Lligam maternal amb els teus avantpassats i amb la terra

Paraules de hui:

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Avant les atxes", Kike.

"Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre les arrels per part de la seua família, les quals, gràcies a la creativitat d'un cosí meu i a les aportacions de familiars ja vells i d'àvies que demanaven a capellans i a unes altres que tenien afició als arbres genealògics (o bé a la documentació), permeteren que, en Nadal del 2013, quan ens férem una foto amb moltíssims cosins i amb més gent, estiguéssem agraïts a la dedicació i a la constància de qui havia tingut la idea i la iniciativa. Ací la teniu, treta del seu mur. El paper, ben estés per les taules.

Doncs bé, gràcies a aquest treball i amb el que fas, hi ha un lligam maternal amb els teus avantpassats (en aquest cas, els més antics, poc o molt, nasqueren cap a 1815), amb la terra i amb lo matern.

Ben mirat, una de les participants en la recerca que fem, mitjançant el seu arbre genealògic, ha deduït que, malgrat que les seues arrels del segle XX no són catalanes, ni de Catalunya, ni catalanoparlants, una branca, si fa no fa, del segle XV, havia partit de Catalunya cap a les terres d'on tornaren després de la guerra... 

Igualment, el fet de reportar-nos sobre els nostres ancestres (per exemple, sobre les teues besàvies, nascudes en 1878 i en 1885) adoba la connexió entre present i passat i ens ajuda a compilar sobre altres temps, sobre gent que visqué, sobre estils de vida, sobre cosmovisió matriarcalista i, al capdavall, això ens compensa lo que no havíem arreplegat en altres moments i, de pas, actuem de manera acollidora, creativa i com el nen que mama de la marona. Ah! I sense ajornar-ho, perquè aquests provectes no viuran dos-cents anys i, per consegüent, cal aprofitar el present i respondre com l'al·lota encuriosida i bonhomiosa. 

Finalment, agraesc la informació del 7 de desembre del 2020 que m'ha passat Jose V. Sanchis Pastor, de Benigànim (una vila de la Vall d'Albaida) en relació amb familiars seus nascuts en el segle XIX, per mitjà d'una foto i d'una explicació.

I tu, de bon matí, també vas a l'era, com la velleta hospitalària i receptiva que ho fa acompanyada d'un xiquet.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal com moltes persones que coneixes