Dones i pagesos amb esperança en la terra, en la natura i en el demà

Continuant amb composicions de la mateixa obra de Ramon Pagès i Pla, en “El poeta” (pp. 54-55), copsem que no sols la dona treballa fora de casa, sinó que ella té la darrera paraula. De fet, aquests versos poden evocar-nos la dita “L’home proposa i la dona disposa”. Diuen així:

“De la prada recull una rosa

que manté la fredor de la nit

i la lluna conrea i disposa

el silenci amarat dintre el pit”.

 

És més: com en narracions en què apareix un pou (que pot recordar-nos el pou de la vida i el nexe entre mare i fill durant l’embaràs), l’autor escriu que l’albada li escampa

“un plugim que asserena la mà

i s’ajeu sota l’ombra la vida

de l’avui que promet el demà”.

 

Aquestes paraules podrien empiular amb la sembra de desembre, en què el llaurador deposita l’esperança en les llavors (el semen) que colga en la terra (la Mare Terra).

Afegirem unes paraules que enllacen amb una de les estacions fosques (i ben considerades en els Pobles matriarcalistes): la primavera d’hivern.

“Dolçament has esperat la verema

per captar de l’oratge desprès,

fecundada, la mel del poema

que ha creat la foscor del no res”.

 

Quant a aquestes línies, direm que, tant si la mel ha resultat de l’obagor (de la dona), com si aquest aliment ha estat el generador de l’obscuritat, un tret femení ha creat un altre de la mateixa corda. Personalment, considere que la dona (ací, la Mare Terra) ha fecundat la mel, de la mateixa manera que ella té el nadó.

Ara bé, en el darrer vers, escriu que “Poesia ha engendrat amistat”.

Un altre tema que trau el poeta de Viladrau (i que es plasma en moltes dones catalanoparlants nascudes abans de 1920) és el servici, l’esperit comunitari, l’altruisme. Com a exemple, en el poema “A tu, amic voluntari” (p. 57), comenta

“Sempre ets allà al cimal on fas més falta

i a qualsevol regales l’esperit.

Poses la pau damunt la dèbil galtai

i la dolçor a la fosca de la nit.

(...) Has repartit el cor teu, solidari,

sense acceptar ni un míser pagament”.

 

Un altre escrit en el mateix llibre és “Alegrem-nos amics” (p. 60), en què exposa trets matriarcals, com ara, la bona compenetració amb la terra (com a Mare de lo que hi ha):

“Alegrem-nos d’haver   complagut, de la serra,

(...) un bocí de record   reconforta ‘La Perla’,

i la vida reneix   embellint el terrer.

 

Alegrem-nos si un cant   deixa anar la volada (...).

Alegrem-nos amics   d’escampar com la grana

(...) perquè trobi el seu nord   la llegenda germana

i ens ofreni novell   el so dolç del matí”,

 

un matí i un naixement que connecten amb la infantesa, amb la primavera de la vida.

Adduirem que, en eixe ambient de joia, Ramon Pagès i Pla, igualment, plasma mots que tenen a veure amb lo tel·lúric i amb la natura: “el riuet”, “la flor”, “el Montseny”, “ens acull”, “el caliu   de la pau precursora”, “tots plegats”. 

Bon dia de Cap d'Any, Bon Nadal i Venturós Any Nou.