Lletra en defensa de la sensibilitat, de la Mare Terra i de la llengua vernacla

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Kike.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant les atxes!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

****

Hui, entre d'altres coses, he trobat una lletra (en castellà, "carta") en la bústia i, més avant, he escrit aquestes paraules:

<<Bon dia, Rosa, i Bon Nadal,

Gràcies, altra vegada, pel teu escrit, ara, de Nadal.

Quan, de bon matí, me n'eixia un moment a comprar, he vist la lletra en la bústia. I he pensat en tu ("Serà un escrit de Nadal. Li agrada escriure, la poesia").

Felicitacions, igualment, pel contingut, el qual sembla que, en part, t'ha sorgit en relació amb les inundacions (malauradament, una part més del present).

(...) Igualment, estan molt agraïts per la solidaritat que han rebut de voluntaris i de persones altruistes o bé dels qui es posen en contacte amb ells i amb més persones,... i desitjarien que els polítics que fan de caps (els batles, el president valencià i el seu equip, el president del govern espanyol...) tinguessen un mínim de sensibilitat (ara, sobretot, diem empatia) amb els afectats.

Això ens porta a dir (i a assumir, és a dir, a acceptar) que no podem canviar el món, ni qui no es proposa escoltar els sentiments aliens, ni les necessitats d'altri, però sí fer com els nens i com les mares mentres que els nadons alleten: tenir present els altres i no deixar-los caure i estar oberts a comptar amb ells (encara que siga puntualment i amb bones intencions, no per aprofitar-nos-en).

Al cap i a la fi, fets com la pandèmia o les inundacions en el País Valencià han posat de manifest que els éssers humans no podem prescindir de la Mare Terra, però ella sí que pot viure, prosseguir, sense nosaltres. 

¡Quina llàstima que, per a aplegar a eixe extrem, haja de passar, com ara, una dana o bé un problema greu a nivell mundial!

Bo: 

Bon Nadal i Venturós Any 2024 a tu, a la família i a les altres persones que estimeu i que faciliten que hi haja bona avinença entre ambdues bandes.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem 

Alaquàs (l'Horta de València), a uns 6km de la ciutat de València.

****

Nota: En català, diem "Quan arribarà Nadal", "Per Nadal...", "Bon Nadal", "Bones Festes"...

però no usem les formes "el Nadal", ni "els Nadals", ni "Bons Nadals",ni "Feliç Nadal", ni "Felices Festes",... les quals abunden en les xarxes socials entre persones de menys de seixanta anys. 

En tinc cinquanta-tres i, de xiquet, ja volia parlar-lo i escriure'l de manera genuïna. (En començar a plasmar-lo per escrit, s'inicià el meu interés per redactar-hi i guanyí agilitat i destresa per a connectar idees i per a exposar).

Sí que podem emprar "En el Nadal de l'any passat...">>.

Ni tampoc usarem "Nit Bona " (Nit de Nadal), ni "Nit Vella" (Nit de Cap d'Any), ni, òbviament, "nadalenc" (còpia del castellà "navideño") com tampoc "cançons nadalenques" (imitació de "canciones navideñas"), però sí "cançons de Nadal", "nadales".

Al cap i a la fi, són llengües diferents i cap de les dues hauria d'acceptar cap intent de submissió a una altra, sota la justificació que les llengües evolucionen. 

Així, ¿què pensarien els castellanoparlants d'arrels castellanes i residents en terres tradicionalment castellanes, si fos al revés i la llengua que hi penetràs amb força fos la catalana? Doncs que, els qui hi estimassen la llengua autòctona, en defendrien el seu ús genuí.

***

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

****

Un escrit de Gabriel Bibiloni, sobre castellanismes en relació amb les festes de Nadal: https://bibiloni.cat/blog/els-hispanismes-de-nadal-2/. És extens.