Paraules de hui:
"Avant les atxes", Kike.
"Avant les atxes", Ramona Ibarra.
****
Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare sobre un tema d'actualitat que, llegint les captures de pantalla que he fet adés, podreu identificar i, de pas, ens decantem per les humanitats, per l'anàlisi i per l'esperit científic quan fem una recerca i quan vivim i, així, per una vida amb creativitat.
Així, hi ha qui es limita a dir, a escriure i a publicar lo que predomina en el partit i lo que hi diuen. Són soldats de qualsevol que els pose un collaret. I, si no, com ara, exposa texts sense haver-los elaborats ell.
Després, hi ha qui, com el nen de pocs anyets, ens demana arguments o bé ens fa qüestions que li permeten descobrir més i, en acabant, poder-ho compartir amb gent bonhomiosa. Bona actitud.
En tercer lloc, hi ha qui té criteri propi, que és com edifici robust, amb bons pilars, creatiu, bonhomiós, que compta amb bons aliats i que, tot i ser minoria, són acompanyats. Com a mostra, unes paraules que ens han plasmat hui després d'haver felicitat tu a una dona que ha participat prou en la recerca:
"— Per molts anys i gràcies per la teua generositat.
— Gracies. Quan el contacte és respectuós, es pot ser generós".
Possiblement, fos la primera vegada que em diuen un comentari així. Llavors, li respons:
"— Jo faig igual".
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i lo maternal, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada