Paraules de hui:
"Avant", Kike.
"Endavant, sempre endavant", Antonia Verdejo.
"Endavant, sempre!", Rosó Garcia Clotet.
"Agraïda. Sempre endavant!", Rosa Rovira.
****
Hui, entre d'altres coses, he rebut un missatge de la folklorista valenciana Oreto Doménech Masià sobre el llibre "La mel i la fel":
"— Veritat? És un llibre preciós. Jo el posava a l’alumnat de batxillerat d’Elda i Petrer, i el treballàvem alomon [ = molt]. I hi ha un estol divers de dones, i escenes memorables, molt simbolisme.
Gràcies per dir-me folklorista, però no tinc tant de bagatge. Folklorista en pràctiques pot ser".
Aleshores, li he escrit:
"— Sí. M'he sentit molt reflectit en molts dels personatges femenins i en Vicent el Llarg com també en el capellà que no desaprova Gràcia ni la dona de la cova.
Molt de simbolisme.
Un mestre de Magisteri, d'Història, ens deia que, per a ser un bon historiador, no calia haver estudiat Geografia i Història: Enric Sebastià Domingo. Jo tinc Magisteri, especialitat Humanes (1994), però no he estudiat cap carrera d'Antropologia, ni d'Etnologia, ni de Folklore. De xiquet, ja m'interessava".
Igualment, adduirem part d'una entrevista a Maria Magdalena Gelabert, qui ha fet una tesi (després, en llibre) sobre les rondalles mallorquines plasmades per Antoni Ma. Alcover (1862-1932) i sobre les que arreplegà (però que decidí no publicar). La lletra en negreta és un retoc nostre:
"— Traces de matriarcat dins un patriarcat, voleu dir?
— Sempre dic que la nostra societat té una crosta de patriarcat, una crosta, però tot d’una que gratam una mica, hi ha un matriarcat implícit innegable. A les rondalles, les madones tenen la clau del rebost i la bossa dels doblers. I a la societat mallorquina, gairebé fins ara, la que duia la bossa dels doblers a la casa era la dona. Ja podia fer feina a fora, l’home, però entregava el sou a la dona i ella li’n donava una petita part per a les seves coses. La resta l’administrava ella. Segons els antropòlegs que estudien les societats matriarcals antigues, això és un símptoma de poder que s’ha anat reduint a l’àmbit de la casa, però que té una repercussió a la família, al clan, al poble i dins el reialme. De les 433 rondalles, n’hi ha tres que contenen violència de gènere, però alhora són plenes de dones que s’autogestionen i solucionen les coses de tota la família".
Tot seguit, adjuntaré l'enllaç mitjançant el qual podreu accedir a tota l'entrevista, de juny del 2019: https://www.arabalears.cat/societat/maria-magdalena-gelabert-reivindicar-son_1_1186321.html.
Finalment, unes paraules de Rosa Rovira en un correu electrònic de hui:
"— Qualsevol feina, si la fas de gust, pots ser molt feliç".
I tu li respons:
"— Quant a la faena feta de gust, hi estic totalment d'acord. Així, la recerca (com també un estudi que havia fet abans) fa que li trobe un seny a la vida i, a més, que els camps que més i millor desenvolupe són l'antropologia, l'etnologia (estudi sobre els Pobles) i el folklore i que gaudesca de moltíssimes relacions amb els altres".
I tu, de bon matí, també vas a l'era, com el rei que ho fa i que connecta amb el regne on viu i que defén.
I demà, més, com l'àvia que narra rondalles a néts i a persones de totes les edats, molt oberta, de bon cor, agraïda, moderada i que afavoreix el matriarcalisme i el comunitarisme, com moltes persones que coneixes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada