausiàs March, coincidia amb Susi i, de pas, emparava el nostre parer inicial (i ens reportava a les qüestions que li féiem), el qual jo ja intuïa d’ençà de temps arrere pel fet que es realitzaven campanyes valencianes en pro de la forma “estimar”, però no anaven acompanyades d’una exposició resultat d’una recerca sobre la cultura vernacla valenciana i en tot l’àmbit lingüístic: “Castellanisme, no. Com dic: Ausiàs March, els coetanis i el seu públic eren ben conscients del significat filosòfic de ‘voler’ com a voluntat (March ho explica sovint). El mot, aplicat a tota inclinació volitiva[1], incloïa també l’afecte amorós i sexual. Però no sols. Vegeu al ‘Concormarch’ totes les ocurrències del mot ‘voler’ / ‘voluntat’ a l’obra d’Ausiàs March: https://concormarch.iifv.net.

A continuació, hi hagué un diàleg amb intenció de compilar més informació per a aquest punt de l’estudi. Li posí:

“-És que anit cerquí ‘voler’, ‘vull’, ‘vullc’ (no sóc versat en literatura clàssica catalana, sinó mestre d’ensenyament primari i investigador) i no trobava poemes amb què defendre l’ús que en fem els valencians en el camp sexual i en l’eròtic.

-Heu de tenir present una cosa: Ausiàs March, que emprava certa terminologia filosòfica, no serveix de mostra de l’ús general coetani, ni actual, que fa de ‘voler’ la població valenciana no il·lustrada. Passa sovint amb les dites ‘autoritats’.

-Quines paraules, en les formes d’aquella època (segle XV), em recomaneu? Gràcies.

-Ausiàs March, sovint, es refereix al desig eròtic (i a la seua realització, per metonímia[2]), com a ‘Venus’, com a ‘primer moviment’ o sols ‘moviment’; terminologia tomista[3] (la cort d’Alfons el Magnànim era il·lustrada) per a designar l’impuls del desig no racional, que també tenen els animals”.

No deixarem fora que el 6 d’agost del 2026 consultàrem la web “Concormarch” (https://concormarch.iffva.net), de nom “Concordances tematitzades de les poesies d’Ausiàs March”, i que, en entrar a “cerca de la seqüència”, hi escriguérem “Venus”.

Immediatament, veiérem que hi havia poemes (com ara, el 20, el 45, el 47, el 75 i el 87), amb detalls significatius que reflectien el matriarcalisme: 1) la dona com a sopluig de l’home, 2) com a conreadora de la vida (i com a generadora dels fruits que en sorgeixen), 3) com a persona a qui ell creu (la muller té la darrera paraula), 4) com qui fa que l’home romanga lligat a la terra (mitjançant una servitud en un acte) i 5) amb un parlar dolç (fet que hem trobat associat a Pobles de la Terra molt agrícoles i de caire matriarcalista).

Després, recorreguérem a l’entrada “Venus” en  l’Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana”, de Joan Soler i Amigó, amb menys contingut que el “Diccionario de los símbolos” de Jean Chevalier junt amb Alain Gheerbrant, i hi havia comentaris sucosos per a aquest apartat i per al significat de “voler” en la poesia d’Ausiàs March i en la cultura catalana.

Així, en l’enciclopèdia esmentada, sota l’entrada Venus”, diu que “és anomenat estel del vespre o de posta i de l’eixida del sol (...). Venus és el planeta femení -hi ha estels i esteles-; popularment, duu per nom la Donzella, la Roseta, la Marieta, la Margarideta i també la Senyora, la Dama del Cel”.

A més, si passem al diccionari dels símbols, la informació, molt més extensa, indica que, per als sumeris, “Com a deessa de la vesprada, afavoreix l’amor i la voluptuositat i, com a deessa del matí, presideix accions de guerra i les carnisseries. És filla de la Lluna i germana del Sol. (...) Per això, encara que té el Sol com a germà, té per germana la deessa dels inferns. Del seu parentiu amb el Sol -ella és la seua germana bessona- (...) se l’anomena ‘la valenta’ o ‘la dama de les batalles’. (...) Però, com a estel del vespre, predomina en ella la influència de sa mare la Lluna i es fa divinitat de l’amor i del plaer”.

Altrament, els autors del diccionari addueixen que Venus, com a deessa de l’amor i com a regina dels plaers, és coneguda com “’la que estima el goig i la joia’, el seu culte és associat a les prostitucions sagrades. El seu mite inclou un descens als inferns, fet que explica el seny iniciàtic del simbolisme venusià” i, com diu un rei de Babilònia (i enllaça amb versos d’Ausiàs March), “la que, en eixir el sol i en pondre’s, em fa bons presagis”.

Ben mirat, afegirem que el planeta Venus “encarna, en astrologia, l’atracció instintiva, el sentiment, l’amor, la simpatia, l’harmonia i la dolçor. És l’astre de l’art i de l’agudesa sensorial, del plaer (...). Se li atribueix el seny del tacte juntament amb totes les manifestacions de la feminitat”.

Després de totes aquestes línies, ens podríem demanar sobre la cultura valenciana que alenava Ausiàs March (o siga, la catalana i matriarcalista del segle XV): ¿qui podria aplegar, com aquell qui diu, a una qualitat tan alta i, al mateix temps, tant en nexe amb la terra, amb els fills, amb lo eròtic i amb la dolçor, sinó una dona que reflectís una sexualitat en què ella fes de mare (alliberaria l’home), receptiva (la part sensorial) i amb un lligam amb dolcesa i, més aïna, de caire tel·lúric, com no fos una Mare i, de pas, en un ambient acollidor del voler, de l’estimació, però no de les imposicions, ni de l’agressivitat cap a la dona (ni cap als altres éssers, ni cap a la natura), a qui es té com a Mare de tots i de la vida)?

I més: així com, més d'una vegada, llegim "niu", en al·lusió a la casa, a la mare..., ací, la deessa Venus fa eixe paper (però quant al "voler")... mitjançant un escriptor nascut en el Regne de València del segle XV.

És clar que això només podria arrelar en un Poble matriarcalista, com veurem tot seguit, i és simbolitzada i ben present en molta poesia d'Ausiàs March (1400-1459), ben allunyada de l’amor romàntica. Passa que, com fa més d’un escriptor que substitueix el mot “casa” per “niu”, ací, el poeta ho fa amb “Venus”, en compte de “dona”, de “voler”, de “mare”. Anem a pams, per mitjà de poemes. Com a aclariments, amb els abreujaments “v.” i “vv.”, ens referirem a un vers (en el primer cas) o a més d’u (en el segon dels exemples).

En l’entrada “Poema: 20”, llegim “cors gentils (...) obedients a Na Venus estela” (la dona en el punt més alt, ben considerada, vv. 31-32). En “Poema: 45”, posa que

“d’on voler creix tant com l’om s’hi delita;

mas perquè, en gran delitós l'amant puge

dins en l’hostal que Venus lo alleuja,

totes virtuts e seny de la persona

són desitjats en servitud de l’acte” (vv. 36-40)

 

i, per això, tot i que ell voldria pujar massa, ella l’acull en l’hostal (li fa de mare) i, de rebot, ell manté les virtuts, el coneixement i fa lo que la dona li diu.

En el “Poema: 47”, copsem que la dona (Venus) és qui conrea lo que seran els fruits de la terra, qui els prepara:

“Mas vostre cors per ventura es delita

usar dels fruits que Na Venus conrea” (vv. 29-30),

 

com si hi hagués una dona que, per una banda, fa la funció activa (llaurar) i, per una altra, la de ser el lloc on es colguen les llavors que un dia quallaran.

Ben mirat, en el Poema: 75”, capim que

“Venus, del món, se trau la fina lesta;

tot home bo, en son hostal, se resta,

e val-se poc qui no hi és albergat” (vv. 42-44)

 

perquè, al cap i a la fi, si ella dona hospitalitat en sa casa a un home és senyal que ell la tracta bé; si no, el fa fora, puix que, al cap i a la fi, com es reflecteix en el mateix poema, “als peus del déu Venus, se deuen seure” (v. 51).

Però són unes relacions de caire matriarcal. Així, en aquest poema 75, hi ha que

“L’imperfet hom a Diana serveix

e tots aquells on la vida es devia,

car Venus ha tan dolça parleria

que tot voler a si lo redueix” (vv. 65-68).

 

Finalment, Venus (la dona) és l’educadora, potser, de la vida i tot, com diu el “Poema: 87”: “Los escolans de qui Venus és mestre” (v. 175). 

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l'estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Notes: [1] Relativa a la voluntat.

[2] Figura que consisteix a designar una cosa amb el nom d’una altra. En aquest cas, com veurem, introduir “Venus”, “Na Venus”... en lloc de “voler”, de “dona” i, fins i tot, de “mare”.

[3] En relació amb Sant Tomàs d’Aquino (del segle XIII).

divendres, 7 d’agost del 2026

Folklore català, balear i valencià antic

Paraules de hui:

"Avant les atxes!", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre la manera de fer algunes de les festes en diferents viles de l'Horta de València i hem coincidit que hi havia llocs on era més reservada, més femenina.

A més, hem reportat a persones molt col·laboradores en la recerca i, així,els hem enviat l'entrada de hui, una continuïtat de la d'ahir.

A banda, copses que Maria Dolors Sala Torras t'havia escrit sobre el tema de hui, detall que li agraesc:

"— Ets genial. Molt interessant. Una bona cerca".

Llavors, prossegueix el diàleg amb missatges:

"— Gràcies, Maria Dolors. Procure fer una recerca de diferents àmbits i enllaçar-los amb intenció d'argumentar una idea o una intuïció

— No. Està molt bé, ho tens molt ben estructurat: fas i demanes a la gent. De debò. Genial. Ho fas molt bé. Ets un crack".

Afegirem que hem rebut uns mots d'Àngels Benaiges Martí:

"— Ja el miraré. Em sembla interessant".

Finalment, dir-vos que, possiblement, pose en la llista el "Cançoner popular de Mallorca", de Rafel Ginard Bauçà (1899-1976). I, millor encara, si són prèvies al segle XX i en què es plasmen trets molt en línia amb els de dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i d'arrels catalanoparlants, creatives, maternals i bonhomioses i que tenien la darrera paraula, siguen cançons, siguen rondalles vernacles catalanes.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


"Voler" i "estimar" i la sexualitat matriarcalista en el País Valencià

Sobre els verbs “voler” i “estimar” i la sexualitat matriarcalista catalana.

Sobre els verbs “voler”, “estimar” i “amar” (o “aimar”), el 5 d’agost del 2026, en resposta a un tweet que Josep Ma. Virgili i Ortiga (mestre i estudiós de la penetració del castellà en la llengua catalana) havia posat la vespra relatiu a “voler” i a enamorats, en què deia “No és encertat de fer servir el verb ‘voler’ amb el significat d’’estimar’ o d’’estar enamorat’.

No és la mateixa cosa ‘voler algú’ que ‘estimar algú’, encara que, sovint, es confongui al País Valencià”, li comentí que “Si és un calc del castellà, deu ser molt antic, perquè ‘El procés de les olives’, en què s’empara el DCVB, és dels darrers anys del segle XV, cap a 1495”.

Llavors, podem dir que no ens desautoritzava: “És veritat que no és segur que sigui un calc del castellà (però sí que és segur que l’ús castellà ho deu haver reforçat).

És la confusió de tres verbs amb significats semblants:

Voler = acceptar

Estimar = valorar

Amar = sentir amor.

 

És ben segur que, la prudència i la vergonya a l’hora d’expressar els sentiments, ha jugat a favor de la confusió comentada i a l’arraconament del verb ‘amar’”.

Tot seguit, li agreguí “Eixa ‘possessió’, d’acord amb comentaris que m’han fet i de la lletra de cançons[1] com també de rondalles, he capit que augmenta després de la guerra (en Menorca, per exemple, cap a 1960).

La música mallorquina dels anys seixanta i de principi dels setanta és més oberta, no hi ha eixe tractar que l’altre membre de la parella (home o dona, sobretot, la dona) siga una mena de drap de qui té la darrera paraula”.

Afegirem que el 5 d’agost del 2026, en una conversa telefònica amb ma mare (nascuda en 1943), em digué que el verb “voler”, en el País Valencià, s’emprava “A tots els nivells” (sic), que els néts li deien molt “Iaia: et vull molt” i que no té cap relació amb eixe possible seny de propietat. Ara bé, com expliquí a ma mare (i no ho refusà), el castellà sí que admet fer-ho amb “querer” perquè la seua visió de la sexualitat és romàntica i, de pas, acull bé allò de “Sin ti, no soy nada”.

Ben mirat, els castellanoparlants tenen una frase aliena a la cultura vernacla catalana: “La maté porque era mía”, puix que, a diferència dels catalanoparlants molt arrelats a la terra i, de pas, a la figura de la mare, la dona (o, en casos menors, el marit) no és considerada per l'home com una mena de roba bruta: entre tots dos, es fa la vida de parella i, la gran majoria de les vegades, la dona és qui pren la decisió final (la qual és acceptada per l'home) i ella no exerceix eixe nexe com si fos una dictadora, sinó dialogant (que no equival al “buenrollismo” del parlar per parlar).

Com a mostra d’eixe pas cap als significats que Josep Ma. Virgili i Ortiga havia publicat en un primer moment, el 5 d’agost del 2026 posí en Twitter que “Hi ha rondalles de Tàrbena (en un estudi de fa pocs anys) amb una dona més devaluada que en versions del relat A ta casa, vaca’ de més de cent anys arrere.

I narracions distants de les de Sara Llorens (en la Catalunya del primer quart del segle XX). Aquesta dona, folklorista, no féu censures, ni refinaments. I això és part del material que molts afiliats a partits prefereixen no incloure en els seus escrits. A canvi, continuen lligats al llibre de comportament fi del membre del partit”.

Molt avançat el dia, el lingüista Gabriel Bibiloni (estudiós sobre la influència del castellà en el català), a qui també li havíem escrit un tweet eixe dia, ens informava sobre el verb “voler” del punt de vista eròtic i sexual en el País Valencià (ací, amb lleugers caires de forma, però no de fons, ni qualitatius): “És un ús exclusivament valencià i supòs que és un hispanisme. A Mallorca, ‘voler’ no vol dir ‘estar enamorat’, com diu el DCVB, sinó ‘acceptar com a amant’ (‘Na Joana ja no em vol’, ‘Jo estim en Jordi, però ell no em vol’)”.

Un altre comentari sucós fou el que amollà Susi el 5 d’agost del 2026, cap a la nit, a Josep Ma. Virgili i Ortiga: “En totes les llengües, hi ha paraules que, segons el context, tenen diferents significats.

Al País Valencià, el verb ‘voler’ és sinònim del verb ‘estimar’ (que quasi no s’usa). I no crec que siga un castellanisme, com bé ha explicat Lluís Barberà”.

Ja en el 6 d’agost del 2026, Josep Ma. Virgili li plasmava: “No, no deu ser castellanisme”. 

 

Nota: [1] En al·lusió, sobretot, a les arreplegades per Gabriel Janer Manila en el seu llibre “Sexe i cultura a Mallorca”, dedicat al cançoner mallorquí.

dijous, 6 d’agost del 2026

Arrelats a la terra, creatius i amb seguidors

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les paraules que havia escrit una batlessa ("Treballem per tu!") i, immediatament, m'ha dit "Treballem per a tu!".

El fet és que ha capit el tema i, quan li hem explicat la nostra resposta, ens ha comentat:

"— És que, un dia,... Dos... I algú... Però, contínuament i molta gent...".

I, quan li has afegit què havies posat a unes persones i en un grup, la responsió ha estat semblant.

Altrament, li hem llegit alguns mots sobre el tema de què ahir comencàrem a fer qüestions i que, al capdavall, hem considerat adient agregar-lo a la recerca. I ens ho ha confirmat.

Mentres expose aquests mots, copse que la investigació m'ha permés ser més arrelat a la terra on nasqueren els meus avantpassats del segle XIX, els meus padrins (tant hòmens com dones) i més com també que, com més avança l'estudi, més lligats sóc creativament a eixos camps que em van millor (i, més encara, quan et ve al pensament que ja has fet cinquanta-cinc anys i que cal aprofitar el temps i dedicar la creativitat a eixes branques). Això sí: amb intenció d'arreplegar, de plasmar i de compartir perquè hi haja qui se'n puga reportar.

Ben mirat, he evocat unes paraules de ma mare:

"— Si has aconseguit arribar a algú, tindre algun seguidor,... ja pots ser content".

I sí: ho has assolit i... continuen confiant en tu i en el teu estudi. Gràcies a tots vosaltres.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

Fills que tornaven a ca la mare

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre fills que tornaven a ca la mare? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web "Malandia" (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és "Lluís Barberà i Guillem".

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 5 d'agost del 2026 i posteriorment comentaren "No" (Lurdes Gaspar), "Si restaven vidus o divorciats" (Octavi Font Ten), "No. Abans, no solia passar. Ara, sí" (Àngels Sanas Corcoy), "No, mai" (Emili Rodríguez Bernabeu), "No, perquè l'àvia sempre deia 'Si us caseu o aneu a fora de la vila,... a casa, només en celebracions'" (Lydia Quera), "No. A les cases pairals, no hi tornaven; i, si no es casaven, no en sortien" (Margarita Pou Marfany), "Ho desconec" (Xec Riudavets Cavaller), "No solien tornar-hi.

La iaia tenia un germà el qual se'n va anar i no van saber mai més res de la seva persona.

I ara: alguns, se'n van tard; altres, no en parteixen. I molts, hi tornen: sigui per treball, sigui per separacions, etc." (Àngels Benaiges Martí), "No es va escaure" (M Pilar Fillat Bafalluy), "Doncs no els semblava gens malament. Suposo que el seny de pertinença era més fort que ara. Sempre deien que, com a casa i amb els teus, enlloc. I el fet de tornar, no el criticaven, ben el contrari" (Àngel Blanch Picanyol), a qui escriguí "Sobre eixe sentiment, hui he parlat amb ma mare i li he dit que, a vegades, és el retorn dels fills que han passat a 'ser un home' (o a 'ser una dona') i que, en més d'un relat, s'emporten els pares allà on ells passaran a viure com a adults. En el fons, és com continuar en relació amb la terra, amb la mare. I, de pas, com un signe d'agraïment"; "No sé res" (Lurdes Closa), "Noo. No varen dir mai res, ni ho varen mencionar. Una vegada vaig estar-hi a punt i la mare i el pare em varen dir 'Aquí tens casa teva, però, primerament, resol els problemes. Se't va avisar'" (Montserrat Cortadella), "Suposo que, quan tenien els nens ben petits o perquè eren grans i estaven sols, potser sí que havien tornat a casa. En la meva família, no havia passat això" (Maria Dolors Sala Torras).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

dimecres, 5 d’agost del 2026

Governar ta vida: tolerància, creativitat i bonhomia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!!", Àngels Benaiges Martí.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre les paraules "voler" i "estimar" en el País Valencià. Hi hem coincidit.

En relació amb això, ens evoca uns mots que ens digué un amic fa molts anys: que hi ha qui pertany als qui es posen una gorra i, així, trien no ser ells els caps de la seua vida i, en canvi, prefereixen seguir les órdens que els diguen uns altres.

Afegirem que, en el tema del matriarcalisme, la gent dialogant, creativa, que té paciència amb els xiquets i amb els vellets i que no segueixen les passes dels qui tracten de fer-nos miques com a persones, és la que et plasma (i la que et comenta) d'una manera més diversificada, més sincera, més cuinada per ells mateixos i que, ben mirat, hi capeixes riquesa de vocabulari, raonaments, argument sòlids i bonesa, ben allunyats del cinisme i del dogmatisme.

Per això, se senten en un ambient de confiança, en què la bonhomia és ben acollida, en què ells governen la seua vida, però amb tolerància i en què, com ara, totes les qüestions són ben rebudes, puix que poden ajudar a tenir una visió més real i més completa de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana: són com un eixart amb la marona en un entorn en què el paper de la mare és clarament primari.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


dimarts, 4 d’agost del 2026

Reportar amb arguments, esperançats i amb bon cor

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Endavant ses atxes!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys sobre uns fets polítics dels darrers dies i, de pas, sobre l'estil de l'historiador Xavi Diez.

Llavors, ens ha dit:

"— Hi ha gent que segueix la línia d'un partit com si fossen moltons; n'hi ha que són idealistes... En canvi, n'hi ha qui, tot i que exposa (o escriu) sobre un fet, sobre un tema, sobre l'actualitat,... no, per això, rebutja l'esperança. Passa que procuren reportar (o defendre un punt de vista) amb arguments.

Jo, a vegades, llig una revista que és prou oberta, dialogant, amb gent diversa, però en què notes que són ells, no com uns altres pretendrien que fossen".

Quant a la revista de què et parlava i qui la portava, li dius que era la primera vegada que l'oïes. Ara bé: li demanes el nom, el plasmes en una llibreta i, en acabant, cerques sobre la publicació.

Ben mirat, aquesta vesprada he enviat un missatge a algunes persones:

"— Hi ha un líder polític que, en els darrers dies, ha posat 'Treballem per tu!' en Twitter.

Llavors, no sols consideres que caldria escriure 'Treballem per a tu!', sinó que, passant al seny de la humor, evoques quan treballaves en una empresa i penses 'M'ho podien haver dit aleshores: hi hauria cobrat sense necessitat de fer faena i hauria tingut una vida més còmoda'.

Finalment, dir-vos que hui, en ma casa, hi ha hagut una dona que, després de més de trenta dies sense veure'ns, m'ha amollat:

"— Gràcies per haver confiat encara en mi".

Sincerament, no recorde que ningú m'ho hagués dit. Li he comentat que ella, per a mi, és de fiar. I més: li agraesc la seua confiança en mi, com si fos una relació entre mare i fill. 

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.

dilluns, 3 d’agost del 2026

Creativitat, bonesa i la maternitat en rondalles del segle XIX

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre persones de bon cor que, igualment, comenten a uns altres que una cosa és ser bondadós i, una altra, és deixar que abusen de la bonhomia.

Així, per febrer del 2015, tu estaves en un bar i, a poca distància, hi havia un amic dinant junt amb un altre que era un tros de pa. Llavors, el primer, qui nomia Paco (amb qui estudiares dos anys en l'escola) li digué, potser, quatre vegades: 

"— Bueno, sí; gilipolla, no".

Adduirem que Paco les havia passades magres en sa casa i que, malgrat això, aconseguí treballar i, àdhuc, fer parella amb qui, més d'una vegada, poguérem raonar.

A més, he enviat un missatge a una catalana, qui m'havia escrit "No pares amb la recerca!

Sempre investigant. 👏🏼👏🏼🙅.

— Un metge que em portà més de trenta-cinc anys, en el 2021, em digué 'Creativo'. 

Ma mare diu que, quan jo era un xiquet, ella anà a una llibreria a demanar material de lectura per a un fill que és 'Curiós'.

— I molt... Un fill molt estudiós!!! 😊👌👌🌟🌞.

— En l'estudi, he fet qüestions sobre temes tabú en què no ha entrat gent que ha escrit sobre certes cultures matriarcalistes, bé en llibres, bé en Internet, i a qui, a més, han entrevistat.

I encara n'hi ha algunes en una llista. Com a exemple, hi ha una rondalla mallorquina anterior a 1932 en què una dona descobreix que els seus sentinelles eren hòmens disfressats de dona.

Comencí aquesta recerca en agost del 2019 i, a diferència de la dels Sants de la Pedra (Sant Nin i Sant Non), he decidit no editar-la, sinó publicar-la en webs i en blogs que porte.

— 👏🏼👏🏼👏🏼 Gràcies!!! 🥰🙅".

Finalment, dir-vos que el tema de la maternitat és molt present i important en els Pobles matriarcalistes i que, com ara, el copsem en rondalles mallorquines compilades en el segle XIX i a què he accedit.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.



diumenge, 2 d’agost del 2026

Coincidències entre rondalles del segle XIX i antropòlogues

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Ramona Ibarra.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.


****


Hui, entre d'altres coses, he parlat amb un home de més de huitanta anys, en un ambient creatiu, en què ambdós ens sentíem còmodes, en què hi havia bona avinença i, fins i tot, amb qüestions i amb respostes com quan ets entre els teus, que solem dir.

Igualment, hem llegit altres pàgines de la recerca i captes que hem estat encertats en la tria de l'estudi, sobretot, en els punts més desenvolupats fins ara, i que eixos temes van amb tu i que, a banda, n'hi ha que ja t'interessaven quan eres petit i que no els deixaves fora.

Ben mirat, copses que va per bon camí el fet que introduesques el tema de la creativitat (ben unit al de l'educació i al de l'entorn en què viu l'entrevistat i les dones nascudes abans de 1920 i la gent amb qui es crià).

En eixe seny, he escrit en una llibreta uns mots que em digué ma mare a principi de març del 2024: "[ Quan eres xiquet, ] Feies molta més lliga amb les xiques que amb els xics" (sic).

A més, capeixes que el fet de viure i de respondre amb bon cor, no sols és present en rondalles compilades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932)... en el segle XIX, sinó en moltes del primer terç del segle XX,... i en ta vida.

Llavors, ¿per què no prosseguir amb eixos punts amb què més t'identifiques i, si n'apareix algú del mateix ram, afegir-lo? Doncs sí: això em pareix creatiu i com quan la marona ensenya un altre joc al nen i ella veu que és li bonic i que l'acull.

Finalment, dir-vos que adés, cercant "maternitat matriarcal", he trobat aquest article (https://es.quora.com/Existe-alguna-sociedad-matriarcal-actualmente), el qual recomane llegir. Hi ha noms interessants d'antropòlogues que han estudiat sobre Pobles matriarcalistes: Peggy Reeves Sanday, Ifi Amadiume i Phil Bartle, en línia, per exemple, amb la catalana Anna Boyé.
















I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.


Convé triar rondalles compilades abans de 1985

Sobre per què cal llegir rondalles de 1980/1985 cap arrere i mirar amb lupa les posteriors Si féssem cas a polítics com Mónica Oltra, Joan B...