Governar ta vida: tolerància, creativitat i bonhomia

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Sempre endavant!!", Àngels Benaiges Martí.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris del tema del dia i, a més, hem tractat sobre les paraules "voler" i "estimar" en el País Valencià. Hi hem coincidit.

En relació amb això, ens evoca uns mots que ens digué un amic fa molts anys: que hi ha qui pertany als qui es posen una gorra i, així, trien no ser ells els caps de la seua vida i, en canvi, prefereixen seguir les órdens que els diguen uns altres.

Afegirem que, en el tema del matriarcalisme, la gent dialogant, creativa, que té paciència amb els xiquets i amb els vellets i que no segueixen les passes dels qui tracten de fer-nos miques com a persones, és la que et plasma (i la que et comenta) d'una manera més diversificada, més sincera, més cuinada per ells mateixos i que, ben mirat, hi capeixes riquesa de vocabulari, raonaments, argument sòlids i bonesa, ben allunyats del cinisme i del dogmatisme.

Per això, se senten en un ambient de confiança, en què la bonhomia és ben acollida, en què ells governen la seua vida, però amb tolerància i en què, com ara, totes les qüestions són ben rebudes, puix que poden ajudar a tenir una visió més real i més completa de la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana: són com un eixart amb la marona en un entorn en què el paper de la mare és clarament primari.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.