La maternitat, l'arquetip del rei i el nexe amb la terra

Paraules de hui:

"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.

"Avant les atxes", Lola Carbonell.

"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.

****

Hui, entre d'altres coses, he enviat un escrit a Mariona Iribarren Nadal, una estudiosa de la maternitat en relació amb l'arbre i amb la dona arbre:

"Bon dia de Cap d'Any, Mariona,

No esperava que la vostra tesi em fes un gran favor per a conéixer-me més com a persona i, per consegüent, per a poder respondre millor a la vida i cada dia.

Ho dic perquè, suara, he llegit part de la plana 160, quan escriviu sobre els mites antics relacionats amb la maternitat.

En llegir sobre el parer d'Esther Harding (de la línia de Carl Jung), "subratlla la necessitat d'entendre l'arquetip matern, tant des de la nutrició i sosteniment, com d'empènyer a volar, quan és el moment", he recordat el joc de volar un catxirulo: quan l'estel em demana fil, li'n done.

Igualment, després de llegir-ho per primera vegada, he dit (i he escrit) "Per tant, l'arquetip del rei que, com en moltes rondalles, prefereix la figura de la mare (l'arquetípica) i que afavoreix el desenvolupament creatiu dels qui se senten fills de la terra, de les dones i dels grups més vulnerables (els xiquets, els avis, la típica velleta acompanyada d'un xiquet)".

Sobre la frase "Si ell és feliç, ella també està contenta", m'ha portat a dir (i a plasmar) "Clar! Són vasos comunicants". 

Ara bé: si la corda és tensa, controles, actues amb paciència i, al capdavall, amb eixa miqueta de suavitat del vent (els sentiments i les emocions alienes), torna a la normalitat, a respostes intermèdies (com si fos l'Arc de Sant Martí). I, si minva i perd ànim, l'encoratges i, a més, actues amb agilitat, com qui vol salvar un altre. En això, entra l'assertivitat (si la corda està massa forta) i el fer costat (no deixar caure).

I si, com ara, un fill decideix independitzar-se dels pares (pp. 160-161), d'acord amb les meues vivències, resulta molt adient la tècnica de la desensibilització sistemàtica (o siga, el pas progressiu i a poc a poc, d'una situació a una altra), perquè continua el lligam mare-fill. Així fou com m'independitzí dels meus pares. El vincle amb ells es mantingué.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i Bon Nadal i Venturós Any Nou 

Lluís".

Després, escrius a una amiga mexicana (Graciela) i que aprén català, si més no, de Mèxic estant. Ací, simplifiquem la lectura. Es dedica molt a la jardineria (i la frueix):

L.:"— ¿Què opines sobre la maternitat? Ho dic perquè tu estàs molt en relació amb les plantes; jo, amb el tema de l'educació (no en el sentit de 'bona educació', d''urbanitat') i ara llig una tesi sobre maternitat i arbres.

El meu joc preferit és volar un catxirulo.

És un tema pel qual tinc molt d'interés. I ja ho feia, quan tenia uns onze anys".

G.: "— Eres molt petit".

L.: "— I, amb uns huit anys, jugava amb una cuina".

G.: "— La maternitat, jo la compare amb el naixement d'una vida nova, signe d'esperança i sensibilitat al bell, a la grandesa de la creació. 

Em sembla un tema excel·lent" 

L. : "— Sí. Jo associe el catxirulo, sobretot, amb la part creativa i sentimental dels altres i, principalment, dels xiquets".

G. : "— Els jocs infantils són tradicions que no s'han de perdre. Són jocs amb molta creativitat i amb innocència".

Agraesc els seus comentaris. Ha estat fructífer.

I tu, de bon matí, també vas a l'era.

I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.

Bon Nadal i Venturós Any Nou.