Pobles matriarcals que preserven i que ensenyen tradicions

Paraules de hui:

"Avant les atxes", Vicent Pla.

"Avant sempre", Montserrat Cortadella.

"Endavant, sempre", Rosó Garcia Clotet.

"Gràcies pel detall. Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he parlat amb ma mare, li he llegit els comentaris sobre el tema del dia i, a més, li he demanat que em confirmàs si la música de la nadala "Toca el campanari blanc" era la que jo recordava.

I, no sols et diu que sí, que així és com calia cantar-la, sinó més: que, quan passen més de seixanta anys des que aprenem una cosa i a penes la traiem (ací, una cançó), pot haver-hi dubtes i alteracions de la lletra. 

Llavors, li hem dit:

"— Jo tenia la lletra, que, entre tu, la teua germana i jo, l'havíem treta en desembre del 2019. I hem tingut sort, perquè jo l'havia posada en un blog durant el Nadal de l'any passat.

I malgrat la dalla de Facebook, s'ha pogut preservar".

Igualment, després, l'hem enviada a unes quantes persones i un amic, molt obert i que li agrada la música (toca la guitarra i té gust per al cant), m'ha posat:

"— És bonic i molt per al poble.

Gràcies" (sic).

Adduirem que, encara que em posassen davant un taló de cinc-cents euros a canvi d'anar-nos-en a altres terres i de fer-hi vida i de desenvolupar allí la creativitat dedicada a l'estudi sobre el matriarcalisme (o, per exemple, sobre altres temes), no ho faríem:

1) Visc en una cultura tradicional caracteritzada per un desenvolupament creatiu alt (encara que no dedicat a l'elitisme), en què la dona és ben tractada i en què les relacions entre hòmens i dones són molt bones.

2) En els Pobles matriarcals, abunda la senzillesa. I m'agrada, la considere molt important i l'abrace, així com donaria la mà a un xiquet de pocs anys.

3) Ací connectes amb la terra i, de rebot, amb lo maternal, amb la llengua vernacla que usaven els teus avantpassats del segle XIX (i eren catalanoparlants d'arrels catalanoparlants), els teus avis, les teues àvies, els oncles, les ties,... i la resta de familiars directes. La mateixa que predominava en el barri on nasqueres i en què visqueres fins als trenta-huit anys... I la mateixa que use quasi sempre, en què em resulta més fàcil parlar, redactar, escriure,...

4) Perquè estic interessat perquè perduren tradicions matriarcalistes que encara tenen vida.

5) Perquè ací també hi ha mitjans com Internet, com els telèfons mòbils i, òbviament, persones de bon cor, que et permeten (i que et fa més senzill i més grat) dedicar-te a lo que més fa que la teua vida tinga sentit i que podem dir que ja et venia del tercer curs de Magisteri (el darrer, 1993/1994): la història de les dones, l'antropologia, l'etnologia, l'art autòcton i la llengua vernacla. 

6) I ara, a més, la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana i el folklore (rondalles, música, refranys, la figura de la mare i la de l'àvia, balls, poemes, pintura, escultura...). 

7) I perquè les arts són llargues i l'activisme és breu, però no la sexualitat matriarcal, ni lo eròtic (molt units a la creativitat).

Això sí: tots els dies et connectes amb la realitat, amb els altres i, al capdavall, ho escrius i ho ensenyes, per mitjà de la didàctica. 

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.