Tocant els peus en terra i vivint com la mare que alleta

Paraules de hui:

"Avant", Kike.

"Endavant!" i "Sempre endavant!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

"Moltes gràcies a tu. Fas una bona feina recollint històries senzilles de la gent normal. Si no fos per aquestes recopilacions teves, potser no es coneixerien mai", Lui Sarrià.

****

Hui, entre d'altres coses, he tornat a escriure versos de Miquel Banús i Blanch en relació amb el Collsacabra i, si voleu que vos siga sincer, una de les coses que copses és que convé viure cada dia, allò que moltes persones diuen els xicotets detalls. I lo que altres et dirien del dia rere dia. I, com em digué Pere Riutort en el 2018, "Ars longa, vita brevis" ("L'art és llarg, la vida és breu").

Per això, quan lliges què és la vida segons algunes persones i d'acord amb tweets de fa poc, penses que, com t'escrigué un amic en el 2020 sobre la cultura colla (d'Amèrica del Sud i matriarcalista) com a semblança amb la valenciana (i, per extensió, amb la vinculada amb la llengua catalana), "No teoritzen. Viuen i actuen". 

En altres paraules: no es dediquen a filosofar, ni a la cosa celestial (encara que tinguen la seua filosofia de vida i que, com ara, pensen i tinguen present la teoria): simplement, en dediquen menys temps i, com solem dir, toquen els peus en terra.

Finalment, com els llauradors, saben que, per exemple, si no plou, no plou; si ha fet saó, ha fet saó i, en acabant, fan lo que, a partir del contacte amb la natura, amb la terra i d'acord amb la saviesa que ha passat de generació en generació i fruit d'estar amb els altres i, òbviament, d'escoltar, com la mareta ho fa, com ara, amb el nadó i amb els xiquets de pocs anys, consideren que podria donar millors resultats (això sí, no sols per a ells, sinó per a la gran majoria del col·lectiu, del poble, de la comarca, de la terra on viuen).

Doncs bé: això és lo que faig en la recerca sobre el matriarcalisme català (és a dir, sobre lo vernacle en terres catalanoparlants i en catalanoparlants d'arrels catalanoparlants), motiu pel qual recórrec molt a rondalles, a llegendes, a cançons tradicionals, a poesia popular i a escrits de fa més de cent anys i, originàriament, plasmats en la llengua aborigen.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Nota: Aquesta foto és d'una obra de Miquel Torner de Semir (1938).